Ressenyes

Obra ressenyada: John Rennie SHORT, Alternative Geographies. Nova York: Prentice Hall, 2000

Ressenyes

Obra ressenyada: Jordi BERRIO, La comunicació en democràcia. Una visió sobre l'opinió pública. Barcelona: UAB-UJ-UV-UPF, 2000

Las alcaldesas de Robadors. Resistencia, compromiso y voz de las trabajadoras sexuales del Raval de Barcelona

Based on a case study on Calle Robadors in the Raval neighborhood of Barcelona, this article focuses on the place of sex workers in urban space and the city’s public sphere. The study addresses the challenge currently posed by the survival of the narratives on the “other side” of Barcelona, in particular when the story has the voice of women from this other side. Framed in a broader investigation on the strategies of resilience and resistance in the extreme spaces of the city, the case study of Calle Robadors incorporates the gender perspective in the rethinking of common concepts in critical urban studies, such as "revanchism" and "resistance". The article also provides the description of the use of documentary as a narrative technique in favor of a non-stigmatizing methodology based on communicative action.A partir de un estudio de caso en la Calle Robadors del barrio del Raval de Barcelona, este artículo centra su atención en el lugar de las trabajadoras sexuales en el espacio urbano y en la esfera pública de la ciudad. El estudio plantea el reto que actualmente supone la supervivencia del relato de “otra” cara de Barcelona, en particular cuando el relato tiene voz de mujer que también es “otra”. Enmarcado en una investigación más amplia sobre las estrategias de resiliencia y resistencia en los espacios extremos de la ciudad, el estudio de caso de la Calle Robadors incorpora la perspectiva de género en el replanteamiento de conceptos habituales en los estudios urbanos críticos, como “revanchismo” y “resistencia”. El artículo aporta también la descripción del uso del documental como técnica narrativa en pro de una metodología no estigmatizante y basada en la acción comunicativa

Youth impact on the public sphere in Press and Twitter: The dissolution of the Spanish Youth Council / El impacto de los jóvenes en la esfera pública: La disolución del Consejo de la Juventud de España en la prensa y en Twitter

This paper aims to contribute to the study of the difficulties that young people face in accessing the public sphere as political actors. It looks at the Press coverage and the Twitter activity surrounding the restructuring process and the subsequent dissolution of the Spanish Youth Council (Consejo de la Juventud de España - CJE). A content analysis was carried out on the news published in 22 newspapers between 2012 and 2014, as well as on the use of Twitter within the framework of the “Salvemos el CJE” campaign during the same period of time. The main objective of the analysis has been to see the prominence of this issue on both the media and citizens’ agendas. In most newspapers, the measures taken by the government vis-á-vis the CJE were treated as punctual news of peripheral importance. The online campaign, mainly orchestrated by youth grassroots movements, raised the controversy on the biased nature and the political consequences of this plan. The core of the campaign addressed the representation of young people in public institutions. The results of the study suggest that the increased potential for visibility offered by social media is not always maximized and does not necessarily alter the prominence of an issue in the public sphere

Els mitjans comunitaris. La lluita pel reconeixement de les ràdios i televisions de base social

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La sisena edició, corresponent al bienni 2009-2010, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB); el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona; i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).Els mitjans comunitaris han aconseguit un lloc en els textos normatius vigents sobre l'espai audiovisual català i estatal. La seva definició legal, però, no reflecteix l'esperit d'aquest tipus de projectes. Sense comprendre el significat de la comunicació de base social no es pot obtenir una imatge nítida de la salut democràtica del sistema mediàtic d'una societat. Malgrat la diferència de significats dels noms que aquests mitjans han rebut al llarg del temps (lliures, independents, alternatius, del tercer sector, etc.), es pot parlar d'un denominador comú mínim: la reivindicació d'un espai per a l'exercici de la lliure expressió. El propòsit d'aquest capítol és analitzar un fenomen que ha estat la creu d'una moneda que sempre ha caigut cara amunt situant aquests mitjans en el seu context històric i reflexionant sobre els entrebancs de la seva regulació

Falling on deaf ears? An analysis of youth political claims in the European mainstream press

There is a growing body of work on the ability of young people and minorities to have their voices heard in the public sphere, particularly with advances in information and communication technologies (ICTs) and the emancipatory expectations that ensued. Are all young people, in all their diversity, equally likely to have their political claims relayed by the mainstream press? Is the growing prevalence of social media communication reflected in mainstream media agenda setting? Does it contribute to political equality in terms of representation in the mainstream press? This article answers these questions through a large-scale political claims analysis in 45 newspapers across 9 European countries. It comes to confirm the theoretical underpinnings laid out by scholars like Herman and Chomsky with their analysis of media agenda setting and power relations, or Chantal Mouffe and her notion of agonistic pluralism and the need to address unequal access to the public sphere. Overall, our findings suggest that young people in general, but even more so disadvantaged youth socio-economic groups still seem highly misrepresented in mainstream newspapers, and that the increasing prevalence of social media communication does not seem reflected in mainstream media agenda setting