L’ensenyança de la música a l’era digital: a utilització de la pissarra digital interactiva a l’aula de música

La presència de les tecnologies de la informació i la comunicació en el món educatiu és una realitat innegable. Les polítiques educatives dels governs locals, regionals i nacionals d’arreu del món estan impulsant que els centres educatius incorporin a les seves aules recursos tecnològics que, si bé provoquen molt d’interès als mestres per les seves possibilitats com a eines d’aprenentatge, no sempre, en els processos educatius, hi garanteixen que els aprenentatges siguin de qualitat. L’article pretén reflexionar al voltant del potencial pedagògic que aporta la utilització de la pissarra digital interactiva a l’ensenyança de la música. A la fi del document, hi suggerim, als mestres especialistes de música, cinc propostes de models per utilitzar la pissarra digital interactiva, per tal de fer-ne una correcta aplicació a l’aula.Information and communications technologies have now firmly established themselves in the world of education. The educational policies of local, regional and national governments around the world are encouraging centers of education to introduce technological resources into their classrooms. Nevertheless, although many teachers are interested in these technologies for the learning possibilities that they offer, they do not always guarantee quality learning. This article reflects on the pedagogical potential of using interactive whiteboards in the teaching of music. It concludes by offering primary school teachers specializing in music teaching five methods of using the interactive whiteboard to ensure that they are correctly applied in the classroom

L'ensenyança de la música a l'era digital: la utilització de la pissarra digital interactiva a l'aula de música

La presència de les tecnologies de la informació i la comunicació en el món educatiu és una realitat innegable. Les polítiques educatives dels governs locals, regionals i nacionals d'arreu del món estan impulsant que els centres educatius incorporin a les seves aules recursos tecnològics que, si bé provoquen molt d'interès als mestres per les seves possibilitats com a eines d'aprenentatge, no sempre, en els processos educatius, hi garanteixen que els aprenentatges siguin de qualitat. L'article pretén reflexionar al voltant del potencial pedagògic que aporta la utilització de la pissarra digital interactiva a l'ensenyança de la música. A la fi del document, hi suggerim, als mestres especialistes de música, cinc propostes de models per utilitzar la pissarra digital interactiva, per tal de fer-ne una correcta aplicació a l'aula

Diseño y validación de una herramienta para evaluar medios multimedia musicales

En este artículo se presenta el diseño de una herramienta para la evaluación de medios multimedia musicales. Esta herramienta fue diseñada y validada en un trabajo de investigación que tenía como objetivo dar respuesta a las necesidades del profesorado de música cuando desea incorporar la utilización de medios multimedia en el aula. La herramienta cuenta con un apartado centrado en los datos de carácter identificativo del medio multimedia musical y por tres dimensiones que determinan la calidad del medio. Al final del artículo se indican algunas pautas para la correcta utilización de la herramienta

MITEM, una propuesta de marco para la integración de las tecnologías en la educación musical

Educational technology, while generating a great deal of interest among teachers for the huge potential they offer as teaching tools, is still –in music education- an underused resource in many schools. In this article, a brief description of FITME, a general framework proposal for integrating technology in music education, will be provided. FITME identifies 4 factors and 13 elements which facilitate the use of technology in primary school music education, with the aim that music teachers use technologies in teaching in a conscious way.La presencia de las tecnologías, si bien provocan mucho interés en los maestros por las amplias posibilidades pedagógicas que ofrecen como herramientas de aprendizaje, todavía son -dentro de la educación musical- un recurso infrautilizado en muchos centros educativos. En este artículo se presenta MITEM, una propuesta de marco para la integración de las tecnologías en la educación musical que identifica 4 factores y 13 elementos que mediatizan el uso de las tecnologías en la enseñanza de la música en la etapa de Educación Primaria con el propósito de que los maestros puedan incorporarlas adecuadamente en los procesos musicales

The digitalisation of music classrooms in schools in Catalonia: study of and proposal for a general framework for integrating technology in music education

