Biblioterapia infantil: la literatura al servicio de la salud

El estudio realizado demuestra la existencia de una polémica entre el uso terapéutico, por parte de profesionales, y el uso con finalidades lúdicas de la práctica que dificulta su implantación en España. Juzgar la eficacia de la biblioterapia es una tarea compleja, puesto que es difícil delimitar hasta qué punto los cambios experimentados por el paciente de deben a su uso o responden a otros factores (medicación u otras terapias). Para potenciar el uso de la biblioterapia, se propone incentivar una cooperación transversal entre profesionales de la salud y de la información para así crear una red de trabajo que garantice la calidad de su aplicación

Los bibliotecarios de las bibliotecas para pacientes en España: evolución histórica de una profesión

[spa] Evolución histórica del perfil profesional de los responsables de las bibliotecas para pacientes en España a partir de la consulta de la bibliografía especializada. Se han identificado algunas características en relación con estos responsables que apuntan a cómo debería ser y cómo es en realidad este perfil: normalmente son voluntarios y personal sin formación pero se reclaman profesionales especializados si se pretende ofrecer un servicio de calidad y tener el reconocimiento tanto de la administración pública y del hospital como de los mismos usuarios. Inicialmente este responsable debía tener un perfil de bibliotecario de biblioteca pública en lo que a gestión de la colección y al trato con los pacientes se refiere. En la actualidad se le han asignado tareas que lo aproximan al profesional de la biblioteca médica sobre todo a partir de la aprobación de la ley sobre el derecho a la información de los pacientes. [eng] Evolution of the professional profile of the people in charge of the hospital patients' libraries in Spain through the specialized bibliography. Some characteristics have been identified pointing how is their profile actually, and how it should be. They are usually volunteers with no specific training, but when the aim is to offer a service of good quality and to achieve the recognition by the civil service, the hospital and also the users, a professional with specific training is required. In the beginning, the ones in charge had to have a profile according to a public library librarian: regarding the collection management and the dealing with the user. Nowadays their tasks are closer to the medical libraries' librarians, especially after the Patient's Right to Information Act

Les biblioteques per a pacients: descrivint el present, imaginant el futur (La Regió Sanitària Barcelona)

