En Tráns-ito, entre la Expedición Científica y la Deriva Artística

In June 2019, the Vértices Platform organizes the Seminar “In Trans-ito, Between the scientific expedition and artistic drift”, in the Nautical Faculty of Barcelona as part of the commemoration of its 250 years. They are bringing together artists and scientists, to open a dialogue and exchange between different disciplines, returning to the tradition of scientific expeditions of the nineteenth century in regards to their multidisciplinary nature.Plataforma Vértices organiza en el mes de junio de 2019 el Seminario “En Tráns-ito, Entre la expedición científica y la deriva artística»”, en la Facultad Náutica de Barcelona en el marco de la conmemoración de sus 250 años. Reuniendo artistas y científicos, para abrir un diálogo e intercambio entre diferentes disciplinas, retomando la tradición de las expediciones científicas del siglo XIX en lo que respecta a su carácter pluridisciplinar

El Jardí de L’Amistat

ResumenReconociendo la capacidad que tienen los espacios verdes urbanos para la rehabilitación del hábitat, - ya sea en su versión diseñada o planificada o en su versión auto gestionada por miembros de la comunidad. Anna Recasens hace un repaso a la historia y teorías que han considerado la inserción de la naturaleza en la ciudad como forma de conseguir ciudades más sostenibles y más humanas, defendiendo la dimensión social de los espacios verdes urbanos como espacios de participación y de compromiso común. Sitesize y Acció Cultural Metropolitana hacen referencia al caso del Jardí de l’Amistat y el proyecto de su recuperación a partir de la una visión histórica del lugar y una acción de diseño urbano comunitario. Los tres textos se publicaron originalmente en el dossier titulado “El Jardí de l’amistat”, en el Número 188 de la revista Quadern de les idees, les arts i les lletres de Sabadell, Barcelona para difundir los resultados del taller del mismo nombre realizado a principio de 2012 en L’Estruch || Fàbrica de Creació de les Arts en Viu de Sabadell por los colectivos Sitesize y Acció Cultural Metropolitana, en colaboración con el historiador Eduard Masjuan, entre otros. AbstractRecognising the capacities of urban green spaces for habitat rehabilitation, - whether these spaces are designed and planned, or whether they are self-managed by the community - this text gives an overview of the history and theories regarding the inclusion of nature in the city as a means of making cities more sustainable and humane. Anna Recasens reflects upon the social dimension of urban green spaces as spaces of participation and common commitment. Sitesize and Acció Cultural Metropolitana make reference to the case of Jardí de l’Amistat and its recovery project, which takes an historical view of place, and which is developing a process of participatory urban design. These three texts were originally published under the title The Jardí de l’amistat, in Issue 188 of the magazine Quadern de les ides, les arts i les lletres de Sabadell, Barcelona to disseminate the results of the workshop of the same name which took place at the beginning of 2012 in L’Estruch | | Fàbrica of Creació de les Arts in Viu de Sabadell by groups Sitesize and Cultural Action and Metropolitan, in collaboration with historian Eduard Masjuan, among others.

Coeficients de fricció

Segurament tots els nostres alumnes saben perfectament què és la força de fricció o fregament i de què depèn. Ara, molts d’ells, si els preguntem pel coeficient de fregament d’una superfície, pensaran que aquest depèn del pes que hi col·loques al damunt i de l’àrea d’aquest pes, o això és el que he pogut observar. D’aquí la idea de fer una pràctica de determinació dels coeficients de fricció estàtic i dinàmic i observar de què depenen els seus valors

Practicing everyday spaces : notes to activate my neighborhood

Daily life, in order to be relaxed and fulfilling, must find its balance in three realms of experience. One is domestic, a second is gainful or productive, and the third is inclusively sociable, offering both the basis of community and the celebration of it” Ray Oldenburg, The Great Good Place

El món on ens agradaria viure. La veu dels infants i joves de Catalunya: el desenvolupament sostenible, la diversitat cultural i les condicions de la pau.