Aquesta investigació és un estudi descriptiu sobre la digitalització de les aules de música a les escoles públiques de Catalunya que té com a objectiu: (a) conèixer l’estat actual en què es troba la incorporació de les tecnologies a les aules de música de les escoles catalanes; (b) identificar els elements i factors que mediatitzen la implementació de les tecnologies en l’ensenyament de l’educació musical i (c) elaborar, a partir de les anàlisis anteriors, una proposta de marc per a la integració de les tecnologies en l’ensenyament de l’educació musical (MITEM). Es crea un qüestionari electrònic que es fa arribar a 1371 centres educatius amb especialistes en educació musical, obtenint un 35,1% de respostes que configuren una mostra final de 482 escoles. Al darrer ítem del qüestionari (pregunta oberta) responen un 24,27% dels enquestats. Es realitzen també 16 entrevistes a experts nacionals i internacionals en l’àmbit de les tecnologies aplicades al camp de l’educació musical. Les conclusions de l’estudi - agrupades en quatre eixos (administracions educatives, centre educatiu, aula de música i especialista en educació musical) -, posen de manifest que: (a) les polítiques educatives d’integració de les tecnologies a les escoles disten força de les concepcions dels especialistes pel que fa a la manera de com impulsar l’ús efectiu de les tecnologies a les aules; (b) les escoles catalanes reflecteixen un nivell moderat d’adopció de les tecnologies dins les aules de música; (c) la utilització de les tecnologies en els processos educatius musicals està centrada principalment en activitats en les quals l’especialista en educació musical defineix i controla els espais d’aprenentatge i (d) l’especialista manifesta una actitud positiva envers la utilització de les tecnologies en els processos d’aprenentatge tot i la seva mancança formativa en l’ús de les tecnologiesEsta investigación es un estudio descriptivo sobre la digitalización de las aulas de música en las escuelas públicas de Catalunya que tiene como objetivo: (a) conocer el estado actual en el que se encuentra la incorporación de las tecnologías en las aulas de música de las escuelas catalanas; (b) identificar los elementos y factores que mediatizan la implementación de las tecnologías en la enseñanza de la educación musical y (c) elaborar, a partir de los análisis anteriores, una propuesta de marco para la integración de las tecnologías en la enseñanza de la educación musical (MITEM). Se elabora un cuestionario electrónico que se envía a 1371 centros educativos con especialistas en educación musical, obteniendo un 35,1% de respuestas que configuran una muestra final de 482 escuelas. En el último ítem del cuestionario (pregunta abierta) responden un 24,27% de los encuestados. Se realizan también 16 entrevistas a expertos nacionales e internacionales en el ámbito de las tecnologías aplicadas al campo de la educación musical. Las conclusiones del estudio - agrupadas en cuatro ejes (administraciones educativas, centro educativo, aulas de música y especialista en educación musical)-, ponen de manifiesto que: (a) las políticas educativas de integración de las tecnologías en las escuelas difieren de las concepciones de los especialistas en lo concerniente a como promover el uso efectivo de las tecnologías en las aulas, (b) las escuelas catalanas reflejan un nivel moderado de adopción de las tecnologías en las aulas de música, (c) la utilización de las tecnologías en los procesos educativos musicales se concentra principalmente en actividades en las que el especialista define y controla los espacios de aprendizaje y (d) el especialista que trabaja en las escuelas catalanas manifiesta una actitud positiva con respecto a la utilización de las tecnologías en los procesos de aprendizaje a pesar de su falta de formación en el uso de las tecnologíasThis research project is a descriptive study of the digitalisation of music classrooms in state-funded schools in Catalonia whose objectives are threefold: (a) set out the current state of incorporation of technologies in music classrooms in Catalan schools; (b) identify the elements which influence the implementation of technologies in music education and (c) draw up a general framework proposal for integrating technology in music education (FITME) on the basis of the previous analyses. A questionnaire was sent to 1,371 schools that have a specialist music teacher, of which 35.1% responded. The final sample was 482 schools. The open question was answered by 24.27% of music teachers. 16 interviews were conducted with national and international experts in technologies applied to music education. The conclusions of the study are grouped into four areas (education authorities, the school, the music classroom and the music teacher), of which we would highlight the following: (a) education policies for technology integration in schools differ significantly from how music teachers conceive the best way to drive effective use of technologies in the classroom; (b) Catalan schools reflect a moderate level of technology adoption in the classroom; (c) use of technologies in music education processes is focussed principally on activities in which the teacher defines and controls the learning environment and (d) music teachers working in Catalan schools display a positive attitude towards the use of technology in learning processes despite their lack of trainin

