Cultura literaria en Tortosa (siglos XVI y XVII)

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaTomando como base una parte del corpus bibliográfico registrado en su tesina Tortosa, república literària (1475-1800), el autor se propone contextualizar las obras y los autores más relevantes del Renacimiento y el Barroco en la ciudad de Tortosa, presentada como paradigma de ciudad mediana de la Corona de Aragón, al margen de las capitales regnícolas. Los tres primeros capítulos están dedicados al contexto socio-cultural tortosino y en especial a las relaciones con Valencia, Zaragoza y Barcelona, epicentros que enmarcan su horizonte cultural. Querol plantea un modelo de transmisión cultural transversal y reticular, en el cual Barcelona incorpora los mejores intelectuales del país. Estos, gracias a la reducida extensión del Principado, continúan en contacto con sus lugares de origen, favoreciendo de esta manera el flujo de personas, ideas y géneros literarios. Por otro lado, se analizan detalladamente las infraestructuras locales que permiten la asimilación y el desarrollo de la cultura literaria: los Reales Colegios -universidad dominica-, el Estudio de Gramática, la lectoría de la Seo y la imprenta, tecnología básica para la diffusion de las obras, pero también para la promoción de la creatividad y para la forja de una tradición local identificable y un poso cultural propio. Lejos de querer establecer un registro exhaustivo de la producción literaria tortosina, el resto de capítulos (4-10) se centran en los episodios más brillantes del período estudiado. Se recogen los autores y los géneros más interesantes y se contextualizan dentro del ámbito catalán y de la Corona de Aragón: la introducción de los métodos pedagógicos de Nebrija por parte de los gramáticos Jeroni Amiguet y Pere Seguí; la figura y obra de Cristòfol Despuig, analizada a la luz de una novedosa aportación documental biográfica; el grupo poético a caballo de los siglos XVI y XVII -Heredia, Desí, Suárez de Godoy, Vicent Garcia-; la historiografía local, desde sus antecedentes a la culminación en la Historia de la antigua Hibera (1626), de Francesc Martorell; los escritos políticos en la Guerra dels Segadors; el poeta Francisco de la Torre, el literato catalán mejor valorado y conocido a nivel español en el Barroco, y, por último, la producción dramática en la ciudad. La tesis, que ha obtenido el «Cum Laude» por unanimidad, aporta desde una óptica interdisciplinaria y lingüísticamente no excluyente, una nueva pieza al cada vez más rico y complejo rompecabezas literario de la Catalunya moderna.Taking as a basis part of the bibliographical corpus registered in his Tortosa, república literària (1475-1800), the author aims to put in context the most outstanding works and authors of the Renaissance and Baroque periods in Tortosa, presented as an example of the medium-sized town of the Corona de Aragón. The three first chapters focus on the social and cultural context of Tortosa, specially on its relationships with Valencia, Zaragoza and Barcelona, cultural centers that frame the literary horizon of the town. Querol proposes a network cultural transmission model, in which Barcelona would incorporate the best minds of the territory. However, thanks to the relatively small size of Catalonia, these intellectuals and creators would continue keeping contact with their hometowns. In this way people, ideas and literary genres would spread easily all through the Catalan country. Secondly, the local, cultural and pedagogical infrastructures which allowed the assimilation and development of the literary culture are analyzed in detail: the Reals Col·legis ('Royal Colleges'), or Dominican University, the grammar school, the Lectoria of the Cathedral, and the printing press, basic tool not only for the distribution of the works, but also to foster the creativity and to set a local tradition. Far from establishing an exhaustive register of the local production, the rest of the chapters (4-10) highlight the most conspicuous literary moments of the period. Authors and genres are gathered and put in context within the scope of Catalonia and the Corona de Aragón: the introduction of Nebrija's pedagogical methods by the grammarians Jeroni Amiguet and Pere Seguí, the man Cristòfol Despuig and its work, analyzed under the light shed by new biographical documentation; the poetical circle working in the late XVI and early XVII centuries -Heredia, Desí, Suárez de Godoy, Vicent Garcia-; the local historiography and the need for an «authorized» history; the political writings related to the Guerra dels Segadors, Francisco de la Torre, being the most well-known and valued Catalan poet in the Baroque Spain, and the local drama productions. The thesis, which unanimously obtained the «Cum Laude» qualification, contributes, from an interdisciplinary and linguistically non-excluding view, with a new piece to the increasingly richer and more complex Catalan literary puzzle of the Modern period

Els senyors de Paüls fins 1700

D’acord amb Cristòfol Despuig, el domini de Paüls fou infeudat al seu antecessor Roger Despuig, personatge que no ha pogut estar documentat i que tal vegada és una invenció per prestigiar el llinatge. L’article presenta la nòmina de barons de Paüls des de principis de segle XIII fins a finals del XVII, tot documentant les diverses circumstàncies que envoltaren la successió de senyors: des de la infeudació feta als Despuig per la Corona, la compra del feu per Bertomeu de Viu i pels Sevil, o el canvi de dinastia per motius hereditaris, com és el cas dels Montsuar i dels Borràs

L?antiga universitat dominica de Tortosa (1529-1717)

Resum: L?article ressegueix l?itinerari històric de l?Estudi, o Universitat, dominica de Tortosa, institució fundada el 1529, que atorgà graus d?Arts i Teologia fins al 1717, any de l?abolició de les universitats catalanes per Felip V. El centre gaudí d?un reconegut prestigi i fou un pol d?atracció per a alumnes de tota la Corona d?Aragó. Cal notar que l?abolició del 1717 no va significar el tancament de les aules, sinó la privació d?atorgar graus acadèmics. Així, podem dir que l?activitat pedagògica continuà fins el 1824, any de la fundació d?un seminari conciliar. Paraules clau: Universitat de Tortosa, orígens, extenció, Catalunya, estudis universitaris This paper explains the history of the dominican Convent-university of Tortosa. This institution, founded in 1529, was entitled to award degrees in arts and theology until the merging of all Catalan universities into the new center of Cervera, in 1717. The well-known and prestigious University of Tortosa attracted students all over the Crown of Aragon. Though the center was disallowed to confer degrees, the 1717 abolishment was not the end of the pedagogical activity, which continued until the foundation of a conciliar Seminary, in 1824. Keywords: University of Tortosa, foundation, extinction, Catalonia, universitary studie

Ressenya a Albert Rossich, Dos panegírics d?Andreu Rey d?Artieda (1604) i Vicent Garcia (1613) pronunciats a l?Estudi general de Lleida. Edició crítica, Lleida, 2019

Ressenya a Albert Rossich, Dos panegírics d?Andreu Rey d?Artieda (1604) i Vicent Garcia (1613) pronunciats a l?Estudi general de Lleida. Edició crítica, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2019, ISBN: 978-84-9144-184-7 Review to Albert Rossich, Dos panegírics d?Andreu Rey d?Artieda (1604) i Vicent Garcia (1613) pronunciats a l?Estudi general de Lleida. Edició crítica, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2019, ISBN: 978-84-9144-184-

Melcior Febrer, poeta i dramaturg del Baix Mestrat (primera meitat del segle XVII)

Resum: Aquest article incorpora un nou poeta al panorama de la literatura barroca valenciana: Melcior Febrer (Vinaròs, 1578 ? Traiguera, ? 1648). La major part del corpus d?aquest autor es conserva al manuscrit 3895 de la Biblioteca Nacional de España. El volum recull tant composicions pròpies, majorment en castellà, com també d?altres del gust de l?autor, tot conformant un cançoner molt representatiu dels gustos literaris del primer Barroc hispànic. Paral·lelament a aquest autors emblemàtics, el cançoner aplega una sèrie de composicions generades a l?àrea valenciana per Melcior Febrer i altres literats amb els quals estava en contacte, com ara Marc Antoni Ortí, Vicent Esquerdo i Francesc Cros. Editem en apèndix l?epístola en vers, Resposta mia a una carta en valencià escrita per el señor y amich March Antoni Ortí tant per l?interès intrínsec com per les observacions metaliteràries que hi conté. Paraules clau: Melcior Febrer, Cosme Gómez de Tejada, barroc valencià, Maestrat This paper incorporates a new name to the list of Valencian Baroque poets: Melcior Febrer: (Vinaròs, 1578 ? Traiguera, ? 1648). The main part of the corpus of his works, unattended by the critics, is preserved in the manuscript 3895 (Biblioteca Nacional de España). This volume contains his own compositions, mainly written in Spanish, as well as others of his favourite poets, thus creating a highly representative collection of the poetical taste of the time. Besides this group of referential pan-Hispanic writers, the volume also contains a series of works generated in the Valencian area due to Febrer and some of his literary friends and acquaintances, such as Marc Antoni Ortí, Vicent Esquerdo or Francesc Cros. Due to its metaliterary interest, an edition of the poem Resposta mia a una carta en valencià escrita per el señor y amich March Antoni Ortí is provided in appendix. Keywords: Melcior Febrer, Cosme Gómez de Tejada, valencin barroque, Maestra