La Plana de Lleida. Especialització económica i connexió a la Catalunya de les ciutats

La Plana de Lleida, a més de mantenir i modernitzar la seva base eminentment agrària, vol aprofitar els increments d'accessibilitat que experimentarà en un futur immediat, sobretot arran de l'arribada del tren d'alta velocitat, l'acabament de l'autovia N-II i la connexió amb l'Eix Transversal, que se sumaran a l'actual autopista A-2, per esdevenir un important centre d'activitat logística al mateix temps que es dota dels serveis avançats necessaris per desenvolupar aquestes funcions.La Plana de Lleida, además de mantener y modernizar su base eminentemente agraria, quiere aprovechar los incrementos de accesibilidad que experimentará en un futuro inmediato, sobre todo a partir de la llegada del tren de alta velocidad, la finalización de la autovía N-II y la conexión con el Eix Transversal, que se sumarán a la actual autopista A-2 para convertirse en un importante centro de actividad logística al mismo tiempo que se dota de los servicios avanzados necesarios para desarrollar estas funciones.The Plana de Lleida, besides maintaining its basically agricultural basis, wants to take advantage of the increasing accessibility that is going to experience in a near future, mostly from the arrival of the High Speed Train, the final works of the N-II highway and the connection with the Eix Transversal, that are going to sum up to the current A-2 motorway, to become an important centre of logistic activities at the same time that the area provides itself with the advanced services needed to develop these functions.La Plana de Lleida outre le maintien et la modernisation de son origine agricole, veut tirer profit des accroissements d'accessibilité qu'elle connaitra dans un futur immédiat, surtout avec l'arrivée du Train de Grande Vitesse, l'achèvement de la Nationale II et la connexion avec l'Eix Transversal (Axe Transversal) qui s'ajouteront à l'actuelle autoroute A-2 pour devenir un important centre d'activité logistique tout en se pourvoyant des services avancés nécessaires pour le développement de ces fonctions

Un'esperienza didattica di espressione orale basata sul task approach

This paper aims to present a language teaching/learning experience on the task-based approach, for Erasmus exchange students of Italian as FL. This experiment acts as a stimulus towards language learning by providing the means whereby foreign language students may cover their most immediate contextual/cultural gaps. The paper presents the general steps followed, in order to confirm the potential of tasks with regard to modern language teaching/learning

L'Alt Pirineu i Aran, entre l'eficiència econòmica i la sostenibilitat

L'Alt Pirineu i Aran ha experimentat durant els darrers anys un clar transvasament del sector agrari com a base de la seva estructura econòmica cap al sector serveis, i de manera molt marcada al turisme. Aquesta transformació ha representat importants beneficis per a la zona, però també ha comportat una important pressió sobre el medi, l'habitatge i els serveis, que pot acabar afectant negativament els residents.The Alt Pirineu i Aran has experienced during the latest years a clear flow from a agricultural sector as the base of its economy to the service sector, and specially to the tourist sector. This transformation has represented important benefits for the area, but it has also implied an important level of stress for the environment, housing and services, that may have negative effects for the citizens.L’Alt Pirineu i Aran ha experimentado durante los últimos años un claro trasvase del sector agrario como base de su estructura económica hacia el sector servicios, y de manera muy marcada hacia el turismo. Esta transformación ha representado importantes beneficios para la zona, pero también ha comportado una importante presión sobre el medio, la vivienda y los servicios, que puede acabar afectando negativamente a los residentes

Segregación social urbana: introducción a un proyecto de investigación.

Sin resume

Diferenciació socioespacial de la ciutat de Lleida

Aquesta ponència presenta uns primers resultats d'un atles sociodemogràfic i econòmic de la ciutat de Lleida. La informació elaborada se centra en la diferenciació per seccions de districte de la informació del cens d'habitatges de 1991, dels censos i padrons de població entre 1986 i 1996, i dels resultats electorals per secció de districte, amb informació des de 1977. Les diferents variables mostren un mosaic urbà molt diferenciat i amb fortes àrees de segregació social. Les zones més desafavorides són el centre històric i alguns dels barris sorgits durant el període 1940-1970. La zona de Ciutat- Jardí i algunes de les trames d'eixample més noves són, contràriament, el lloc on es concentra la població més benestant

Interfície d’un joc de Scrabble

El Projecte Final de Carrera Interfície d’un Joc de Scrabble és una aplicació basada en el projecte cursat anteriorment “Un joc de Scrabble” realitzat per l’estudiant Rafael Olivera i es basa en un programa que permet jugar al famós joc de paraules creuades Scrabble. El nostre projecte consisteix en programar de nou tota la part visual del joc i afegir noves funcionalitats. Des del punt de vista d’un usuari sense coneixements previs pot semblar que aquest PFC és un programa totalment diferent al joc anterior, però en realitat és una renovació completa de la interfície que l’usuari veurà, tot i que es continuarà utilitzant una part del projecte anterior. El Scrabble és un joc molt popular en què poden participar fins a quatre jugadors. Cada un disposa d'unes fitxes amb lletres que ha de combinar per formar una paraula vàlida en el seu idioma. Les paraules es col loquen en un taulell lligades a les ja existents, formant una estructura travada semblant als mots encreuats. Cada lletra té un valor determinat i algunes caselles del taulell multipliquen aquest valor. Guanya la persona que, en haver acabat les fitxes, suma més puntuació. Per validar una paraula jugada s'acostuma a fer servir un diccionari estàndard. Aquesta aplicació permetrà jugar al joc Scrabble a través de l’ordinador amb diverses opcions extres respecta al joc de taula. Estarà enfocada tant a jugadors novells com a jugadors experts en el joc, ja que tindrà diversos nivells de dificultat per jugar contra robots simulats per la màquina. Per fer el joc més visual es mostrarà una representació del taulell en 3D que el jugador podrà veure durant tota la partida

Comentaris sobre els desplaçaments erràtics de la població catalana de gavià argentat "(Larus argentatus michahellis)"

The erratical displacements of the Catalan population of the Herring gull (Larus argentatus michahellis) are analysed and discussed, using country observations and 44 recoveries of the 3,104 pulls ringed in the Medes Islands (Girona) and the Ebre delta (Tarragona) colonies. The seven colonies that constitute this population, which is of about 8. 140 couples, are described. It is exposed that a sizable number of the juveniles (22 % according to our recoveries) travels to the French Atlantic Ocean, between the Spanish Basque Country and the Loire delta, from July to November. The farthest recovery occurs 750 km NW from the birth locality. The rest of the juveniles remains near the breeding colonies, entering in the continent and following rivers over a maximum of 160 km from the coast. These movements show a clear parallelism, in space and time, with those of the French Mediterranean population, which make us consider the Franco-catalan mediterranean population, as an homogeneous dispersions nucleus. Although ringing shows the existence of a native population crearly sedentary, on the other side it hasn't been proved that the juveniles gone to the French Atlantic return to the birth areas. The possible penetration routes to the Atlantic of the Franco-catalan population, Ere discussed, the most apropiated, seems the course of the Aude-Canal du Midi-Garonne, probably also used by other sea species (Gavia sp.). Important post-nuptial concentrations are seen out of the Medes Islands breeding area, which seems to indicate that the Franco-catalan population performs moulting migrations. The invernal bird counts of the French and Catalan-levantine Mediterranean Sea are compared, observing that although both breeding populations are quite similar, the invernal populations are very different. The typology and motivation of these movements are discussed, indicating that they don't always have to be considered as erratic