Análisis de la malacofauna de un conchero. El ejemplo de Túnel VII (Tierra del Fuego, Argentina)

El estudio de la malacofauna de un conchero constituye aún un problema debido a la gran cantidad de restos de moluscos que forman este tipo de yacimientos. En Túnel VII (Tierra del Fuego, Argentina) se aplicó un método de estudio a partir de muestras de sedimento representativas de cada una de las Unidades Estratigráficas. A partir estas muestras se puede estimar el NMI total de moluscos consumidos y además, con la aplicación de tests estadísticos, se puede obtener información sobre las actividades y los procesos tafonómicos que tuvieron lugar en el yacimiento y los procesos de formación del mismo

Metodología de excavación y análisis de concheros : experiencias acumuladas después de 20 años de estudios etnoarqueológicos en la Costa Norte del Canal Beagle (Tierra del Fuego, Argentina)

Los estudios etnoarqueológicos llevados a cabo en yacimientos Yámana de la costa norte del Canal Beagle (Tierra del Fuego, Argentina), han permitido desarrollar una metodología de excavación y análisis de concheros potencialmente aplicable en yacimientos similares de la Península Ibérica. El estudio de los restos malacológicos integrando diferentes técnicas de análisis, permite obtener un reflejo detallado sobre las dinámicas de formación de estos yacimientos y las estrategias organizativas de los grupos de cazadores recolectores pescadores que los generaron.The ethonoarchaeological studies of the Yamana sites from the north coast of the Beagle Channel (Tierra del Fuego, Argentina), has allowed us to develop a particular excavation methodology and a shellmidden analysis method potentially applicable to similar sites from the Iberian Peninsula. The study of mollusc remains, integrating different analytic techniques, permits us to obtain detailed information about the site formation and the organization strategies of the hunter-gatherers-fishers that generated shellmiddens in the area

La ramaderia en les societats ibèriques del NE de la Península Ibèrica : diversificació i especialització

During this period the economic activites related with the management of animal resources tend to centre to the livestock. The registred tendencies in this chronologies talks about a specialized stock breeding; this one is not centre to a concret specy. It is centre to the products that are available to be obtained from the livestock as a whole. Cattle, pig, sheep and goat become the main exploited animals, although their representation is not homogeneus in all sites. An intensified and specialized exploitation of the livestock, made some changes to the size and morphology of the animals. During this period, these changes clearly appear at the archaeologycal record, been noted that sheeps, cattles and pigs reduced their size more than preceding chronologies

Aproximació interdisciplinària a l'acció del foc en les inhumacions i aixovars del Neolític antic cardial de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)

Antolín, F; Ache, M; Bergadà, M.M; Blasco, A; Buxó, R; Edo, M; Gibaja, J.F; Mensua, C; Palomo, A; Piqué, R; Ruiz, J; Saña, M; Verdún, E; Villalba, M.J. 2011 in Blasco, A; Edo, M; Villalba, M.J. (coord). La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria "El Garraf, 30 anys d'investigació arqueològica". Begues, 5 al 7 de desembre de 2008. Col·lecció Actes. EDAR-Hugony editore. Milano. 2011.[EN] This article presents an interdisciplinary study of archaeological materials excavated from the reservoir layer 18 of the cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya, Spain). This layer is formed by a deposit coluvional blocks and gravels in a matrix of silty sand with clay. Ceramic materials are ascribed to the ancient neolithic cardial full and one of his datings obtained on grain seed is 5475-5305 cal ANE. The aim of this study answers the question: what is the origin of the whole and the relationship of the materials with fire.[CA] En aquest article es presenta un estudi interdisciplinari de materials arqueològics excavats de la capa de dipòsit 18 de la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya, Espanya). Aquesta capa està formada per un dipòsit de blocs coluvional i graves en una matriu de sorra llimosa amb argila. Els materials ceràmics són atribuïts a l'antic cardial neolítica complet i un dels seus datacions obtingudes en el germen del gra és 5475-5305 cal ANE. L'objectiu d'aquest estudi respon a la pregunta: quin és l'origen del conjunt i la relació dels materials amb foc.Peer Reviewe

Análisis etnoarqueológico del valor social del producto en sociedades cazadoras-recolectoras

