Disseny d’un procés de cures dirigit a una persona amb esquizofrènia

Treballs Finals de Grau de l'Escola Universitaria d'Infermeria, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Ma. Teresa Lluch CanutEl professional infermer, a través dels dissenys de plans de cures, orienten i duen a terme la seva pràctica professional de forma ordenada i sistemàtica. En aquest treball, basant-se en el model de Virginia Henderson, es realitza un pla de cures individualitzat a partir de la valoració de la satisfacció de les necessitats d'un pacient que pateix esquizofrènia i que roman ingresat a la unitat de subaguts d’un hospital de salut mental. Es detectaran les complicacions potencials que puguin existir i els diagnòstics infermers amb objectius i activitats realistes pel pacient. Ajudarem a preservar al màxim les activitats de la vida diària, així com ajudar-lo a superar les idees delirants, controlar els impulsos i disminuir el seu IMC, que presenta, en ordre de prioritats, amb la renovació del seu procés de cures. La contribució de l’infermera en aquest aspecte serà fonamental no només per evaluar el canvi del seu estat, sino que també intervindrà a partir d’activitats en la millora de la simptomatologia actual del Juan (el pacient

L’estudi de casos aplicat a l'educació física i esportiva. Tercera part

Aquest document és el resultat del treball docent mitjançant l’estudi de casos que el grup d’innovació docent GIDASRES estem desenvolupant des de fa alguns cursos. Recull nou casos que són el resultat de la tasca desenvolupada per una part de l’alumnat en el marc del Màster oficial de la Universitat de Barcelona “Activitat Motriu i Educació” en l’assignatura optativa “Socialització i cultura esportiva” el curs 2013-14. L’objectiu d’aquesta tercera i darrera part, atesa la finalització d’aquest màster específic, és la d’abordar altres temàtiques que pretenen anar engruixint el ventall de propostes per a facilitar el treball als professionals de l’educació física i esportiva mitjançant aquesta eina col•laborativa tan útil com és l’estudi de casos. Els temes plantejats ens obren noves perspectives en la pràctica professional per a resoldre situacions o per a plantejar-se’n d’hipotètiques, innovadores o possibles. De fet, l’actualitat de la salut i la qualitat de vida, la innovació docent, així com el reconeixement de la desigualtat i la discriminació en l’àmbit de l’educació física i esportiva són temes del present que es presenten com a casos per a ser debatuts en els equips de professionals que dia a dia treballen en aquests temes amb infants i joves. Es publiquen en la llengua original en que han estat escrits, atès que és un Màster oficial de la UB al que hi acudeix alumnat d’arreu

Esquizofrènia tardana, un diagnòstic diferent?. Conceptualització i simptomatologia

L’esquizofrènia tardana ha estat un diagnòstic destacat per la seua controvèrsia al llarg de l’últim segle. La polèmica sorgida al voltant d’aquest trastorn se centra en el marc psicopatològic i en les diferències i similituds amb l’esquizofrènia primerenca. Per tot això, l’objectiu d’aquesta revisió és conceptualitzar el trastorn i esclarir els símptomes, així com delimitar si l’esquizofrènia tardana s’hauria de considerar com una categoria independent. Aquesta revisió ha utilitzat com a motor de recerca la metabase de dades ProQuest Central, i s’han seleccionat un total de vint-i-dues bases de dades. Es van fer dues cerques, en què es van emprar els termes «late onset schizophrenia » i «late life schizophrenia». S’empraren diversos criteris d’inclusió, a saber: a) textos procedents de revistes científiques; b) accés complet; c) textos en català, castellà o anglès, i d) textos relacionats amb la conceptualització o la simptomatologia de l’esquizofrènia tardana. En aplicar aquests criteris, es van seleccionar un total de vint-i-tres treballs per a incloure’lsen la revisió sistemàtica. Els resultats van mostrar una presència més gran de símptomes schneiderians de primer ordre, al·lucinacions i deliris i mitjana més baixa de trastorns del pensament, aplanament afectiu i personalitat premòrbida. L’evidència trobada no és suficient per a afirmar la distinció categòrica entre l’esquizofrènia tardana i l’equizofrènia primerenca

(ciència) entrevista el professor Sarró

Tot el procés intel·lectual d'una persona que és testimoni de l'obra i la vida de Sigmund Freu

Com envelleixen les persones amb discapacitat i malalts mentals de l’illa d’Eivissa

