Projecte CAMPUS MULTIMODAL. Pilotatge del suport de veu en la lectura

La formació actual ha de ser prou flexible per a incloure tots els perfils d'alumnat, entre ells els estudiants amb necessitats educatives especials. Amb el projecte campus multimodal s'aprofita la plataforma Moodle per oferir als estudiants dues eines de suport a la lectura ClaroRead y ReadSpeaker. Es fa una prova pilot amb un miler d'estudiants durant un semestre i a partir d'enquestes i registres d'ús es valora la seva utilitat. Els resultats confirmen l'existència de problemes generalitzats de lecto-escriptura entre l'alumnat universitari i la utilitat de la tecnologia de parla per aminimitzar-los

Multimodal campus project: pilot test of voice supported reading

Nowadays, education systems should offer flexibility to serve any kind of learners, including those with special needs. 'Campus Multimodal' project took advantage of Moodle Learning Management System to offer students two reading aid tools: ClaroRead and ReadSpeaker. A pilot test was run with one thousand students during a semester and the mentioned tools usefulness was measured through an interview and user logs. Results confirm the existence of widespread reading and writing problems among higher education students and also the utility of speech technology to minimize them

Voice support in reading skills in higher education: report of the project 'campus multimodal' at the Universitat de Barcelona

Se presentan los resultados de una prueba piloto de estudio e impulso de dos herramientas de apoyo de voz en la lectura, ClaroRead y ReadSpeak, en la Universitat de Barcelona, como ejemplo de aplicación de los principios de diseño curricular universal. Para valorar su impacto se realizan diferentes modalidades de encuestas y tests de uso en las que participó una muestra de alumnos bastante numerosa, y también una entrevista orientada al profesorado. Los resultados permiten conocer problemas de lectura de los usuarios, y las mejoras aportadas por la lectura multimodal

Guia pràctica per fer un bon treball de recerca (TR) a batxillerat. #20 consells essencials

La navegació per aquest document està optimitzada quan s'obre directament amb el navegador Chrome o des d'Acrobat Reader; en canvi, presenta alguna deficiència si s'obre directament des dels navegadors Firefox o Safari.Edicions: 1a Edició de 2017 i 2a Edició de 2021El document que teniu a les mans és el resultat d’uns quants anys d’experiència dels autors fent de tutors de treballs acadèmics o d’introducció a la recerca d’estudiants de primer curs d’universitat i d’oferir-los el suport necessari en aquesta tasca. Això ens ha portat a explorar el treball de recerca (TR) que es fa a batxillerat, i a proposar alguns consells o pautes per millorar-ne l’elaboració. També hem impartit algunes sessions a l’INS Manuel Carrasco i Formiguera, de Barcelona, i d’aquests seminaris n’ha acabat sorgint aquesta Guia. És ben clar, d’entrada, que els estudiants han de seguir les pautes del seu institut o centre i del seu tutor o tutora a l’hora de fer el TR, i és per això que aquest document n’és un complement. Hem volgut fer un text molt pràctic i que serveixi, de manera tangible i real, als estudiants que el consultin, i evitar disquisicions teòriques que es poden resoldre en d’altres llocs de consulta. Existeixen molts llibres -alguns només en paper- i molts documents web que ofereixen molt bones orientacions, pautes i consells per fer un bon TR. Pot ser que hi trobis algunes indicacions diferents entre uns i altres, però seran qüestions secundàries

Guia pràctica per tutoritzar un bon treball de recerca (TR) a batxillerat. #20 consells essencials. Guia del professorat

1a edició, 2021Aquesta guia va adreçada, sobretot, però no exclusivament, al professorat novell de secundària que no ha tingut una experiència d’investigació en el seu àmbit disciplinar més enllà dels treballs acadèmics que hagi pogut fer al llarg de la carrera. No tots els TFG dels nous graus impliquen necessàriament una recerca. Aquesta experiència investigadora tampoc no estava garantida en les antigues llicenciatures, ja que es reservava a la tesi de llicenciatura i sobretot al doctorat. També poden treure algun profit de la guia aquells docents que no són novells però que volen refrescar o reciclar alguns coneixements sobre el tema. En aquest context, la guia que teniu a les mans pretén donar pautes per a una efectiva i eficaç tutorització del TR de batxillerat. Això no és una monografia sobre la recerca a secundària, ni hi trobareu grans teoritzacions sobre didàctica ni sobre filosofia de la ciència; tampoc es tracta exactament de donar pautes sobre la gestió del TR ni com dirigir-lo, o consells genèrics i abstractes. Més aviat volem identificar i assenyalar els punts clau i essencials que un tutor ha de tractar amb els seus alumnes. I volem fer-ho de manera pràctica i concreta, proposant respostes o solucions als problemes més importants amb què es troba un estudiant que s’enfronta per primera a un treball de recerca de certa magnitu

Coronavirus, necessitats especials i món digital a la Universitat de Barcelona

La pandèmia ha comportat una adaptació sense precedents d'estudiants, PDI i PAS a entorns digitals. Un dels col·lectius més afectat ha estat el dels estudiants amb necessitats d'especial recolzament educatiu (NERE). La proposta recull l'actuació de la Universitat de Barcelona en dos àmbits: per una banda, s'analitza la previsió d'atenció als NERE en les disposicions emeses pel rectorat i serveis afins; d'altra, es presenten els resultats d'un seguit d'entrevistes fetes a PAS i PDI implicats en la seva atenció

