Dèficit de consciència de trastorn i perfil de memòria en pacients psicòtics

El dèficit de consciència (insight) i la inadequada atribució dels símptomes és un fenomen freqüent en l'esquizofrènia, relacionat amb baixa adherència al tractament i pitjor evolució. Es postula que en el dèficit d'insight es troben implicades les alteracions neuropsicològiques de l'esquizofrènia, tot i que no s'han trobat variables cognitives que es relacionin de manera consistent i estable. L'alteració de la memòria és un dèficit nuclear en l'esquizofrènia i és essencial per una adequada consciència del trastorn. Tot i això, ha estat poc estudiada i no s'han contemplat els diferents processos de memòria. Actualment, existeixen models d'exploració de memòria que poden distingir processos més dependents del lòbul frontal (memòria estratègica i prospectiva) que del temporal (memòria associativa). L'objectiu d'aquest estudi ha estat aportar evidència d'una relació significativa entre el dèficit d'insight i l'alteració de processos de memòria frontal en l'esquizofrènia. Aquestes troballes podrien tenir aplicació per tal de dissenyar propostes de rehabilitació cognitiva dirigides a millorar l'insight. S'han estudiat 54 pacients diagnosticats de trastorn psicòticsegons criteris DSM IV, en fase aguda ja estabilitzats. La simptomatologia clínica es va valorar amb l'escala PANSS i l'insight amb l'escala SUMD. Es va administrar una bateria neuropsicològica amb mesures de:QI estimat, memòria estratègica, prospectiva i associativa, funcions executives, visuoespacials i visuoconstructives i mesures considerades de control per no haver presentat prèviament relació amb l'insight. Es van realitzar correlacions entre mesures d'insight i neuropsicològiques i es van crear dos grups de subjectes en funció de puntuacions de l'escala SUMD, aquells amb 'insight' ( 3), per comparar el nivell d'execució en proves cognitives (U de Mann-Whitney o t-Student). Finalment per tal de poder detectar les variables que millor explicaven l'insight, es va realitzar una anàlisi de regressió logística amb les diferents dimensions. El rendiment neuropsicològic de la mostra no presentava un nivell elevat de deteriorament, les majors alteracions es trobaven en funcions executives i memòria. El dèficit d'insight es distribuïa de la següent forma; 52,8%fallava en reconèixer la presència del trastorn mental, 39,6% no identificava els efectes de la medicació, 47,2% no reconeixia les conseqüències socials associades al trastorn, 39,6%no era conscient de la presència dels símptomes i 45,3%no atribuïa els símptomes a un trastorn mental.Pel que fa a la relació entre l'insight i mesures neuropsicològiques, es va evidenciar una correlació significativa entre la dimensió de consciència de conseqüències socials i la memòria estratègica i es van detectar diferències significatives entre els grups amb 'insight' i 'no insight' respecte el rendiment en memòria estratègica en les dimensions de consciència de trastorn mental i de conseqüències socials, amb millor rendiment en el grup 'insight'.D'altra banda, es van detectar diferències significatives entre grups pel que fa ala capacitat d'inhibició en la dimensió d'atribució, amb pitjor capacitat d'inhibició en el grup 'insight'. Es van poder identificar diferents models explicatius per les diferents dimensions d'insight. Models que van detectar una implicació de la memòria estratègica i prospectiva en la majoria de dimensions com a factors protectors d'insight conservat. La gravetat de la simptomatologia positiva i desorganitzada, així com bon rendiment en una prova de memòria i una visuoespacial, es van identificar com a factors de risc del dèficit d'insight. Aquests resultats indiquen que és necessari l'anàlisi dels perfils de memòria en l'estudi de la relació entre l'insight i variables cognitives en pacients psicòtics, especialment d'aquells amb major implicació frontal (memòria estratègica i prospectiva). També suggereixen que la relació entre l'insight i variables cognitives no és lineal, sino que està moderada per la simptomatologia positiva entre d'altres variables clíniques. Finalment, cal destacar la importància de l'estudi independent de les diferents dimensions de l'insight donat el caràcter multidimensional d'aquest.Unawareness of mental disorder(insight) and inappropriate symptom attribution are common phenomenon in schizophrenia and they are related to low treatment compliance and worse evolution. It has been postulated that lack of insightis related to neuropsychological alterations in schizophrenia, although consistently related cognitive variables have not been found yet. Memory alteration is a nuclear deficit in schizophrenia while it is essential for appropriateawareness of disorder. However, it has not beenwidely studied and several memoryprocesses have not been considered. Currently, the processes that memory assessment models are able to distinguisharemore dependent of the frontal lobe (strategic and prospective memory) than of the temporal lobe (associative memory). The aim of this study was to provide evidence of the relation between lack of insightand alteration on frontal memory processes in schizophrenia. These findings could contribute to the design of cognitive rehabilitation programs addressed to improve insight. Fifty-four patients diagnosed from psychotic disease according to DSM-IV criteria were studied in already stabilized acute phase. Clinical symptomatology was assessed with PANSS scale and insight with SUMD scale. The administeredneuropsychological battery included the following measures: estimated QI, strategic, prospective and associative memory, executive functions, visuospatial and visuoconstructive functions and control measuresselected considering theirnot related with insight. Correlation analyses were performed between insight and neuropsychological measures. Subjects were divided in two groups depending on SUMD score ('insight' 3) in order to compare cognitive performance (Mann-Whitney U or Student-t). Finally, a logistic regression of the different insight dimensions was conducted in order to analyze which cognitive and clinical variables were involved. The neuropsychological performance of the sample did not show high deterioration level; the main alterations were evident in executive functions and memory. Lack of insightwas distributed as follows: 52.8% failed recognizing the presence of the mental disorder, 39.6% did not identify medication effects, 47.2% did not recognize social consequences related to the disease, 39.6% was not conscious of the presence of symptoms and 45.3% did not attribute symptoms to the mental disorder. Regarding the relation between insight and neuropsychological measures, it was evident a significant correlation between social consequences awareness dimension and strategic memory. In addition, regarding strategic memory, there were differences between 'insight' and 'lack of insight' groups in mental disorder and social consequences dimensions, with better strategic memory on 'insight' compared to 'lack of insight' groups. Moreover, on attribution dimension, 'insight' group showed worse inhibition ability than 'no insight group'on attribution dimension. For insight dimensions, different explicative models could be identified. An involvement of strategic and prospective memory as conserved insight protective factor was detected in the majority of dimensions. The severity of the positive and disorganized symptomatology, as well as great performance in a memory and visuospatial task were identified as insight deficit risk factors. Results demonstrate that the analysis of memory profiles is necessary on the attempt to study the relation between insight and cognitive variables in psychotic patients, especially those with greater frontal implication as strategic and prospective memory. In addition, results suggest that the relation between insight and cognitive variables rather than being lineal, it is modeled by other clinical variables such as positive symptomatology. Finally, due to the multidimensional role of the insight, it is important to note the independent study of the different insight dimensions

Role of age and comorbidities in mortality of patients with infective endocarditis

[Purpose]: The aim of this study was to analyse the characteristics of patients with IE in three groups of age and to assess the ability of age and the Charlson Comorbidity Index (CCI) to predict mortality. [Methods]: Prospective cohort study of all patients with IE included in the GAMES Spanish database between 2008 and 2015.Patients were stratified into three age groups:<65 years,65 to 80 years,and ≥ 80 years.The area under the receiver-operating characteristic (AUROC) curve was calculated to quantify the diagnostic accuracy of the CCI to predict mortality risk. [Results]: A total of 3120 patients with IE (1327 < 65 years;1291 65-80 years;502 ≥ 80 years) were enrolled.Fever and heart failure were the most common presentations of IE, with no differences among age groups.Patients ≥80 years who underwent surgery were significantly lower compared with other age groups (14.3%,65 years; 20.5%,65-79 years; 31.3%,≥80 years). In-hospital mortality was lower in the <65-year group (20.3%,<65 years;30.1%,65-79 years;34.7%,≥80 years;p < 0.001) as well as 1-year mortality (3.2%, <65 years; 5.5%, 65-80 years;7.6%,≥80 years; p = 0.003).Independent predictors of mortality were age ≥ 80 years (hazard ratio [HR]:2.78;95% confidence interval [CI]:2.32–3.34), CCI ≥ 3 (HR:1.62; 95% CI:1.39–1.88),and non-performed surgery (HR:1.64;95% CI:11.16–1.58).When the three age groups were compared,the AUROC curve for CCI was significantly larger for patients aged <65 years(p < 0.001) for both in-hospital and 1-year mortality. [Conclusion]: There were no differences in the clinical presentation of IE between the groups. Age ≥ 80 years, high comorbidity (measured by CCI),and non-performance of surgery were independent predictors of mortality in patients with IE.CCI could help to identify those patients with IE and surgical indication who present a lower risk of in-hospital and 1-year mortality after surgery, especially in the <65-year group

Dèficit de consciència de trastorn i perfil de memòria en pacients psicòtics

El dèficit de consciència (insight) i la inadequada atribució dels símptomes és un fenomen freqüent en l’esquizofrènia, relacionat amb baixa adherència al tractament i pitjor evolució. Es postula que en el dèficit d’insight es troben implicades les alteracions neuropsicològiques de l’esquizofrènia, tot i que no s’han trobat variables cognitives que es relacionin de manera consistent i estable. L’alteració de la memòria és un dèficit nuclear en l’esquizofrènia i és essencial per una adequada consciència del trastorn. Tot i això, ha estat poc estudiada i no s’han contemplat els diferents processos de memòria. Actualment, existeixen models d’exploració de memòria que poden distingir processos més dependents del lòbul frontal (memòria estratègica i prospectiva) que del temporal (memòria associativa). L’objectiu d’aquest estudi ha estat aportar evidència d’una relació significativa entre el dèficit d’insight i l’alteració de processos de memòria frontal en l’esquizofrènia. Aquestes troballes podrien tenir aplicació per tal de dissenyar propostes de rehabilitació cognitiva dirigides a millorar l’insight. S’han estudiat 54 pacients diagnosticats de trastorn psicòticsegons criteris DSM IV, en fase aguda ja estabilitzats. La simptomatologia clínica es va valorar amb l’escala PANSS i l’insight amb l’escala SUMD. Es va administrar una bateria neuropsicològica amb mesures de:QI estimat, memòria estratègica, prospectiva i associativa, funcions executives, visuoespacials i visuoconstructives i mesures considerades de control per no haver presentat prèviament relació amb l’insight. Es van realitzar correlacions entre mesures d’insight i neuropsicològiques i es van crear dos grups de subjectes en funció de puntuacions de l’escala SUMD, aquells amb ‘insight’ (3), per comparar el nivell d’execució en proves cognitives (U de Mann-Whitney o t-Student). Finalment per tal de poder detectar les variables que millor explicaven l’insight, es va realitzar una anàlisi de regressió logística amb les diferents dimensions. El rendiment neuropsicològic de la mostra no presentava un nivell elevat de deteriorament, les majors alteracions es trobaven en funcions executives i memòria. El dèficit d’insight es distribuïa de la següent forma; 52,8%fallava en reconèixer la presència del trastorn mental, 39,6% no identificava els efectes de la medicació, 47,2% no reconeixia les conseqüències socials associades al trastorn, 39,6%no era conscient de la presència dels símptomes i 45,3%no atribuïa els símptomes a un trastorn mental.Pel que fa a la relació entre l’insight i mesures neuropsicològiques, es va evidenciar una correlació significativa entre la dimensió de consciència de conseqüències socials i la memòria estratègica i es van detectar diferències significatives entre els grups amb ‘insight’ i ‘no insight’ respecte el rendiment en memòria estratègica en les dimensions de consciència de trastorn mental i de conseqüències socials, amb millor rendiment en el grup ‘insight’.D’altra banda, es van detectar diferències significatives entre grups pel que fa ala capacitat d’inhibició en la dimensió d’atribució, amb pitjor capacitat d’inhibició en el grup ‘insight’. Es van poder identificar diferents models explicatius per les diferents dimensions d’insight. Models que van detectar una implicació de la memòria estratègica i prospectivaen la majoria de dimensions com a factors protectors d’insight conservat. La gravetat de la simptomatologia positiva i desorganitzada, així com bon rendiment en una prova de memòria i una visuoespacial, es van identificar com a factors de risc del dèficit d’insight. Aquests resultats indiquen que és necessari l’anàlisi dels perfils de memòria en l’estudi de la relació entre l’insight i variables cognitives en pacients psicòtics, especialment d’aquells amb major implicació frontal (memòria estratègica i prospectiva). També suggereixen que la relació entre l’insight i variables cognitives no és lineal, sino que està moderada per la simptomatologia positiva entre d’altres variables clíniques. Finalment, cal destacar la importància de l’estudi independent de les diferents dimensions de l’insight donat el caràcter multidimensional d’aquest.Unawareness of mental disorder(insight) and inappropriate symptom attribution are common phenomenon in schizophrenia and they are related to low treatment compliance and worse evolution. It has been postulated that lack of insightis related to neuropsychological alterations in schizophrenia, although consistently related cognitive variables have not been found yet. Memory alteration is a nuclear deficit in schizophrenia while it is essential for appropriateawareness of disorder. However, it has not beenwidely studied and several memoryprocesses have not been considered. Currently, the processes that memory assessment models are able to distinguisharemore dependent of the frontal lobe (strategic and prospective memory) than of the temporal lobe (associative memory). The aim of this study was to provide evidence of the relation between lack of insightand alteration on frontal memory processes in schizophrenia. These findings could contribute to the design of cognitive rehabilitation programs addressed to improve insight. Fifty-four patients diagnosed from psychotic disease according to DSM-IV criteria were studied in already stabilized acute phase. Clinical symptomatology was assessed with PANSS scale and insight with SUMD scale. The administeredneuropsychological battery included the following measures: estimated QI, strategic, prospective and associative memory, executive functions, visuospatial and visuoconstructive functions and control measuresselected considering theirnot related with insight. Correlation analyses were performed between insight and neuropsychological measures. Subjects were divided in two groups depending on SUMD score (‘insight’3) in order to compare cognitive performance (Mann-Whitney U or Student-t). Finally, a logistic regression of the different insight dimensions was conducted in order to analyze which cognitive and clinical variables were involved. The neuropsychological performance of the sample did not show high deterioration level; the main alterations were evident in executive functions and memory. Lack of insightwas distributed as follows: 52.8% failed recognizing the presence of the mental disorder, 39.6% did not identify medication effects, 47.2% did not recognize social consequences related to the disease, 39.6% was not conscious of the presence of symptoms and 45.3% did not attribute symptoms to the mental disorder. Regarding the relation between insight and neuropsychological measures, it was evident a significant correlation between social consequences awareness dimension and strategic memory. In addition, regarding strategic memory, there were differences between ‘insight’ and ’lack of insight’ groups in mental disorder and social consequences dimensions, with better strategic memory on ‘insight’ compared to ‘lack of insight’ groups. Moreover, on attribution dimension, ’insight’ group showed worse inhibition ability than ‘no insight group’on attribution dimension. For insight dimensions, different explicative models could be identified. An involvement of strategic and prospective memory as conserved insight protective factor was detected in the majority of dimensions. The severity of the positive and disorganized symptomatology, as well as great performance in a memory and visuospatial task were identified as insight deficit risk factors. Results demonstrate that the analysis of memory profiles is necessary on the attempt to study the relation between insight and cognitive variables in psychotic patients, especially those with greater frontal implication as strategic and prospective memory. In addition, results suggest that the relation between insight and cognitive variables rather than being lineal, it is modeled by other clinical variables such as positive symptomatology. Finally, due to the multidimensional role of the insight, it is important to note the independent study of the different insight dimensions

Potential vertebrate reservoir hosts and invertebrate vectors of Anaplasma marginale and A. phagocytophilum in central Spain

Organisms in the genus Anaplasma are obligate intracellular pathogens that multiply in both vertebrate and invertebrate hosts. The type species, A. marginale, causes bovine anaplasmosis and only infects ticks and ruminants. A. phagocytophilum causes human and animal granulocytic anaplasmosis, and genetically closely related strains show a wide host range, including ticks, ruminants, rodents, equids, canids, birds, and humans. Recent reports demonstrated that A. marginale and A. phagocytophilum co-exist in geographic areas and that concurrent infections occur in ruminants and ticks. In this study, we characterized A. marginale and A. phagocytophilum infections in wild and domestic animals, and ticks collected in central Spain by serology, PCR, and sequence of 16S rRNA genotypes. Species tested included humans, cattle, dogs, rodents, Iberian red deer, European wild boar, birds, and ticks. Species of hematophagous Diptera were analyzed as potential mechanical vectors of Anaplasma spp. A. marginale was detected in tabanids, ticks, cattle, and deer, while A. phagocytophilum was detected in ticks, deer, cattle, and birds. Concurrent infections of the two Anaplasma were found in cattle and deer. These results illustrate the complexity of the epizootiology of A. marginale and A. phagocytophilum in regions where both pathogens co-exist and share common reservoir hosts and vectors. The increasing contact between wildlife, domestic animals, and human populations increases the risk of outbreaks of human and bovine anaplasmosis, and the difficulty of implementing surveillance and control measures. © Mary Ann Liebert, Inc.Peer Reviewe

Revolution: Museo de las estrellas un paseo por la fama : Hollywood

Convocatoria proyectos de innovación de Extremadura 2020/2021Se describe un proyecto llevado a cabo entre 13 centros educativos extremeños que consistió en desarrollar cinco unidades de trabajo gamificadas, cinco historias detectivescas con misterios por resolver, donde se ponían a prueba las habilidades de lógica, la capacidad de observación, de concentración y de atención de los alumnos. Los objetivos principales de la propuesta fueron: promover la puesta en práctica de proyectos intercentros; impulsar pedagogías activas; desarrollar la competencia digital a través del uso de las pedagogías emergentes lo que ha permitido llevar a cabo una enseñanza presencial, híbrida y virtual y atender a la diversidadExtremaduraES