80 research outputs found
Los fundamentos de una investigaciĂłn sobre la concepciĂłn de las finalidades cĂvicas y culturales del profesorado de geografĂa e historia. Objetivo de esta etapa
Se considera que, en Francia, la enseñanza de la geografĂa y de la historia es necesaria por su contribuciĂłn a la cultura compartida y al reconocimiento del interĂ©s general y, por ende, a la reflexiĂłn y a la acciĂłn social y polĂtica. El contexto polĂtico, cultural y escolar contemporáneo y la propia actitud de los docentes de estas materias tiende a convertir en frágil la legitimidad de tales finalidades. De repente, el propio sentido de la historia y de la geografĂa escolar es el que se debilita o se suprime de las prácticas corrientes de clase. Presentamos aquĂ la problemática y la metodologĂa sobre la toma de conciencia de tales finalidades, investigaciĂłn que persigue, además de analizar lo ya existente, producir acciones de formaciĂłn. Nos hemos quedado con tres conceptos como marco teĂłrico: los de conciencia histĂłrica, conciencia territorial y conciencia cĂvica, que hemos intentado precisar e incluso construir y articular. Para analizar las concepciones del profesorado, hemos optado por entrevistas semidirigidas con maestros de educaciĂłn primaria y secundaria voluntarios, aunque poco numerosos. Al cabo de un año de investigaciĂłn, el principal resultado que hemos obtenido es la reflexiĂłn acerca de la conciencia histĂłrica, territorial y cĂvica, que nos conduce a una lectura dinámica y crĂtica de la geografĂa y de la historia escolares, lectura que consideramos propicia para renovar la forma de enseñarlas.It is considered that, in France, the teaching of geography and history is necessary for their contribution to shared culture and for the recognition of general interest; and therefore, for reflection and social and political action. The contemporary political, cultural and school context and the attitude of the teachers themselves as regards these subject matters tends to weaken the legitimacy of such aims. Suddenly, it is the sense of school history and geography itself which weakens or is suppressed from regular class practice. We present here the issues and methodology regarding the realisation of such aims; this research, besides analysing what already exists, tries to produce training actions. We have kept three concepts which make up our theoretical framework: historical awareness, territorial awareness and civic awareness, which we have tried to specify and even build up and formulate. In order to analyse the teaching staff’s conceptions, we have chosen semi-conducted interviews with primary and secondary education volunteers, although there were few of them. After a year’s research, the main result we have obtained is the reflection on historical awareness, territorial awareness and civic awareness, which leads us to a dynamic and critical reading of school geography and history, a reading we consider favourable for renewing the way of teaching them.Se considera que, en Francia, la enseñanza de la geografĂa y de la historia es necesaria por su contribuciĂłn a la cultura compartida y al reconocimiento del interĂ©s general y, por ende, a la reflexiĂłn y a la acciĂłn social y polĂtica. El contexto polĂtico, cultural y escolar contemporáneo y la propia actitud de los docentes de estas materias tiende a convertir en frágil la legitimidad de tales finalidades. De repente, el propio sentido de la historia y de la geografĂa escolar es el que se debilita o se suprime de las prácticas corrientes de clase. Presentamos aquĂ la problemática y la metodologĂa sobre la toma de conciencia de tales finalidades, investigaciĂłn que persigue, además de analizar lo ya existente, producir acciones de formaciĂłn. Nos hemos quedado con tres conceptos