This work was formulated as a consequence of considering the necessity of a value theory (that is, an economical theory), in archaeology. From our materialist perspective, that would allow us to set the basis for an objective analysis of past societies, understanding that only through the knowledge of their material life conditions and their social organization we would be able to know their historical becoming. We were reaching a common index that would make possible to compare different occupations and sites in Tierra del Fuego. This index would be used to make inferences about the amount of work invested in every occupation, amount of work that could be understood as the duration of the occupation or as the amount of people in that camp-site. On the other hand, on the basis of the Main Contradiciton formulation, we could establi sh a mechanism to quantify different participation in the production cycle and the existing differences in the access to the consumption of what has been produced. This will drive us to the formulation of a method to identify social explotation.Este trabajo surgió como consecuencia de varias preocupaciones. En primer lugar, considerábamos, desde hacía ya tiempo, la necesidad de una teoría del valor (económica, por tanto), en Arqueología; preocupación compartida con otros investigadores/as. Desde nuestra perspectiva materialista, ello nos había de permitir sentar las bases para un análisis objetivo de las sociedades prehistóricas, entendiendo que tan sólo a través delconocimiento de Las condiciones materiales de vida, y de la estructuración u organización de las relaciones sociales, podremos llegar a conocer el devenir histórico de las mismas. Buscábamos un índice, un común denominador, que nos permitiera poder comparar diferentes ocupaciones y yacimientos actualmente (y desde hace ya más de una década) en estudio en Tierra del Fuego (Argentina). Este índice debería permitirnos, por un lado realizar inferencias sobre la cantidad de trabajo invertida en cada ocupación de los diferentes asentamientos Yámana. Lo cual podría ser interpretado en clave de ti empo de ocupación o de cantidad de personas ocupando el sitio. Y por otro lado, y sobre la base de la formulación de la Contradicción Principal, podría establecer un mecanismo que nos permitiera cuantificar la participación diferencial en la producción y las disimetrías en el acceso al consumo de lo producido, estableciendo un «cálculo» para la identificación de la explotación. Este último interés tiene mucho que ver con el aceptado concepto de «sociedades igualitarias » aplicado a las sociedades cazadoras recolectoras, concepto cuestionable en tanto que surge de una aproximación androcéntrica. Este trabajo ha sido posible, en el caso de la sociedad Yámana, gracias a la exhaustiva y variada información etnográfica confrontada a una completa información arqueológica. El objetivo final es conseguir generar propuesta metodológica contrastada que nos permita este tipo de acercamientos a sociedades cazadoras-recolectoras prehistóricas

El consum de mol·luscs en societats caçadores-recol·lectores de Tierra del Fuego (Argentina)

