La teoria dels conjunts borrosos : una aplicació en el camp de les ciències socials

L'objectiu d'aquest article és presentar la teoria matemàtica dels conjunts borrosos com a eina de tractament de dades en el camp de les ciències socials. En primer lloc, exposem una reflexió entorn d'algunes de les qüestions metodològiques que ens preocupen respecte al procés de la investigació científica. En concret, aital preocupació metodològica gira entorn dels temes d'incertesa, veritat, validesa i informació, temes que ens porten a proposar la pertinència de la teoria dels conjunts borrosos a mode de mètode per al tractament de la incertesa en les ciències socials. En segon lloc, exposem una breu despcripció de la teoria dels conjuntos borrosos, en la qual indiquem llurs elements més fonamentals. Seguidament, oferim un exemple d'aplicació d'aquesta teoria matemàtica utilitzant dades extretes d'una enquesta realitzada als membres del Parlament de Catalunya sobre la llei 1/1998 de política lingüística (7 de gener de 1998).El objetivo de este artículo es presentar la teoría matemática de los conjuntos borrosos como instrumento para el tratamiento de datos en el campo de las ciencias sociales. En primer lugar, exponemos una reflexión en torno a ciertas cuestiones metodológicas que nos preocupan respecto al proceso de la investigación científica. En concreto, tal preocupación gira en torno a los temas de incertidumbre, verdad, validez e información, temas que nos llevan a plantear la pertinencia de la teoría de los conjuntos borrosos como método para el tratamiento de la incertidumbre en las ciencias sociales. En segundo lugar, exponemos una breve descripción de la teoría de los conjuntos borrosos donde indicamos sus elementos más fundamentales. A continuación, ofrecemos un ejemplo de aplicación de esta teoría matemática utilizando los datos extraídos de una encuesta realizada a los miembros del Parlament de Catalunya sobre la Ley 1/1998 de política lingüística (7 de enero de 1998).The aim of this essay is to present the mathematical theory of fuzzy sets as an instrument for the data treatment in the field of social sciences. First, we will expound on some of the methodological questions that interest us concerning the process of scientific research. Specifically, we will focus on such methodological questions relating to uncertainty, truth, validity and information. These topics will lead us to propose the relevance of the theory of fuzzy sets as a method for the treatment of uncertainty in the field of social sciences. Secondly, we will expound a brief description of the theory of fuzzy sets, explaining some of it most fundamental elements. Following this, we will show a sample application of the mathematical theory of fuzzy sets using as its basis the data extracted from a questionnaire on Linguistic Politics given to the members of the Parlament de Catalunya (Llei 1/1998; 7th of January 1998)

Noves eines per a l'anàlisi sectorial. Aplicació al sector agrícola català

This doctoral thesis aims at developing and implementing a computational framework for performing virtual testing of composite structures using a High-Performance Computing (HPC) environment. In this sense, this thesis presents several novel constitutive models based on the continuum damage mechanics theory and their implementation in the HPC-base Finite Element (FE) simulation code called Alya. The verification and validation of the models are performed comparing the numerical predictions with analytical formulations and experimental data. The comparisons demonstrate not only the reliability of the damage models but also the potential of an HPC-based environment for Virtual Testing of COmposite STructures. Therefore, the outcome of this thesis is both the formulation of new fracture models and the numerical framework named Alya-VITECOST.L’objectiu d’aquesta tesis doctoral és el desenvolupament i implementació d’un marc computacional d’alt rendiment (HPC, de les sigles en anglès de High Performance Computing) amb el fi de realitzar proves virtuals d’estructures fetes de materials compòsits. En aquest sentit, aquesta tesis presenta la formulació de diversos models constitutius basats en la teoria de la mecànica de danys continus així com la seva implementació en el codi de simulació HPC anomenat Alya. La verificació i validació dels models i la seva implementació es realitza comparant les prediccions numèriques amb solucions analítiques i dades experimentals. Els resultats demostren la fiabilitat dels models formulats així com el potencial i avantatges oferts pels codis de simulació HPC. Per tant, el resultat d’aquesta tesis és tant la formulació dels models de dany progressiu com el marc numèric de simulació anomenat Alya-VITECOST

Contribució a l'estudi de les uninormes en el marc de les equacions funcionals.