como marco teĂłrico: los de conciencia histĂłrica, conciencia territorial y conciencia cĂvica, que hemos intentado precisar e incluso construir y articular. Para analizar las concepciones del profesorado, hemos optado por entrevistas semidirigidas con maestros de educaciĂłn primaria y secundaria voluntarios, aunque poco numerosos. Al cabo de un año de investigaciĂłn, el principal resultado que hemos obtenido es la reflexiĂłn acerca de la conciencia histĂłrica, territorial y cĂvica, que nos conduce a una lectura dinámica y crĂtica de la geografĂa y de la historia escolares, lectura que consideramos propicia para renovar la forma de enseñarlas
Die Bildung fĂĽr eine nachhaltige Entwicklung: zwischen Ministerbefehlen und didaktischen Hindernissen
L\u27éducation au développement durable (EDD), prescrite en France depuis 2004, est censée s\u27articuler sur les disciplines existantes au primaire et au secondaire. Or le statut des savoirs et les pratiques usuelles de l\u27histoire-géographie et des sciences de la vie et de la Terre s\u27avèrent en contradiction avec ce qui caractérise l\u27EDD, telle que l\u27ont définie et expérimentée de nombreux auteurs. En outre, les enjeux éthiques et civiques de l\u27EDD sont inégalement pris en charge. L\u27analyse des projets construits par des enseignants, l\u27observation de cours, des entretiens et des questionnaires passés auprès d\u27enseignants débutants confortent ce constat. Elle met aussi en évidence d\u27autres obstacles et parfois des points d\u27appui pour introduire l\u27EDD à l\u27École. (DIPF/Orig.)Bildung für nachhaltige Entwicklung (BNE), in Frankreich seit 2004 verpflichtend, soll mit den vorhandenen Disziplinen der Primar- und Sekundarstufe verbunden werden. Wie sich herausstellte stehen jedoch die Bildungsinhalte und die üblichen Unterrichtspraktiken in Geschichte, Geographie und Mensch und Umwelt in Kontrast zu jenem Fachwissen, welches von zahlreichen Autoren als Bestandteil von BNE definiert und angewendet wird. Zudem legt die Analyse von Projekten, welche durch Lehrpersonen erarbeitet wurden, von Unterrichtsbeobachtungen, sowie Gesprächen mit und Befragungen von Berufseinsteigern und -einsteigerinnen nahe, dass die im Konzept BNE angelegte ethischen und zivilgesellschaftlichen Herausforderungen ungenügend in Betracht gezogen werden. Dieselbe Analyse beleuchtet weitere Schwachpunkte in der Umsetzung von BNE und nennt zugleich Ansatzpunkte für eine Einführung von BNE in der Schule. (DIPF/Orig.
DE COCK Laurence & PICARD Emmanuelle. La fabrique scolaire de l’histoire, illusions et désillusions du roman national
L’ambition des auteurs est de donner à comprendre comment est produite l’histoire scolaire à la charnière entre le xxe et le xxie siècles, dans un contexte particulièrement vif. L’histoire scolaire apparaît en effet comme un des usages publics de l’histoire les plus massifs et les plus directement pilotés par le politique, même lorsque, comme en France, les manuels ne sont pas contrôlés par l’État. On comprend donc l’intérêt pour le CVUH (Comité de vigilance face aux usages publics de l’histo..
Baillat Gilles, Niclot Daniel & Ulma Dominique. La formation des enseignants en Europe. Approche comparative
Cet ouvrage rassemble dix-huit contributions, sélectionnées et réécrites à partir des communications au colloque du même nom qui s’est déroulé à l’initiative de la Conférence des directeurs d’IUFM à la fin de l’année 2008. Comme l’indique Gilles Baillat, les systèmes de formation se sont construits avec des histoires profondément différentes et gèrent diversement des dimensions disciplinaires, didactiques, pédagogiques, professionnelles. Mais partout s’affirme le souci d’améliorer l’efficacit..
Les qüestions socialment vives, un repte per a la història i la geografia escolars?