El consum de mol·luscs, juntament amb el consum de vegetals i altres animals petits és un fenomen que ha generat molt interès en l’estudi de prehistòria, sobre tot a partir de la formulació de la teoria de la Revolució d’Ampli Espectre. Aquest treball aporta dades sobre el consum de mol·luscs en societats caçadores-recol·lectores de la Isla Grande de Tierra del Fuego (Argentina). L’objectiu principal que es planteja és obtenir informació sobre la seva importància econòmica i sobre el tipus de gestió exercit sobre aquests recursos. També es mostra el potencial informatiu que ofereixen les restes de arqueomalacològiques i la necessitat d’incorporar l’estudi sistemàtic d’aquestes restes en arqueologia. A més, es pretén valorar el treball vinculat a aquests recursos ja que, de manera tradicional, els recursos petits s’han relacionat amb el treball femení i s’ha tendit a menysvalorar la seva importància en la dieta, subestimant també l’aportació femenina en les tasques quotidianes. Els jaciments estudiats corresponen cronològicament a finals del s. XVIII- inicis del s. XX, moment de contacte de les societats indígenes amb els mariners europeus. Per aquesta raó es disposa de documents etnogràfics sobre els grups indígenes que vivien a l’illa en aquest moment. Aquest context arqueològic excepcional permet comparar la informació etnogràfica i l’arqueològica a fi de desenvolupar tècniques i mètodes de treball en arqueologia i anar més enllà en les interpretacions (etnoarqueologia). Les restes estudiades corresponen als jaciments Túnel VII, Lanashuaia , Ewan I i Ewan II. Els dos primers són conquillers que es troben a la costa nord del Canal Beagle i, segons les cròniques, estaven vinculats amb la societat yàmana. Ewan I i Ewan II es troben a l’interior de l’illa (a prop del braç sud del riu Ewan, a 12km de la seva desembocadura) i es van relacionar amb la societat selknam. Túnel VII i Lanashuaia es van interpretar com a contexts d’hàbitat, mentre que Ewan I i Ewan II es van vincular a una activitat ritual de pas masculí de l’adolescència a l’edat adulta. L’anàlisi de les restes arqueomalacològiques comprèn l’anàlisi taxonòmica, l’estimació del NMI, anàlisis biomètriques i morfomètriques i anàlisis d’estacionalitat en base a l’esclerocronologia (lectura dels increments de creixement de la valva) en l’espècie Nacella magellanica. A més, la combinació de la informació obtinguda amb les dades etnogràfiques, va permetre realitzar una estimació del temps invertit en l’obtenció d’aquests recursos. Els resultats obtinguts dels jaciments costers indiquen una explotació predominant de la zona intermareal rocosa. Els taxons majoritaris registrats a les diferents ocupacions de Túnel VII i Lanashuaia són els musclos (Mytilus edulis), les pegellides (Nacella deaurata i Nacella magellanica), els cargols (Trophon geversianus i Acanthina monodon) i els quitons. Les anàlisis biomètriques realitzades en les espècies dominants (Mytilus edulis, Nacella deaurata i N. magellanica) indiquen una disminució de les mides respecte els individus actuals. Les anàlisis morfomètriques van permetre detectar diferents zones de captura. Les anàlisis d’estacionalitat van permetre identificar diferents moments de captura dels mol·luscs en les diferents ocupacions de Túnel VII i un consum d’hivern a Lanashuaia. D’aquestes dades, en combinació amb les dades etnogràfiques, es pot concloure que l’obtenció de mol·luscs en la societat yàmana era una activitat recurrent, amb una explotació intensiva, però sense arribar a la sobreexplotació. En els jaciments de l’interior de l’illa (Ewan I i Ewan II), aproximadament la totalitat de les restes documentades corresponen a pegellides (Nacella sp.). Les dades biomètriques mostren mides similars als individus actuals i les anàlisis morfomètriques van permetre caracteritzar la costa d’obtenció. Les anàlisis d’estacionalitat van constatar un consum de primavera/estiu. Per la societat selknam es va constatar un consum habitual, però no intensiu, dels mol·luscs.The consumption of molluscs and also the consumption of vegetables and other small game resources is a phenomenon of big interest in the study of Prehistory, especially from the moment when the theory of the Broad Spectrum Revolution was originated. This work affords data about the consumption of molluscs in hunter-gatherer societies from Isla Grande in Tierra del Fuego (Argentina). The main objective is the obtaining of information about its economic role and its management. It is also highlighted the informative capacity of the archaeomalacological remains and the importance of the realization of systematic studies on these remains. Another objective is to value the work related to these resources since, from the traditional point of view, the small game is related to women’s work. The importance of this food in the diet and the women’s daily work was underestimated. Chronologically, the analyzed sites belong to the end of 18th century-beginning of the 20th century, which was the moment when the indigenous societies had the first contact with the European sailors. For that reason, nowadays we have ethnographic documents about the indigenous societies which occupied the island at that moment. This exceptional archaeological frame permits the comparison of ethnographic and archaeological information in order to develop techniques and methods to go further in the archaeological interpretations (ethnoarchaeology). The analyzed remains correspond to Túnel VII, Lanashuaia, Ewan I and Ewan II sites. Túnel VII and Lanashuaia are shell middens located in the north coast of the Beagle Channel. Following the ethnographic chronicles, they were related to the yamana society. Ewan I and Ewan II are located inland (near the southern branch of the river Ewan, 12 km from its mouth). They were related with the selknam society. Túnel VII and Lanashuaia were interpreted as habitat contexts, while Ewan I and Ewan II were related to a ritual activity (a male rite of passage from adolescence to adulthood). The study of the archaeomalacological remains comprises taxonomic analyses, the calculation of the MNI, biometrical and morphometrical analyses and analyses of seasonality based on the schlerochronology (reading of the growth increments of the shells) in the species Nacella magellanica. Moreover, the combination of archaeological and ethnographical information permitted the estimation of the time invested in the obtaining of these resources. The results of the coastal sites, suggest a predominant exploitation of the intertidal rocky shores. The majority of the recorded taxa in the occupations of Túnel VII and Lanashuaia sites are mussels (Mytilus edulis), limpets (Nacella deaurata and Nacella magellanica), whelks (Trophon geversianus and Acanthina monodon) and chitons. The biometrical analyses were applied to the most abundant species (Mytilus edulis, Nacella deaurata and N. magellanica). They show a diminution in the sizes in comparison with the modern specimens. The morphometrical analyses permitted the identification of different areas of capture. The analyses of seasonality suggest the different moments of capture of molluscs during the different occupation periods of Túnel VII site. The results obtained from Lanashuaia site show a winter consumption in this site. The combination of the archaeological and the ethnographical data suggests that the consumption of molluscs was usual in the yamana society. Their exploitation was intensive but they avoided the over-exploitation of the shell beds. In the inland sites (Ewan I and Ewan II) approximately all of the malacological remains are limpets (Nacella sp.). The biometrical data show similar sizes to the modern individuals. The morphometric analyses permitted the characterization of the shore where they were obtained. The seasonality analyses showed a consumption in spring/summer. These results show that the consumption of molluscs was usual but not intensive in the selknam society

