Adaptació curricular de la unitat didàctica “La representació dels objecte” a l'aula de tecnologia, per alumnes nouvinguts

La present memòria recull una proposta d’adaptació curricular de la unitat didàctica “La representació dels objectes”, per a la matèria de Tecnologia de 1r Curs d’ESO. Aquesta adaptació curricular és pensada per a dos grans grups d’alumnes, diferenciats per l’origen de la seva llengua materna. Així, en el cas dels alumnes nouvinguts que tenen com a llengua materna una parla d’origen romànic, l’adaptació curricular es trobarà basada en proporcionar l’origen etimològic de les paraules clau de cada lliçó, facilitant el procés d’aprenentatge donada la similitud dels mots amb els de la seva llengua. En canvi, pels alumnes que tenen com a llengua materna una parla d’origen no romànic, l’adaptació curricular es basarà en fer la matèria més visual, és a dir, en proporcionar representacions gràfiques dels termes clau de cada lliçó. A més, el treball també inclou les eines necessàries per a poder conèixer quina és la situació personal i acadèmica de cada alumne nouvingut que arriba al centre, de manera que l’equip docent podrà proporcionar la millor atenció en cada cas. També es proporcionen un seguit d’activitats que serveixen com a suport de les lliçons teòriques, com ara activitats tipus JClic, i també es proposa un cas d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), molt útil per afavorir la integració dels nous alumnes en l’entorn de l’aula i ensenyar-los, tant a ells com a la resta d’alumnes, la importància del treball en equip. Al final del treball també es recullen un conjunt de recomanacions que poden facilitar el procés d’integració de l’alumnat, un exemple en seria la proposta d’apadrinatge. Aquesta proposta es basa en assignar a cada alumne nouvingut un “padrí”, que és un alumne que ja era al centre i que ajudarà el nouvingut en el seu procés d’adaptació. Així, per mitjà d’aquest treball s’intenta millorar la integració de l’alumnat nouvingut a l’aula de Tecnologia de 1r d’ESO, facilitant el coneixement de la llengua catalana com a element de cohesió social, ajudant-lo a comprendre la matèria per mitjà de l’adaptació curricular i afavorint la integració en l’entorn del grup-classe amb activitats com l’ABP

Maria Magdalena dins l'univers barroc: entre el plor i l'èxtasi

Una de las imágenes más características de Maria Magdalena, en los albores del Barroco, es la que la representa en la soledad de su vida retirada del mundo, con los cabellos al viento, jugando a cubrir sensual-mente su cuerpo desnudo y en el instante en que el acto de penitencia, asociado frecuentemente a su llanto, se convierte en espasmo extático. El pequeño trabajo que proponemos pretende tratar la evolución hacia esta representación del personaje, su contenido dramático generador de catarsis y construir a la vez un itinerario a través de sus identidades y de la leyenda que la ha dotado de peripecia y caracteres

Covalent immobilization of horseradish peroxidase onto magnetic nanoparticles

The biocatalyst horseradish peroxidase (HRP) was successfully immobilized onto magnetic nanoparticles by the glutaraldehyde method. The influence of pH medium, ionic strength, the initial protein concentration, temperature and the effect of the functional additive pentaethylenehexanamine on HRP immobilization were studied. The study consisted in seeking for the optimal conditions at which the binding efficiency and the activity of the immobilized horseradish peroxidise were the highest. The results showed that the highest immobilization yield, nearly 60 %, was attained at pH 4.0. It was found that the variation of ionic strength directly affected the HRP immobilization. The enzyme was immobilized at the optimal conditions with the final residual activity of 80 %. However, the enzyme attached onto functionalized magnetic support and additionally coimmobilized with the functional additive, showed better hydrogene peroxide tolerance than the immobilized enzyme without the pentaethylenehexanamine, respectively.Outgoin

