8 research outputs found

    Una visión arqueológica desde las fuentes escritas : Almuñécar

    Get PDF
    Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 9. La explicación de la Edad Media a través de la Arqueología.Para este proceso de investigación que estamos llevando a cabo es fundamental tener en cuenta las fuentes escritas aplicadas a los estudios arqueológicos. Debido a que nos aportan multitud de información relacionada con la ciudad y el campo. Sobre todo para nuestro caso es sumamente importante tener en cuenta tanto las fuentes documentales como las arqueológicas debido a que Almuñécar a sufrido un poblamiento continuado durante toda su historia y es necesario acudir a las fuentes escritas, como un punto de sustento de la arqueología, para poder llegar a realizar una reconstrucción y de los medios de producción de la ciudad islámica en su tránsito a la ciudad castellana.Due to all the information that written sources offer about city and countryside life, it is vital to use them related to the archaeological studies, as we have tried to do. For this case in particular, is really important to use both written and archaeological sources because Almuñecar has been continuously occupied for ages and it is often necessary to turn to the written sources as a support for Archaeology, in order to achieve an urban reconstruction and infer the means of production during the transition from the Islamic to the Castilian city.Per aquest procés d'investigació que estem duent a terme és fonamental tenir present les fonts escrites aplicades als estudis arqueològics. Degut a què ens aporten multitud d'informació relacionada amb la ciutat i el camp. Sobretot per al nostre cas és summament important tenir en compte tan les fonts documentals com les arqueològiques degut a què Almuñécar ha sofert un poblament continuat durant tota la seva història i és necessari acudir a les fonts escrites, com un punt de sosteniment de l'arqueologia, per poder arribar a realitzar una reconstrucció i dels mitjans de producció de la ciutat islàmica en el seu trànsit a la ciutat castellana

    Una visión arqueológica desde las fuentes escritas : Almuñécar

    Get PDF
    Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 9. La explicación de la Edad Media a través de la Arqueología.Para este proceso de investigación que estamos llevando a cabo es fundamental tener en cuenta las fuentes escritas aplicadas a los estudios arqueológicos. Debido a que nos aportan multitud de información relacionada con la ciudad y el campo. Sobre todo para nuestro caso es sumamente importante tener en cuenta tanto las fuentes documentales como las arqueológicas debido a que Almuñécar a sufrido un poblamiento continuado durante toda su historia y es necesario acudir a las fuentes escritas, como un punto de sustento de la arqueología, para poder llegar a realizar una reconstrucción y de los medios de producción de la ciudad islámica en su tránsito a la ciudad castellana.Due to all the information that written sources offer about city and countryside life, it is vital to use them related to the archaeological studies, as we have tried to do. For this case in particular, is really important to use both written and archaeological sources because Almuñecar has been continuously occupied for ages and it is often necessary to turn to the written sources as a support for Archaeology, in order to achieve an urban reconstruction and infer the means of production during the transition from the Islamic to the Castilian city.Per aquest procés d'investigació que estem duent a terme és fonamental tenir present les fonts escrites aplicades als estudis arqueològics. Degut a què ens aporten multitud d'informació relacionada amb la ciutat i el camp. Sobretot per al nostre cas és summament important tenir en compte tan les fonts documentals com les arqueològiques degut a què Almuñécar ha sofert un poblament continuat durant tota la seva història i és necessari acudir a les fonts escrites, com un punt de sosteniment de l'arqueologia, per poder arribar a realitzar una reconstrucció i dels mitjans de producció de la ciutat islàmica en el seu trànsit a la ciutat castellana

    Repeat cryoablation as a redo procedure for atrial fibrillation ablation: Is it a good choice?