La revolució digital a les aules de música

El mestre i professor universitari, Eduard Masdeu, acaba de publicar el llibre titulat "La revolució digital a les aules de música" (Pagès Editors), amb pròleg de la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz. El llibre, guanyador del XVII Premi Batec a la Recerca i Innovació Educativa de l'Ajuntament de Lleida, analitza els reptes i oportunitats que plantegen les tecnologies digitals a les aules de música

Superelastic behavior and elastocaloric effect in a Ni51.5Fe21.5Ga27.0 ferromagnetic shape memory single crystal under compression

Ni51.5Fe21.5Ga27.0 single crystals have been subjected to different heat treatments resulting in a different degree of L21 ordering. Superelastic response has been measured at different temperatures in compression mode. The mechanical behavior strongly depends on axis orientation. In the [001] direction, perfect superelasticity over a wide range of temperatures is found. For the [110] orientation, the material fails by brittle fracture short above austenite transformation finish temperature, Af. A linear dependence of the critical stress with temperature has been found in agreement with Clausius-Clapeyron equation. The slope does not significantly change with the degree of order, but it is notably affected by the crystal orientation. The microstructure of the samples after mechanical tests has been studied by transmission electron microscopy. The superelastic cycling produces dislocations with a Burgers vector that suggests local microplastic deformation of the martensitic phase. Finally, the adiabatic temperature change has been used to chacterize the elastocaloric effect in this alloy. The adiabatic cooling is found to be larger in the [110] than in the [001] orientation at 240 K. However, the brittleness of [110] samples avoid testing the adiabatic temperature change at room temperature. The adiabatic cooling in [001] orientation decreases systematically with temperature, which is related to decrease of the strain and entropy change of transformation

Highly sensitive microsatellite instability and immunohistochemistry assessment in endometrial aspirates as a tool for cancer risk individualization in Lynch syndrome

Women with Lynch syndrome (LS) are at increased risk of endometrial cancer (EC), among other tumors, and are characterized by mismatch repair (MMR) deficiency and microsatellite instability (MSI). While risk-reducing gynecologic surgeries effectively decrease EC incidence, doubts arise regarding the appropriate timing of the surgery. We explored the usefulness of highly sensitive MSI (hs-MSI) assessment in endometrial aspirates for individualizing gynecologic surveillance in LS carriers. Ninety-three women with LS, 25 sporadic EC patients (9 MMR-proficient and 16 MMR-deficient), and 30 women with benign gynecologic disease were included in this study. hs-MSI was assessed in prospectively collected endometrial aspirates in 67 LS carriers, EC cases, and controls. MMR, PTEN, ARID1A, and PAX2 protein expression patterns were evaluated in the LS samples. Follow-up aspirates from 8 LS carriers were also analyzed. Elevated hs-MSI scores were detected in all aspirates from MMR-deficient EC cases (3 LS and 16 sporadic) and negative in aspirates from controls and MMR-proficient EC cases. Positive hs-MSI scores were also detected in all 4 LS aspirates reported as complex hyperplasia. High hs-MSI was also present in 10 of 49 aspirates (20%) from LS carriers presenting a morphologically normal endometrium, where MMR protein expression loss was detected in 69% of the samples. Interestingly, the hs-MSI score was positively correlated with MMR-deficient gland density and the presence of MMR-deficient clusters, colocalizing PTEN and ARID1A expression loss. High hs-MSI scores and clonality were evidenced in 2 samples collected up to 4 months before EC diagnosis; hs-MSI scores increased over time in 5 LS carriers, whereas they decreased in a patient with endometrial hyperplasia after progestin therapy. In LS carriers, elevated hs-MSI scores were detected in aspirates from premalignant and malignant lesions and normal endometrium, correlating with MMR protein loss. hs-MSI assessment and MMR immunohistochemistry may help individualize EC risk assessment in women with LS

Aula de innovación educativa

Resumen basado en el de la publicaciónSe presenta una propuesta didáctica que tiene como objetivo trabajar una audición musical a través de la integración del dispositivo Makey Makey en los procesos de enseñanza y aprendizaje.Biblioteca del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]