Estudi de la malacofauna de contextos arqueològics: l’exemple dels conquillers de Tierra del Fuego

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Centro Austral de Investigaciones Científicas en Ushuaia (Tierra de Fuego), Argentina, entre juliol i novembre del 2007. Aquesta, s’emmarca dins d’una sèrie de projectes que es van iniciar fa 20 anys entre un equip format per investigadors i investigadores de la UAB, del CSIC, del CADIC i la AIA de Buenos Aires. Aquest treball conjunt encara continua realitzant-se. El projecte inicial va contemplar la intervenció arqueològica a diferents jaciments de la societat Yamana, que habitava a les costes del Canal Beagle. Actualment segueixen les intervencions en jaciments de la costa i també a l’interior de la Isla Grande de Tierra del Fuego. L’estada realitzada forma part d’aquest projecte donat que l’estudi dels mol•luscos obtinguts en aquestes intervencions encara està inèdit. Les restes malacològiques provenen de jaciments de dues zones de Tierra del Fuego: jaciments de l’interior de l’illa amb presència de mol•luscos (Ewan I i Ewan II) i de la costa del Canal Beagle (Lanashuaia i Túnel VII). Els dos primers s’atribueixen a la societat Selknam i els segons a la societat Yamana. L’estada que s’ha realitzat al CADIC ha servit per obtenir informació bibliogràfica sobre les espècies malacològiques que es troben actualment al Canal Beagle, el tipus de costa que aquestes habiten i les condicions ecològiques que cadascuna necessita. També s’ha obtingut informació sobre la zona d’estudi i específicament sobre els estudis de malacofauna realitzats a la zona. Per una altra banda, l’estada al CADIC també ha servit per resoldre dubtes d’identificació d’espècies i sobre les diferències en els ritmes de creixement i de formació de la conquilla de les espècies de pegellides de la zona

Gestió sostenible dels recursos alimentaris a les societats caçadores-recol·lectores

La societat yamana, una de les últimes societats caçadores-recol·lectores de Tierra del Fuego (Argentina), va viure a la zona del canal Beagle i illes properes fins als segles XVIII-XIX. La seva principal font d'alimentació eren els recursos marins, entre els que destaquen els mol·luscs. L'estudi de les espècies i les mides de les petxines presents als jaciments arqueològics indica que la societat yamana duia a terme una explotació sostenible dels recursos, atès que no consumia mol·luscs de mida petita, evitant-ne la sobreexplotació i desaparició.La sociedad yamana, una de las últimas sociedades cazadoras- recolectoras de Tierra del Fuego (Argentina), vivió en la zona del canal Beagle e islas cercanas hasta los siglos XVIII-XIX. Su principal fuente de alimentación eran los recursos marinos, entre los que destacan los moluscos. El estudio de las especies y los tamaños de las conchas presentes en los yacimientos arqueológicos indica que la sociedad yamana llevaba a cabo una explotación sostenible de los recursos, ya que no consumía moluscos de pequeño tamaño, evitando así su sobreexplotación y desaparición