    Get PDF
    Background: Ablation of atrial fibrillation (AF), both cryoablation ablation (CBA) and radiofrequency catheter ablation (RFCA), have demonstrated to be safe and effective. About 1 in 3 patients may face a redo due to recurrence and the best technique is unknown. The aim of this study is to assess the efficacy of CBA as a repeat procedure in patients with prior CBA or RFCA. Methods: A nation-wide CBA registry (RECABA) was analyzed and patients were compared who had previously undergone CBA (Prior-CB) or RFCA (Prior-RF). The primary endpoint was AF recurrence at 12 months after a 3-month blanking period. A survival analysis was performed, univariate and multivariate Cox models were also built. Results: Seventy-four patients were included. Thirty-three (44.6%) were in the Prior-CB group and 41 (55.4%) in the Prior-RF. There were more reconnected pulmonary veins in the Prior-RF than in Prior-CB group (40.4% vs.16.5%, p = 0.0001). The 12-month Kaplan–Meier estimate of freedom from AF recurrence after the blanking period was 61.0% (95% confidence interval [CI] 41.4–75.8%) in the Prior-CB, and 89.2% (95% CI 73.6–95.9%) in the Prior-RF group (p = 0.002).  Multivariate Cox regression pointed Prior-CB as the sole independent predictor of AF recurrence, with an adjusted HR of 2.67 (95% CI 1.05–6.79). Conclusions: Repeat CBA shows higher rates of AF recurrences compared to CBA after a previous RFCA despite presenting less reconnected veins at the procedure. These data suggest that patients with AF recurrence after CBA may benefit from other ablation techniques after a recurrence. RECABA is registered at clinicaltrials.gov with the Unique Identifier NCT02785991

    Una visión arqueológica desde las fuentes escritas: Almuñécar

    No full text
    Per aquest procés d’investigació que estem duent a terme és fonamental tenir present les fonts escrites aplicades als estudis arqueològics. Degut a què ens aporten multitud d’informació relacionada amb la ciutat i el camp. Sobretot per al nostre cas és summament important tenir en compte tan les fonts documentals com les arqueològiques degut a què Almuñécar ha sofert un poblament continuat durant tota la seva història i és necessari acudir a les fonts escrites, com un punt de sosteniment de l’arqueologia, per poder arribar a realitzar una reconstrucció i dels mitjans de producció de la ciutat islàmica en el seu trànsit a la ciutat castellana.Due to all the information that written sources offer about city and countryside life, it is vital to use them related to the archaeological studies, as we have tried to do. For this case in particular, is really important to use both written and archaeological sources because Almuñecar has been continuously occupied for ages and it is often necessary to turn to the written sources as a support for Archaeology, in order to achieve an urban reconstruction and infer the means of production during the transition from the Islamic to the Castilian city.Para este proceso de investigación que estamos llevando a cabo es fundamental tener en cuenta las fuentes escritas aplicadas a los estudios arqueológicos. Debido a que nos aportan multitud de información relacionada con la ciudad y el campo. Sobre todo para nuestro caso es sumamente importante tener en cuenta tanto las fuentes documentales como las arqueológicas debido a que Almuñécar a sufrido un poblamiento continuado durante toda su historia y es necesario acudir a las fuentes escritas, como un punto de sustento de la arqueología, para poder llegar a realizar una reconstrucción y de los medios de producción de la ciudad islámica en su tránsito a la ciudad castellana

    La ciudad de Almuñécar y su distrito en época medieval: sus sistemas defensivos

    Get PDF
    Los objetivos que nos planteamos en este trabajo son analizar las estructuras emergentes que se conservan para poder dilucidar la técnica con la que se construyeron, la época en la que dicha construcción fue levantada. Analizar la procedencia de los materiales utilizados en las diferentes edificaciones objeto de estudio. Otro de los objetivos, es poder distinguir los distintos arreglos que tuvieron lugar durante la época nazarí y posterior conquista castellana, con lo que también obedece al cambio de técnica constructiva y uso de materiales que viene aparejada con el uso de proyectiles pirobalísticos por parte de los castellanos. Así como distinguir los distintos tramos realizados y reparados desde época nazarí hasta la castellana.Tesis Univ. Granada