Normas, recomendaciones, coronavirus, universidad y discapacidad en la Universidad de Barcelona

La situación de excepcionalidad provocada por el COVID-19 ha generado una gran cantidad de disposiciones, regulaciones, recomendaciones y otros tantos documentos de carácter más o menos oficial que han impregnado toda la actividad universitaria y han provocado un sobreesfuerzo de todos sus miembros con la finalidad de poder cerrar de forma lo menos lesiva posible el curso 2019-2020 y llevar a buen puerto el curso 2020-2021. El objetivo de esta investigación se basa en analizar las diferentes disposiciones emitidas por las autoridades competentes para poder llegar a dilucidar hasta qué punto las necesidades de los alumnos NERE (con Necesidad Especial de Apoyo Educativo) se han contemplado en este nuevo paradigma educativo. El estudio se realiza desde una perspectiva top-down. Es decir, empezando por las instituciones gubernamentales españolas, siguiendo por las autonómicas y pasando por instituciones universitarias transversales, como la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), el proyecto Universitat i Discapacitat a Catalunya (UNIDISCAT), o el Consell Interuniversitari de Catalunya. Se finaliza analizando las disposiciones, resoluciones y recomendaciones emitidas por el Rectorado de la Universitat de Barcelona (UB) y por los decanatos de una selección de facultades, así como por los servicios centrales de integración de la universidad (SAE). Se ha seleccionado la UB por ser la mayor universidad presencial de Cataluña e incluir un número muy elevado de disciplinas. Se concluye que, en los niveles superiores, las referencias al alumnado NERE son mínimas e insuficientes (salvo UNIDISCAT), lo que deja en manos de las universidades decisiones importantes que afectarán al estudiantado con necesidades especiales. La falta de soluciones y directrices se debe suplir con una sobrecarga de los servicios de atención a los y las estudiantes, en general infradotados, que resuelven las incidencias con soluciones adhoc aplicando técnicas de remediación y no de prevención. Se deduce pues una falta de políticas explícitas de inclusión y de protocolos claramente definidos tanto a nivel nacional como autonómico

Creació de continguts docents multimodals: La integració del text i la veu com a suport a la lectura

Memòria del projecte Creació de continguts docents multimodals, que ha experimentat amb la reedició d’uns materials docents en format accessible dins el context del Postgrau en Infància, protecció de la persona i adopció, integrat al Màster en Dret i Família i Infància de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, però amb la visió d’estendre l’experiència a molts d’altres ensenyaments. Com a resultat del projecte s’han publicat les 10 unitats del Mòdul d’Infància en format PDF accessible, DAISY i EPUB3, els dos darrers amb veu incorporada i s’han posat a disposició de l’alumnat del màster. També s’ha creat una memòria explicant el protocol de creació dels materials. Com a resultat s’ha demostrat que és viable, sostenible i altament recomanable la creació de versions accessibles de material docent dins el marc de la Universitat de Barcelona amb un cost realment baix.2014PID_UB/01

Projecte campus multimodal: pilotatge del suport de veu en lectura. Memòria final

El projecte va ser acceptat a la convocatòria PID 2011-2012Memòria final del projecte d'innovació docent "Campus multimodal" en el què es va experimentar amb dues eines de suport de veu en la lectura en una assignatura de Tècniques de Treball en diverses carreres associades amb Dret. Les eines van ser ClaroRead, un programari de PC que llegeix en veu alta tot el contingut de l'ordinador ressaltant la paraula llegida i amb altres utilitats de resum i creació de mapes conceptuals; i ReadSpeaker, una eina instal.lada al campus virtual que llegeix en veu alta el contingut web i contingut dels fitxers PDF. S'explica l'experiència i els resultats. Es conclou amb la necessitat de facilitar eines de suport a la lectura per als alumnes amb necessitats especials.ReadSpeaker, Integrate

La libertad de enseñanza en la Constitución Española y en la doctrina católica

Esta tesis doctoral expone las posturas tanto del Estado Español como de la Iglesia Católica en materia de enseñanza. Por un lado, se estudia· la visión de la Constitución Española (en su art. 27), Y por el otro, la doctrina oficial de la Iglesia, expresada en los documentos magisteriales. El estudio se divide en tres partes autónomas entre sí. En la primera, se analizan en profundidad los trabajos preparatorios de las Cortes Constituyentes cuand o d iscut ier on el actual art. 27. En la segunda parte se tratan una por una las Sentencias emitidas por el Tribunal Constitucional sobre el art. 27 CE, des de su creación hasta mediados de 1993. En la tercera y ultima parte, se ha estudiado la postura oficia l de la Iglesia Cató l ica en cuan to a la enseñanza, a part ir del análisis pormenorizodo de los documen tos mag isteria les, tanto conciliares como pontif ic ios (añadiendo a lg uno de las Sagradas Congregaciones). La acotación temporal, en este caso, ha partido desde el Concilio Vaticano II hasta finales de 1994. aunque ni se ha cortado por la mitad el Pontificado de S.S. el Papa Juan XXIII, ni el de su sucesor, S.S. el Papa Pablo VI . Además, se ha incorporado la puntera Carta Encíclica Divini lllius Magistri, de S.S. el Papa Pio XI