Aquest informe recull el que pensen, saben i diuen els infants i els joves de Catalunya sobre els tres eixos transversals de més impacte avui com són el desenvolupament sostenible, les condicions de la pau i la diversitat cultural. Es tracta de l'analisi dels materials que es van recollir en el programa l'escola al Fòrum i que hem estudiat a partir d'una mostra representativa de 572 aportacions, més de 200 referides a les condicions de la pau, unes 150 a la diversitat cultural i 70 a l'eix del desenvolupament sostenible, a banda de més d'un centenar que feien referència a dos o tres eixos alhora i que són de 36 centres, de 23 comarques diferents, 9 de privats i 26 de públics i una escola especial pública. Representen el nivell màxim d'aprofundiment i compromis dels 8.000 grups classe participants i de gairebé 1.000 textos realitzats. Així hem esmicolat el contingut dels tres eixos per donar a conèixer tant la situació i el nivell de vivències de cadascuna de les edats dels infants i joves com també una idea del conjunt. Hem pretès deixar constància de com en cada àmbit conceptualitzen, descriuen, viuen i s'expliquen. També com es projecten, com volen o desitgen que siguin les coses, com es situen els infants i joves en cadascun dels temes, com es posicionen, i de quina manera són presents els valors en les seves descripcions. De l'anàlisi dels escrits se'n desprenen algunes constants que travessen els tres eixos: un coneixement ampli de la realitat present, amb gran riquesa de matisos, mostren més capacitat per acumular informació que no pas per relacionar-la, elogis potser innocents de la diversitat, que contrasten amb un cert dramatisme, malestar, incomprensió respecte de les persones que arriben de fora, fins i tot una certa desconfiança. Comprenen la dimensió dels problemes que en el món globalitzat on ens ha tocat viure són d'abast mundial i de llarg recorregut. Consideren el diàleg com la única forma possible de resoldre-ho tot. La capacitació de l'alumnat per imaginar nous escenaris, noves maneres de viure, és limitat. Els conflictes (condicions de la pau), els impactes (desenvolupament sostenible), les diferències (diversitat cultural) són diferents cares d'una mateixa moneda. Per a ells i elles es tracta de negar la possibilitat de la seva existència en comptes d'aprofundir en com cal abordar-los. La nostra voluntat és fer arribar als ensenyants de tots els nivells, a les institucions educatives i a les famílies els resultats de la nostra anàlisi i interpretació, acompanyades d'orientacions que serveixin per a la reflexió i la pràctica educativa

Profile and professional career of teachers of Catalan as a Foreign Language abroad

L’Institut Ramon Llull (IRL) promou els estudis de català a les universitats de fora del domini lingüístic català, amb 3.500 estudiants i 134 professores arreu del món. El present article se centra en les característiques d’aquestes professores, que han estat poc estudiades. Més concretament, ens proposem esbrinar quin és el perfil formatiu, docent i investigador de les professores, quines són les seves condicions laborals i com creuen que afectarà aquesta experiència al seu futur laboral. Per poder descriure com incideix l’experiència de la Xarxa Llull (XL) a la carrera professional, aportem les mateixes dades d’exprofessores. A través d’un qüestionari en línia, s’han recollit les dades de setanta-una informants, que assenyalen que malgrat que les professores presenten algunes similituds quant al perfil, les condicions laborals varien molt d’una plaça a una altra, i que les professores solen tenir una situació inestable degut a les condicions dels contractes. A més, mentre que les professores actuals consideren que l’experiència de treballar a una destinació de la XL les pot ajudar a trobar feina més endavant, les respostes de les exprofessores varien segons si ara treballen a l’estranger o dins dels territoris de parla catalana.The Institut Ramon Llull promotes Catalan language studies at universities outside the Catalan-speaking territories, with a current total of 3,500 students and 134 teachers worldwide. This study focuses on the characteristics of its teachers, who form an understudied group. More specifically, we aim to describe the teachers’ academic backgrounds, their teaching and research profiles, their working conditions and their opinions on how their experience will impact their future careers. To describe how working in the Llull Network affects teachers’professional career, we provide the same data on former teachers. Information from 71 informants was gathered through an online survey. The results show that although the teachers have some similarities in their profiles, working conditions vary greatly from one post to another and also that they are often in an unstable situation due to the temporary or non-permanent nature of their contracts. In addition, while current teachers believe that the experience of working in a Llull Network destination can help them to find work later on, former teachers’ answers vary depending on whether they are working at present abroad or in the Catalan-speaking areas