Los límites de la justicia transicional penal: la experiencia del caso español

During the Spanish transition to democracy after Franco's dictatorship, no criminal proceedings were initiated in order to prosecute the crimes committed under the previous regime. Initiatives aimed to start a prosecution for such crimes came too late, since those who could be held responsible of the facts were dead. This article analyses the main legal issues concerned, such as prohibition of retroactivity, prescription and the effects of 1977 Amnesty Law. We conclude pointing out the limits of criminal justice and the need to explore other transitional justice measures.En la transición a la democracia en España, tras la larga dictadura franquista, no se exigieron responsabilidades penales por los crímenes cometidos bajo el régimen anterior. En la actualidad, los intentos por abrir una persecución penal de estos delitos han llegado demasiado tarde, dada la desaparición de los eventuales responsables de los hechos. En el artículo se analizan los obstáculos jurídicos a los que ha debido hacer frente la persecución penal, como la prohibición de retroactividad, la prescripción y los efectos de la Ley de amnistía de 1977, y se concluye con una reflexión sobre los límites intrínsecos a la justicia penal y la necesidad de explorar otras medidas propias de la justicia transicional

EL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ: FONAMENT I EXERCICI DE LA COMPETÈNCIA

Catalunya té atribuïda per l’Estatut d’autonomia la competència executiva en matèria penitenciària. Aquest fet, singular a l’Estat espanyol i amb pocs exemples anàlegs en altres països, ha plantejat, des del punt de vista jurídic, el problema de delimitar l’abast de la competència en relació amb la compe- tència exclusiva de l’Estat sobre la legislació penal, processal i penitenciària. D’altra banda, aquesta singularitat esperona l’anàlisi de la relació que pot tenir amb les diferències reals entre el sistema penitenciari català i el de les presons espanyoles administrades per l’Estat, de les quals és una mostra la menor població penitenciària a Catalunya. Com a conclusió, l’estudi mostra que aquesta diferència no pot atribuir-se essencialment a una singularitat en l’exercici de la competència penitenciària, i que les dades oficials existents no permeten provar fins a quin punt els diversos actors del sistema penal podrien  estar reflectint actituds menys punitives de la societat catalana res- pecte a l’espanyola

Are online sexual interactions sexual abuse? Particular features of sexual victimisation of minors through ICTs

The massive use of ICTs by children and teenagers exposes them to forms of online sexual interaction with adults that have elements common to offline sexual abuse. It is therefore necessary to define the differences between these two phenomena in order to ensure that preventing potential victims is implemented in a manner compatible with the principle of proportionality, with the consequent need for a differentiated legal response. In order to do this, we investigate the characteristics of online victimisation and its effects on victims, address the problem of identifying protected legal assets and conclude with a series of recommendations for legislative reform and restrictive application of criminal offences.El uso masivo de las TIC por parte de los niños y adolescentes les expone a formas de interacción sexual online con adultos que tienen elementos comunes con el abuso sexual offline. Ante ello, es necesario definir las diferencias existentes entre ambos fenómenos de cara a garantizar que la prevención de las potenciales víctimas se realice de un modo compatible con el principio de proporcionalidad, con la consiguiente necesidad de diferenciación de la respuesta penal. Para ello se indagan cuáles son las características propias de la victimización en línea y los efectos de la misma en las víctimas, se aborda el problema de la identificación de los bienes jurídicos protegidos y se concluye con una serie de recomendaciones de reforma legislativa y aplicación restrictiva de los tipos penales

Seminari sobre el suport online a les víctimes de delictes

On 19 December 2017, a seminar on online support for crime victims was held at the UOC’s headquarters in Castelldefels (Barcelona). The event was organised by the Legal Studies and Political Science of the UOC, in collaboration with the Societat catalana de Victimologia. The interest of the subject was justified by the fact that European Directive 29/2012 imposes the obligation to guarantee access to specialised support services on the Member States.El día 19 de diciembre de 2017 tuvo lugar en la sede de la UOC en Castelldefels (Barcelona) el seminario sobre el apoyo en línea a las víctimas de delitos. El acto fue organizado por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC, en colaboración con la Sociedad Catalana de Victimología. El interés por el tema queda justificado por el hecho de que la Directiva Europea 19/2012 impone a los estados miembros la obligación de garantizar al acceso a servicios de apoyo especializados.El dia 19 de desembre de 2017 va tenir lloc el seminari sobre suport online a víctimes de delictes a la seu de la UOC de Castelldefels (Barcelona). L’acte va ser organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, en col·laboració amb la Societat Catalana de Victimologia. L’interès del tema es justificava pel fet que la Directiva europea 29/2012 imposa als Estats membre l’obligació de garantir l’accés a serveis de suport especialitzats