Patrones de actividad cotidiana en personas mayores: ¿es lo que dicen hacer lo que desearían hacer?

El objetivo del presente artículo es explorar el patrón de actividades cotidianas y deseadas en una muestra de personas mayores, así como algunos factores que las condicionan y sus implicaciones para la satisfacción con la vida. Una muestra de 154 personas jubiladas de más de 60 años y que vivían en un entorno urbano participó en el estudio. Los datos sobre las actividades se recogieron mediante entrevistas individuales, mientras que para la satisfacción con la vida se utilizó la escala LSI. Nuestros resultados muestran que el patrón de actividades manifestadas para el día de ayer es muy similar al que se realizaría en un día ideal, aunque en éste se desearía pasar mucho más tiempo en compañía de otras personas. Factores como el sexo y el nivel educativo y económico afectan a las actividades realizadas, especialmente a las instrumentales y al tiempo dedicado al ocio. La diferencia entre el día de ayer y el día ideal se relacionó negativamente y de manera significativa, aunque modesta, con la satisfacción con la vida

Diferències en funció de l'edat i el gènere en una mostra d'adults espanyols sobre oci i temps lliure

El setembre del 2000 vam crear el grup de recerca interuniversitari GRE (Grup de Recerca en Envelliment) en el si de la FPCE Blanquerna. Aquest grup està format per professors d'aquesta Facultat i per professors del grup GIG (Grup d'Investigació en Gerontologia) de la Universitat de Barcelona, amb ànim d'investigar sobre la gent gran i la seva qualitat de vida. Som conscients que el canvi demogràfic de la població marcarà el s.XXI. Com han esmentat diferents mitjans de comunicació, un terç de la població espanyola tindrà més de 65 anys l'any 2020. És palès que, en les properes dècades, el nombre de persones grans augmentarà als països desenvolupats, ateses les millores del nivell de vida i la reducció de la taxa de natalitat; per tant, pensem que és un encert estratègic i una visió de futur desenvolupar iniciatives dirigides a conèixer i abordar les necessitats psíquiques i socials de les persones grans

Una proposta d’avaluació per competències a la universitat en una estructura modular

En aquest treball presentem una proposta d’avaluació per competències en una estructura modular que és fruit de la nostra experiència com a professors universitaris. Volem oferir un instrument d’avaluació conjunta per a tot l’equip de professors de mòdul, que sigui vàlid, àgil i operatiu i que permeti donar feedback, a cada estudiant, del seu procés d’aprenentatge. Després de presentar els trets més singulars de la nostra institució i exposar alguns referents teòrics en relació a l’avaluació de competències, indiquem quines són les competències que hem seleccionat i aprofundim en la metodologia de treball i avaluació d’aquestes. Aquesta metodologia varia segons els espais acadèmics: gran grup, grup mitjà i seminari. En cadascun d’aquests espais es treballen i s’avaluen unes competències determinades, tot i que, d’una forma més genèrica, totes es desenvolupen conjuntament en els tres àmbits. Considerem que és fonamental assenyalar que no es tracta d’avaluar «per assignatures» ni «per activitats», sinó d’avaluar les competències que es desenvolupen a través de les matèries i de les propostes de treball que s’especifiquen en el Pla Docent. L’instrument d’avaluació que presentem possibilita la participació de tot el professorat implicat en el mateix mòdul i, alhora, permet que cada professor utilitzi els seus propis indicadors d’avaluació, aconseguint harmonitzar les dinàmiques de treball individuals i de grup

Condicionants socioeconòmics del rendiment acadèmic

En aquest treball es presenten els principals resultats d'una investigació sobre la relació entre les característiques socioeconòmiques i el rendiment acadèmic dels estudiants a nivell universitari. La mostra està formada per estudiants de les diplomatures en Ciències Empresarials de Girona i Sabadell. Els resultats mostren que els estudiants es poden classificar en tres categories socials: baixa, mitjana i alta. També mostren que el rendiment acadèmic no es pot associar a una categoria determinada. Això és explicable pel fet que el sistema educatiu ja ha realitzat la selecció en els nivells previs als estudis superiors.In this paper we present the results of a research about the relationship betwen the social economic characteristics of the students and their academiec achievement at university level. The sample was formed with students of business administration from the business schools of Girona and Sabadell. The results show that the students can be classified in three social economic categories: low middle and high. They also show that the academic achieveent can not be associated to any dermined category. This can be explained by the fact that the educational system has alread done a selection in previous levels of studies

