Algunes reflexions sobre l'evolució de la gramàtica generativa /

Estudi dels models que han servit de marc teòric als estudis de sintaxi generativa: el model pre-estàndard, la teoria estàndard, la semàntica interpretativa o teoria estàndard ampliada, la semàntica generativa, la teoria estàndard ampliada revisada i el model de recció i lligam

La semàntica relacional de l'estructura argumental i la seva aplicació a una alternança lexicosemàntica del català

Sobre la relació entre la semàntica relacional i la limitació que imposa a l'estructura argumental. L'autor basa la seva demostració en un cas concret com ho és el de l''alternança locativa', que li serveix també per reconsiderar determinada bibliografia precedent que s'ha ocupat de la qüestió

Subjectivació i inferència en l'evolució semàntica i en l'inici de la gramaticalització de jaquir (segles XI-XII)

Estudiem en aquest article els primers passos en l’evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del s. xv, desplaçat per altres sinònims, en aquest cas "lleixar-deixar". La recerca es fonamenta en un corpus de documentació en llatí i en català dels segles xi i xii. L’objectiu és descriure, en aquella primera documentació, la gènesi dels significats que ja apareixen ben establits durant el període literari. Seguim un enfocament metodològic d’orientació cognitivista (estudi de la subjectivació i de la inferència com a mecanismes del canvi semàntic) i donem un paper important a la visió comparada dels cognats de jaquir en les llengües romàniques (sobretot, gal·loromàniques) i en germànic (fràncic i alemany)

Estructura gramatical i normativa lingüística : a propòsit dels verbs psicològics en català

En aquest article s'estudien els trets estructurals més rellevants de la sintaxi i la semàntica de dues classes de «verbs psicològics» del català, els verbs transitius causatius (e.g., alegrar) i els verbs intransitius estatius (e.g., agradar). Un dels objectius principals és també deixar clar que la majoria dels parlants nadius del català tenen la doble possibilitat d'usar verbs com ara sorprendre, preocupar o molestar com a transitius o intransitius, tot i que l'ús intransitiu continua essent negligit pel diccionari normatiu del català, el DIEC. Es demostra que hi ha una clara motivació darrera d'aquesta alternança suposadament lliure: quan els verbs del tipus sorprendre tenen un ús transitiu, aleshores la seva conducta sintàctica i semàntica és idèntica a la dels verbs del tipus alegrar, mentre que, quan tenen un ús intransitiu, es comporten com els verbs del tipus agradar. D'altra banda, les gramàtiques o els diccionaris sobre el català normatiu accepten com a formes normatives aquelles que són clarament agramaticals per als parlants del català. Aquest és el cas de verbs com ara interessar o desagradar, els quals han estat entrats en el DIEC com a verbs transitius. Queda clar, doncs, que els lexicògrafs o les gramàtiques del català (normatiu) no haurien de continuar negligint les contribucions dels lingüistes teòrics.In this paper we study the most relevant structural facts concerning the syntax and semantics of two classes of «psychological verbs» in Catalan, namely causative transitive verbs like alegrar (to cheer up) and stative intransitive verbs like agradar (to be pleasing to). On the other hand, one of our main goals is to make it clear that a vast majority of Catalan native speakers can use verbs like sorprendre (to surprise), preocupar (to worry) or molestar (to bother) sometimes as transitive and sometimes as intransitive, the latter use being clearly neglected by the Standard Catalan Dictionary (DIEC). We show that there is a clear motivation behind this apparently free alternation: when verbs like sorprendre have a transitive use, their syntactic and semantic behaviour is identical to that of verbs like alegrar, whereas their behaviour is identical to that of verbs like agradar when they have an intransitive use. The opposite point is also true: we point out that unfortunately grammars or dictionaries on Standard Catalan should not qualify as regular some patterns that are clearly ungrammatical for Catalan native speakers: it is the case of verbs like interessar (matter to) or desagradar (to be displeasing to), which are said to be transitive verbs according to DIEC. It is then clear that lexicographers or grammars on (Standard) Catalan should not neglect anymore the Contributions of theoretical linguists

Disseny gràfic i sobreinformació a l'era digital

Diseño gráfico y sobreinformación en la era digital, DeMoragas, 201