La justícia global: una resposta alternativa a la desigualtat i la pobresa extrema

Resum: En aquest article presentem la possibilitat de mantenir propostes de justícia global com a alternativa a les solucions existents de justícia internacional davant el problema de la desigualtat i la pobresa extrema al món. Considerem que la resposta a aquest tipus de situacions no pot ser de caràcter humanitari sinó de justícia, perquè els qui les pateixen no arriben a ser reconeguts com a éssers valuosos, dignes ni són respectades les seves llibertats més bàsiques. Presentem així mateix de forma succinta dues propostes de justícia global: la de Thomas Pogge, que segueix la línia de Rawls però ampliant la perspectiva del Dret de Gents a l’àmbit global, i la d’Amartya Sen, que es basa en l’enfocament de la capacitat i centra la justícia en la llibertat real de les persones.Paraules clau: justícia global, justícia internacional, pobresa extrema, Pogge, Sen.Abstract: This paper presents the possibility of defending proposals of global justice as an alternative to the existing international justice solutions to the problem of inequality and extreme poverty in the world. We believe that the response to such situations should not be humanitarian but in terms of justice, otherwise those who suffer extreme poverty and inequality do not become recognized as worthy and valuable beings and their basic freedoms are not guaranteed. I succinctly present two proposals for global justice: Thomas Pogge’s, which is in line with Rawls but widening the perspective of the Law of Nations at the global level, and Amartya Sen’s, which is based on the capability approach and focuses justice on the real freedom of individuals.Keywords: global justice, international justice, extreme poverty, Pogge, Sen.

Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV.

Ressenya del llibre: Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV.Book review: Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV

Presentació : la justícia feta llei

La justícia és un fet, no un teixit moral, ni un conjunt de normes. Per què? Senzillament perquè en qualsevol trobada entre humans es produeixen ruptures, alteracions, rancúnies, baralles, guerres i disconformitats. Començant pels artefactes humans més antics (llances i puntes de fletxes) i fins arribar als programes d’entrevistes d’avui en dia o als intercanvis de paraules corteses a l’hora del cafè, tots ells són una mostra del fet que la justícia està feta de mentides a tot arreu i en tot moment. La justícia forma part intrínseca de l’intercanvi humà. Així doncs, tractar d’equilibrar reivindicacions o punts de vista és igual que intentar equilibrar pesos i volums (...). (autore astratto

La justícia i la mesura. Pensar la justícia i la injustícia. a partir de Simone Weil i Plató

El present article analitza els conceptes de justícia i injustícia a partir de les obres de Simone Weil i Plató. Definides a partir de la seva relació amb altres conceptes com els de mesura, proporció o límit, la justícia, d'una banda, se'ns apareix com un bé per l'ànima d'aquella persona que la practica, atès que permet la llibertat; la injustícia, de l'altra, com un mal en ella mateixa, perquè implica l'esclavatge de les persones injustes. L'article pretén també mostrar que aquesta conceptualització de la justícia i la injustícia proporciona eines teòriques que poden ser útils per analitzar la societat actual

Transitional Justice’s Expanding Empire: Reasserting the Value of the Paradigmatic Transition?

