Els informes mèdics són entenedors per a qui els ha de llegir?

En general, després d’una assistència mèdica, ja es tracti d’una exploració diagnòstica, d’un procediment ambulatori (per a diagnosi o tractament) o d’un ingrés hospitalari, el metge (o a vegades un altre professional de la sanitat) escriu un informe en què reflecteix el procés diagnòstic o terapèutic que s’ha dut a terme durant aquesta assistència sanitària. El destinatari d’aquest document mèdic és el pacient (i els seus familiars més propers), però també altres professionals sanitaris que, possiblement, l’hauran d’atendre amb posterioritat. Sovint, el text dels informes mèdics inclou un vocabulari especialitzat que comporta dificultat de comprensió per part de les persones alienes al món sanitari; però els textos també poden ser poc entenedors (fins i tot per als metges) per la presència d’abreviacions.Mots clau: llenguatge mèdic, informes mèdics, abreviacions, abreviatures, sigles, símbols.ResumenGeneralmente, después de una asistencia médica, ya se trate de una exploración diagnóstica, de un procedimiento ambulatorio (para diagnóstico o tratamiento) o de un ingreso hospitalario, el médico (o a veces otro profesional de la sanitad) escribe un informe donde refleja el proceso diagnóstico o terapéutico realizado durante dicha asistencia sanitaria. El destinatario de este documento médico es el propio paciente (y sus familiares más próximos), pero también otros profesionales sanitarios que (posiblemente) lo atenderán en otra ocasión. A menudo, el texto de los informes médicos incorpora un vocabulario especializado que comporta alguna dificultad de comprensión por parte de personas ajenas al mundo sanitario; pero los textos también pueden ser de difícil comprensión (incluso para los médicos) por la presencia de abreviaciones. Palabras clave: lenguaje médico, informes médicos, abreviaciones, siglas, símbolos.AbstractUsually, after receiving medical assistance, whether for diagnostic explorations, or ambulatory procedures, or a hospital admission, the doctor (or another healthcare professional) writes a report to state the diagnostic or therapeutic procedures that have been performed during the visit or hospital stay. The recipient of this medical report is the patient himself (and his or her closest relative), but these reports are also to be read by other healthcare professionals that will possibly take care of the patient in the future. Often, medical reports include specialized vocabulary that makes it difficult to understand by those outside the healthcare field; but reports also can be difficult to comprehend (even by other doctors) due to the presence of abbreviations. Key words: medical language, medical reports, abbreviations, acronyms, symbols

Polisèmia i públic olímpic : lliçons de màrqueting esportiu

Ponència presentada al seminari de la Càtedra Internacional d'Olimpisme l'any 2000. Els temes principals del seminari inclouen les referències a la multiplicitat de discursos, la fixació de gèneres i la superposició de símbols que són possibles en el context olímpic.Ponencia presentada en el seminario de la Cátedra Internacional de Olimpismo en 2000. Los temas principales del seminario incluyen las referencias a la multiplicidad de discursos, fijación de géneros y superposición de símbolos que son posibles en el contexto Olímpico.Paper presented at the 2000 seminar of the International Chair in Olympism. Key topics of the seminar included references to the multiple narratives, embedded genres and layered symbols that are possible in an Olympic context

