Si no queda satisfecho... ¡reclame!: el futuro de la resolución de conflictos de consumo

[spa] Este artículo repasa los aspectos básicos del Anteproyecto de Ley de Resolución Alternativa de Conflictos de Consumo -en adelante, Anteproyecto-, presentado por el Ministerio de sanidad, servicios sociales e igualdad en mayo. Este texto supone un nuevo marco normativo para la resolución de conflictos con consumidores en el que el sistema arbitral de consumo será una posibilidad más en un sistema abierto de entidades de resolución acreditadas ante la autoridad nacional y comunicadas a la UE. Se admiten así, entidades privadas, obligatorias para el empresario y no vinculantes para el consumidor que pueden adoptar esquemas de mediación, negociación, arbitraje u ombudsmen. En cambio, en el ámbito de los productos financieros -y pese al volumen de conflictos y a la urgencia social que representa- el texto se remite a a una ley posterior.[eng] This article aims to analyse the mainstreams of the Draft Law on Alternative Dispute Resolution in Consumers’ complaints presented by the Ministry of health, social services and equality in May. This text is a new regulatory framework for consumers’ disputes resolution in an open system where entities of dispute resolution are certified by the national authority and reported to the EU. These can be private entities, binding on the employer and not binding on the consumer and can adopt mediation, negotiation, arbitration or ombudsmen schemes. However, in the field of financial products -and despite the volume of conflicts and the social urgency of a swift solution- this text refers to a future legal development

La mediació en l'àmbit del consum

Aquest capítol engloba el treball que l'equip de mediació en consum ha realitzat en el marc del Llibre Blanc. Es tracta de la primera anàlisi amb dades reals sobre la mediació en consum dut a a terme a Catalunya i pràcticament a nivell comparat, ja que gran part dels estudis que s'han realitzat fins el present moment s'han centrat en l'àmbit més genèric dels ADR de consum o bé s'han enfocat des d'una vessant estrictament jurídica. La mediació en consum a Catalunya està organitzada bàsicament des de l'Administració pública (mediació institucional i mediació transfronterera) i s'ofereix a qualsevol persona resident a Catalunya. Tot i això, les associacions de consumidors també porten a terme activitats de mediació (mediació privada). L'estudi de les dades quantitatives ha demostrat que la mediació en consum a Catalunya ha experimentat un creixement exponencial (30.755 mediacions a l'any 2008) possiblement derivat de causes diverses que s'analitzen en el treball (casos conjunturals, sectors concrets, crisi econòmica, especificitats en la mediació transfronterera, etc.) i aquesta tendència probablement augmentarà en el futur. En l'anàlisis qualitativa del capítol s'hi recull l'opinió dels mediadors de consum a Catalunya, com també les reflexions dels experts representants de la mediació institucional i privada a casa nostra. Així, entre altres aspectes, es detecta una percepció de no-neutralitat favorable per part del consumidor i desfavorable per part de l'empresa que caldrà abordar en el futur. Un dels problemes d'encaix de la mediació en consum ha estat la constatació d'un marc normatiu especial, que n'ha condicionat la pròpia qualificació com a mediació. Això no obstant, d'aquest es-tudi es desprèn que, a la pràctica, la mediació de consum participa d'unes característiques bàsiques comunes i comparteix una pràctica identitat de principis amb altres processos de mediació. En el nostre cas, el mediador neutral és un facilitador, encara que el procés és més flexible i aformal. Per altra banda, la tipologia dels conflictes (similitud dels conflictes, desequilibri entre les parts, import econòmic limitat...) sembla indicar que l'ús de les TIC en els actuals processos pot resultar especialment adequat

Introduction to the special issue on legal XML and online dispute resolution (ODR): a necessary turn in Law and Technology