[cat] Objectius: resoldre el conflicte semàntic inherent al terme biblioteca per a pacients (BPAP) des dels seus orígens, elaborar un estat de la qüestió de la situació actual per conèixer el grau d'implantació d'aquestes biblioteques a partir de l'estudi dels hospitals de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública de Catalunya (XHUP) de la Regió Sanitària Barcelona (RSB) i establir un marc de treball per a l'elaboració d'unes directrius específiques per a les BPAP catalanes. Metodologia: partint de la base que aquest servei als ciutadans hospitalitzats forma part dels compromisos que té la biblioteca pública (BP) amb la societat, es realitza un estudi paral•lel des de la perspectiva dels hospitals, com s'havia fet tradicionalment, i des de la BP. La revisió bibliogràfica permet una visió de realitats i experiències internacionals i espanyoles. Per al cas català, s'ha completat amb un treball de camp: s'han descrit les BPAP dels hospitals de la XHUP de la RSB com a mostra extrapolable a tot Catalunya (formen part de l'administració pública, representen més del 50% dels hospitals de la XHUP, n'hi ha de tots els nivells i especialitats, s'ubiquen tant dins d'una gran ciutat com en nuclis urbans més petits). La metodologia seguida garanteix un 100% de respostes amb una màxima qualitat i adequació (entrevistes telefòniques per a tota la mostra i visites a BP i hospitals en els casos més significatius). Resultats del treball de camp: el 50% dels hospitals de la XHUP de la RSB tenen una BPAP de les quals el 29% compta amb la participació de la BP i el 71% és un servei independent. L'anàlisi qualitatiu de les dades mostra serveis amb una qualitat molt baixa, a càrrec de voluntaris amb nul•la formació bibliotecària i sense interès per l'animació lectora. Cap biblioteca ofereix informació relacionada amb la salut i tots els responsables (bibliotecaris i voluntaris) es neguen a qualsevol actuació en aquest sentit des de la BPAP. Els casos en què la BP hi participa la qualitat del servei millora substancialment; amb tot, la relació entre hospital i BP no es ni tan fluida ni tan freqüent com caldria. Les BP son conscients de les seves funcions però la manca de recursos humans i la complexitat de la gestió ho dificulten. Els gestors dels hospitals desconeixen el potencial de la BP en relació amb la creació i administració d’un servei bibliotecari per a pacients dins del mateix hospital com la col•laboració que poden establir-hi per a l’acompliment de les funcions educatives sanitàries. Es produeix una infrautilització de recursos. Conclusions: la BPAP tradicional (un carro amb llibres i revistes per entretenir) ha quedat superada per raó dels canvis socials i culturals però també per la incorporació de les TIC. Es proposa un nou model de BPAP entès com un servei amb una doble funció: permetre continuar exercint el dret a l'accés a la cultura i a la informació per part dels malalts malgrat la seva hospitalització tal com es recull al Manifest de la Unesco de la biblioteca pública (1994), i facilitar el dret a la informació sobre la pròpia salut i a una educació sanitària. Per a l'elaboració d'unes directrius caldrà tenir en compte el potencial que existeix en la col•laboració entre BP, BPAP i les biblioteques especialitzades en ciències de la salut dels propis hospitals així com els grans avantatges que suposen les TIC. Una BPAP ha de comptar amb un bibliotecari professional, un pressupost propi i el compromís i la implicació tant de la BP com de l'hospital.[eng] Objectives: to resolve the inherent semantic conflict in the term library for patients from its origins; to develop a state of the art of the present situation to determine the degree of implementation of these libraries from the study of the hospitals in the Hospital Network of Public Use in Catalonia at the Health Area of Barcelona as a extrapolated sample for all Catalonia; and establish a framework for the development of guidelines specific to the Catalan libraries for patients. Methodology: on the basis that this service to hospitalized citizens is part of the commitments the public library has with society, a paralel study is done from the perspective of the hospitals, as it had traditionally been done, and from that of the public library. Field research results: The analysis of the data shows services of low quality, in charge of volunteers with null librarian training and without interest in the reading animation. Any library offers information related with health and the managers do not consider it necessary. In the cases in which the public library takes part the quality of the service improves substantially. Public libraries are aware of their functions, while hospital managers don't know the potential of the public library in regard to the creation and management of a library service for patients. It is produced an underuse of resources. Conclusions: the traditional library for patients has been surpassed due to the social and cultural changes and to the incorporation of the IT. It is proposed a new model of library for patients with a dual function: allow hospitalized people to continue exerting the right to the access to culture and information, as stated in the UNESCO Public Library Manifesto (1994) and facilitate the right to the information on one's own health and to a sanitary education. For the preparation of guidelines it will be necessary to take into account the potential that exists in the collaboration between public libraries, libraries for patients and libraries specialized in health science of the hospitals as well as the big advantages that suppose the IT. A library for patients should have a professional librarian, its own budget and the commitment and the involvement of both the public library and the hospital

Empoderamiento de los ciudadanos desde la atención primaria: alfabetización sanitaria y prescripción web

La alfabetización y la prescripción web son claves para el empoderamiento de los paciente y deben promoverse desde la atención primaria. Los objetivos que se plantean son, entre otros, fomentar la proactividad y el diálogo entre los profesionales de la salud y la ciudadanía, y mejorar la calidad asistencial mediante un uso eficiente de los recursos

El dret a la informació del pacient: una aproximació legal i deontològica

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/16812 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/16830[eng] Aim: The paper examines the current situation of recognition of patients' right to information in international standards and in the national laws of Belgium, France, Italy, Spain (and Catalonia), Switzerland and the United Kingdom. Methodology: International standards, laws and codes of ethics of physicians and librarians that are currently in force were identified and analyzed with regard to patients' right to information and the ownership of this right. The related subjects of access to clinical history, advance directives and informed consent were not taken into account. Results: All the standards, laws and codes analyzed deal with guaranteeing access to information. The codes of ethics of both physicians and librarians establish the duty to inform. Conclusions: Librarians must collaborate with physicians in the process of informing patients.[cat] Objectiu: presentar l'estat de la qüestió sobre el reconeixement de l'exercici del dret a la informació dels pacients en la legislació i en els codis deontològics de metges i bibliotecaris de diversos països d'Europa occidental: Bèlgica, França, Itàlia, Espanya (i Catalunya), Suïssa i el Regne Unit. Metodologia: identificació, localització i anàlisi de les lleis i els codis deontològics actualment vigents en relació amb el dret a la informació dels pacients. S'han desestimat qüestions com ara l'accés a la història clínica, les voluntats anticipades o el consentiment informat. Conclusions: és un tema de màxima actualitat. El bibliotecari ha de col·laborar junt amb el personal medicosanitari en el procés d'informar el pacient. La totalitat de normes, lleis i codis analitzats preveuen la garantia d'accés a la informació

