A propòsit de la tradició textual i l'edició crítoca del Mil Prverbis (1302) de Ramon Llull

A partir de l’estudi del cas dels Milproverbis (1302), un dels cinc reculls deproverbis que Ramon Llull escrigué,el present article aborda alguns delsproblemes i els reptes que l’ediciód’una col·lecció de proverbis medievalpot plantejar al filòleg. El treballinclou en primer lloc una breu presentacióde l’estructura de l’obra, dels seustrets formals i de les característiquesgenerals de la tradició textual quel’ha transmès. Tot seguit s’analitzenun conjunt de llocs crítics que tenencom a denominador comú la dificultatd’escatir si els proverbis transmesosnomés per una branca o un grup detestimonis són autèntics o no

La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull

En aquest article s’aborda l’estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d’aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. Cada una de les sis parts en què es divideix el text conté vint, deu o dotze dístics que condensen en forma de proposició o màxima els arguments que s’addueixen. En el treball s’examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques d’aquestes proposicions, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s’estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalment, es valora la recepció de què ha estat objecte el text per part de la crítica contemporània. El treball destaca que la tria del vers i del discurs sentenciós s’ha de posar en relació amb el destinatari específic al qual va adreçat el text, el rei Jaume II d’Aragó, i amb la petició amb què Llull clou el poema: la sol·licitud d’un permís perquè pugui predicar a les sinagogues i les mesquites dels territoris de la Corona d’Aragó

Analogy and parallelism in Ramon Llull's proverbial style

Ramon Llull is the author of a large and remarkable corpus of proverbs. He wrote five proverb collections mainly between 1295 and 1302. After contextualizing these texts in the frame of Llull’s intellectual career, summarising their most relevant features and synthetizing some aspects of paremiological theory about proverb markers, this paper examines the use of a set of rhetoric figures in the formulation of proverbs, specially personification and parallelism, which is put into relation with the functions and applied contexts that Llull envisage for his own proverbs.

La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull

En aquest article s'aborda l'estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d'aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. En el treball s'examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques de les proposicions que componen el text, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s'estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalment, es valora la recepció de què ha estat objecte el text per part de la crítica contemporània. El treball destaca que la tria del vers i del discurs sentenciós s'ha de posar en relació amb el destinatari específic al qual va adreçat el text, el rei Jaume II d'Aragó, i amb la petició amb què Llull clou el poema: la sol·licitud d'un permís perquè pugui predicar a les sinagogues i les mesquites dels territoris de la Corona d'Aragó

L'analogia i el paral·lelisme en l'estil proverbial de Ramon Llull

Ramon Llull és autor d’un extens i excepcional corpus de proverbis, distribuït en cinc reculls que va escriure principalment entre 1295 i 1302. En aquest article, després de contextualitzar les col·leccions en el marc de la trajectòria intel·lectual de Llull, de presentar els seus trets més remarcables i de repassar breument alguns aspectes de la teoria paremiològica sobre els marcadors proverbials, s’analitza l’ús d’un conjunt de procediments retòrics en la formulació dels enunciats, en especial la personificació i el paral·lelisme, el qual es posa en relació amb les funcions i les aplicacions pràctiques que Llull mateix preveu per als seus proverbis

Computational framework for the white point interpretation based on nameability

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEn aquest treball presentem un marc per a l'estimació del punt blanc en imatges sota condicions no calibrades, on considerem múltiples solucions interpretades. D'aquesta manera, proposem la utilització d'una cua visual que ha estat relacionada amb la constància de color: aparellament de colors. Aquest aparellament de colors està guiat per la introducció d'informació semàntica referent al contingut de la imatge. Així doncs, introduïm informació d'alt nivell dels colors que esperem trobar en les imatges. Tenint en compte aquestes dues idees, aparellament de colors i informació semàntica, i les aproximacions computacionals a la constància de color existents, proposem un mètode d'estimació de punt blanc per condicions no calibrades que lliura múltiples solucions, en funció de diferents interpretacions dels colors d'una escena. Plantegem l'extracció de múltiples solucions ja que pot permetre extreure més informació de l'escena que els algorismes clàssics de constància de color. En aquest cas, les múltiples solucions venen ponderades pel seu grau d'aparellament dels colors amb la informació semàntica introduïda. Finalment demostrem que la solució plantejada permet reduir el conjunt de solucions possibles a un conjunt més significant, que és petit i fàcilment interpretable. El nostre estudi està emmarcat en un projecte d'anotació d'imatges que pretén obtenir descriptors que representen la imatge, en concret, els descriptors de la llum de l'escena. Definim dos contextos diferents per aquest projecte: condicions calibrades, quan coneixem alguna informació del sistema d'adquisició, i condicions no calibrades, quan no coneixem res del procés d'adquisició. Si bé ens hem centrat en el cas no calibrat, pel cas calibrat hem proposat també un mètode computacional de constància de color que introdueix l'assumpció de 'món gris' relaxada per a generar un conjunt de solucions possibles més reduït. Aquest mètode té un bon rendiment, similar al dels mètodes existents, i redueix el tamany del conjunt de solucions obtingut.In this work we present a framework for white point estimation of images under uncalibrated conditions where multiple interpretable solutions can be considered. In this way, we propose to use the colour matching visual cue that has been proved as related to colour constancy. The colour matching process is guided by the introduction of semantic information regarding the image content. Thus, we introduce high-level information of colours we expect to find in the images. Considering these two ideas, colour matching and semantic information, and existing computational colour constancy approaches, we propose a white point estimation method for uncalibrated conditions which delivers multiple solutions according to different interpretations of the colours in a scene. However, we present the selection of multiple solutions which enables to obtain more information of the scene than existing colour constancy methods, which normally select a unique solution. In this case, the multiple solutions are weighted by the degree of colour matching between colours in the image and semantic information introduced. Finally, we prove that the feasible set of solutions can be reduced to a smaller and more significant set with a semantic interpretation. Our study is framed in a global image annotation project which aims to obtain descriptors which depict the image, in this work we focus on illuminant descriptors.We define two different sets of conditions for this project: (a) calibrated conditions, when we have some information about the acquisition process and (b) uncalibrated conditions, when we do not know the acquisition process. Although we have focused on the uncalibrated case, for calibrated conditions we also propose a colour constancy method which introduces the relaxed grey-world assumption to produce a reduced feasible set of solutions. This method delivers good performance similar to existing methods and reduces the size of the feasible set obtained