Index de les obres ressenyades: Esther MONZÓ (ed.), Les plomes de la justícia. La traducció al català dels textos jurídic

Torres Hostench, Olga

Torres-Hostench, Olga

Diposit Digital de Documents de la UAB

zacions teòriques de la traducció, amanides,però, amb recomanacions d’ordre estricta-ment pràctic. Defensora de la traduïbilitatde la poesia, del seu vessant científic i apli-cat, basteix una apologia de la recreació, dela reescriptura o del trasplantament poèticamb rima quan hi és a l’original, perquè «larima constitueix una realitat irreductible al’hora de fer una traducció» (p. 125); pres-cindir-ne significa «trair el text i enganyarel lector» (p. 138). Exemplifica el raona-ment amb un parell de versions seves, alcatalà i al castellà, de composicions deGünter Eich. Es tracta d’un dels textos méscombatius i estimulants del llibre.Com ho és, també, el de Josep Murga-des, que proporciona una sèrie d’exemplesd’interposició (no pas mediació) de la cul-tura espanyola en la recepció de la culturauniversal, fet que provoca «alienació, o sigui,pèrdua de valors referencials, si no admira-ció, envers els forans» (p. 145). Treu a llumexemples ben diversos, de llengua, literatu-ra, traduccions, premsa, política editorial icinema. Així mateix, presenta alguns dis-cursos ideològics que han maldat per ferd’antídot contra la interposició i d’altres que,per contra, han elaborat tota mena de tesisper tal de perpetuar-la.Com es pot deduir fàcilment pels breuscomentaris de cadascun dels articles,Fronteres entre l’universal i el particularen la literatura catalana ens interroga sobreqüestions tan actuals com punyents, d’uninterès ineludible. I fa bo el tòpic de lanecessitat de conèixer el passat per a ferfront al futur. Si ens n’hem de fiar, si hemd’amidar l’afany del país per incorporar laliteratura universal i, concretament, si «latraducció pot considerar-se un indicador iun agent de la normalització lingüística, cul-tural, literària i científica d’una llengua»(p. 13), l’avenir sembla esperançador. Caldesitjar, això sí, que es giri la truita defini-tivament i que la literatura catalana siguireconeguda arreu.Montserrat BacardíUniversitat Autònoma de BarcelonaFacultat de Traducció i d’InterpretacióAquesta obra recull una sèrie d’inestimablesaportacions que presenten un panorama moltvariat de la traducció al català en el campdel dret. Concretament, se centra en la tra-ducció jurada al català i en el paper dels tra-ductors jurats com a agents socials, des dela seva formació inicial fins a la professió,passant per l’habilitació. És un mosaic decontribucions que permet veure l’estat de laqüestió des dels vessants professional, acadè-mic i investigador. L’obra té una primerapart dedicada al marc acadèmic i jurídic, unasegona part dedicada a contextos de traduc-ció i una tercera part dedicada a recursospràctics per a la traducció jurídica. Sensdubte, un dels mèrits de l’obra és l’ampli-tud de la diversitat geogràfica que es pre-senta gràcies a la procedència d’autors delPrincipat, Andorra i el País Valencià.Les contribucions de la primera part delvolum presenten aspectes del marc acadè-mic i jurídic en què treballen els traductorsjurats. En primer lloc, Esther Monzó, des-prés d’analitzar els agents del camp de latraducció i la interpretació jurades, detallaamb gran minuciositat què fan les universi-tats (UAB, UVic, UPF, UJI, UV, UA) per laformació d’aquests professionals, per lainnovació (grup GITRAD i xarxa LEXTRA)i per la transferència de coneixements de tra-ducció jurídica, i proposa que siguin aqueststres pilars (recerca, formació i transferèn-cia) la clau per lluitar contra les causes deldesprestigi de la professió. Per ampliar laRessenyes Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 229MONZÓ, Esther (ed.)Les plomes de la justícia. La traducció al català dels textos jurídicsBarcelona: Pòrtic, 2006. 