Dos lecturas de la vida de María : la Vita Christi de Isabel de Villena y la Vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres

La Vita Christi de Isabel de Villena y La vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres son dos obras devocionales surgidas en la Valencia de finales del siglo XV, y caracterizadas ambas por su temática mariana. Sin embargo, nunca se han analizado conjuntamente para ver posibles dependencias o divergencias. Este trabajo expondrá por primera vez cómo, pese a la proximidad temática, cada autor ofrece un texto diferente para abordar el protagonismo de la Virgen en los hechos evangélicos.The Vita Christi by Isabel de Villena and La vida de la sacratíssima verge Maria by Miquel Peres are two devotional works appeared in Valencia in the late Fifteenth Century, and both are characterized by its Marian subject. However, they have been never analyzed together in search of possible dependencies or divergences. This work exposes for the first time how, despite the thematic proximity, each author offers a different text in order to present the role of the Virgin in the evangelical facts

“Santa sobre totes les santes”. La Verge Maria com a model de santedat femenina: la proposta de Miquel Peres

En aquest treball analitzem breument com, en quin moment, i per què la Mare de Déu és considerada un model exemplar de santedat femenina, i com aquesta nova consideració devota s’expressa en la consolidació d’un nou gènere literari: les vitae Mariae. Analitzem un cas paradigmàtic: La vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres (1494), un text pioner en el context hispànic a perseguir aquesta intenció i, per tant, a construir i articular el model de santedat marià a través de la narració de la seua hagiografia.In this paper we briefly analyze how, when and why the Virgin is considered as an exemplary model of feminine holiness, and how this new devotional consideration is expressed in the consolidation of a new literary genre: the vitae Mariae. We will focus on a paradigmatic case: La vida de la sacratíssima verge Maria by Miquel Peres (1494), a pioneer work in the Hispanic context in pursuing this intention and, therefore, in building and articulating the model of Marian holiness through the narration of her hagiography.Treball realitzat en el marc del projecte d’investigació “La literatura hagiográfica catalana entre el manuscrito y la imprenta (FFI2013-43927-P)” del Ministeri d’Economia i Competitivitat

Aproximació a la Legenda de Sancta Catherina de Sena, manuscrit anònim de la Biblioteca Nacional de Madrid

Comunicació presentada en el XII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Cáceres, Setembre 2007

La secularització dels miracles marians en «La vida de la verge Maria» de Miquel Peres

Resum: En aquest treball analitze el conjunt de miracles marians inclosos per Miquel Peres en La vida de la sacratíssima Verge Maria (València, N. Spindeler, 1494). Aquest conjunt de miracles no només destaca per la funcionalitat concreta que adquireixen en l?estructura de l?obra, sinó perquè, a més, aquests mostren unes característiques determinades que els allunyen de les col·leccions de miracula marians, ja que no presenten alguns dels trets més significatius del gènere. Els miracles de Miquel Peres constitueixen una mostra de la transformació i la secularització del gènere, i ens parlen dels nous usos que se?n deriven i dels nous lectors a qui s?adrecen. Paraules clau: miracles marians, literatura mariana, hagiografia, Miquel Peres, vita Mariae

Introducción

Introduction to the monograph “L’hagiografia al llindar de la Modernitat”.Introducció al monogràfic «L’hagiografia al llindar de la Modernitat».Introducción al monográfico «L’hagiografia al llindar de la Modernitat»

Juan de Molina, autor - y no traductor - del Vergel de Nuestra Señora

Juan de Molina, figura destacada del panorama cultural valenciano de la primera mitad del siglo XVI, es conocido por sus traducciones al castellano de obras latinas de carácter histórico y edificante. Pero también trasladó al castellano textos catalanes devocionales, como el anónimo relato del Gamaliel y la Vida de la sacratíssima Verge Maria de Miquel Peres -esta segunda con el título de Vergel de Nuestra Señora-; ambas traducciones han sido poco atendidas, y en los dos casos se debe hacer algunas puntualizaciones. Sobre todo en lo concerniente al Vergel, pues pese a que el propio Molina afirma traducir el texto de Peres en el prólogo, la obra resultante es en realidad, como demostraremos, una composición original del bachiller, que dista en gran medida del texto valenciano.Juan de Molina, a main figure of the cultural Valencian scene in the Early Modern Age, is known especially for its Castilian translations of historical and edifying Latin works. But he also translated Catalan devotional texts into Castilian, such as the anonymous story of Gamaliel and la Vida de la sacratíssima Verge Maria of Miquel Peres -this one under the title of Vergel de Nuestra Señora-. Both translations have been scarcely studied, and both deserve some new explanations, especially regarding to Vergel, because despite Molina claims to be the translator of Peres' text in the prologue, actually the resulting work is, as we will show, an original composition of the bachelor, which is quite far from the Valencian text