This is the introductory article to the Special Issue of Democracia Digital e Governo Eletrônico 10 (2014/1) on Legal XML and Online Dispute Resolution (ODR). We introduce the twenty articles of the edition. We have divided it into three different parts, considering the level of generality, scope, and specificity: (i) Law, Governance and Technology; (ii) Legal XML in context; (iii) Crowdsourcing and Online Dispute Resolution (RDL, Online Dispute Resolution). In this introduction we describe how recent developments of Web 2.0 (Social Web) and Web 3.0 (Semantic Web) shape new scenarios through regulatory frameworks that cross multiple jurisdictions, and point at a plural and fragmented global law.Este es el artículo introductorio de la edición especial de Democracia Digital e Governo Eletrônico 10 (2014/1) sobre XML Jurídico y Resolución de Disputas en Línea (RDL). En él presentamos los veinte artículos que componen la presente edición. Los hemos distribuido en tres partes distintas, atendiendo al ámbito y especificidad, de más a menos nivel de generalidad: (i) Derecho, gobernanza y tecnología; (ii) XML jurídico en contexto; (iii) Crowdsourcing y Resolución de Disputas en Línea (RDL, Online Dispute Resolution). En esta introducción se describe cómo los últimos desarrollos de la Web 2.0 (Web Social) y de la Web 3.0 (Web Semántica) configuran nuevos escenarios con marcos regulatorios que atraviesan múltiples jurisdicciones y apuntan a un derecho global plural y fraccionado

La construcció institucional i jurídica de la mediació

Aquest capítol aborda els aspectes jurídics principals de la mediació recollits a la legislació catalana (com ara el seu concepte, els principis, l'àmbit subjectiu i objectiu, el procediment i els efectes jurí-dics) per tal d'oferir la construcció jurídica actual de la institució i fer propostes de cara a una futura llei general de mediació

Llibre Blanc de la mediació a Catalunya

Projectes científics associats: IDT SGR2009-688; ONTOMEDIA CSO-2008-05536-SOCI, TSI-20501-2008-131; GCC SGR2009-221; GREL SGR2009-357; SGR2009-1328; AT CSD2007-0022; AT COST IC0801Altres ajuts: TSI-20501-2008-131Altres ajuts: COST-IC0801L'estudi que es presenta ara és fruit de gairebé dos anys de treball. Una cartografia completa de les experiències en mediació en tots els àmbits socials, de les escoles als hospitals, de les empreses als nuclis familiars, de la mediació comunitària als conflictes de consum o laborals, de la mediació penal a la mediambiental. També s'hi ha incorporat una anàlisi dels costos de la mediació i de la seva configuració jurídica. La conjunció de les fotografies en relleu i dels estudis més teòrics han fet possible la reflexió ulterior, les interpretacions crítiques i, en darrer terme, les conclusions i les recomanacions, que ens ajudaran a progressar. La mediació permet detenir l'escalada dels conflictes i sostreure'ls de la resolució judicial, per implicar les parts i fer-les protagonistes actives de les solucions a què arribin. Des del Departament de Justícia, ens interessa superar l'excessiva judicialització dels conflictes -insatisfactòria per a tothom- i promoure instruments que facilitin, de manera àgil però amb totes les garanties, la intel·ligència dels problemes i, a partir d'aquí, la fixació de les millors solucions per a les parts implicades, que elles mateixes hauran construït

La mediació i l'arbitratge de consum: explorar sistemes d'ODR

La utilització dels mitjans alternatius de resolució de conflictes (ADR) en l'àmbit de les reclamacions de consum té un marc legal específic a Espanya -i també a la UE- des del 1993, que deriva de les seves característiques especials. Algunes són d'encuny exclusivament jurídic: es tracta de reclamacions en què el marc legal aplicable és el denominat dret de consum; d'altres tenen un suport bàsicament fàctic: solen tenir poca entitat econòmica, és a dir, entren en la categoria del que denominem small claims, i el fet que les reclamacions -en alguns casos que van en augment- siguin transfrontereres condiciona l'opció entre jurisdicció tradicional i ADR, com també tindrem ocasió d'analitzar. Cal afegir a aquests elements jurídics i fàctics un element important de política legislativa en un àmbit de la UE: els ADR s'entenen com un instrument bàsic per a garantir l'accés dels consumidors a la justícia, però alhora, en l'àmbit del comerç electrònic, són un element de gran transcendència en la creació de la denominada confiança electrònica o e-confidence. Per aquest motiu, s'exploren contínuament proces- sos de resolució en línia de conflictes (on-line dispute resolution, ODR). Els ODR pretenen la màxima eficàcia oferint un suport tècnic capaç de solucionar una controvèrsia amb la intervenció d'un tercer o sense, i dins o fora de l'organització de l'empresari. D'aquesta manera, s'usa un mateix expedient tècnic per a posar en marxa successivament més d'un ADR, o es potencien els mecanismes automàtics que prescindeixen dels conceptes jurídics i, en mig de l'exploració constant, Espanya aposta per l'arbitratge electrònic de consum en el RD 236/2008. A aquests temes ens referirem a continuació

