Estudi tècnic dels Cartells de la Festa Major de Vilafranca del Penedès del VINSEUM

Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643L'octubre de 2010 es va iniciar un estudi sobre els cartells de la Festa Majar de Vilafranca que es conserven al Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (CDV i VINSEUM) de Vilafranca del Penedes. Aquests cartells són part de la documentació grafica que genera aquesta festa i cronológicament se situen entre el 1907 i el 2007. El treball es va dur a terme mitjanc;ant conven i entre el Museu i la Universitat de Barcelona per a la real ització del Practicum del Máster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració amb I'objectiu d'estudiar I'estat de conservació de la Col·lecció de Cartells del CDV i propasar un seguit de recomanacions practiques per a la seva preservació futura. L'interes que va generar aquest primer estudi va donar pas a la necessitat d'aprofundir en les característiques tecniques deis Cartells de la Col ·lecció. A més, el fet de poder estudiar una col·lecció de cartells cronológicament correlatius i fets en un mateix Iloc geografic, Catalunya, permetria coneixer I'evo!ució tant de les tecniques d'impressió com deis materials utilitzats en la producció de cartells. En I'estudi es plantejaven dos obj ectius principals: en primer lIoc, recollir el maxim d'informació sobre els mat erials i les tecniques deis cartells; i en segon, plantej ar la possibi litat de relacionar els diferents materials deis cartells amb el seu estat de conservació, intent ant posar de manifest si realment els elements constitutius del paper I'havien afectat i si ho feien de la mateixa manera en diferents exemplars

Concurs de cartells

Concurs de cartell

Inventari del Fons DPP. Subsèrie ME-EI (Moviment Estudiantil de l'Esquerra Independentista) del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona

La col·lecció es compon de documentació interna d'organitzacions independentistes diverses, com informes, memòries, documents de debat, publicacions periòdiques, fullets, adhesius, cartells etc

La dona al cartell polític i social del període 1931-1939

Es presenten els resultats més rellevants d'una recerca, finançada pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, l'objectiu principal de la qual era estudiar l'evolució de la representació de la figura femenina en els cartells de caràcter polític i social, editats per institucions catalanes des de la instauració de la Segona República fins a l'acabament de la Guerra Civil. S'ha elaborat un cens que ha inclòs informació sobre 172 obres que contenien figures femenines. L'anàlisi sobre el contigut icònic i verbal ha permès identificar diversos arquetipus quant a la representació de la dona durant el període d'estudi.This article presents the results of research funded by the Centre d'Història Contemporània de Catalunya. The main objective was to study the evolution of the representation of the female figure in the political and social posters published by Catalan institutions since the establishment of the Second Republic until completion of the Spanish Civil War. The study was conducted from data collected in a census that included about 172 works that contain representations of female figures. The research results allow to identify how different archetypes to represent the female figure during the study period

Antoni Clavé. Cartells i muntatges cinematogràfics (1933-1935)