Mètodes empírics en lingüística cognitiva

Peer-reviewedUna de les conseqüències fonamentals de l'auge de les tecnologies lingüístiques és que han posat de manifest la complexitat del fenomen lingüístic i la necessitat de desenvolupar coneixements exhaustius i interdisciplinaris sobre tots els aspectes del llenguatge. Per a avançar, cal el treball empíric i conjunt de lingüistes, psicòlegs, neuròlegs i informàtics. Concretament, un dels principals problemes amb què topen les tecnologies del llenguatge és que han de resoldre l'ambigüitat intrínseca a les llengües, com és el cas de l'ambigüitat que presenten els verbs polisèmics. Per tant, ens trobem amb la necessitat de disposar de criteris formals per a identificar i destriar sentits verbals. En aquest article presentem l'aspecte lèxic o Aktionsart com un dels criteris clau per a l'establiment de sentits verbals.Amb l'objectiu final de proposar un model formal de representació de les categories aspectuals que sigui implementable computacionalment i que, alhora, estigui motivat cognitivament, s'ha desenvolupat un experiment psicolingüístic per a avaluar empíricament l'estatus cognitiu de la macrodistinció aspectual entre estats i esdeveniments i, de manera relacionada, per a validar la relació entre aspecte i polisèmia verbal. En aquest article presentarem en detall la metodologia seguida per a confeccionar la mostra experimental, el disseny i l'aplicació de l'experiment dut a terme, i també un avenç dels primers resultats que apunten a la verificació de les hipòtesis de partida.Una de las consecuencias fundamentales del auge de las tecnologías lingüísticas es que han puesto de manifiesto la complejidad del fenómeno lingüístico y la necesidad de desarrollar conocimientos exhaustivos e interdisciplinarios sobre todos los aspectos del lenguaje. Para avanzar, hace falta el trabajo empírico y conjunto de lingüistas, psicólogos, neurólogos e informáticos. Concretamente, uno de los principales problemas con que topan las tecnologías del lenguaje es que tienen que resolver la ambigüedad intrínseca de las lenguas, como es el caso de la ambigüedad que presentan los verbos polisémicos. Por lo tanto, nos encontramos con la necesidad de disponer de criterios formales para identificar y distinguir sentidos verbales. En este artículo presentamos el aspecto léxico o Aktionsart como uno de los criterios clave para el establecimiento de sentidos verbales. Con el objetivo final de proponer un modelo formal de representación de las categorías aspectuales que sea implementable computacionalmente y que, al mismo tiempo, esté motivado de forma cognitiva, se ha desarrollado un experimento psicolingüístico para evaluar empíricamente el estatus cognitivo de la macrodistinción aspectual entre estados y acontecimientos y, de forma relacionada, para validar la relación entre aspecto y polisemia verbal. En este artículo presentaremos en detalle la metodología seguida para confeccionar la muestra experimental, el diseño y la aplicación del experimento llevado a cabo, así como un avance de los primeros resultados que apuntan a la verificación de las hipótesis de partida.One of the fundamental consequences of the boom in linguistic technologies is that they have revealed the complexity of the linguistic phenomenon and the need to develop thorough and interdisciplinary knowledge regarding all aspects of language. To move forward, empirical and joint work by linguists, psychologists, neurologists and IT specialists is needed. In particular, one of the main problems that language technologies come across is that they have to settle the intrinsic ambiguity in languages, as is the case of the ambiguity with polysemic verbs. Therefore, we need to have a set of formal criteria to identify and discern verbal meanings. In this article, we will be presenting the lexical aspect or Aktionsart as one of the key criteria for establishing verbal meanings. With the final aim of proposing a formal model of representation of the aspectual categories that can be implemented computationally and which, at the same time, is cognitively motivated, a psycholinguistic experiment has been conducted to evaluate empirically the cognitive status of the aspectual macrodistinction between states and events and, in a related way, to validate the relationship between aspect and verbal polysemy. In this article, we will offer an in-depth presentation of the methodology used to create the experiment sample, design and application of the experiment conducted, and also an advance look at the initial results that point to the verification of the initial hypothesis

Fitonímia en llengua catalana: una aproximació a l’estudi dels noms de les plantes

El treball presenta sumàriament la trajectòria de la fitonímia catalana, aborda els objectius i l’estat actual d’un projecte de compilació de noms de plantes que està duent a terme el Termcat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Institució Catalana d’Història Natural i comenta alguns exemples de denominacions catalanes de plantes especialment interessants des del punt de vista botànic i lingüístic

Propostes lúdiques per a la didàctica de la terminologia jurídica

Abans de fer l'assignatura de traducció jurídica, la major part dels estudiants de traducció no estan familiaritzats amb qüestions jurídiques ni amb la terminologia jurídica en la seva llengua i cultura maternes. A més, en general senten un respecte i por desmesurats cap a l'assignatura. Per això, en un primer contacte amb l'assignatura convindria treballar amb textos que els estudiants puguin dominar per perdre la por i amb materials amens que permetin despertar-los la curiositat per saber més sobre el tema. Amb el trencament de les barreres psicològiques inicials, els estudiants podran activar actituds necessàries per a la traducció jurídica com ara la precisió, la paciència, etc. En aquest article presentarem quatre tipus d'exercicis sobre terminologia jurídica que tracten problemes diferents d'una manera lúdica. En primer lloc veurem una sèrie de cites i acudits que contenen terminologia jurídica. Aquestes cites permeten presentar terminologia en un context textual agradable per a l'estudiant. En segon lloc proposem un exercici per treballar un dels errors més habituals que cometen els estudiants de traducció jurídica: la identificació incorrecta de terminologia jurídica. En tercer lloc, proposem un exercici per treballar la polisèmia en traducció jurídica i la creativitat traductora. Per últim, suggerim un exercici per treballar la comprensió escrita de textos d'estil jurídic i veure la importància de les definicions de termes. La conclusió de l'article és que els recursos lúdics per a la didàctica de la terminologia jurídica són útils per a motivar els estudiants i millorar l'aprenentatge.Before studying legal translation, most translation students are not familiar with law or legal terminology even in their own language and culture. Moreover, they feel both an enormousrespect and a bit of fear concerning the subject. For this reason, in their first contact with legal translation, it would be useful to use texts that both build their confidence and also peak their curiosity. Then, when these initial psychological barriers are broken, the students will have the confidenceto activate the necessary attitudes to do legal translation such as accuracy, patience, etc. In this paper, we present four kinds of exercises on legal terminology which deal with different problems in an unusual way. Firstly, we will see a series of quotations and jokes about legal terminology. These quotations allow us to present this terminology in a textual context comfortable for the students. Secondly, we propose an exercise on one of the most frequent errors made by students of legal translation: the incorrect identification of legal terminology. Thirdly, we propose an exercise to work on polysemy in legal translation. Finally, we suggest an exercise to practice the written comprehension of legal texts and to see the importance of term definitions. The conclusion of the paper is that using curious and unusual resources to teach legal terminology is a useful tool to motivate the students and improve their learning