La reserva de la facultad de disponer en la donación: análisis del artículo 639 del código civil

[spa] La donación con reserva de la facultad de disponer, regulada en el artículo 639 C.c., perfila una figura difícil de encuadrar. Teniendo en cuenta que el artículo 618 C.c. define la donación como un acto de liberalidad por el cual una persona dispone gratuitamente a favor de otra, que la acepta, la posibilidad de reservarse el donante la facultad de disponer de aquello mismo que ha donado parece encerrar una contradicción irresoluble: La disposición inicial a título gratuito que representa la donación se ve sometida al peligro de desaparecer si el donante dispone del objeto de la donación ulteriormente, haciendo uso de la reserva que le autoriza a ello según el título de donación configurado. El entendimiento de la figura se complica aún más porque los antecedentes históricos en derecho español no prestan gran ayuda: No aparece en las Partidas ni en la Nueva o Novísima Recopilación, ni directamente, ni bajo la regulación de figuras afines. La primera mención aparece en el artículo del Proyecto de 1831 de García Goyena que, como él mismo admite, toma del artículo 94.6 del “Code” francés. En este punto, creímos obligado comenzar este trabajo con el estudio pormenorizado del derecho de costumbres francés anterior a la Ordenanza de 1731 sobre las donaciones, que representa el substrato de la regulación de esta materia en el “Code”, donde aparece verdaderamente transformada en dos aspectos: 1) Ya no se trataba de un principio general, sino de una cláusula especial; y 2) Se insertaba en el campo de aplicación de un concepto que, en principio, le era ajeno: la irrevocabilidad de la donación. Sólo el estudio de esta evolución nos permitiría llegar a un correcto análisis del artículo 639 C.c. descifrando la relación entre donación y facultad de disponer

Programa d'introducció al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi

El projecte "Programa d'introducció al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi" s'ha dut a terme a la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona des del mes de juny de 2007 al mes de setembre de 2008. Ha consistit en iniciar l’esmentat programa que suposava, pels estudiants d’intercanvi sol·licitants, la consecució d’un Diploma d’Introducció al Dret espanyol, expedit per la Facultat de Dret de la UB, a banda del reconeixement dels crèdits cursats a Barcelona. L’objectiu va ser proposar canvis en el plantejament curricular, en concret la posada en marxa de les assignatures del Diploma: Introducció al Dret Privat, Introducció al Dret públic, Introducció al sistema processal espanyol, i Bases del sistema legal espanyol. Com a tasca prèvia que havia de garnatir l’èxit es va fer una difusió del programa a les universitats d’origen i es va articular un sistema d’acollida als estudiants que es va demostrar molt útil al principi de curs per a informacions diverses, però que després va ser infrautilitzat. Pel que fa a les assignatures, es van plantejar com un anàlisi dels trets fonamentals i diferencials del nostre dret, utilitzant elements de comparació amb els ordenaments dels països dels alumnes, però sense fer un exercici estricte de dret comparat. La taxa de rediment va ser alta – 75% - però es va detectar un problema, la insuficient preparació idomàtica, que depassa l’organització del programa. També es va considerar un repte pedagògic important: la heterogeneïtat dels estudiants tant en la seva formació jurídica prèvia –assignatures cursades en la seva Universitat-, com en relació al sistema legal del país del qual provenien, en relació al sistema espanyol. Per aquest motiu, el plantejament del curs i els materials a utilitzar va dependre en bona mesura del conjunt del grup al qual es va dirigr cada assignatura en concret.The project "Introduction to the Spanish Legal system for exchange student Program" was implemented in the Faculty of Law of the University of Barcelona within June 07 and September 08. The main scope was to offer the students the possibility of adding a Diploma of the Faculty f Law besides the recognition of credits that use to work in the international exchange programs. The objective was to explore new curricula development offering four new courses: Introduction to the Spanish private Law; introduction to the Spanish public law; introduction to the Spanish procedural system and Bases of the Spanish legal system. The fist step was to assure a good diffusion of the program in all the partner Universities, and then, create welcome team that offered any kind of information they could need. This tutorial was almost no used by the students after the registration of the courses. This courses were planned to deal with the foundation issues of Spanish law and the more rellevant ans special characters of it . Nevertheless, they were not Comparative Law courses, that was not the scope, as they only use the comparison between legal systems as a way of pedagogical approach and understanding. Although the success rate was very high (almost 85% of the students passed the exam), we could detect a major idiomatic problem which was not in the field of responsibility of the Program. On the other hand, there was an important pedagogical challenge depending on the heterogeneity of the legal background of the students. Another challenge was the way the legal system in the home country differed from the Spanish one, that put some major questons of organization. For these reasons, the developments of the courses and the cases or materials were selected in view of the concrete students to be used for

