Josep Pla : Itàlia com a mirall

L'article estudia la relació de Josep Pla amb Itàlia, basant-se sobretot, però no exclusivament, en el primer contacte de l'escriptor empordanès amb la península italiana tal com aquest es veu reflectit en les seves col·laboracions a diferents publicacions a principis dels anys vint. L'article analitza també el mètode d'escriptura de l'autor a través de la lectura d'alguns fragments de la seva obra, en especial l'article sobre la seva primera visita a Asís, que és el nucli original del llibre Cartes d'Itàlia.This article examines the relationship between Josep Pla and Italy. It is principally, though not exclusively, based on the first contact established between the empordanès writer and the Italian peninsula reflected in the collaborations published in various publications at the beginning of the 1920's. It also analyses his methodology through various critics of his work, specifically an article on his first visit to Assisi, which forms the backbone of the book Letters from Italy (Cartes d'Itàlia)

Expressió artística i coneixement científic (Reflexions en veu alta davant la pintura de Joan Pere Viladecans)

Es tracta d’un text molt peculiar, on l’autor glossa les seues impressions davant l’obra d’un pintor contemporani i es planteja les relacions existents entre el coneixement científic i un altre tipus de coneixement que es manifesta per mitjà de la creació artística. Les formes i les turbulències que habiten els quadres de Viladecans troben així correspondència en el món del pensament científic.This a very special kind of text, where Sebastià Serrano gloss his impressions faced with the works of a contemporary painter. He poses the relationship between scientific knowledge and another kind of knowledge displayed as artistic creativity. So, forms and turbulences that inhabit the pictures of Viladecans have a correspondence in the world of scientific thought

El color de la música i el sabor de les paraules

Sabies que algunes persones quan llegeixin aquest article veuran les lletres de colors? I no, no és que s’hagin de canviar d’ordinador perquè la pantalla comença a fallar. El cas és que hi ha persones que sempre que miren un text escrit en negre sobre un fons blanc veuen cada lletra d’un color diferent. Per exemple, totes les A de color vermell, totes les B de color blau. Tot i que no totes les persones veuran la A vermella; hi haurà algunes que la veuran verda, d’altres groga, etcètera. I no només això sinó que també veuen colors quan senten paraules, sorolls o música. D’això se’n diu sinestèsia

Miquel Martí i Pol, seqüències del traductor

En la dinàmica de la producció traductiva de Miquel Martí i Pol, que es compon d'una trentena d'obres d'expressió majoritàriament francesa, hi ha dues etapes: les dels anys seixanta i setanta, en primer lloc, amb obres d'assaig i juvenils o populars, i les dels anys vuitanta en segon, amb grans obres clàssiques o amb obres teatrals. En el cas de Martí i Pol, aquesta activitat palesa una voluntat de professionalització literària que es veu truncada, en part, per la malaltia, a partir sobretot del 1973. La malaltia li impedeix sens dubte de produir al ritme diari d'un veritable professional de la traducció. En segon lloc, la traducció per al teatre i els muntatges teatrals de la seva obra, que popularitzen la seva figura de poeta, el projecten més enllà del cercle relativament reduït de la poesia. Si, en la qualitat i l'extensió de les seves traduccions, no es pot comparar amb altres traductors de la seva generació que es van professionalitzar realment, la feina traductiva, complementària -i de vegades rival- de la seva obra pròpia, ocupa una part molt important de la seva activitat. S'ha d'adscriure Martí i Pol al corrent majoritari de traductors sourciers, actius a partir dels anys seixanta, preocupats per l'original en tots els seus detalls més que no pas per «fer obra» amb la seva traducció. Traductors dels quals Francesc Vallverdú, des d'Edicions 62, va ser el gran mentor. En canvi, en la traducció teatral i especialment en la traducció versificada, Martí i Pol troba un registre certament més creatiu. Cal destacar, finalment, com un fet paradoxal, que l'obra traduïda interfereix poc o no gens en la seva obra poèticaMiquel Martí i Pol's translation production, which includes about thirty works, mostly in French, can be divided into two periods: first, the 1960s and the 1970s, with essays and young-adult fiction or popular works, and then the ones in the 1980s, with significant classical works or theatre plays. In the case of Martí i Pol, this activity makes his literary professionalization will clear, which will later be truncated-in great extent due to his illness, especially from 1973 on. Without a doubt, his illness prevents him from producing at the daily pace proper to a professional translator. In the second place, translating theatre plays and the stagings of his work, which made his figure as a poet popular, projected him beyond the relatively small circle of poetry. While, in terms of quality and extension, his translations cannot be compared to the other translators' of his generation who became real professionals, his task as a translator-which complemented and sometimes even competed with his own work-occupies a very important part of his activity. Martí i Pol should be inscribed within the majority trend of sourcier translators, who were active from the 1960s, and who were more concerned for the original in all of his details than for doing a good work with its translation. Francesc Vallverdú, from Edicions 62, was their great mentor. By way of contrast, a certainly more creative register can be appreciated in Martí i Pol's theatre translations and, above all, in his versified translations. In the last place, a paradoxical fact must be highlighted: his translations interfere very little, or not at all, with his poetr

El concepto “desarrollo sostenible” en los libros de texto de la Educación Secundaria Obligatoria

Este artículo analiza el tratamiento que se da en los libros de texto de la Educación Secundaria Obligatoria al concepto de Desarrollo Sostenible (DS). En primer lugar se toma en consideración si el DS se recoge en la normativa que regula el currículum de esta etapa educativa para, a continuación, analizar el modo en el que se trabaja dicho contenido en los libros de texto mas utilizados. Se concluye que, a pesar de la importancia del desarrollo sostenible para el futuro de nuestra sociedad, solo en seis materias de toda la etapa de secundaria se trabaja y que la importancia que éste adquiere en los libros de texto es reducida, y en algunos casos, inexistenteAquest article analitza el tractament que es dóna al concepte de Desenvolupament Sostenible (DS) als llibres de text de l’Educació Secundària Obligatòria. En primer lloc, es pren en consideració si el DS es recull en la normativa que regula el currículum d’aquesta etapa educativa per tal de, a continuació, analitzar la manera en què es treballa aquest contingut en els llibres de text més utilitzats. Es conclou que, tot i la importància del desenvolupament sostenible per al futur de la nostra societat, només en sis matèries de tota l’etapa de secundària es treballa i que la importància que aquest adquireix en els llibres de text és reduïda, i en alguns casos, inexistentThis article discusses the treatment that is given to the concept of Sustainable Development (SD) on High School textbooks. Firstly, it takes into account if the SD is collected in the regulations governing the educational curriculum of this stage in order to then analyse the way in which this content is discussed in the most common textbooks. In a nutshell, despite the importance of sustainable development for the future of our society, only six SD subjects are addressed in High School and the importance this work has acquired in textbooks is little, and in some cases, non-existen