L’obertura dels nous centres residencials a l’illa d’Eivissa i, sobretot, el Centre Polivalent de Can Raspalls per a persones amb discapacitat i malalts mentals, ens va fer reflexionar en la necessitat de veure com és l’envelliment en aquestes persones. Hem intentat plasmar el treball que realitzem des del Consell Insular d’Eivissa, amb aquestes patologies, des que va ser constituït el Consell d’Eivissa i Formentera l’any 1979. Hem fet un recull històric des que l’any 1981, els malalts mentals institucionalitzats a Palma varen ser traslladats a l’illa d’Eivissa, en primer terme a l’antic Hospital Insular d’Eivissa i posteriorment a l’Hospital Residència Assistida Cas Serres. També es remarca el treball que es realitza al Consell Insular d’Eivissa, des de l’any 1989, amb persones amb discapacitat, mitjançant la realització de tallers i programes. Feim menció al cens de l’illa d’Eivissa de persones amb aquestes patologies. Han passat més de tres dècades des que el Consell Insular d’Eivissa treballa amb aquest col·lectiu; per això, és una vertadera necessitat saber com envelleixen, quins trastorns pateixen i quins són els recursos més adequats, tant a nivell institucional com a domicili, per fer-hi front: Can Raspalls pot ser el punt de partida.La apertura de los nuevos centros residenciales en la isla de Ibiza y sobre todo el centro polivalente de Can Raspalls para personas con discapacidad y enfermos mentales, nos ha hecho reflexionar sobre la necesidad de ver como envejecen estas personas. Hemos intentado plasmar el trabajo que realizamos desde el Consell Insular d’Eivissa, con estas patologías, desde que se constituyó el Consell d’Eivissa y Formentera en el año 1.979. Hemos reunido información histórica desde que en el año 1.981 los enfermos mentales institucionalizados en Palma de Mallorca fueron trasladados a la isla de Ibiza, en primer lugar, al antiguo Hospital Insular de Ibiza y posteriormente al Hospital Residencia Asistida Cas Serres. También se remarca el trabajo que se realiza en el Consell Insular d’Eivissa desde el año 1.989, con personas discapacitadas, mediante la realización de talleres y programas. Mencionamos el censo de la isla de Ibiza, de personas con estas patologías

Investiguen l'impacte de les malalties associades a l'abús d'alcohol en la mortalitat dels pacients

Un estudi de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i de l'Hospital Universitari de Bellvitge palesa que l'alcoholisme és una malaltia sistèmica greu que cal diagnosticar a temps de prevenir-ne les complicacions. Els resultats de l'estudi relacionen l'abús continuat de l'alcohol amb la mortalitat en funció de les diferents malalties associades, com són les hepàtiques, neurològiques, respiratòries i cardiovasculars.Un estudio del Hospital Universitario Germans Trias i Pujol y del Hospital Universitario de Bellvitge manifiesta que el alcoholismo es una enfermedad sistémica grave que hay que diagnosticar a tiempo de prevenir sus complicaciones. Los resultados del estudio relacionan el abuso continuado del alcohol con la mortalidad en función de las distintas enfermedades asociadas, como es el caso de las hepáticas, neurológicas, respiratorias y cardiovasculares

La utilització dels "serious games" en el tractament dels trastorns mentals : una revisió

Aquest article de revisió analitza l'ús que s'està fent dels anomenats "serious games" en el tractament dels trastorns mentals. La recerca efectuada a les bases de dades Medline i PsycINFO han donat com a resultat la localització de 537 articles que fan referència als "serious games" i als "computer games", dels quals 71 ho fan a la seva aplicació en l'àmbit de la salut i 14 a l'àmbit mes concret dels trastorns mentals. S'han trobat estudis que contemplen tractaments per l'esquizofrènia, el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), el Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT), l'autisme, el retard mental i les fòbies. Hi ha resultats encoratjadors en quan a l'eficàcia dels tractaments utilitzant jocs d'ordinador, realitat virtual i realitat augmentada, si bé degut a ser un camp de recerca molt jove es necessita replicar molts estudis per tal de donar validesa científica als resultats provisionals obtinguts.Este artículo de revisión analiza el uso que se está haciendo de los llamados "serious games" en el tratamiento de los trastornos mentales. La investigación efectuada en las bases de datos Medline y PsycINFO han dado como resultado la localización de 537 artículos que hacen referencia a los "serious games" y "computer games", de los cuales 71 lo hacen a su aplicación en el ámbito de la salud y 14 en el ámbito más concreto de los trastornos mentales. Se han encontrado estudios que contemplan tratamientos para la esquizofrenia, el Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH), el Trastorno por Estrés Postraumático (TEPT), el autismo, el retraso mental y las fobias. Hay resultados alentadores en cuanto a la eficacia de los tratamientos utilizando juegos de ordenador, realidad virtual y realidad aumentada, si bien debido a ser un campo de investigación muy joven se necesita replicar muchos estudios para dar validez científica a los resultados provisionales obtenidos.This paper discusses the use being made of the so-called "serious games" in the treatment of mental disorders.This review article discusses the use being made of so-called "serious games" in the treatment of mental disorders