Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La sisena edició, corresponent al bienni 2009-2010, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB); el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona; i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).Els mitjans comunitaris han aconseguit un lloc en els textos normatius vigents sobre l'espai audiovisual català i estatal. La seva definició legal, però, no reflecteix l'esperit d'aquest tipus de projectes. Sense comprendre el significat de la comunicació de base social no es pot obtenir una imatge nítida de la salut democràtica del sistema mediàtic d'una societat. Malgrat la diferència de significats dels noms que aquests mitjans han rebut al llarg del temps (lliures, independents, alternatius, del tercer sector, etc.), es pot parlar d'un denominador comú mínim: la reivindicació d'un espai per a l'exercici de la lliure expressió. El propòsit d'aquest capítol és analitzar un fenomen que ha estat la creu d'una moneda que sempre ha caigut cara amunt situant aquests mitjans en el seu context històric i reflexionant sobre els entrebancs de la seva regulació