A proteomic analysis of the statocyst endolymph in common cuttlefish (Sepia officinalis): an assessment of acoustic trauma after exposure to sound

Here, the proteomic analysis of the endolymph was performed before and after sound exposure to assess the efects of exposure to low intensity, low frequency sounds on the statocyst endolymph of the Mediterranean common cuttlefsh (Sepia ofcinalis), determining changes in the protein composition of the statocyst endolymph immediately and 24h after sound exposure. Signifcant diferences in protein expression were observed, especially 24h after exposure. A total of 37 spots were signifcantly diferent in exposed specimens, 17 of which were mostly related to stress and cytoskeletal structure. Among the stress proteins eight spots corresponding to eight hemocyanin isoforms were under-expressed possible due to lower oxygen consumption. In addition, cytoskeletal proteins such as tubulin alpha chain and intermediate flament protein were also down-regulated after exposure. Thus, endolymph analysis in the context of acoustic stress allowed us to establish the efects at the proteome level and identify the proteins that are particularly sensitive to this type of trauma.Postprint (published version

Efecto de la musicoterapia en el estado de ánimo y calidad de vida de pacientes con cáncer colorrectal

Aim: To evaluate the effectiveness of a mu­sic therapy treatment on mood and quality of life of colorectal cancer patients. Method: Eighteen subjects (14 women and 4 men) who were diagnosed with colorectal cancer participated in a music therapy pro­gram consisting of eight weekly group music therapy sessions, 90 minute-session. Partici­pants completed the following instruments before and after the intervention (pre/post): the Hospital Anxiety and Depression Scale (HADS), the Profile of Mood States-Short Form A (POMS-A), the Global Quality of Life Scale and the Functioning Scales of the European Organization for Research and Treatment of Cancer-Quality of Life Core Questionnaire-C30 (EORTC-QLQ-C30). A 3 item Numerical Rating Scale (NRS) for Anxiety, Sadness and Physical Distress was administered at the be­ginning and end of each session (pre/post ses­sion). An Observation Behavior Form (designed ad hoc) was used to evaluate mood after each session. A Music Therapy Program Satisfaction Questionnaire (designed ad hoc) was adminis­tered at the end of the program. Results: Although all the obtained scores pointed to a desirable change direction, non significant changes were found in the POMS-A, HADS nor EORTC QLQ-C30. A significant im­provement was found in the Anxiety, Sadness and Physical Distress NRS items. The Music Therapy Program Satisfaction Questionnaire showed that participants perceived this type of intervention as very useful and very satis­factory.Objetivo: Evaluar la efectividad de un trata­miento de musicoterapia en el estado anímico y calidad de vida de pacientes diagnosticados de cáncer colorrectal (CCR). Método: Dieciocho sujetos (14 mujeres y 4 hombres) diagnosticados de CCR participaron en un tratamiento de ocho sesiones de musi­coterapia de grupo, de frecuencia semanal y 90 minutos/sesión. Se administró la Escala de Ansiedad y Depresión Hospitalaria (HAD), el Perfil de Estados de Ánimo – versión reducida A (POMS-A) así como la Escala de Calidad de Vida Global y Escalas de Funcionamiento del Cuestionario de Calidad de Vida de la EORTC-QLQ-30 (European Organization for Research and Treatment of Cancer-Quality of Life Core Questionnaire-30) en pre- y post-tratamiento. Se midió el nivel de Ansiedad, Tristeza y Ma­lestar Físico mediante una Escala de Valora­ción Numérica (EVN) en pre- y post-sesión. Se utilizó una Hoja de Observación y Registro de Conductas (instrumento propio –elaborado ad hoc) para registrar las respuestas de cada participante en cada sesión y un Cuestionario de Valoración del Programa de Musicoterapia (instrumento propio, elaborado ad hoc) al fina­lizar el programa. Resultados: No se han obtenido cambios estadísticamente significativos en el POMS-A, HAD ni EORTC QLQ-C30, si bien todas las puntuaciones obtenidas van en la dirección de cambio deseado. Se ha obtenido una dis­minución estadísticamente significativa de los niveles de EVN Global de Ansiedad, Tristeza y Malestar. El Cuestionario de Valoración recoge una percepción de alto grado de utilidad y sa­tisfacción por parte de los participantes