Marginalization Inside-Out : thoughts on Contemporary Chinese and Sinophone Literature

This article argues that contemporary Chinese and Sinophone literature are in a position of double marginalization: exogenous and endogenous. On the one hand, they remain marginalized vis-à-vis the global literary system. On the other hand, specific works of Chinese and Sinophone literature are also repressed by the internal dynamics of the field. After having briefly explored these two conditions, the article presents a few (Utopian) tactics of intervention in order to modify this situation-especially in the Catalan and Spanish context. By analyzing this problematic, the article wants to suggest that, in the academic and literary sphere of the Humanities, the complex relation between China and the West needs an informed, ethical and critical interdisciplinarity.L'article sosté que les literatures xinesa i sinòfona es troben en una posició de doble marginació: exògena i endògena. D'una banda, es veuen marginades pel sistema literari global. De l'altra, hi ha obres específiques de literatura xinesa i sinòfona que també romanen reprimides dins de la dinàmica interna del mateix camp. Havent explorat breument ambdues condicions de marginació, l'article presenta algunes tàctiques (utòpiques) d'intervenció per tal de modificar aquesta situació-especialment en el context català i espanyol. Tot analitzant aquesta problemàtica, l'article vol suggerir que, en el vessant acadèmic i literari de les Humanitats, la relació entre la Xina i Occident ha de menester una interdisciplinarietat crítica, ètica i informada.El artículo sostiene que las literaturas china y sinófona se encuentran en una posición de doble marginación. Por una parte, se ven marginadas por el sistema literario global. Por otra parte, existen obras específicas de literatura china y sinófona que también están reprimidas dentro de la dinàmica interna del propio campo. Habiendo explorado brevemente ambas condiciones de marginación, el artículo presenta algunas tácticas (utópicas) de intervención para modificar dicha situación-especialmente en el contexto catalán y español. Con el análisis de esta problemática, el artículo pretende sugerir que, en el vertiente académico y literario de las Humanidades, la relación entre China y Occidente requiere una interdisciplinariedad crítica, ética e informada

China and the Politics of Cross–Cultural Representation in Interwar European Fiction

In his article China and the Politics of Cross–Cultural Representation in Interwar European Fiction Carles Prado-Fonts analyzes Joan Crespi\u27s La ciutat de la por (The City of Fear, 1930) to illustrate the varied representations of China in interwar Europe. In the 1920s and 1930s, a plurality of views on China and the Chinese people became widespread across different parts of Europe, mainly shaped by English, French, and German representations. Contradictory images of China coexisted in literature, thought, and popular culture. Crespi\u27s work exemplifies these contradictions: China appears as both an attainable reality and an unreachable fantasy, two tropes that prevailed in Catalan society after having been adapted from the European imagery. The novel responds to these contradictory discourses by launching a radical critique of Western modernity imposed on China. This article argues that representing China from Catalonia (or from the rest of Spain) not only implied the import of data and knowledge from European sources but also the transculturation of formal aspects and a subordination of agency. By showing how difficult it was to imagine China from the periphery of Europe without the mediation of these European centers, this article rethinks the politics of cross-cultural circulation in a noncolonizer, noncolonized context

Orientalisme: a trenta anys vista. Introducció

Aquest dossier aplega un seguit d'articles inspirats en el concepte d'orientalisme d'Edward Said. En conjunt, els articles del dossier demostren la importància de l'aportació de Said i defensen la necessitat de continuar treballant per a fer-la encara més rellevant i vigent, tant dins del context acadèmic com en la difusió social que hi hauria d'estar inevitablement connectada. Amb un fil temàtic comú -la percepció de l'altre (l'Orient) amb la nostra perspectiva (Occident)- aquests articles defugen la concepció de l'Àsia oriental com a "disciplina" independent i la tracten, en canvi, com a objecte d'estudi que cal abordar amb rigor metodològic des de disciplines concretes: història, pensament, antropologia, literatura. Això hauria de facilitar, d'una banda, la possibilitat de projectar arguments i observacions que enriqueixin debats ja existents a cada disciplina aportant-hi una nova llum i, de l'altra, la difusió social d'aquestes idees sobre l'Àsia oriental més enllà de cercles restringits.This dossier contains a series of articles inspired by Edward Said's concept of Orientalism. Together, the articles in the dossier show the importance of Said's contribution and defend the need to continue working to make it even more important and valid, both in the academic context and in terms of the social diffusion it deserves. With a common thematic thread -the perception of the other (Orient) from our perspective (Occident)- these articles shun the conception of East Asia as an independent "discipline" and treat it, on the contrary, as an object of study that must be tackled with methodological rigour from specific disciplines: history, thought, anthropology and literature. This should facilitate, on one hand, the possibility of putting forward arguments and observations that enrich already existing debates in each discipline by shedding new light on them and, on the other, social diffusion of these ideas on East Asia beyond limited circles.Este dossier reúne una serie de artículos inspirados en el concepto de orientalismo de Edward Said. En conjunto, los artículos del dossier demuestran la importancia de la aportación de Said y defienden la necesidad de seguir trabajando para hacerla todavía más relevante y vigente, tanto dentro del contexto académico como en la difusión social, con la cual tendría que estar inevitablemente conectada. Con un hilo temático común -la percepción del otro (Oriente) con nuestra perspectiva (Occidente)-, estos artículos evitan la concepción de Asia oriental como "disciplina" independiente y la tratan, en cambio, como objeto de estudio que debe abordarse con rigor metodológico desde disciplinas concretas: historia, pensamiento, antropología, literatura. Eso tendría que facilitar, por una parte, la posibilidad de proyectar argumentos y observaciones que enriquezcan debates ya existentes en cada disciplina aportando nueva luz y, por otra, la difusión social de estas ideas sobre Asia oriental más allá de círculos restringidos