Cómo concienciar a los alumnos de su propio aprendizaje: un caso práctico en el área de biblioteconomía y documentación

Presentat com a comunicació a les III Jornadas internacionales de innovación universitaria: métodos docentes afines al E.E.E.S., 2006, MadridNuestra experiencia docente nos ha demostrado que de manera habitual los alumnos universitarios entienden las asignaturas de una misma titulación como compartimentos estancos, de tal manera que difícilmente se produce un flujo natural de contenidos entre unas y otras. El EEES ha supuesto una oportunidad para todos los profesores universitarios de reflexionar sobre el proceso de enseñanza-aprendizaje de los alumnos y sobre las estrategias metodológicas que favorecen dicho proceso. En este contexto, en la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, a partir del curso 2003-04 y desde las asignaturas Bibliotecas de Investigación (obligatoria de primero) y Practicum en Bibliotecas de Investigación (obligatoria de tercero), hemos proyectado el desarrollo de un conjunto de estrategias que facilitan el aprendizaje de las competencias específicas y transversales propias de nuestra àrea tales como: el conocimiento de los sistemas informativos del país, las operaciones de la gestión de la información, las técnicas de administración de centros y servicios, la capacidad de integración en equipos humanos profesionales, la motivación para la cooperación o el razonamiento crítico. La elección de ambas asignaturas no es producto del azar sino que forman un continuum temático y metodológico que favorece la realización de este trabajo conjunto. Esta comunicación presenta nuestra experiencia sobre cómo los alumnos toman conciencia de su propio aprendizaje a lo largo de la carrera mediante la aplicación práctica de las competencias adquiridas en la asignatura de Bibliotecas de investigación; dicha aplicación se produce durante su estancia en la diversa tipología de centros de prácticas que constituyen las bibliotecas de investigación (bibliotecas nacionales, parlamentarias, universitarias, especializadas y centros de documentación)

Recursos d'informació i lleure per a infants malalts

Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8961A compilation of digital resources for information and play activities for hospitalized children and their families. For each resource, we present an outline of the organization that promotes it and its objectives.Recopilació de recursos digitals d'informació i d'oci adreçats a infants hospitalitzats i a les seves famílies. De cada recurs es fa una descripció de l'organització que el promou i dels seus objectius

El uso de la prensa diaria en la docencia de la biblioteconomía: una propuesta interdisciplinar

Presentat com a comunicació a les IV Jornadas internacionales de innovación universitaria: métodos docentes afines al E.E.E.S. Madrid, 12 i 13 de juliol de 2007.En la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, desde las asignaturas impartidas en el primer semestre del tercer curso, Classificació i Indexació en Ciències Socials (optativa) y Recursos i Serveis en Unitats d¿Informació (obligatoria), realizamos durante los cursos 2003-2004/2005-2006 una actividad interdisciplinar a partir de la prensa. La elección de ambas asignaturas respondió, primero, al hecho de que el trabajo conjunto refuerza en el alumno una concepción global de la biblioteconomía. En segundo lugar, porque había una mayoría de alumnos matriculados en ambas asignaturas. Y, en tercer lugar, porque la Gestión forma parte de las Ciencias Sociales. Nuestra propuesta consiste en la presentación del uso selectivo de la prensa diaria como recurso pedagógico de los contenidos teóricoprácticos. Así, una entrevista a un director de orquesta nos permite comparar la dirección orquestal con el liderazgo de una organización. La lectura obliga a un ejercicio de comprensión, análisis y síntesis que concluirá con la aplicación de los lenguajes documentales. Con esta actividad (individual o grupal) conseguimos diversos objetivos propuestos por el EEES: dominio del vocabulario básico de ambas asignaturas, las técnicas propias de éstas y la capacidad de interpretar situaciones y adaptar procesos. En lo que respecta a competencias transversales, se perfecciona la comunicación oral y escrita, la capacidad de análisis y síntesis y, también, la capacidad de razonar críticamente. En relación con las habilidades, se mejoran las operaciones de la gestión de la información y las técnicas de administración de centros y servicios

Internet i salut: què en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP. Una aproximació

Resultats d'una enquesta passada als assistents a una sessió clínia en un EAP. Els objectius de l'enquesta, en relació amb els professionals de la salut, són: conèixer l'ús que fan d'Internet en l'àmbit professional; conèixer quin ús fan de la prescripció web; saber si utilitzen el correu electrònic per comunicar-se amb els pacients; saber com perceben la consulta sobre informació mèdica o de salut a Internet per part dels seus pacients; i, finalment, identificar els recursos informatius sobre salut a Internet que utilitzen més, en relació amb els seus pacients