La Revocació de les donacions a Catalunya: la interpretació històrica al voltant de la revocació per superveniència de fills i per pobresa del donant

La donació adquireix la seva irrevocabilitat negocial per l'acceptació i, a partir d'aquest moment, el donant no es pot fer enrera en l'atribució patrimonial realitzada. Aquesta noció d'irrevocabilitat es relaciona amb el perfeccionament negocial. Però es pot predicar la revocabilitat en un altre sentit per indicar la possibilitat que el negoci perfecte i eficaç de donació deixi de produir efectes en atenció a certes circumstàncies posteriors a la donació que l'ordenament jurídic considera més dignes de protecció i que permet al donant deixar sense efecte la declaració de voluntat inicial. S’atribueix al donant un dret potestatiu, ja que permet al donant intervenir en una relació jurídica alterant els seus efectes, en atenció a la seva qualitat de tal i com a conseqüència del fet que ens trobem davant d’un títol lucratiu. La revocabilitat de la donació és una excepció a l'eficàcia normal del negoci dispositiu, per això necessita una causa concreta que l'ordenament consideri suficient: es tracta de supòsits taxats i són d'interpretació restrictiv

La mediación y el arbitraje de consumo: explorando sistemas de ODR

La utilización de ADR en el ámbito de las reclamaciones de consumo tiene un marco legal específico en España -y también en la UE- desde 1993, que deriva de sus características especiales. Algunas son de cuño exclusivamente jurídico: se trata de reclamaciones en las que el marco legal aplicable es el denominado derecho de consumo; otras poseen un soporte básicamente fáctico: suelen tener poca entidad económica, es decir, entran en la categoría de lo que denominamos small claims, y el hecho de que las reclamaciones -en algunos supuestos que van en aumento- sean transfronterizas condiciona la opción entre jurisdicción tradicional y ADR, como también tendremos ocasión de analizar. Hay que añadir a estos elementos jurídicos y fácticos un elemento importante de política legislativa en un ámbito de la UE; los ADR se entienden como un instrumento básico para garantizar el acceso de los consumidores a la justicia, pero al mismo tiempo, en el ámbito del comercio electrónico, son un ele- mento de gran trascendencia en la creación de la denominada e-confidence. Por este motivo, se explo- ran continuamente formas de ODR (On-line Dispute Resolution). Los ODR pretenden la mayor eficacia ofreciendo un soporte técnico capaz de solucionar una controversia con o sin la intervención de un tercero, y dentro o fuera de la organización del empresario. De este modo, se usa un mismo expediente técnico para poner en marcha sucesivamente más de un ADR, o se potencian los mecanismos automáticos que prescinden de los conceptos jurídicos y, en medio de la exploración constante, España apuesta por el arbitraje electrónico de consumo en el RD 236/2008. A estos temas vamos a referirnos a continuación