    Una visión arqueológica desde las fuentes escritas : Almuñécar

    No full text
    Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 9. La explicación de la Edad Media a través de la Arqueología.Para este proceso de investigación que estamos llevando a cabo es fundamental tener en cuenta las fuentes escritas aplicadas a los estudios arqueológicos. Debido a que nos aportan multitud de información relacionada con la ciudad y el campo. Sobre todo para nuestro caso es sumamente importante tener en cuenta tanto las fuentes documentales como las arqueológicas debido a que Almuñécar a sufrido un poblamiento continuado durante toda su historia y es necesario acudir a las fuentes escritas, como un punto de sustento de la arqueología, para poder llegar a realizar una reconstrucción y de los medios de producción de la ciudad islámica en su tránsito a la ciudad castellana.Due to all the information that written sources offer about city and countryside life, it is vital to use them related to the archaeological studies, as we have tried to do. For this case in particular, is really important to use both written and archaeological sources because Almuñecar has been continuously occupied for ages and it is often necessary to turn to the written sources as a support for Archaeology, in order to achieve an urban reconstruction and infer the means of production during the transition from the Islamic to the Castilian city.Per aquest procés d'investigació que estem duent a terme és fonamental tenir present les fonts escrites aplicades als estudis arqueològics. Degut a què ens aporten multitud d'informació relacionada amb la ciutat i el camp. Sobretot per al nostre cas és summament important tenir en compte tan les fonts documentals com les arqueològiques degut a què Almuñécar ha sofert un poblament continuat durant tota la seva història i és necessari acudir a les fonts escrites, com un punt de sosteniment de l'arqueologia, per poder arribar a realitzar una reconstrucció i dels mitjans de producció de la ciutat islàmica en el seu trànsit a la ciutat castellana

    La ciudad de Almuñécar en el tránsito del mundo nazarí al castellano

    No full text
    El territorio de Almuñécar constituye un área con fértiles tierras para el cultivo, el mar para la pesca, y todo ello rodeado por unas cordilleras montañosas que la protegen con las fortalezas que circundan toda la costa en época nazarí. Dado este territorio, se procedió a la recopilación, ordenación y evaluación de la información existentes a nuestro alcance referentes a la ciudad de Almuñécar sobre su urbanismo y evolución a lo largo del período nazarí hasta su conquista por parte de los castellanos y al análisis arqueológico bajo el reconocimiento superficial del territorio de Almuñécar.The territory of Almuñécar is made up of an area of fertile land for crops, close to the sea for fishing, and all of it is surrounded by mountains ranges that protect this territory, and with fortresses all round the coast in the Nasrid age. We started to collect, arrange and evaluate all the existing information that we could obtain refers to the city of Almuñécar and an its town planning and evaluation during the Nasrid period until its conquest by the Castilians, as well as the archaeological survey of the territory of Almuñécar

    Cryoballoon ablation for persistent and paroxysmal atrial fibrillation: procedural differences and results from the spanish registry (RECABA)

    Get PDF
    Introduction: Cryoballoon ablation (CBA) has become a standard treatment for paroxysmal atrial fibrillation (PaAF) but limited data is available for outcomes in patients with persistent atrial fibrillation (PeAF). Methods: We analyzed the first 944 patients included in the Spanish Prospective Multi-center Observation Post-market Registry to compare characteristics and outcomes of patients undergoing CBA for PeAF versus PaAF. Results: A total of 944 patients (57.8 ± 10.4 years; 70.1% male) with AF (27.9% persistent) were prospectively included from 25 centers. PeAF patients were more likely to have structural heart disease (67.7 vs. 11.4%; p < 0.001) and left atrium dilation (72.6 vs. 43.3%; p < 0.001). CBA of PeAF was less likely to be performed under general anesthesia (10.7 vs. 22.2%; p < 0.001), with an arterial line (32.2 vs. 44.6%; p < 0.001) and assisted transeptal puncture (11.9 vs. 17.9%; p = 0.025). During an application, PeAF patients had a longer time to -30 °C (35.91 ± 14.20 vs. 34.93 ± 12.87 s; p = 0.021) and a colder balloon nadir temperature during vein isolation (-35.04 ± 9.58 vs. -33.61 ± 10.32 °C; p = 0.004), but received fewer bonus freeze applications (30.7 vs. 41.1%; p < 0.001). There were no differences in acute pulmonary vein isolation and procedure-related complications. Overall, 76.7% of patients were free from AF recurrences at 15-month follow-up (78.9% in PaAF vs. 70.9% in PeAF; p = 0.09). Conclusions: Patients with PeAF have a more diseased substrate, and CBA procedures performed in such patients were more simplified, although longer/colder freeze applications were often applied. The acute efficacy/safety profile of CBA was similar between PaAF and PeAF patients, but long-term results were better in PaAF patients
    corecore