¿Qué opinan los estudiantes de las clases de ciencias? Un estudio transversal de sexto de primaria a cuarto de ESO

En este trabajo se presentan las opiniones de los estudiantes participantes en una activitat educativa de ámbito municipal respecto a sus clases de ciencias. El estudio de ha realizado con alumnos de 8 centros de Primaria y 19 centros de Secundaria de Barcelona. Los participantes contestaron un cuestionario donde, a través de una escala Likert, expresaban su opinión en relación con las clases de ciencias. Los datos se analizan en función del curso y del género. Los resultados indican cómo las actitudes favorables hacia las clases de ciencias disminuyen a lo largo de la escolarización, especialmente en Primero y Segundo de ESO y que hay menos sesgo entre géneros que el obtenido en otros países. Se comparan también las opiniones del alumnado que expresa querer tener un futuro relacionado con la ciencia o la tecnología y el que no, y se constata que las grandes diferencias aparecen cuando se les pregunta si lo que aprenden en clase de ciencias les ayuda en su vida diaria o les muestran nuevas profesiones.This paper reports the opinions of students toward their secondary school science education and examined the differences in opinions over the last five years of compulsory school and according to gender. The study in question was a part of a science project organizaed by the City Hall. Data were drawn from students from 8 primary schools and 19 secondary schools from Barcelona. Students indicate their views about their school science education and their choice of carrier using the questionnaire-based Relevance of Science Education Project (ROSE). Results show the opinions tpward science declined as they progressed through their schooling, and this decline was more pronounced in the first years of secondary school. Results also indicate that gender, differences are lower than obtained in other countries. When examining the students who wish to become scientists separately from the others, different patterns were identified regarding the usefulness of science in their daily lives and with the knowledge of new professions

Leer ciencias para aprender ciencias : reflexiones y propuestas

Existe un consenso cada vez más generalizado con respecto a que la educación científica debe promover una ciudadanía alfabetizada científicamente. Eso implica dominar tanto las grandes ideas de la ciencia como las habilidades cognitivas, el pensamiento crítico y el uso de las TIC, que posibilitan informarse, encontrar razones y participar activamente en los debates públicos sobre temáticas que relacionan ciencia, tecnología y sociedad. Mejorar la habilidad de leer y entender textos científicos puede ser fundamental para conseguir este propósito

Evaluar la competencia científica

Contribuir a capacitar a nuestros alumnos para ser competentes científicamente en el mayor número de situaciones requiere redefinir algunas acciones que acontecen en el aula. En este artículo vamos a incidir en las relacionadas con la evaluación, partiendo del principio de que ésta siempre debe ser coherente con el proceso de enseñanza-aprendizaje y que, a través de ella, comunicamos a los alumnos los objetivos de aprendizaje

Els textos de ciència tenen ideologia

En aquest article es planteja la importància de formar una ciutadania capaç de llegir críticament els textos de contingut científic i la necessitat de desenvolupar, des de la classe de ciències, activitats per afavorir aquesta competència. Proposar la lectura de notícies de premsa, de textos divulgatius i d'anuncis publicitaris des de la perspectiva de la lectura crítica permetrà que l'alumnat reconegui la ideologia d'aquests documents i desenvolupar els mecanismes per interpretar-la