Cada vegada més, els estudis sobre la justícia transicional s'apliquen als processos de veritat, restauració i responsabilitat en contextos molt allunyats de les transicions paradigmàtiques des de l'autoritarisme o la guerra a una democràcia relativament liberal en què aquest camp de recerca es basava inicialment. En un moment en què la justícia transicional s'avalua amb un rigor més gran, resulta preocupant que les valoracions de la seva vàlua es puguin veure excessivament afectades per la dependència de circumstàncies no transicionals de democràcies establertes, conflictes en curs o l'autoritarisme. La comprensió empírica sistemàtica del valor de la justícia transicional es veu esbiaixada quan es posa un pes excessiu en els mecanismes que tenen lloc en contextos favorables en què les circumstàncies polítiques o econòmiques són tan avançades que els mecanismes tenen molt poca importància causal per a un procés en curs de reforma política, civil i (possiblement) econòmica, o bé en contextos massa adversos per a res que pugui portar a una conclusió liberalitzadora o de construcció de la pau (per exemple, quan hi ha una guerra en curs o sota un règim autoritari). Tot i que aquest article accepta que és possible utilitzar els mecanismes de la justícia transicional per a millorar les condicions sota un règim autoritari o en contextos de guerra i per a potenciar l'imperi de la llei, el desenvolupament i els drets humans en estats ja compromesos amb la democràcia liberal, l'impacte de la justícia transicional en aquestes circumstàncies no paradigmàtiques es veurà limitat a causa de la debilitat del compromís de l'estat per millorar les condicions societàries en el primer cas i a causa de la força preexistent del compromís en el segon. Manté que cal distingir entre la justícia transicional i l'ús dels mecanismes de la justícia transicional.Transitional justice studies increasingly apply to processes of truth, restoration and accountability in contexts far removed from the paradigmatic transitions from authoritarianism or war to relatively liberal democracy on which the field was initially based. At a time when transitional justice is being evaluated with greater stringency, it is worrying that assessments of its worth might be unduly coloured by reliance on non-transitional circumstances of established democracies or ongoing conflicts or authoritarianism. A systematic empirical understanding of the value of transitional justice is skewed when undue weight is given to mechanisms applied in favourable contexts. This may be where political or economic circumstances are so advanced that the mechanisms have little causal significance to an ongoing process of political, civil and (possibly) economic reform, or in contexts too inimical to anything approaching a liberalising or peace-building conclusion (e.g. when it takes place while war is ongoing or within an authoritarian regime). The article accepts that transitional justice mechanisms can be used to improve conditions under authoritarianism or war and can augment the rule of law, development and human rights in states that are already committed to liberal democracy. However, its impact in these non-paradigmatic circumstances will be limited because of the weakness of the state’s commitment to improving societal conditions in the former and the pre-existing strength of the commitment in the latter. It argues that there is a distinction between transitional justice and the use of transitional justice mechanisms.La erudición de la justicia transicional se aplica cada vez más a procesos de veracidad, restauración y responsabilidad en contextos muy alejados de las transiciones paradigmáticas del autoritarismo o la guerra a la relativamente democracia liberal sobre la que se basó inicialmente el campo. En un momento en el que la justicia transicional se está evaluando con más rigor, es preocupante que las valoraciones de su valor puedan estar excesivamente afectadas por la dependencia de circunstancias no transitorias de democracias establecidas, conflictos actuales o autoritarismo. El conocimiento empírico sistemático del valor de la justicia transicional está sesgado cuando se concede un peso indebido a mecanismos que se producen en contextos favorables en los que las circunstancias políticas o económicas son tan avanzadas que los mecanismos tienen poca significación causal para un proceso en curso de reforma política, civil y (posiblemente) económica, o en contextos demasiado hostiles para cualquier cosa cercana a una conclusión liberalizadora o de construcción de la paz (por ejemplo, cuando tiene lugar mientras la guerra está en curso o en un régimen autoritario). Si bien en el artículo se acepta que los mecanismos de justicia transicional pueden usarse para mejorar las condiciones bajo el autoritarismo o la guerra y pueden aumentar el Estado de derecho, el desarrollo y los derechos humanos en estados que ya están comprometidos con la democracia liberal, el impacto de la justicia transicional en esas circunstancias no paradigmáticas será limitado a causa de la debilidad del compromiso del estado a la mejora de las condiciones de la sociedad en el primero y de la fuerza preexistente del compromiso en el último. Sostiene que hay una diferencia entre la justicia transicional y el uso de los mecanismos de la misma

Els usos lingüístics a l'Administració de Justícia 2008

El text aborda els principals resultats de l'Enquesta sobre usos lingüístics a l'Administració de Justícia a Catalunya 2008, promoguda per la Secretaria de Política Lingüística i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Els límits a la facultat d'interpretació de les clàusules testamentàries per part del marmessor universal

Aquest comentari analitza la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 29 de desembre de 2008, que crea jurisprudència. A la sentència el Tribunal Superior determina el caràcter revisable i revocable, per part dels tribunals de justícia, de la interpretació que realitza el marmessor universal de les clàusules testamentàries.The Catalonian Superior Court Judgment of December 29th 2008 focuses on the construction of the will carried out by the executor and determines that the interpretation can be reversed by the courts

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Esther MONZÓ (ed.), Les plomes de la justícia. La traducció al català dels textos jurídic

Justícia, incentius i constructivisme

A Rescuing Justice and Equality, G. A. Cohen reitera la seva crítica al principi de la diferència de John Rawls en tant que una justificació d'incentius que generen desigualtat, i també argüeix que l'ambició de Rawls de proporcionar una defensa constructivista del primer principi de justícia està condemnada al fracàs. Així mateix, els arguments de Cohen suggereixen una resposta natural al meu intent previ de defensar l'objecció de l'estructura bàsica davant de la seva crítica, que anomeno la rèplica de factors aliens. En aquest article critico aquesta rèplica i l'argument més general de Cohen contra el constructivisme de Rawls.In Rescuing Justice and Equality, G.A. Cohen reiterates his critique of John Rawls's difference principle as a justification for inequality-generating incentives, and also argues that Rawls's ambition to provide a constructivist defence of the first principles of justice is doomed. Cohen's arguments also suggest a natural response to my earlier attempt to defend the basic structure objection to Cohen's critique, which I term the alien factors reply. This paper criticises the reply, and Cohen's more general argument against Rawls's constructivism