Una qĂĽestiĂł socialment viva (QSV) Ă©s, segons la definiciĂł de Legardez et Simon- neaux (2006), una qĂĽestiĂł que no estĂ decidida ni per la ciència ni per la societat; que estĂ oberta i suscita debats i controvèrsies. És socialment viva si aquests debats sĂłn, sobre tot, socials; Ă©s cientĂficament viva si aquests debats es refereixen tambĂ© a les ciències, als investigadors, en desacord sobre les respostes vĂ lides que es puguin aportar. És, sovint, una qĂĽestiĂł mediatitzada. Representa un repte social, mobilitza valors, interessos i pot ser portadora d'emocions. Sovint, Ă©s polĂticament sensible. En un article anterior (2006a) analitzo la ciutadania com una qĂĽestiĂł socialment viva a la França contemporĂ nia. Els dos exemples que utilitzo en aquest article -el desenvolupament sostenible i la memòria d'esdeveniments foscos del passat- corresponen a aquesta definiciĂł, i sĂłn socialment i cientĂficament (en especial el desenvolupament sostenible) vius. Aquestes qĂĽestions sĂłn tambĂ© QSV en altres paĂŻsos occidentals, i fins i tot mĂ©s enllĂ . Limito, però, l'ambiciĂł de la meva anĂ lisi al meu principal Ă mbit de recerca: l'ensenyament secundari francès. Aquestes QSV plantegen a l'ensenyament de la Història i de la Geografia -tal i com funcionen a França- problemes importants. Això no significa que les QSV estiguin absents de l'ensenyament d'aquestes disciplines: es poden trobar exemples tant en les prescripcions com en les pistes obertes per alguns professors. Però si se les tracta com qĂĽestions cientĂfiques i socials vives, aleshores la disciplina escolar Ă©s modificada almenys en els seus sabers i en les seves prĂ ctiques; si, contrĂ riament, es vol mantenir la disciplina escolar tal i com estĂ actualment, aleshores les QSV perden la seva vivacitat i la seva complexitat. Aquest article es fonamenta en aquesta alternativa i proposa sobretot algunes pistes de reflexiĂł
Billouet Pierre (coord.). Débattre, pratiques scolaires et démarches éducatives
Voici un ouvrage au titre alléchant, dans un contexte où le débat, devenu une pratique disciplinaire prescrite à l’école primaire (cf. programmes de 2002) et en lycée depuis 2000, pose problème à de nombreux enseignants – et aux formateurs. Les auteurs ont contribué eux-mêmes à la formation dans l’IUFM des Pays de la Loire, par exemple lors de séminaires (ex. Récits et éducation morale, 2001-2003). À l’exception d’A. Touzeau, tous sont docteurs en philosophie. C’est donc très largement le que..
Henri Moniot (1935-2017)
La communauté des didacticiens de l’histoire est en deuil après le décès d’Henri Moniot le 3 avril 2017. Par son œuvre propre mais aussi par les liens qu’il a su tisser avec les didacticiens d’autres disciplines, avec les chercheurs qui ont inventé et développé la didactique de l’histoire en France et dans de nombreux autres pays, il a joué un rôle pionnier et fédérateur. La didactique de l’histoire, publié en 1993, a nourri des générations d’apprentis chercheurs et reste un ouvrage de référe..
Mémoires et histoire scolaire en France : quelques interrogations didactiques
Le rapport qu’entretiennent histoire et mĂ©moire Ă l’école est complexe et ambigu. Jusqu’aux annĂ©es quatre-vingt-dix, il a surtout Ă©tĂ© posĂ© comme la relation, lĂ©gitimĂ©e ou dĂ©noncĂ©e, entre savoirs historiques, histoire scolaire et mĂ©moire nationale. Dès les annĂ©es soixante, le dĂ©bat prend en compte le rapport entre le rĂ©cit national et des histoires rĂ©gionalistes qui revendiquent une place dans la culture scolaire, au nom des identitĂ©s et du droit au passĂ©. Cette dernière acception prĂ©vaut largement Ă l’heure actuelle mais cette fois au nom des minoritĂ©s dĂ©possĂ©dĂ©es de leur histoire, dès lors qu’elle n’a pas d’expression publique. Dans ces dĂ©bats, la mĂ©moire serait la forme d’une histoire parallèle, occultĂ©e et clandestine ; de leur cĂ´tĂ© les historiens tendent Ă distinguer histoire et mĂ©moire. L’histoire scolaire, elle, admet l’histoire mais non les mĂ©moires comme savoir de rĂ©fĂ©rence lĂ©gitime ; pourtant les commĂ©morations et le « devoir de mĂ©moire » s’y invitent