Pràcticum a l'empresa Desarrolla Obras y Servicios, S.L.

El present treball fi de grau és el resultat de la reforma interior de planta baixa de l’equipament Cal Trempat. L’equipament es troba al barri de l’Eixample de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental. Però al mateix temps, també és el resultat de 9 mesos de pràctiques realitzades a l’empresa Desarrolla Obras y Servicios, S.L. Vaig escollir aquesta modalitat de pràcticum per conèixer el funcionament d’una empresa constructora des de l’interior i així també poder-me introduir al món laboral. L’edifici on s’emplaça el projecte antigament era una masia particular. La construcció original de la masia era formada per planta baixa i planta pis. Entre els anys 2008 i 2009 es va rehabilitar i ampliar per situarhi el programa d’una escola bressol. Aquesta ampliació es va realitzar per la façana nord-est, només en planta baixa de coberta plana. Com que realitzar una escola bressol exigeix una sèrie de característiques al voltant de l’edifici es troben dos patis propis, un a la façana est-sud-est, i l’altre a la façana oest. Un dels motius pels quals vaig escollir aquest equipament va ser pel fet que fos la primera licitació d’obra pública a la seu de Barcelona. L’empresa Desarrolla Obras y Servicios, S.L. s’implanta el 14 de juliol de 2017 a Barcelona i 5 mesos després, el Director de la seu de Barcelona, Antonio González Casas, em va brindar l’oportunitat de poder-hi realitzar les pràctiques. Com que l’empresa no era coneguda a Barcelona tenia poques opcions per poder-hi realitzar el treball de fi de grau, ja que entraven licitacions de petites reformes. Uns mesos més tard, va entrar la licitació d’obra pública de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, la meva primera licitació d’obra pública que vaig preparar durant la meva estada de pràctiques. Degut això, va ser el motiu principal pel qual vaig escollir aquest projecte. Tot i l’esforç dedicat en la redacció de la documentació, amidaments i pressupost per al concurs, l’obra no va ser adjudicada a l’empresa. Així doncs, vaig decidir crear una nova proposta de reforma interior, dissenyada per mi. Per tenir una idea de com és l’edifici actualment, consta de planta baixa que té una superfície construïda de 498,50 m² i una superfície útil aproximada de 437,80 m, i la planta primera una superfície construïda de 185,55 m² i útil de 145,80 ². Amb posterioritat, els usos de planta baixa de l’edifici es van anar modificant, i actualment hi trobem l’espai socioeducatiu del Trencaclosques, l’oficina de la Síndica i dos despatxos destinats a grups polítics de l’oposició. Com a objectiu, realitzarem una reforma interior de l’equipament de la planta baixa per a convertir-lo en el Centre Cívic de Vilanova del Vallès. Aquest treball es divideix en quatre grans parts, la memòria de pràctiques, els antecedents, la memòria descriptiva i la memòria constructiva. A la memòria de pràctiques, coneixerem l’empresa on he realitzat les pràctiques, i la meva funció a dintre d’ella. Als antecedents, veurem la història de Vilanova del Vallès i coneixerem el municipi, veure’m un article de l’evolució de la masia a Escola Bressol i a més a més el perquè del canvi d’ús. A la memòria descriptiva, estudiarem com és l’edifici actualment, les característiques de l’entorn i explicarem la proposta de remodelació. Seguidament, la part més tècnica, la memòria constructiva on fem un estudi de la reforma de planta baixa de Cal Trempat, tenint en compte la normativa municipal i el CTE, i el nou ús com a centre cívic. A part, s’han realitzat els amidaments i el pressupost, dividint-lo en diferents partides que necessitem per al projecte. També, podem observar diferents imatges 3D des de diferents punts de l’interior de l’edifici, a la documentació gràfica adjunta. Finalment, aclarir que el motiu pel qual hem escollit aquest nou ús per a l’equipament és que la zona on es troba l’edifici hi trobem adolescents i persones de mitjana edat. La intenció de realitzar un centre cívic és per a que puguin conviure els adolescents a l’hora de realitzar treballs i també per poder gaudir de xarrades educatives, tallers de manualitats, et

