El treball presenta un experiment adreçat a resoldre un dels principals reptes de la fonètica forense: la identificació de locutor. El punt de referència adoptat és la noció de camp de dispersió, és a dir, el conjunt de freqüències obtingudes a partir d'una sèrie estadísticament representativa de realitzacions, en el nostre cas de les vocals tòniques [i], [a] i [u]. Aquest principi s'ha aplicat a tres nivells registrals de veu, tots ells pertanyents al català central, distribuïts així: una selecció de fragments, extreta de sengles entrevistes a tres polítics popularment molt coneguts, i dues rèpliques fonològicament idèntiques per a cada fragment, una de repetida i una altra d'imitada, executades per dos especialistes professionals amb un total de nou resultats, tres per a cada polític. Els primers resultats obtinguts són, com a mínim, tendencialment positius