Entre los años 1933 y 1935 Antoni Clavé (1913), un jovencísimo pintor barcelonés, realiz carteles cinematográficos para tres cines de la cuidad condal: el Catalunya, el Femina y el Capitol. Estos tres cines formaban parte de la CINAES, la empresa artística más importante de Barcelona. Tanto el director artístico de la CINAES, Sixte Yllescas (que era arquitecto del GATCPAC i miembro del ADLAN) como los directores y gerentes de los cines donde Clavé tenía que trabajar, le dieron carta blanca para sus realizaciones. Estas últimas, que no sólo se limitaban a los carteles sino que también implicaban a menudo la composición de montajes de gran envergadura, fueron una síntesis de modernidad, delicadeza y libertad, recibiendo el beneplácito de las gentes de la ciudad, de los artistas y de los intelectuales del momento. Clavé apostó siempre por un espíritu vanguardista. Apeló a la técnica del collage en muchas ocasiones utilizando para ello materiales muy diversos, surgiendo así unas obras que no pretendían reproducir miméticamente ni los actores ni ninguna escenade las películas, sino que querían plasmar la esencia última de las mismas, surgida en la mayoría de los casos de imágenes simbólicas, comprensibles y poseedoras de un gran poder de sugestión y refinamiento estético. En 1935 la CINAES desaparecía y el cine Fémina era comprado por la Metro Goldwyn Mayer. A partir de entonces Clavé se vió obligado a realizar obras sumamente convencionales, siéndole indicadas todas las características de las mismas. Clavé nunca firmaría estos últimos trabajos. Cuando estalló la Guerra Civil Clavé fué mandado al frente de Aragón. En 1939, como tantos otros artistas e intelectuales, se exiliaba en París, donde inició una nueva etapa en su carrera, siempre ligado a una búsqueda constante de nuevas formas y posibilidades en el arte moderno, cosechando innumerables éxitos por todo el mundo. Clavé vive hoy en día en la Costa Azul, trabajando sin descanso. En 1990 la Sala Gaspar de Barcelona organizó la exposición titulada Clavé: cartells per als cinemes de Barcelona. 1933-1935, gracias a la cual se dieron a conocer una pequeña parte de aquellas extraordinarias realizaciones, donde el arte cinematográfico y la creación plástica se unieron creando un capítulo único dentro de la historia de la publicidad cinematográfica.Between 1933 and 1935, Antoni Clavé (b.1913), a young Barcelona painter, produced posters for three of the city's cinemas: the Catalunya, the Femina and the Capitol - forming part of CINAES, the largest artistic company in the Catalan capital. The artistic director of CINAES, Sixte Yllescas, and the managers of the cinemas for whom Clavé worked granted him complete artistic freedom. His work consisted of much more than just simple cinema posters often involving the creation of ambitious compositions that combined modern ideas with a delicacy and sense of freedom and which were well received by the general publicas well as by the artists and intellectuals of the day. Clavé expressed a commitment to the avant-garde in al1 that he did. His frequent use of collage, combining a variety of materials, resulted in works which, while not seeking a mimetic depiction of the actors or scenes from the film, attempted to capture the very essence of the picture. This he achieved through a symbolism which possessed a great power of suggestion and aesthetic sophistication. In 1935 CINAES dicappeared and the Fémina cinema was bought by Metro Goldwyn Mayer. Clavé now found himself forced to produce purely conventional work according to the company's guidelines. He would never sign any of these posters. When the Civil War broke out, Clavé was sent to the front in Aragon, before seeking exile, along with many other artists and intellectuals in Paris in 1939. Here he began his career afresh and went on to gain great success al1 over the world, though maintaining his early commitment to the powers of creativity

Aproximació a la imatge lingüística de la ciutat de València

El autor establece en qué grado se usan el castellano y el catalán en los carteles comerciales y oficiales de la ciudad. Constata la escasa utilización del catalán en los comercios. Señala la presencia todavía de carteles escritos en ortografía diferente de la normativa y la tendencia escasamente normalizadora de la actual administración. La imagen lingüística se corresponde con la de una situación próxima a la substitución lingüística del catalán por el castellano en la ciudad

Lluís Garcia Falgàs, gravador i dissenyador gràfic entre l'art elitista i l'art massiu

En aquest article es presenta l'obra de l'artista Lluís Garcia Falgàs (València 1881-Barcelona 1954), la producció del qual va oscil·lar entre dos àmbits: el conreu del gravat de creació (sobretot aiguatintes per a ex-libris), on va aconseguir cert reconeixement, i la dedicació a disseny publicitari (cartells, etiquetes, etc.), tasca quasi sempre anònima que el va ocupar al llarg de tota la seva carrera, juntament amb la il·lustració del llibre. El seu art, massa poc conegut, és exponent d'un estil internacional, influït per models germànics i nord-americans. Per al seu estudi s'han utilitzat materials inèdits procedents de la col·lecció familiar de l'artista.In this article we present the work of the artist Lluís Garcia Falgàs (Valencia 1881-Barcelona 1954), whose production oscillated between two areas: original engraving (successful bookplates printed in «aquatint») and publicitary design (posters, labels and other works of identity print) made almost anonimously during all his life, as well as book illustration. Falgàs's art, less known, belongs to a graphic international tradition, with german and north-american models. The research has been made possible thanks to a non-published sample of materials, preserved in the collection of the heirs of the artist

Llengües i globalització en el món de la recerca: els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona

Aquest article estudia la presència de diverses llengües al Parc Científic de Barcelona de la Universitat de Barcelona (PCB) centrant-se en les competències dels seus actors i en els seus usos, mitjantçant diverses tècniques: l’estudi del paisatge lingüístic, una enquesta sociolingüística i diverses entrevistes en profunditat. Els resultats mostren un entorn de treball essencialment trilingüe —català, castellà i anglès— en distribució funcional atenuada. Els informants declaren tenir una competència molt alta en les dues llengües oficials i un nivell mitjà-alt d’anglès, mentre que el coneixement d’altres llengües és força més baix. Pel que fa als usos, el català funciona com a llengua de treball intern i de relació amb la societat catalana, l’anglès com a llengua de projecció i de relació internacional, i el castellà es troba en una posició intermèdia, amb funcions tant internes com externes. La distribució de llengües és molt més clar entre el personal d’administració i serveis que en el cas dels investigadors, ja que la presència de personal d’origen forà incrementa l’ús del castellà i de l’anglès en les relacions internes