232 p.qüestió de la formació, Dora Sales concretacom el desenvolupament de la competènciadocumental en el marc de la competènciatraductora podria millorar la formació delsprofessionals i proposa la creació d’útilsrecursos documentals per a la traducció jurí-dica anglès-català. A continuació, SeverSalvador parla de l’habilitació per a la tra-ducció i les interpretació jurades (PHTIJ) idel Registre de Traductors i Intèrprets Jurats(RTIJ) de la Generalitat de Catalunya. Enrepassa la història, l’estructura i els criterisbàsics de les proves i presenta dades esta-dístiques sobre la superació de les proves iels perfils dels habilitats. Per últim, JoanBernà, notari de Barcelona, explica el treballdels fedataris públics i elabora una interes-sant anàlisi sobre la seguretat juridicolin-güística notarial, que empara el dret a nodiscriminació per raó de llengua, des de laperspectiva de la traducció i els problemesque això planteja a alguns notaris que noconeixen l’idioma de forma suficient.La segona part del volum ofereix el pano-rama de la traducció al català en el camp deldret. En primer lloc, Cristina Garcia ofereixuna perspectiva històrica recent de la tra-ducció juridicoadministrativa entre castellài català i l’enorme importància de la tra-ducció en el procés de normalització delcatalà. A continuació, es presenten tres con-tribucions sobre l’estat de la qüestió de l’úsdel català i la traducció a l’Administració dejustícia en diferents territoris: a Catalunya(Agustí Pou), a Andorra (Assumpta Pujol iEnric Travesset) i a València (Mercè Teo-doro). Són tres rigoroses contribucions moltencertades, exhaustives i recomanables, i enllegir-les juntes es pot copsar la salut dela llengua catalana en l’Administració de lajustícia. Destaquem la contribució de MercèTeodoro, per la seva bel·ligerància i fran-quesa. Aquesta segona part acaba amb l’ex-periència professional de Daniel P. Grausobre la traducció legislativa a les CortsValencianes.La tercera part està dedicada a tres pro-postes sobre la pràctica de la traducció ju-rídica entre l’anglès i el català amb un valordidàctic especial, atès que són molt reco-manables per a la formació de futurs tra-ductors jurídics i jurats. Per una banda, PilarGodayol presenta un apunt comparatiu so-bre el dret de successions continental i an-glosaxó, concretament sobre el testament, idemostra que la contextualització dels docu-ments jurídics és un recurs imprescindibleper a la traducció. Per altra banda, ElenaFerran ens planteja estratègies de simplifi-cació en la traducció de documents jurídicsde l’anglès al català a fi de millorar-ne lacomprensió i facilitar la fase de reformula-ció posterior perquè se centri en la funciójurídica del document. Per acabar, LauraSantamaria presenta una sèrie de procedi-ments específics per a la traducció de tex-tos jurídics aplicables al format, a la sintaxi,a la terminologia i a la fraseologia.En resum, és una obra de lecturaimprescindible per a estudiants i professio-nals de la traducció jurídica i jurada alcatalà. Afirmava Monzó al capítol primerque sovint la traducció no té prou autono-mia i prestigi respecte d’altres sectors queen sol·liciten els serveis. Nosaltres creiemque l’aïllament dels professionals i la mancade connexions i de comunicació entre elsmons de la traducció, el dret i la llenguacatalana també han permès aquesta mancade reconeixement social, per la falta de reco-neixement professional individual. Per això,obres com aquesta, que permeten aproparla complexa realitat del sector i donar unavisió actual, realista i àmplia són necessà-ries perquè els implicats assolim coneixe-ments globals que ens permetin construiruna visió de la professió més sòlida i inde-pendent.Olga TorresUniversitat Autònoma de BarcelonaFacultat de Traducció i d’Interpretació230 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Ressenyes

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n15/11385790n15p229.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB