Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939: perfils, semblances i diferències

Les dones que van treballar a l'inici de la ràdio a l'Estat espanyol són les grans oblidades de les diverses històries de la ràdio que s'han anat compilant. Amb aquesta tesi es vol acabar amb aquesta injustícia històrica buscant i entrevistant les dones que des de 1924 fins a 1941 van treballar a la ràdio a Catalunya. L'autora ha aconseguit establir una cronologia exacta de les dones que foren locutores de ràdio en aquesta etapa i donar a conèixer els seus perfils professionals i vitals.The women who worked in Spanish radio at its beginning are the great unsung protagonists — absent in the diverse radio stories complied. The present thesis aims to reverse this historic injustice, at least in part, by locating and interviewing the women who worked in Catalan radio from 1924 to 1941. The author has written an exact chronology of the women who were radio commentators during this period and included their professional and biographical profiles

L'Ús de les xarxes socials en les emissores de ràdio de Girona=The Use of social media in Girona's radio stations

Aquest article presenta les conclusions d'un estudi dut a terme a la província de Girona per tal d'esbrinar quin ús fan de les xarxes socials Twitter i Facebook les emissores de ràdio convencionals. Per a aquest projecte s'han seleccionat onze emissores que emeten per ones hertzianes continguts generalistes amb informació local a tota la demarcació. L'anàlisi s'ha dut a terme durant la setmana del 9 al 15 de maig de 2011. En un moment històric en què sembla que si no s'és dins la Xarxa no s'és enlloc i en què la informació circula a més velocitat que mai, semblava interessant analitzar quines connexions s'establien entre la ràdio que genera informació local i que de sempre s'ha considerat el mitjà de la immediatesa i les xarxes socials esmentades, que són els mitjans de comunicació social (social media) més emprats ara mateix. El resultat sorprèn per pobre, però evidencia que hi ha un camí important per recórrer.This article presents the findings of a micro-study conducted in the province of Girona to find out how conventional radio stations use social networks, namely Twitter and Facebook. For this project we selected eleven radio stations of general character that broadcast local content in the area. The analysis was carried out during the week of 9 to 15 May 2011. At a time when it seems that being part of such networks is essential, and when information circulates faster than ever before, it was considered appropriate to analyse the connections established between radio stations that generate local information (traditionally held as the leading live media format) and the aforementioned social networks that are currently the most popular. The results show surprisingly little overlap between the two formats and it is concluded that there remains considerable work to be done in this field

A model for designing learning through multidisciplinary projects

[ES] En el presente trabajo se presenta un método para facilitar la adquisición conjunta de las competencias transversales trabajar en equipo, diseñar propuestas creativas, seleccionar información y comunicarse oralmente y por escrito a estudiantes universitarios  de  distintos  ámbitos  de conocimiento. Para conseguirlo, en primer lugar, se diseñó un proyecto siguiendo la metodología del Aprendizaje por Proyectos (APP) y, posteriormente, se contrastó su viabilidad mediante dos planes pilotos que involucraron distinto número de alumnos y asignaturas. Los estudiantes participantes tenían el reto de elaborar un programa de radio científico a partir de un programa de televisión sobre cocina de Karlos Arguiñano, de ahí que este proyecto fuese denominado Proyecto Arguiñano. El programa de radio tenía que rellenarse de contenido contrastable y, para hacerlo, los alumnos debían trabajar de forma colaborativa e intercambiar conocimientos propios de sus especialidades. El proyecto se reorganizó a pa[EN] A method used to allow the joint acquisition of generic skills such as teamwork, design creative proposals, select information, oral and written communication to University students from different study programs is presented in this paper. To achieve this goal, first, a project using the methodology of Project Based Learning (PBL) was designed and, second, it was tested carrying out two pilot plans which involved different numbers of students and courses. The students had the challenge of converting an episode of the television show of a famous Spanish cook (Karlos Arguiñano) into a scientific radio program. For this reason, the project was called Arguiñano Project. The radio show had to be filled with a testable scientific content and to do so students had to work collaboratively and share their own knowledge background. The project was reorganized after the evaluation of the first pilot plan and it wasdeveloped again in a second pilot project, which involved more students and allowedEspinosa-Mirabet, S.; Soler I Ortega, M.; Escoda, ML.; Puig-Bargués, J.; Ferrer Real, I. (2015). Un modelo para diseñar aprendizajes mediante proyectos multidisciplinares. REDU. Revista de Docencia Universitaria. 13(3):73-88. https://doi.org/10.4995/redu.2015.5420OJS7388133Benito Capa, A. y Cruz Chust, A. (2007). Nuevas claves para la docencia universitaria en el Espacio Europeo de Educación Superior. Madrid: Narcea.Buck Institute for Education. (2003). Project Based Learning Handbook: A Guide to Standards-Focused Project Based Learning for Middle and High School Teachers. Novato, California: Buck Institute for Education.EME, European Ministers of Education. (1999). Joint declaration of the European Ministers of Education; Bologna Declaration.Espinosa Mirabet, S., Puig i Bargués, J., Ferrer Real, I., Soler i Ortega, M., Escoda, L., Echazarreta Soler, C. y García Campos, R. (2012). Cómo adquirir competencias específicas y transversales a partir de los mass media. Una aplicación original de APP en la UdG. Vivat Academia, 117E, 1473-1499. http://dx.doi.org/10.15178/va.2011.117e.755-777Gil-Albarova, A., Martínez, A., Tunnicliffe, A. y Miguel, J. (2013). Estudiantes universitarios y calidad del Plan de acción tutorial. Valoraciones y mejoras. REDU - Revista de docencia Universitaria, 11(2), 63-88.Gómez-Esquer, F., Rivas, I., Mercado, F. y Barjola, P. (2009).Aplicación interdisciplinar del aprendizaje basado en problemas (ABP) en ciencias de la salud: una herramienta útil para el desarrollo de competencias profesionales". REDU - Revista de docencia Universitaria, 4(7),1-19.Graaff, E. y Kolmos, A. (2003).Characteristics of problem-based learning. International Journal of Engineering Education, 19(5), 657-662.Planella, J., Escoda, L. y Suñol, J. J. (2009). Análisis de una experiencia de aprendizaje basado en problemas en la asignatura de fundamentos de Física. REDU - Revista de docencia Universitaria, 2(7),2-16.Valero, M. (2007). L'aprenentatge basat en projectes en els ensenyaments tècnics. Perspectiva Escolar, 318, 42-50

Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939 : perfils, semblances i diferències

Les dones que van treballar a l'inici de la ràdio a l'Estat espanyol són les grans oblidades de les diverses històries de la ràdio que s'han anat compilant. Amb aquesta tesi es vol acabar amb aquesta injustícia històrica buscant i entrevistant les dones que des de 1924 fins a 1941 van treballar a la ràdio a Catalunya. L'autora ha aconseguit establir una cronologia exacta de les dones que foren locutores de ràdio en aquesta etapa i donar a conèixer els seus perfils professionals i vitals.The women who worked in Spanish radio at its beginning are the great unsung protagonists - absent in the diverse radio stories complied. The present thesis aims to reverse this historic injustice, at least in part, by locating and interviewing the women who worked in Catalan radio from 1924 to 1941. The author has written an exact chronology of the women who were radio commentators during this period and included their professional and biographical profile

Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939: perfils, semblances i diferències

Les dones que van treballar a l'inici de la ràdio a l'Estat espanyol són les grans oblidades de les diverses històries de la ràdio que s'han anat compilant. Amb aquesta tesi es vol acabar amb aquesta injustícia històrica buscant i entrevistant les dones que des de 1924 fins a 1941 van treballar a la ràdio a Catalunya. L'autora ha aconseguit establir una cronologia exacta de les dones que foren locutores de ràdio en aquesta etapa i donar a conèixer els seus perfils professionals i vitals.The women who worked in Spanish radio at its beginning are the great unsung protagonists absent in the diverse radio stories complied. The present thesis aims to reverse this historic injustice, at least in part, by locating and interviewing the women who worked in Catalan radio from 1924 to 1941. The author has written an exact chronology of the women who were radio commentators during this period and included their professional and biographical profiles

Proposta metodològica per a l'estudi dels oients de ràdio a Catalunya a finals de la guerra civil: el cas de Girona, 1937-1939

Aquest treball és una proposta metodològica per l’elaboració d’un estudi històric d’oients de ràdio. La proposta fa un estudi de cas, centrat en la ciutat de Girona entre 1937 i 1939, per tal de demostrar que la metodologia aplicada ha funcionat. És el primer que es fa amb dades completament objectives per aproximar-se a la audiència històrica de la ràdio. A partir d’aquest treball que troba, prova i valida les eines que han de servir per poder fer un “EGM històric”, es pot concloure per exemple que a Girona l’any 1937, en plena Guerra Civil, hi havia almenys 7.380 persones que podien escoltar diàriament la ràdio, o que un 7% de la població tenia un aparell de ràdio a casa seva

Les primeres locutores de ràdio a Catalunya, dels inicis de l'invent al primer franquisme

Aquest article posa de manifest el paper preponderant que tingueren les locutores en les emissores de ràdio que operaven a Catalunya sota l'epígraf EAJ durant els anys vint i trenta del segle XX. Les locutores foren les primeres professionals del mitjà que crearen programes (els femenins) amb un format que més endavant es coneixeria com a magazín, en un moment històric (anys vint) en el qual la ràdio estava plena de conferències i xerrades. La segona gran aportació de les dones a la història de la ràdio l'hem d'ubicar durant la Guerra Civil. Elles, en moltes estacions catalanes, foren les úniques veus que sortien en antena, a causa de l'exili i la incorporació a files de molts dels seus companys. La tercera clau que cal atribuir a les locutores per entendre bé el seu pes en la història de la ràdio de Catalunya és que per a elles aquesta feina era el seu únic modus vivendi, mentre que per a molts dels locutors la ràdio era un afegit a les seves feines principals d'advocats o professors.This article examines the major role of female radio presenters in Catalonia as pioneers in creating new programme formats: magazines. The study highlights the major influence of the way radio was presented by these women, who lived exclusively from their radio work and, in many cases, for example during the Civil War, were the only presenters that were heard. The history of radio in Catalonia has always been explicitly related to the names of certain individuals who were considered pioneers of the invention. The first radio entrepreneurs were men, as were the engineers that constructed the radio transmitters and receivers. But communication, the important element that linked radio to its audience, had many female voices, many of which had been long forgotten in Catalonia until they were reclaimed by this research, and these represented veritable bastions of their radio stations, especially in the Civil War period, when male announcers were fighting or in exile