Orientalismo a su pesar : Gao Xingjian y las paradojas del sistema literario global

This paper shortly reviews a few of the reactions to the Nobel Literature Prize awarded to Gao Xingjian in 2000. It argues that, when circulating within a globalized, cross-cultural literary sistem, both Gao’s figure and work have been defined by an Orientalist hermeneutical perspective that, at certain points, contradicts the postulates of the writer and the value of his work. This is a mechanism to which writer and work are inescapably subjected.Este artículo realiza un breve repaso a algunas reacciones a la concesión del premio Nobel de literatura del año 2000 a Gao Xingjian. El articulo sostiene que, al entrar en circulación dentro de un sistema literario intercultural y globalizado, la figura y la obra de Gao han quedado definidas a través de un prisma interpretativo orientalista que, en algunos puntos, entra en contradicción con los postulados del autor y el valor de su obra. Este es un mecanismo ante el cual escritor y obra están irrevocablemente sujetos

Fragmented Encounters, Social Slippages : Lin Huiyin's "In Ninety-Nine Degree Heat"

The article reads Lin Huiyin's short story "In Ninety-Nine Degree Heat" (1934) in relation to the context of 1930s China, as an innovative literary work which combines elements from both the Chinese and the Western traditions, and as a text which informs readers not only of the problematic of class and gender issues in 1930s Chinese society but also of the context of the liuxuesheng who returns to China -like Lin Huiyin herself. Focusing on questions like otherness, representation, and encounters, the essay analyzes how the episodic narrative structure of Lin's short story echoes social and representational discourses in post-May Fourth China, at the same time that it explores issues such as social inequality, otherness and alienation, which were crucial to the liuxuesheng, and which reflect Lin's own experience as a returned and alienated liuxuesheng at the time

La Xina del present, el món del futur (Presentació)

En el número 62 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "La Xina del present, el món del futur", amb contribucions de David Martínez-Robles, Carles Prado-Fonts, Javier Borràs Arumí, Carles Brasó Broggi, Irene Masdeu Torruella, Xavier Ortells Nicolau, Jesús Sayols Lara, Manel Ollé i Dai Jinhua. A més, articles de Ramon Villares, Josep Alapont, Lluís Meseguer, Maria Lacueva i Josep J. Conill, així com La mirada de Carlos Bunga

Orientalismo a su pesar : Gao Xingjian y las paradojas del sistema literario global

Este artículo realiza un breve repaso a algunas reacciones a la concesión del premio Nobel de literatura del año 2000 a Gao Xingjian. El articulo sostiene que, al entrar en circulación dentro de un sistema literario intercultural y globalizado, la figura y la obra de Gao han quedado definidas a través de un prisma interpretativo orientalista que, en algunos puntos, entra en contradicción con los postulados del autor y el valor de su obra. Este es un mecanismo ante el cual escritor y obra están irrevocablemente sujetos.This paper shortly reviews a few of the reactions to the Nobel Literature Prize awarded to Gao Xingjian in 2000. It argues that, when circulating within a globalized, cross-cultural literary sistem, both Gao's figure and work have been defined by an Orientalist hermeneutical perspective that, at certain points, contradicts the postulates of the writer and the value of his work. This is a mechanism to which writer and work are inescapably subjected

Aproximació a Mala herba des del pensament de Nietzsche i l'existencialisme: significat de l'obra en la trajectòria de Lu Xun i en el context del sistema literari global

Aquest treball analitza l'obra de poemes en prosa Mala herba de Lu Xun, situant-la en el seu context de producció i posant-la en relació amb el pensament de Nietzsche i l'existencialisme. El meu objectiu és mostrar l'originalitat d'aquesta obra i la seva importància cabdal en la trajectòria vital i literària de l'autor. Lu Xun elabora a Mala herba una posició particular sobre el compromís que evoluciona des de l'individualisme nietzscheà cap a l'humanisme existencialista. Per altra banda, l'experimentació formal de l'obra la situa en l'avantguarda del modernisme en el context del sistema literari globa