STAT3 phosphorylation at serine 727 activates specific genetic programs and promotes clear cell renal cell carcinoma (ccRCC) aggressiveness

Cancer models; Molecular medicineModelos de cáncer; Medicina molecularModels de càncer; Medicina molecularThe signal transducer and activator of transcription 3 (STAT3) is a transcription factor mainly activated by phosphorylation in either tyrosine 705 (Y705) or serine 727 (S727) residues that regulates essential processes such as cell differentiation, apoptosis inhibition, or cell survival. Aberrant activation of STAT3 has been related to development of nearly 50% of human cancers including clear cell renal cell carcinoma (ccRCC). In fact, phosho-S727 (pS727) levels correlate with overall survival of ccRCC patients. With the aim to elucidate the contribution of STAT3 phosphorylation in ccRCC development and progression, we have generated human-derived ccRCC cell lines carrying STAT3 Y705 and S727 phosphomutants. Our data show that the phosphomimetic substitution Ser727Asp facilitates a pro-tumoral phenotype in vitro, in a Y705-phosphorylation-independent manner. Moreover, we describe that STAT3 phosphorylation state determines the expression of different subsets of target genes associated with distinct biological processes, being pS727-dependent genes the most related to cellular hallmarks of cancer. In summary, the present study constitutes the first analysis on the role of overall STAT3 phosphorylation state in ccRCC and demonstrates that pS727 promotes the expression of a specific subset of target genes that might be clinically relevant as novel biomarkers and potential therapeutic targets for ccRCC.This work was supported by Ministerio de Ciencia e Innovación (Grant No. SAF201459945-R and SAF2017-89989-R) to A.M.; American Association for Cancer Research (AACR, Ref #419589) to A.M. and Red de Investigación Renal REDinREN (Grant No. 12/0021/0013) to. A.M. The group holds the Quality Mention from the Generalitat de Catalunya (Grant No. 2021 SGR 01,600). J.A. was a recipient of the Ph.D. Fellow Program from Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACyT), México (Grant No. 549678)

El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de diferents sistemes de neteja sobre capa de preparació alquídica

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258El projecte de recerca Nanorestart, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa de recerca i innovació Horizon 2020 (GA n. 646063) té diferents objectius, entre els quals el desenvolupament de sistemes de neteja per a diversos materials d’obres d’art contemporani que presenten reptes de resolució complexa. Des de la secció de Conservació-Restauració de la UB participem en el projecte en el Work Package 2 «New tools for cleaning» —entre altres— per valorar l’eficàcia dels nous materials desenvolupats en el marc del projecte, principalment els gels i alguns fluids nanoestructurats, en forma de microemulsions hidròfiles o lipòfiles (Baglioni et al., 2015) per a la neteja de superfícies d’art contemporani. La valoració del comportament dels nous materials s’ha fet per comparació amb altres mètodes de neteja coneguts i utilitzats pels conservadors-restauradors per a la neteja de superfícies pictòriques contemporànies, i aquells s’han analitzat sempre des del punt de vista del conservador-restaurador. Les proves s’han fet estudiant el comportament d’un dels estrats que generalment no es consideren en els estudis dels sistemes de neteja: la capa de preparació, i concretament capes de preparació formulades amb resines alquídiques. L’elecció de les capes de preparació alquídiques com a cas d’estudi està relacionada amb les tres obres del fons de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts escollides per a aquest projecte (figura 1). En les tres obres, com és habitual en l’art modern i contemporani, la capa de preparació queda exposada i forma part del resultat estètic. Les tres obres presenten brutícia en forma de dipòsits de pols i ditades per tot el perímetre. La capa de preparació no té ni la composició ni el comportament d’una capa pictòrica, tant pel que fa a l’absorció de la brutícia com pel que fa a la resposta als tractaments de neteja, però el fet que quedi exposada i sigui part del resultat estètic de l’obra suposa un repte afegit a la dificultat de neteja de la superfície pictòrica