Modulació colinèrgica de la memòria olfactòria

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaL'objectiu general de la present tesi doctoral ha estat estudiar el paper de l'acetilcolina, i concretament dels seus receptors muscarínics, sobre els processos d'aprenentatge i de formació de la memòria de diferents tasques de tipus olfactori. Per a tal fi, hem analitzat els efectes de la infusió intracerebral d'escopolamina, un antagonista competitiu dels receptors muscarínics, en tres estructures cerebrals diferents, el còrtex prelímbic (PL), l'hipocamp ventral (HPCv) i l'amígdala basolateral (BLA), sobre l'adquisició i/o consolidació de dos paradigmes olfactoris diferents, la Discriminació Simple d'Olors (DSO), una tasca associativa simple de molt ràpida adquisició, i la Transmissió Social de Preferència Alimentària (TSPA), una tasca també associativa, però de memòria relacional. En el primer experiment vam observar que el bloqueig dels receptors muscarínics del PL immediatament abans de la sessió d'entrenament de la DSO, tot i que no deteriorava l'adquisició de la tasca produïa un dèficit en la seva retenció a les 24 hores, per la qual cosa vam suposar que l'escopolamina podria haver interrumput el procés de consolidació de la memòria i no la seva codificació inicial d'estímuls. Per a comprovar aquesta hipòtesi, en el segon experiment es va dur a terme el bloqueig muscarínic de manera post-entrenament i vam observar un deteriorament important del record de la DSO quan el bloqueig es duïa a terme immediatament després de la finalització de l'entrenament, i no quan es demorava a una hora post-entrenament. D'aquesta manera, vam poder concloure que la transmissió muscarínica del PL seria necessària per a les primeres fases de consolidació de la DSO, i no per a fases més tardanes. Posteriorment, per a comprovar si aquesta regulació muscarínica del PL es cenyia exclusivament a una única tasca o no, vam avaluar la implicació d'aquests mateixos receptors, sobre la consolidació d'una tasca també olfactiva, la TSPA, però que depèn d'altres sistemes de memòria, en aquest cas la declarativa. En aquest sentit, el resultats van mostrar un deteriorament en el test de preferència alimentària realitzat 24 hores després de la interacció social, degut a la infusió immediata d'escopolamina post-interacció, generalitzant així el paper de la transmissió muscarínica d'aquesta regió sobre el procés de consolidació de la memòria olfactòria. Arribats a aquest punt, vam voler determinar si els receptors muscarínics exercien aquest paper sobre la consolidació de la TSPA, però en una altra estructura cerebral que ha estat àmpliament implicada en la tasca, per la qual cosa vam dur a terme el bloqueig muscarínic post-entrenament de l'HPCv, donat que és una tasca hipocamp-depenent. Amb aquest experiment vam observar un lleuger deteriorament del procés de consolidació de la memòria sense arribar a interrompre-la totalment. Finalment, ens vam interessar per una tercera estructura àmpliament implicada en la memòria de tipus olfactori, d'important innervació colinèrgica, i sobre la que exisitia certa controvèrsia sobre la seva possible implicació en la TSPA, la BLA. En aquest últim experiment, el bloqueig muscarínic es va realitzar immediatament abans de la interacció social i els resultats van mostrar un important deteriorament en el test de preferència, probablement degut a una interrupció en la codificació o associació dels estímuls olfactoris presents en l'aprenentatge o en la consolidació inicial. En resum, els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral confirmen i alhora amplien el paper del sistema colinèrgic en processos d'adquisició i consolidació de dues tasques de memòria olfactòria, a través dels seus receptors muscarínics. Aquests resultats proposen, a més, un possible substrat neural de la memòria olfactòria, en el que el PL, l'HPCv i la BLA, podrien estar interactuant, juntament amb d'altres estructures, per a que es pugui dur a terme la codificació, consolidació i recuperació de la memòria de tipus olfactori.The main aim of this thesis has been to evaluate the role of acetylcholine, specifically its muscarinic receptors, on learning and memory processes of different olfactory memory tasks. For this reason, we have investigated the effects of intracerebral infusions of scopolamine, which is a competitive muscarinic receptor antagonist, in three different brain regions, prelimbic cortex (PLC), ventral hippocampus (vHPC) and basolateral amygdala (BLA), on acquisition and/or consolidation processes of two different olfactory paradigms, the Odor Discrimination Task (ODT), a simple associative task which is rapidly acquired, and the Social Transmission of Food Preference (STFP), a relational-type associative task. In our first experiment, we observed that muscarinic receptors blockade in PLC immediately before DSO training, although it did not impair task acquisition, impaired its retention 24 hours after scopolamine infusion. We thought this could be due to the effects of scopolamine on memory formation processes instead of on olfactory stimuli initial codification. To test this hypothesis we carried out a second experiment in which muscarinic receptor blockade was made immediately or one hour post-training. The results of this study showed that such a blockade generated an important ODT retention deficit when it was made immediately after the training session, but not if it was made one hour after training. These data demonstrated that muscarinic transmission in PLC was critical for ODT early consolidation, and not for its late consolidation phases. In order to clarify if this muscarinic regulation of CPL was exclusive only for one olfactory task or not, we assessed these receptors involvement on memory consolidation processes of another olfactory and naturalistic task, the STFP. In this context, our results showed a relevant impairment of food preference test made 24 hours after social interaction, due to immediately post-training scopolamine infusion. Therefore, PLC muscarinic transmission would have a more widespread role on olfactory memory consolidation processes. To investigate if muscarinic receptors are involved in STFP memory consolidation in another brain region, we assessed the same post-training muscarinic receptor blockade with scopolamine of the vHPC, on STFP consolidation, because it is well known STFP is an hippocampal-dependent task. The results of this third experiment indicated a moderate impairment of STFP consolidation but not a totally interruption, as it was seen with PLC muscarinic receptors blockade. Finally, we decided to study a third cholinergic region that has been extensively involved on olfactory memory and which has been controversially implicated in STFP, the BLA. In this last experiment, scopolamine infusion was made immediately before social interaction, and its results showed an important impairment of food preference test, possibly acting on codification or association of olfactory stimuli present in social interaction session or in initial consolidation processes. In conclusion, data obtained from these experiments confirm and extend the role of cholinergic system on acquisition and consolidation of two olfactory memory tasks, through its muscarinic receptors activation. Currend findings, also indicate a possible neuronal pathway for olfactory memory, where PLC, vHPC and BLA could be interacting with some other brain regions, for codification, consolidation and retrieval of olfactory memory