Les locutores de ràdio a Catalunya, 1924-1939

LES LOCUTORES DE RÀDIO A CATALUNYA, 1924-1939 demostra el paper preponderant que tingueren les primeres locutores de les emissores catalanes en la creació dels formats nous de programes, que després de la Guerra Civil quedarien consolidats: els magazines. Aquest treball especifica a més a més que les locutores de ràdio d'aquells anys foren en moltes estacions, les úniques veus que els oients escoltaven durant la Guerra Civil, ja que molts locutors van de marxar al front o a l'exili.La història de la ràdio al nostre país sempre s'ha explicat relacionant-la amb noms d'individus, empresaris o tècnics, que foren considerats els pioners. Això és ben cert, però també ho és que la comunicació que la ràdio establia amb la seva minsa audiència, tan important d'altra banda, es feia, sovint, a través de veus femenines. Algunes d'aquestes veus han estat oblidades fins que aquesta recerca les ha pogut recuperar i situar al marc corresponent. Eren locutores que significaren el pal de paller de les estacions que en aquells dies operaven a Catalunya sota el distintiu EAJ que implicava que una estació de ràdio era comercial i local. Per les locutores treballar a la ràdio era el seu únic modus vivendi, cosa que no passava amb molts dels locutors que a més a més de col·laborar a la ràdio tenien les seves feines principals d'advocats, mestres o escriptors. Elles eren només locutores, les veritables professionals de la veu, i si abans de ser-ho havien estat actrius o cantants en fer-se locutores de ràdio deixen enrere el seu pas pels escenaris. Aquest comportament l'hem pogut registrar en totes les emissores de l'estudi tret de Ràdio Barcelona, on abans de la guerra les locutores també feien radioteatre o recitaven poesies.A partir d'una metodologia bàsicament qualitativa, basada sobre tot en Històries de Vida, la Tesi busca les antigues locutores per conèixer qui eren, com eren i què feien a la ràdio dels primeres temps (1924-1939) amb l'objectiu de reconstruir aquest fragment del nostre passat històric amb les aportacions que elles hi feren. És una Tesi exploratòria que es basa en unes preguntes d'arrencada. Per això hem fragmentat la recerca en 3 blocs temporals per observar en cada franja de temps si un locutor i una locutora feien la mateixa feina a la ràdio, i per conèixer exactament en què consistia aquesta feina1924-1930: Neix Ràdio Barcelona i per tant la ràdio a Catalunya1931-1936: La II República que afavoreix el creixement territorial de la ràdio i per tant l'engreixa programàticament.1936-1942: La guerra civil i els primers dies del franquisme que redibuixen tot el mapa radiofònic català.Després de 4 anys de treball de camp, més de 80 hores d'entrevistes a 54 persones vinculades al nostre objecte d'estudi, la història de la ràdio des d'una perspectiva de gènere, s'ha pogut establir la cronologia exacta de les que foren locutores de ràdio a Catalunya fins a principis dels anys 40, en alguna de les 12 emissores de ràdio que varen operar aquí durant aquell moment històric.Hem pogut diferenciar entre locutores, actrius de ràdio i col·laboradores i ubicar-les en el camp laboral al qual varen pertànyer en cada estació on van treballar. Hem pogut escriure el perfil i les semblances que tenien les locutores en cada moment històric. Hem conegut moltes dades inèdites fins ara com per exemple que la locutora de Ràdio Lleida, Maria Tersa va ser l'última locutora que parla per la republicana Ràdio Girona, o que a Ràdio Reus en plena Guerra Civil hi va treballar de locutora l'Antònia Sol, una noia que fins ara no s'havia relacionat mai amb aquella estació. Algunes de les locutores entrevistades varen morir en el decurs de l'elaboració de la Tesi i per tant el seu és l'últim testimoni enregistrat que ha quedat recollit.La recerca ha permès a més a més "trobar" un fragment de "La Paraula" de Ràdio Barcelona de 1934 que ha estat "perdut" des d'aleshores fins als nostres dies i que ens facilitat molt la feina de saber com sonava aquella ràdio antiga de la qual n'estem reescrivint la història sense documents sonors cosa inaudita i que no passa amb altres media audiovisuals com el cine o la televisió, que tenen arxius ben conservats i que permeten relatar les seves històries a partir de documents audiovisuals reals.Les primeres locutores de ràdio de Catalunya foren cronològicament des de 1924 fins els primers anys 40: -RÀDIO BARCELONA: MªCinta Balagué, Rosa Cotó, MªCarmen Martínez-Illescas Naveiras, MªCarme Nicolau, Enriqueta Benito i Enriqueta Teixidó.-RÀDIO CATALANA. Va tenir una anunciadora que lamentablement no hem pogut trobar.-RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA: Rosalia Rovira,MªTeresa Gay-Solà,Francina Boris, Carmen Espona , Mercedes Laspra.-RÀDIO TERRASSA. Antolina Boada.-RÀDIO SABADELL. Mercè Sorribas , Josefina Figueras.-RÀDIO REUS. Anònia Sol , Adelaida Òdena.-RÀDIO TARRAGONA. Montserrat Parés , Amalia Sanromá.-RÀDIO BADALONA. Ana Barbosa, María Escrihuela.-RÀDIO GIRONA. Paquita Boris, MªLluïsa Figa, Maria Tersa, Amalia Rexach.-RÀDIO LLEIDA. Aurora Tersa, Maria Tersa y Mercedes Gumbau.-RÀDIO VILANOVA. Núria Fraire, Candelaria Simón, Carmen Fernández.-RÀDIO MANRESA. Montserrat Calafell , MªMatilde Almendros.Female radio presenters in Catalonia 1924-1939 is the title of this PhD thesis, which examines the preponderant role of female radio presenters in Catalonia as the pioneers in the creation of new programme formats that would later be consolidated as the flagships for Spanish radio in the Franco era, i.e. magazines. The study highlights the major influence of the way radio was presented by these women, who lived exclusively from their radio work and, in many cases, for example during the Civil War, were the only presenters that were heard on Radio Barcelona, Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Lleida, Ràdio Tarragona, Ràdio Girona, Ràdio Vilanova, Ràdio Sabadell, Ràdio Terrassa, Ràdio Reus and Ràdio Badalona.The history of Radio in our country has always been explicitly related to the names of certain individuals who were considered pioneers of the invention. The first radio entrepreneurs were men, as were the engineers that constructed the radio transmitters and receivers. But communication, the important element that united radio to its audience, had many female voices, many of which had been long forgotten in Catalonia until they were salvaged by this research, and these represented veritable bastions of their radio stations, especially in the Civil War period, when male announcers were fighting or in exile. Also, and outside of the war period, male presenters often had other jobs outside of radio, such as teachers, lawyers or actors, while female presenters lived exclusively from their radio work, and thus became true professionals of radio announcing.On the basis of essentially qualitative methodology, mainly based on Life Histories, the Thesis sought out some of the old female radio presenters in Catalonia to find out who they were, how they lived and what they did in early radio (1924-1939) in order to reconstruct this fragment of our historical past using the contributions these ladies made, as is shown at the end of this analysis. To do this, we divided the investigation into 3 time periods: 1924-1930: Birth of radio in Catalonia with Radio Barcelona. 1931-1936: The II Republic, which favoured the territorial and programmatic growth of radio. 1936-1942: The Civil War and the early Franco years, in order to establish for each period what a female radio presenter was and whether the job was the same for women as it was for men.After fieldwork performed between 2001 and 2005, with more than 80 hours of interviews with 54 people associated to the subject of the study, it was possible to establish an exact chronology of female radio presenters on the different stations that were broadcasting in Catalunya, using the EAJ epigraph, from 1924 until 1941. Some of the women we interviewed died during the period in which the Thesis was being produced, meaning that ours are the last ever recordings of their testimonies.The research also led to the discovery of a sound recording of immense historical value, a fragment of a programme broadcast by Radio Barcelona in 1934 and which had been "lost" ever since.Female radio presenters in Catalonia 1924-1939:-RÀDIO BARCELONA: MªCinta Balagué, Rosa Cotó, MªCarmen Martínez-Illescas Naveiras, MªCarme Nicolau, Enriqueta Benito i Enriqueta Teixidó.-RÀDIO CATALANA. Va tenir una anunciadora que lamentablement no hem pogut trobar.-RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA: Rosalia Rovira,MªTeresa Gay-Solà,Francina Boris, Carmen Espona , Mercedes Laspra.-RÀDIO TERRASSA. Antolina Boada.-RÀDIO SABADELL. Mercè Sorribas , Josefina Figueras.-RÀDIO REUS. Anònia Sol , Adelaida Òdena.-RÀDIO TARRAGONA. Montserrat Parés , Amalia Sanromá.-RÀDIO BADALONA. Ana Barbosa, María Escrihuela.-RÀDIO GIRONA. Paquita Boris, MªLluïsa Figa, Maria Tersa, Amalia Rexach.-RÀDIO LLEIDA. Aurora Tersa, Maria Tersa y Mercedes Gumbau.-RÀDIO VILANOVA. Núria Fraire, Candelaria Simón, Carmen Fernández.-RÀDIO MANRESA. Montserrat Calafell , MªMatilde Almendros