Duas leituras da vida de Maria: a Vita Christi de Isabel de Villena e a Vida de la sacratíssima verge Maria, de Miquel Peres

La Vita Christi de Isabel de Villena y La vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres son dos obras devocionales surgidas en la Valencia de finales del siglo XV, y caracterizadas ambas por su temática mariana. Sin embargo, nunca se han analizado conjuntamente para ver posibles dependencias o divergencias. Este trabajo expondrá por primera vez cómo, pese a la proximidad temática, cada autor ofrece un texto diferente para abordar el protagonismo de la Virgen en los hechos evangélicos.The Vita Christi by Isabel de Villena and La vida de la sacratíssima verge Maria by Miquel Peres are two devotional works appeared in Valencia in the late Fifteenth Century, and both are characterized by its Marian subject. However, they have been never analyzed together in search of possible dependencies or divergences. This work exposes for the first time how, despite the thematic proximity, each author offers a different text in order to present the role of the Virgin in the evangelical facts.Trabajo realizado en el marco del proyecto de investigación La literatura hagiográfica catalana entre el manuscrito y la imprenta (FFI2013-43927-P) del Ministerio de Economía y Competitividad

Tres obras marianas prohibidas en el Índice de Valdés: la explicación de dos entradas confundidas

Trabajo desarrollado en el marco del proyecto de investigación La literatura hagiográfica catalana entre el manuscrito y la imprenta (FFI2013-43927-P) del Ministerio de Economía y Competitividad

Hagiography and Censorship: the Case of the Book of the Life and Miracles of Santa Madrona, and of the Saints Celedonius and Emeterius, by Salvador Pons (1594)

Al treball es reflexiona sobre la retirada de la venda, per manament del bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris, d’una obra hagiogràfica: el Llibre de la vida y miracles de santa Madrona, cos sant de Barcelona, i dels sants Celdoni i Armenter, cossos sants de Cardona, del dominic Salvador Pons, publicada en 1594. Aquesta interdicció no ha estat gaire atesa, i qui s’hi ha referit ha conclòs que es tractava d’un problema inherent a les veneracions abordades, en considerar que no eren sants reconeguts en l’Església oficial, o a causa de les pràctiques devotes descrites, titllades de populars. Tanmateix, a l’article identifique altres aspectes concrets presents al text que no havien estat notats com a problemàtics, i que eren causa habitual de les prohibicions d’obres devotes, com ara la inclusión de contingut apòcrif, és a dir, procedent de fonts desconegudes, en la construcció dels relats. Aquest particular és rellevant, doncs l’obra s’emmarca en un període de plena efervescència en la reescriptura de la matèria hagiogràfica pròpia, amb la finalitat de provar-ne l’autenticitat dels cultes amb criteris d’autoritat i historicitat.This paper analyzes the withdrawal from sale, ordered by the Bishop of Barcelona Joan Dimes Lloris, of a hagiographic work, Llibre de la vida y miracles de santa Madrona, cos sant de Barcelona, i dels sants Celdoni i Armenter, cossos sants de Cardona, written by the Dominican Salvador Pons and published in 1594. This prohibition has been scarcely attended, and it has been explained as a problem inherent to the venerations addressed, considering that they were not recognized saints in the official Church, or related to the devout practices described in the text, considered as popular. However, in the article, I identify other specific aspects present in the text that had not been noted as problematic, and that were usual cause of prohibition of devout works, such as the inclusion of apocryphal content, that is, taken from unknown sources, in the construction of the narratives. This particular is relevant, since the book was written in a period of full effervescence in the rewriting of local hagiographic material, in order to prove the authenticity of the cults with criteria of authority and historicity