Les uninormes són uns operadors d'agregació que, per la seva definició, es poden considerar com a conjuncions o disjuncions, i que han estat aplicades a camps molt diversos. En aquest treball s'estudien algunes equacions funcionals que tenen com a incògnites les uninormes, o operadors definits a partir d'elles. Una d'elles és la distributivitat, que és resolta per les classes d'uninormes conegudes, solucionant, en particular, un problema obert en la teoria de l'anàlisi no-estàndard. També s'estudien les implicacions residuals i fortes definides a partir d'uninormes, trobant solució a la distributivitat d'aquestes implicacions sobre uninormes. Com a aplicació d'aquests estudis, es revisa i s'amplia la morfologia matemàtica borrosa basada en uninormes, que proporciona un marc inicial favorable per a un nou enfocament en l'anàlisi d'imatges, que haurà de ser estudiat en més profunditat.Las uninormas son unos operadores de agregación que, por su definición se pueden considerar como conjunciones o disjunciones y que han sido aplicados a campos muy diversos. En este trabajo se estudian algunas ecuaciones funcionales que tienen como incógnitas las uninormas, o operadores definidos a partir de ellas. Una de ellas es la distributividad, que se resuelve para las classes de uninormas conocidas, solucionando, en particular, un problema abierto en la teoría del análisis no estándar. También se estudian las implicaciones residuales y fuertes definidas a partir de uninormas, encontrando solución a la distributividad de estas implicaciones sobre uninormas. Como aplicación de estos estudios, se revisa y amplía la morfología matemática borrosa basada en uninormas, que proporciona un marco inicial favorable para un nuevo enfoque en el análisis de imágenes, que tendrá que ser estudiado en más profundidad.Uninorms are aggregation operators that, due to its definition, can be considered as conjunctions or disjunctions, and they have been applied to very different fields. In this work, some functional equations are studied, involving uninorms, or operators defined from them as unknowns. One of them is the distributivity equation, that is solved for all the known classes of uninorms, finding solution, in particular, to one open problem in the non-standard analysis theory. Residual implications, as well as strong ones defined from uninorms are studied, obtaining solution to the distributivity equation of this implications over uninorms. As an application of all these studies, the fuzzy mathematical morphology based on uninorms is revised and deeply studied, getting a new framework in image processing, that it will have to be studied in more detail

Premi Nobel d'Economia 2008, concedit a Paul Krugman

Aquesta conferència té per objecte parlar del Premi Nobel d'Economia de l'any 2008, Paul R. Krugman. El professor de la Universitat de Princeton ha estat mereixedor de l'esmentat guardó «per la seva anàlisi dels patrons comercials i per la localització de l'activitat econòmica». L'economia ha tingut, des dels seus inicis, entre moltes altres preocupacions, preguntes relatives a l'aparició del comerç internacional i a l'auge i al declivi d'una àrea econòmica determinada, i Paul Krugman ha contribuït decisivament amb els seusmodels a donar resposta a ambdues qüestions. L'índex que proposa l'autor és una explicació, breu, en primer lloc, de la figura de Paul Krugman i, posteriorment, s'analitza en què consisteix l'organització espontània de l'economia i l'economia d'aglomeració. Finalment, es comenta breument si algun d'aquests dos models són aplicables a l'eix mediterrani. L'organització espontània de l'economia (self-organizing economy) es basa en aplicacions de la teoria del caos al comportament dels individus en el context econòmic. D'altra banda, l'economia d'aglomeració és un concepte més clàssic. El concepte fonamental d'aquesta teoria són les economies d'escala.És l'eix mediterrani un exponent de l'organització espontània de l'economia o és una economia d'aglomeració?This talk aims to discuss the 2008 Nobel Prize Winner for Economic Sciences, Paul R. Krugman. The Princeton University professor has earned this award “for his analysis of trade patterns and location of economic activity”. Since its inception, and among many other concerns, the economy has raised and dealt with questions regarding the emergence of international trade and the rise and fall of certain economic areas; and, through his models, Paul Krugman has made a decisive contribution to answering both these questions. The author firstly provides a brief description of Paul Krugman himself, before moving on to analyse the Self-Organising Economy and the Agglomeration Economy. Finally, brief mention is given to whether either of these two models may be applicable to the Mediterranean Axis. The Self-Organising Economy is based on applications of chaos theory to individuals’ behaviour in an economic context. On the other hand, the Agglomeration Economy is a more classic concept. Economies of scale are the fundamental concept in this theory. Is the Mediterranean Axis an exponent of the Self-Organising Economy or is it an Agglomeration Economy

