Sobre alguns aspectes contraposats en fonètica forense

El que entenem aquí per fonètica forense comprèn dos objectius jurídics i judicials separats per unes perspectives metodològiques molt, encara que no totalment, diferents. Es tracta del que anomeno d'una manera genèrica la 'comparació de marques' i la 'identificació de veu'. El primer treballa per establir si dues o més expressions utilitzades per distingir uns mateixos productes o serveis poden induir els usuaris a confondre-les ja sigui perquè sonen massa igual o perquè fan creure que hi ha un nexe comercial entre elles. Aquí la cerca fonètica té un component fonamentalment lingüístic. El segon, en canvi, s'orienta cap a determinar si dos o més enregistraments de veu pertanyen o no a una mateixa persona. Tot i que no s'hi descarta cap escorcoll lingüístic, ara la cerca gira sobretot a l'entorn de les característiques acústiques de les veus analitzades i dels seus índexs de probabilitat d'individualització

Creus que la teva veu és única?

Des del punt de vista forense o, més exactament, criminalístic , la unicitat de la veu no es pot dilucidar com l'experiència quotidiana, de manera intuïtiva. L'ideal seria establir quins trets digitalment identificats conformen la veu de cadascú, fins i tot per damunt d'alteracions voluntàries o inconscients degudes a canvis ambientals o a trastorns biològics. Mentre que això s'ha aconseguit des de fa anys pel que fa als trets generals, necessaris per a la identificació del contingut lingüístic de les emissions, encara sembla molt difícil, tot i que no impossible, determinar i definir digitalment quins són els trets alternatius que determinen les peculiaritats individuals i, en conseqüència, n'habiliten la identificació inequívoca. Les tècniques que hi ha actualment en marxa tendeixen inevitablement i cada cop més a la interdisciplinarietat

Camps de dispersió vocàlica en imitacions de veu: primers indicis d'un experiment sobre identificació de locutor

El treball presenta un experiment adreçat a resoldre un dels principals reptes de la fonètica forense: la identificació de locutor. El punt de referència adoptat és la noció de camp de dispersió, és a dir, el conjunt de freqüències obtingudes a partir d'una sèrie estadísticament representativa de realitzacions, en el nostre cas de les vocals tòniques [i], [a] i [u]. Aquest principi s'ha aplicat a tres nivells registrals de veu, tots ells pertanyents al català central, distribuïts així: una selecció de fragments, extreta de sengles entrevistes a tres polítics popularment molt coneguts, i dues rèpliques fonològicament idèntiques per a cada fragment, una de repetida i una altra d'imitada, executades per dos especialistes professionals amb un total de nou resultats, tres per a cada polític. Els primers resultats obtinguts són, com a mínim, tendencialment positius

Lexicografia i intel·ligència artificial

[ENG] Unlike most of traditional approaches to grammar, today's formal and computational models make use of the lexicon as an essential part of the whole system. Differences between current theoretical and computational models are more and more insignificant albeit the latter are perhaps still characterized by yielding full priority to minimalist solutions over more abstract considerations such as exhaustivity or formal elegance. The paper introduces some strategies in linguistic computation for natural language processing (NLP) according to a typology based on functional complexity and describing in every case the scope and the role performed by the dictionary: pattern matching, semàntic grammars, syntactic parsers, augmented transition networks, unification formalisms, case frame grammars, etc. It ends with an exploration into lexicographically oriented procedures of conceptual dependency, which are found beyond the NLP, deeply within the domain of artificial intelligence

A dialectometric approach to Romanian intonation

[eng] This paper presents the first dialectometric analysis of intonational variation of standard spo-ken Romanian. The data analysed (26,680 sentences) were gathered within the AMPER-ROM project and the dialectometrical analysis has been carried out with ProDis. The results are consistent with the geolinguistic descriptions of Romanian varieties. ProDis identified two major areas for yes-no questions: a central-eastern one (Moldo-Walachian), with rising con-tours, and a central-western one (Transylvanian, discontinuously continuing over Bukovina to Bessarabia—the Republic of Moldova—), which presents also falling contours. The study suggests that intonational areas are somehow more conservative of and (relatively) independent from segmental dialectal areas

Prosodic distances between different survey sites in Romance-speaking Europe

[eng] The aim of this paper is to classify Romanian dialects from a prosodic point of view within the European Romance-speaking area. The data is part of the Multimedia Atlas of Romance Prosody - AMPER (Contini, 1992) and is analysed dialectometrically by means of ProDis (Elvira-García et al., 2015; Fernández Planas, 2016). The database includes more than 17,000 utterances produced by 48 speakers from 26 survey sites of 15 varieties of 6 Romance languages (Catalan, Spanish, Italian, Sardinian, Friulian and Romanian). The results show that the two main prosodic areas of Romanian (see Roseano, 2016b) remain separate when they are dialectometrized with data from other Romance languages. In addition, if one analyses questions and statements separately, it can be seen that questions allow us to distinguish geoprosodic areas more effectively than statements do (as suggested by previous studies such as Fernández Planas et al., 2015)