L’experiència de Pere Albacar

Treballs Finals de Grau de Belles arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Herraiz García, Fernando[cat] Aquesta memòria narra tot el treball que he dut a terme encarregant-me del desenvolupament visual del videojoc “Clash of Myths”. En aquestes pàgines es troba la meva pròpia experiència i recorregut al llarg del camí, així com la metodologia que he dut a terme la qual ha estat en tot moment acompanyat de la feina d'en David Oliver, així com d'en Francisco Williams qui s’ha encarregat de tota la feina de programació al motor gràfic Unity. Ell és qui va originar l’esquelet i conceptes inicials del projecte, fonaments els quals nosaltres ens hem dedicat a polir i clarificar, donant-li una imatge i personalitat.[eng] This memory narrates all the work I’ve done for the visual developement of the video game “Clash of Myths”. In this pages you will find all my experience in this journey, as well as my methodology which has been accompanied at all times by my coworkers David Oliver also working on the visual developement of the game, and Francisco Williams who has been working on the technical side of the project. He is the one who originated the core idea of the game which we have focused on polishing it as well as giving it an image and personality

Atenció d’infermeria a la cuidadora principal de persones amb esquizofrènia: Valoració dels requisits d’autocura i de la salut mental positiva

Introducció: Cuidar una persona amb esquizofrènia genera en la cuidadora canvis en l'estil de vida, amb importants repercussions sobre l'àrea personal i social. La Teoria d'Infermeria del Dèficit d’Autocura de D. Orem té en compte l’atenció a la cuidadora com a agent de cura depenent. Seguint la seva línia d'investigació, perquè Infermeria pugui dur a terme els cuidatges necessaris i potenciar l’autonomia i el benestar de la cuidadora, recomana la valoració de la salut mental positiva. Objectiu: Valorar l'estat de salut de les cuidadores de persones amb esquizofrènia. Metodologia: Estudi multicèntric, transversal, descriptiu, correlacional i mètric, amb metodologia quantitativa. Es va realitzar a la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Centre de Salut Mental Adults 1 de Badalona, i Associació Família i Salut Mental de Girona i comarques. La mostra va estar formada per 77 cuidadores. Per mesurar les variables d'estudi, es van utilitzar el formulari de dades sociodemogràfiques i clíniques Escala de Requisitos de Autocuidado i el Cuestionario de Salud Mental Positiva. Es va realitzar una anàlisi descriptiva a totes les variables; per a l'anàlisi univariant es va utilitzar la prova de comparació de mitjanes per a mostres independents, prova t de Student o l'anàlisi de variança ANOVA; en la relació entre la SM+ i l'autocura s'utilitzà la correlació de Pearson i la Rho de Spearman. Resultats i conclusions: Les cuidadores de persones amb esquizofrènia tenen coberts els requisits d'autocura general i obtenen uns bons nivells de SM+. Els constructes de dèficit d'autocura i SM+ estan correlacionats: a mesura que disminueix el dèficit d'autocura, augmenta la SM+, i viceversa. El model bifactorial ens delimita quins són els requisits d'autocura i els factors de SM+ que estan més interrelacionats i que s’hauran de tenir en compte en el disseny de futures intervencions infermeres.Introducción: Cuidar a una persona con esquizofrenia genera en la cuidadora cambios en el estilo de vida, con importantes repercusiones sobre el área personal y social. La Teoría de Enfermería del Déficit de Autocuidado de D. Orem tiene en cuenta la atención a la cuidadora como agente de cuidado dependiente. Siguiendo su línea de investigación, para que Enfermería pueda llevar a cabo los cuidados necesarios y potenciar la autonomía y el bienestar de la cuidadora, recomienda la valoración de la salud mental positiva. Objetivo: Valorar el estado de salud de las cuidadoras de personas con esquizofrenia. Metodología: Estudio multicéntrico, transversal, descriptivo, correlacional y métrico, con metodología cuantitativa. Se realizó en la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Centre de Salut Mental Adults 1 de Badalona, y Associació Família i Salut Mental de Girona i comarques. La muestra estuvo formada por 77 cuidadores. Para medir las variables de estudio, se utilizaron el formulario de datos sociodemográficos y clínicos Escala de Requisitos de Autocuidado y el Cuestionario de Salud Mental Positiva (SM+). Se realizó un análisis descriptivo a todas las variables; para el análisis univariante se utilizó la prueba de comparación de medias para muestras independientes, prueba t de Student o el análisis de varianza ANOVA; en la relación entre la SM + y el autocuidado se utilizó la correlación de Pearson y la Rho de Spearman. Resultados y conclusiones: Las cuidadoras de personas con esquizofrenia tienen cubiertos los requisitos de autocuidado general y obtienen unos buenos niveles de SM +. Los constructos de déficit de autocuidado y SM + están correlacionados: a medida que disminuye el déficit de autocuidado, aumenta la SM +, y viceversa. El modelo bifactorial nos delimita cuáles son los requisitos de autocuidado y los factores de SM + que están interrelacionados y que deberán tenerse en cuenta en el diseño de futuras intervenciones enfermeras.Introduction: Caring for a person with schizophrenia will generate the caregiver lifestyle changes with significant impact over the personal and social area. The Theory of Self-care Deficit Nursing by D. Orem, considers attention to the caregiver as a "dependent care agent". Following her research, so that nurses can perform the necessary caring and promote the autonomy and well-being of the caregiver, she recommends evaluating positive mental health. Objective: To evaluate the health status of caregivers of people with schizophrenia. Methodology: A multicenter, transversal, descriptive, correlational and metric study, with quantitative methodology. It was performed in the Foundation Pere Mata Terres de l'Ebre, Adult Mental Health Center 1 in Badalona and Family and Mental Health Association of Girona and regions. The sample was formed by 77 caregivers. To measure the study variables, we used the clinical and sociodemographic data Form, the " Escala de Requisitos de Autocuidado" (Range of requirements for self caring) and "Cuestionario de Salud Mental Positiva” (Positive Mental Health Questionnaire). There was a descriptive analysis of all variables; for the univariant analysis we used the test for independent samples comparison of averages, Student's T test or ANOVA analysis of variance; the relationship between self-care and SM + using the Pearson correlation and Spearman's Rho. Results and conclusions: caregivers of people with schizophrenia have generally covered the requirements of self care and obtain high levels of SM +. The constructs of self-care deficit and SM + are correlated: as self-care deficit decreases, SM + increases and vice versa. The bifactorial model defines which aret he requirements for self caring and SM+ factors that are more interconnected and will be considered in the design of future nursing interventions