Premi Nobel d'Economia 2008, concedit a Paul Krugman

Aquesta conferència té per objecte parlar del Premi Nobel d'Economia de l'any 2008, Paul R. Krugman. El professor de la Universitat de Princeton ha estat mereixedor de l'esmentat guardó «per la seva anàlisi dels patrons comercials i per la localització de l'activitat econòmica». L'economia ha tingut, des dels seus inicis, entre moltes altres preocupacions, preguntes relatives a l'aparició del comerç internacional i a l'auge i al declivi d'una àrea econòmica determinada, i Paul Krugman ha contribuït decisivament amb els seusmodels a donar resposta a ambdues qüestions. L'índex que proposa l'autor és una explicació, breu, en primer lloc, de la figura de Paul Krugman i, posteriorment, s'analitza en què consisteix l'organització espontània de l'economia i l'economia d'aglomeració. Finalment, es comenta breument si algun d'aquests dos models són aplicables a l'eix mediterrani. L'organització espontània de l'economia (self-organizing economy) es basa en aplicacions de la teoria del caos al comportament dels individus en el context econòmic. D'altra banda, l'economia d'aglomeració és un concepte més clàssic. El concepte fonamental d'aquesta teoria són les economies d'escala.És l'eix mediterrani un exponent de l'organització espontània de l'economia o és una economia d'aglomeració?This talk aims to discuss the 2008 Nobel Prize Winner for Economic Sciences, Paul R. Krugman. The Princeton University professor has earned this award for his analysis of trade patterns and location of economic activity. Since its inception, and among many other concerns, the economy has raised and dealt with questions regarding the emergence of international trade and the rise and fall of certain economic areas; and, through his models, Paul Krugman has made a decisive contribution to answering both these questions. The author firstly provides a brief description of Paul Krugman himself, before moving on to analyse the Self-Organising Economy and the Agglomeration Economy. Finally, brief mention is given to whether either of these two models may be applicable to the Mediterranean Axis. The Self-Organising Economy is based on applications of chaos theory to individuals' behaviour in an economic context. On the other hand, the Agglomeration Economy is a more classic concept. Economies of scale are the fundamental concept in this theory. Is the Mediterranean Axis an exponent of the Self-Organising Economy or is it an Agglomeration Economy

La raó circular

És un text epistemològic sobre les qüestions cognitives circulars que apareixen: a) Quan el subjecte forma part de l'objecte estudiat; b) En la recerca de les bases del coneixement; c) Al voler justificar la inducció; d) En algunes interpretacions filosòfiques i científiques. S'hi explica l'estat del punt a) el més problemàtic, i s'aclareixen els altres tres punts: els b) i c) pel fet científic que l'evolució cognitiva humana ha anat acoblada a l'evolució biològica, la qual ha generat els a priori kantians i altres innatismes. El d) perquè la formació del coneixement i de la ciència es progressiva, passant una i altra vegada sobre el que ja s'havia tractat però ascendint alhora i ampliant el panorama, tal com fa una escala de cargol