Cap a un nou mapa dialectal del català? Consideracions a partir de dades prosòdiques tractades dialectomètricament

En els darrers anys, l'estudi de la prosòdia s'ha vist afavorit per una gran quantitat de treballs realitzats des d'òptiques diferents. En el cas del català, però, gairebé sempre s'han centrat en l'estudi de la varietat barcelonina i s'han obviat les variants dialectals i subdialectals. El projecte AMPER i la seva concreció dedicada a l'estudi del català (a més d'altres variants romàniques), AMPER-CAT, ha procurat omplir aquest buit a partir de la consideració de frases enunciatives i interrogatives pragmàticament neutres. Amb la tasca descriptiva acabada, els resultats són susceptibles de ser sotmesos a tractament dialectomètric per obtenir una visió global del domini lingüístic a partir estrictament de les dades prosòdiques. Aquest és l'objectiu d'aquest article. L'eina emprada és el programa ProDis, que actualment es desenvolupa al Laboratori de Fonètica de la UB. Els resultats ofereixen un mapa que no coincideix ben bé amb els postulats de la dialectologia catalana tradicional, que no ha treballat amb dades prosòdiques, i permeten relacionar el català amb altres varietats romàniques

Aportación al estudio experimental del timbre vocálico en catalán: bases para una normofonética catalana de conjunto

Entablar contacto con un aspecto humano, con la razón interpuesta siquiera como afán, es una tarea que se convierte muy pronto en apasionante, mientras aquel aspecto crece su tamaño a mucha mayor velocidad que nuestro impulso: el plan inicial de trabajo, materializado en un programa de cinco hojas, abarcaba todos los niveles fonéticos que una bibliografía me sugirió sobre mi lengua materna. Quise decirlo todo; desde el dato minúsculo de un rasgo redundante hasta la frase enterna como emisión fónica en sus posibles perspectivas, pasando por la sílaba, fonética y estadísticamente estudiada. Vivir este problema –ese contacto entablado– hizo evolucionar en seguida las intención por etapas. Ahora, a poco más de un año de distancia, la parte descriptiva se ha concentrado definitivamente sobre el timbre vocálico, en un programa impsoible de esbozar en menos de seis hojas. A veces, aunque parezca mentira, detrás de un pequeño factor minuciosamente aprisionado se esconde una grandiosidad tan digna de ser contemplada como al fenómeno total del lenguaje en el primer atisbo de la consciencia. La parte general, por su lado, continúa preludiando como al princpio la labor de conjunto que, más pronto que tarde, será consumada. El presente estudio ha sido dividido en dos Partes: General (A) y Descriptiva (B). La primera de ellas consta de cinco Capítulos, que contienen sucesivamente el Objetivo y fines de esta tesis (I), el detalle de los Materiales utilizados (II), los Medios de Investigación aplicados (III), un apartado sobre Generalidades y Metodología (IV) y un último capítulo (V), con las formas de aplicación lingüística (V). Por su parte, la Parte Descriptiva incluye dos Capítulos: uno sobre el timbre vocálico (I) y otro recogiendo las conclusiones generales (II). Una bibliografía y dos índices (el primero de figuras y el segundo de materias) completan el articulado de la tesis

Lexicografia i intel·ligència artificial

[ENG] Unlike most of traditional approaches to grammar, today's formal and computational models make use of the lexicon as an essential part of the whole system. Differences between current theoretical and computational models are more and more insignificant albeit the latter are perhaps still characterized by yielding full priority to minimalist solutions over more abstract considerations such as exhaustivity or formal elegance. The paper introduces some strategies in linguistic computation for natural language processing (NLP) according to a typology based on functional complexity and describing in every case the scope and the role performed by the dictionary: pattern matching, semàntic grammars, syntactic parsers, augmented transition networks, unification formalisms, case frame grammars, etc. It ends with an exploration into lexicographically oriented procedures of conceptual dependency, which are found beyond the NLP, deeply within the domain of artificial intelligence

Sobre alguns aspectes contraposats en fonètica forense

El que entenem aquí per fonètica forense comprèn dos objectius jurídics i judicials separats per unes perspectives metodològiques molt, encara que no totalment, diferents. Es tracta del que anomeno d'una manera genèrica la 'comparació de marques' i la 'identificació de veu'. El primer treballa per establir si dues o més expressions utilitzades per distingir uns mateixos productes o serveis poden induir els usuaris a confondre-les ja sigui perquè sonen massa igual o perquè fan creure que hi ha un nexe comercial entre elles. Aquí la cerca fonètica té un component fonamentalment lingüístic. El segon, en canvi, s'orienta cap a determinar si dos o més enregistraments de veu pertanyen o no a una mateixa persona. Tot i que no s'hi descarta cap escorcoll lingüístic, ara la cerca gira sobretot a l'entorn de les característiques acústiques de les veus analitzades i dels seus índexs de probabilitat d'individualització