Aspectes biològics de la depressió postpart

La salut mental de la dona en el període perinatal és un aspecte rellevant per les conseqüències en la dona com en el nounat. La complicació psiquiàtrica més freqüent del període del postpart és la depressió postpart, existint múltiples causes en la seva etiologia Aquest treball forma part d’estudi multicèntric espanyol, prospectiu i realitzat durant tres fases en el període del postpart (48h, 8 i 32 setmanes) en què varen participar inicialment 1804 dones, d’origen caucàsic i sense antecedents psiquiàtrics durant la gestació. Per alts treballs I i II, es van determinar els anticossos anti-peroxidasa, l’hormona tiroestimulant i la tiroxina com a paràmetres de la funció tiroidal i ferro, ferritina i transferrina com a paràmetres de dèficit de ferro. Tant en el treball I i II, es va avaluar l’aparició de sintomes depressius a les 48h, i a les 8 i 32 setmanes del naixement mitjançant la versió validada a l’espanyol de l’escala de depressió postnatal d’Edimburg, confirmant els possibles cassos de depressió amb l’escala DIGS. Conclusions més rellevants de la tesi I •La mesura de la funció tiroïdal i la presència d’anticossos anti-peroxidasa a les 48h del naixement no són bons marcadors biològics de risc per a la depressió postpart. •La determinació de ferritina, com a paràmetre de dèficit de ferro incipient, a les 48h del naixement, podria ser un marcador biològic de risc per a la depressió postpar

Estudio de soluciones de cimentación sobre terreno de un solar situado al sureste de la Marina Real Juan Carlos I en la ampliación norte del Puerto de Valencia (Valencia)