Las primeras locutoras y la historia de la radio. El caso de Cataluña, 1924-1939

Este artículo revela quiénes fueron las primeras locutoras de radio que trabajaron en Cataluña entre 1924 y 1939, en las emisoras que operaban bajo el epígrafe EAJ durante los años 20 y 30 del siglo pasado. Estas presentadoras fueron las primeras profesionales del medio que idearon programas destinados a un público preferentemente femenino, con un formato que más adelante se consolidaría como Magazine, y en un momento histórico en el que las conferencias y las tertulias acaparaban la programación. En numerosas ocasiones, sus voces fueron las únicas que continuaron escuchándose en antena durante el período de la Guerra Civil.Artikulu honek argitara ateratzen du nortzuk izan ziren Katalunian 1924 eta 1939 bitartean lan egin zuten emakume esatariak, EAJ izenaren pean aritu ziren irratietan, iragan den mendeko 20 eta 30. hamarkadetan. Aurkezle hauek izan ziren emakumezko entzuleei bereziki zuzenduriko lehen programak sortu zituztenak, aurrerago egonkortuko zen Magazine formatuarekin, tertuliak eta hitzaldiak programazioaren ardatz bezala jarduten zuten momentu historiko batean. Haietako hainbat ahots izan ziren Gerrate Zibilaren garaian antenan mantendu ziren bakarrak.This article find out who were the female radio announcers who worked in Catalonia between 1924-1939, and examines the preponderant role of these females as the pioneers in the creation of new programme formats: magazines. The study highlights the major influence of the way radio was presented by these women, who lived exclusively from their radio work and, in many cases, for example during the Civil War, were the only presenters that were heard

Cronologia dels programes femenins a la ràdio catalana d'abans de la Guerra Civil

El propòsit d'aquest article és endreçar la cronologia dels programes femenins que les estacions de ràdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conèixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se n'han derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusió espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera d'entendre un programa de ràdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha permès que ara investiguem, per ordenar-los cronològicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la ràdio pionera, i que a més a més puguem revelar quines característiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona.The purpose of this article is to outline a chronology of womens radio programmes broadcasted by pioneering radio stations in Catalonia before the Spanish Civil War. As mentioned in the thesis conclusions, and some related articles, the womens programmes that radio stations produced before 1939 were the first to use what today is termed format. This way of understanding a radio programme, that by the late 1920s had a woman radio presenter, offers us the opportunity, through the chronological ordering of the programmes, to study these valuable and cherished productions and to discover what elements they had in common by examining those which could be heard, all those years ago, on Barcelonas airwaves