de plus en plus frĂ©quemment. De telles Ă©volutions interrogent les composantes de la discipline scolaire : au premier chef les finalitĂ©s et les contenus mais aussi les pratiques, inĂ©galement connues dans ce domaine et, finalement, les apprentissages souvent plus espĂ©rĂ©s qu’avĂ©rĂ©s.The connection that exists at school between history and memory is complicated and ambiguous; it is source of debate and demands which recently intensified with public and political uses. School history accepts history but not memories as good legitimate reference. And yet commemoration ceremonies and the “duty to remember” are more and more in the schools. Such changes question the elements of that school subject : its purpose of building identity and citizenship, its contents and their changes, its teaching practices, not really evenly known in this field, and finally the learning that is more often wished for than actually delivered.La relaciĂłn que mantienen historia y memoria en la Escuela es compleja y ambigua ; alimenta debates y reivindicaciones que recientemente han sido avivados por los usos pĂşblicos y polĂticos de la historia y de la memoria. La historia escolar admite la historia pero no las memorias como saber de referencia legĂtimo ; sin embargo las conmemoraciones y el “deber de memoria” se invitan cada vez más frecuentemente. Tales evoluciones interrogan los componentes de la asignatura escolar : las finalidades identitarias y cĂvicas, los contenidos y sus renovaciones, las prácticas, desigualmente conocidas en este campo, y finalmente los aprendizajes a menudo más esperados que comprobados.Das Verhältnis zwischen Geschichte und Gedächtnis in der Schule ist komplex und mehrdeutig. Es gibt den Anlass zu Debatten und Forderungen, die die öffentlichen und politischen Anwendungen des Gedächtnisses und der Geschichte neulich haben aufleben lassen. Die Schulgeschichte duldet die Geschichte aber nicht die Erinnerungen als MaĂźstab gebendes Wissen, während Gedenkfeier und “Erinnerungsgebot” (Aufarbeitung der Vergangenheit) immer öfter daran teilhaben. Eine solche Entwicklung stellt die Komponenten des Schulfachs Geschichte in Frage : ĂĽber seine Zwecke, was die Identitätsfrage und den BĂĽrgersinn betrifft, ĂĽber den Inhalt und seine Veränderungen, ĂĽber Praktiken, die in diesem Gebiet oft ungenĂĽgend bekannt sind, und schlieĂźlich ĂĽber das tatsächliche Erlernen, das oft eher erhofft als erwiesen ist
O Paradoxo Francês: cultura histórica significativa e didática da história incerta
A cultura popular francesa contribui enormemente para a histĂłria. Em contrapartida, a didática da histĂłria – em seu sentido francĂŞs – Ă© um tanto marginal, mesmo que tenha se desenvolvido fortemente desde a dĂ©cada de oitenta, em um contexto caracterizado por mudanças na sociedade e na escola, assim como na historiografia. A didática da histĂłria tem estudado os conteĂşdos, os objetivos e as práticas do ensino e do aprendizado da histĂłria, se apoiando em referĂŞncias da epistemologia, ciĂŞncias educacionais, psicologia, histĂłria da educação, etc., mas construindo suas prĂłprias abordagens teĂłricas. Entretanto, a didática da histĂłria Ă© pouco institucionalizada, nĂŁo tem lugar na formação de professores e seus resultados sĂŁo completamente reconstruĂdos quando transportados para a cultura profissional. Mesmo que sua influĂŞncia no ensino seja parca – o ensino nas escolas secundárias teve poucas mudanças nas Ăşltimas dĂ©cadas a didática da histĂłria francesa mostra dinamismo e profundidade teĂłrica.
Former contre les discriminations (ethno)culturelles
Pourquoi consacrer un dossier à la formation des personnels scolaires à la prévention des discriminations, en particulier (ethno)culturelles ? La lutte contre les préjugés et les discriminations figure aujourd’hui explicitement à l’agenda des politiques éducatives, dans un contexte où l’École est vivement rappelée à sa mission de favoriser l’égalité, le vivre ensemble et la démocratie. Cette injonction mérite d’être prise au sérieux. Les questions « classiques » – mais non nécessairement réso..
- …