[ES] Tras la ejecución de la ampliación Norte del Puerto de Valencia se generaron grandes extensiones de terreno ganados al mar, mediante rellenos de diversas procedencias, creándose de este modo terreno sobre el que, en un futuro, emplazar estructuras. Las características de estos rellenos son bastante malas por lo que se genera una problemática a la hora de proyectar una cimentación adecuada. En este trabajo se analizan las características del terreno y además se realiza un amplio análisis de soluciones de cimentación, directas e indirectas de acuerdo a las recomendaciones para obras marítimas (ROM), así como el planteamiento de la necesidad de realización de una mejora del terreno, dadas las malas características de este. Como resultado se obtiene un amplio catálogo de dimensiones que podría tener cada tipología de cimentación para transmitir una determinada carga, así como el pre-dimensionamiento de una precarga, de este modo poder ayudar a los proyectistas a seleccionar la mejor tipología de cimentación así como sus dimensiones.[CA] Després de l'execució de l'ampliació Nord del Port de València es van generar grans extensions de terrè bestiars al mar, mitjançant farciments de diverses procedències, creant-se d'aquesta manera terrè sobre el qual, en un futur, emplaçar estructures. Les característiques d'aquests farciments són bastant dolentes pel que es genera una problemàtica a l'hora de projectar una fonamentació adequada. En aquest treball s'analitzen les característiques del terreny i a més es realitza una àmplia anàlisi de solucions de fonamentació, directes i indirectes d'acord a les recomanacions per a obres marítimes (ROM), així com el plantejament de la necessitat de realització d'una millora del terreny, donades les males característiques d'est. Com a resultat s'obté un ampli catàleg de dimensions que podria tenir cada tipologia de fonamentació per a transmetre una determinada càrrega, així com el pre-dimensionament d'una precarrega, d'aquesta manera poder ajudar als projectistes a seleccionar la millor tipologia de fonamentació així com les seues dimensions.[EN] After the construction of the Northern Extension of Valencia's Port, large ground extensions were generated by gaining space over the sea thanks to the use of various sources coming from different places; thus creating a kind of land over which, in the future, may structures be built. The characteristics of these fillings are not the best, and that generates a big problem when it is time to project an adequate foundation. During this project, the characteristics of the land will be analyzed, in addition to this, an extensive analysis of foundation solutions, direct and indirect according to the Recommendations for Maritime Works(ROM) will be carried out. As well as an approach of the need of improvement of the land, given the characteristics of this one. As a result, it will be obtained a wide catalog of dimensions that each type of foundation might have for transmitting a specific load, as well as the pre-dimensioning of a preload, in this way being able to help the designers to select the best type of foundation as well as their dimensions.Burgos Albacar, BJ. (2018). Estudio de soluciones de cimentación sobre terreno de un solar situado al sureste de la Marina Real Juan Carlos I en la ampliación norte del Puerto de Valencia (Valencia). http://hdl.handle.net/10251/107116Archivo delegad

The emotional responses of women when terminating a pregnancy for medical reasons: A scoping review

Emocional; Motius mèdics; Interrupció de l'embaràsEmocional; Razones médicas; Interrupción del embarazoEmotional; Medical reasons; Termination of pregnancyBackground In most countries of the world the only basis for considering a termination of pregnancy is for medical reasons. Depending on the circumstances and determinants of each case, the emotional responses to this event vary greatly. The aim of this study is to map the emotional responses of women when their pregnancy is terminated for medical reasons. Methods A scoping review was carried out. This covered all types of qualitative and quantitative studies published in English or Spanish since 2014 which included first-person accounts of women's emotional responses when they had a termination. A bibliographic search was made of four databases (CINAHL, Cochrane Library, PsycINFO and Pubmed) along with an additional manual search and backward and forward citation chaining of the studies included. The data were reported in narrative form and the results grouped according to the descriptive characteristics of the study and the emotions involved. Findings The review process resulted in the inclusion of thirty-four studies. nineteen of these followed a qualitative approach and fifteen used quantitative methodology, with six of them being intervention studies. The emotions found ranged from anxiety and depression to guilt and thankfulness, so various authors stressed the need to improve training for health professionals to provide information, advice and support to the women during the entire process of the termination of pregnancy for medical reasons. Conclusions The available studies cannot be compared given the variety of designs. The predominant emotions underlying the termination for medical reasons were stress, anxiety and depression. Future research should be carried out using samples of participants covering all causes of termination for medical reasons in a particular context so that an intervention can be designed to help lessen the impact of the process on women's mental health.This research did not receive any specific grant from funding agencies in the public, commercial, or not-for-profit sectors