Opposition strategies and patterns of consensus in the Spanish Parliament

[spa] Este trabajo analiza el comportamiento de los partidos políticos en la arena parlamentaria, llevando a cabo un análisis de la votación final de las leyes y de las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios en el Parlamento español. Los resultados ilustran que los factores institucionales, como el tipo de gobierno y las asimetrías en la información y recursos de los grupos, influencian de manera significativa las estrategias de oposición y la dinámica de consenso parlamentario. El conflicto es siempre más elevado durante los gobiernos de mayoría absoluta, independientemente de la estrategia de oposición que se considere. La actividad de los grupos de tamaño más reducido, y en especial de aquellos sin experiencia parlamentaria previa, rara vez se centran en iniciativas de oposición asociadas con una elevada fricción institucional, como la presentación de enmiendas con texto alternativo. Su agenda está mucho más concentrada, con la atención centrada en menos asuntos que los grandes grupos.[cat] Aquest treball analitza el comportament dels partits polítics en l'àmbit parlamentari, portant a terme una anàlisi de la votació final de les lleis i de les esmenes presentades pels grups parlamentaris al Parlament espanyol. Els resultats il·lustren que els factors institucionals, com el tipus de govern i les asimetries en la informació i recursos dels grups, influencien de manera significativa les estratègies d'oposició i la dinàmica de consens parlamentari. El conflicte és sempre més elevat durant els governs de majoria absoluta, independentment de l'estratègia d'oposició que es consideri. L'activitat dels grups de mida més reduïda, i especialment d'aquells sense experiència parlamentària prèvia, poques vegades se centren en iniciatives d'oposició associades amb una elevada fricció institucional, com la presentació d'esmenes amb text alternatiu. La seva agenda està molt més concentrada, amb l'atenció centrada en menys assumptes que els grups grans.[eng] This paper analyzes party behavior in the parliamentary arena by undertaking an analysis of the final vote for legislation and the amending activity of parliamentary groups in the Spanish parliament. Results illustrate that institutional factors, like the type of government and asymmetries in the resources and information of groups, significantly affect opposition strategies and patterns of parliamentary consensus. Conflict is always higher during absolute majority governments, regardless of the opposition strategy considered. The activity of small groups, and especially those without previous parliamentary experience, is rarely focused on opposition initiatives associated with high institutional friction, like amendments with alternative text proposal. Its agenda is much more concentrated, with attention focused on few topics, than that of big groups

Locally grid graphs: classification and Tutte uniqueness

We define a locally grid graph as a graph in which the structure around each vertex is a 3×3 grid ⊞, the canonical examples being the toroidal grids Cp×Cq. The paper contains two main results. First, we give a complete classification of locally grid graphs, showing that each of them has a natural embedding in the torus or in the Klein bottle. Secondly, as a continuation of the research initiated in (On graphs determined by their Tutte polynomials, Graphs Combin., to appear), we prove that Cp×Cq is uniquely determined by its Tutte polynomial, for p,q⩾6

La medicalización de la sociedad, un contexto para promover el desarrollo y uso de conocimientos científicos sobre el cuerpo humano

En esta investigación se ha diseñado e implementado una unidad didáctica sobre la medicalización de la sociedad para favorecer el desarrollo de conocimientos científicos. Se analizan: a) las ideas previas de 283 alumnos de 1º de bachillerato y 164 de 3º ESO, b) la evolución de estas ideas, c) el tipo de información con el que justifican actuaciones relacionadas con la automedicación, y, d) las diferencias que se observan en función del curso. Los resultados muestran que, al final de la unidad, las explicaciones de los alumnos se ajustan más al modelo científico y que, aunque hacen referencia a estos conocimientos cuando responden preguntas enmarcadas en un contexto científico, también enfatizan creencias, experiencias y valores personales cuando el contexto pasa a ser cotidiano. Se comentan implicaciones educativas derivadas de los resultados.En aquesta recerca s'ha dissenyat i implementat una unitat didàctica sobre la medicalització de la societat per afavorir el desenvolupament de coneixements científics. S'analitzen: a) les idees prèvies de 283 alumnes de 1r de batxillerat i 164 de 3r d'ESO, b) l'evolució d'aquestes idees, c) el tipus d'informació amb el qual justifiquen actuacions relacionades amb l'automedicació, i, d) les diferències que s'observen en funció del curs. Els resultats mostren que, al final de la unitat, les explicacions dels alumnes s'ajusten més al model científic i que, encara que fan referència a aquests coneixements quan responen preguntes emmarcades en un context científic, també emfatitzen creences, experiències i valors personals quan el context passa a ser quotidià. Es comenten implicacions educatives derivades dels resultats.In this research, a SSI teaching unit based on medicalization of society has been designed and implemented in order to promote the development of scientific knowledge. A total of 399 students (283 aged 16 to 17 and 116 aged 14 to 15) participated. We analyzed: a) students' prior ideas and their evolution, b) the kind of information used to justify self-medication practices, and, c)the significance of the differences found due to students' grade. Results show that, at the end of the unit, students' explanations are closer to the scientific model and, although they usually refer to this knowledge when answering questions in a scientific context, they also emphasize other aspects such as beliefs, personal values and experiences when the context is daily life situations. Finally, educational implications of these results are discussed