Conspiración de silencio y malestar emocional en pacientes diagnósticados de glioblastoma multiforme

Aim: For those patients suffering serious illnesses with a poor prognosis, there continues to be a significant percentage of well-meaning family members who, out of a desire to protect the patient, decide to hide the truth, even if the patient wishes to know what the real situation is. Methods: To measure the incidence of conspiracies of silence within families and their repercussions on levels of anxiety and depression of patients diagnosed Glioblastoma Multiforme (GBM). Findings: 19.3 % of the families taking part thought that it would not be appropriate to give the patient information about their disease, despite the patient stating that he or she would like to know more about their disease. This conspiracy had an impact on the anxiety levels of the patient even a month after the discharge from hospital. At this point in the disease process, those patients where there was a conspiracy of silence demonstrated psychopathological levels of anxiety (12.71±2.28), whereas the levels of anxiety for those patients who were allowed more open communication showed levels which were below clinical significance (7.00±3.27). Conclusions: The needs for information of family members and patients with GBM are different and their repercussions on emotional distress in patients can continue during a prolonged period of time.Objetivo: En el ámbito de enfermedades muy graves y de mal pronóstico, continúa existiendo un importante porcentaje de familiares que, por motivos beneficentes y de protección, deciden ocultar la verdad a los enfermos que desean conocer lo que les ocurre. El objetivo es identificar la incidencia de conspiración de silencio familiar y su repercusión en los niveles de ansiedad y depresión del paciente diagnosticado de glioblastoma multiforme (GBM). Método: Los niveles de ansiedad y depresión fueron recogidos en cinco momentos del proceso de enfermedad: ingreso, después de la comunicación del diagnóstico, en el alta hospitalaria, un mes después del alta y seis meses después del alta. Las necesidades de información fueron recogidas en el momento del ingreso. Resultados: El 19,3 % de las familias, consideró que no sería conveniente comunicar al paciente lo que le ocurría a pesar de que éste quería conocer aspectos relacionados con su enfermedad. Esta conspiración repercute en los niveles de ansiedad del paciente hasta incluso un mes después del alta hospitalaria. En este momento de la enfermedad, en los pacientes donde existía pacto de silencio presentaban unos niveles psicopatológicos de ansiedad (12,71±2,28), mientras que los niveles de ansiedad de los pacientes a los que se les permitió una comunicación abierta estaban por debajo de la significación clínica (7,00±3,27). Conclusiones: Existe una alta incidencia de pacto de silencio en pacientes con GBM y su repercusión sobre el malestar emocional de los enfermos se mantiene durante un largo periodo de tiempo

Patient Safety Training Programs for Health Care Professionals: A Scoping Review

Objective This study aimed to map the evidence available on patient safety training programs for health professionals. Methods A scoping review was carried out. Several studies published between January 2010 and March 2020 in the following databases were investigated: CINAHL; MEDLINE; Nursing & Allied Health Collection: Comprehensive; Cochrane Central Register of Controlled Trials; Cochrane Database of Systematic Reviews; Cochrane; MedicLatina, via EBSCOhost; World Health Organization; Google Scholar; BVS—Biblioteca Virtual da Saúde; PubMed; B-On; and RCAAP—Repositórios Científicos de Acesso Aberto de Portugal. Results A total of 2841 articles were found, 7 were included. Most studies report that the development of patient safety programs for health care professionals provides them with tools and techniques to recognize adverse incidents induced by the professional system/practice; recognize human factors related to patient safety, such as nontechnical skills or tiredness; understand high-risk clinical processes; develop strategies that influence and enhance patient safety culture; promote communication, teamwork, and organizational culture concerning patient safety; analyze other characteristic and emerging topics in patient safety; and develop project proposals to improve patient safety, allowing health care professionals to consolidate their knowledge, leading initiatives to improve patient safety. Conclusions There are still few studies that test patient safety training programs, which is a concern given the importance of implementing safe practices. The existing evidence proves the efficacy of the training programs in improving patient safety, although there are some gaps