Estudi dendrocronològic dels efectes de la contaminació sobre les pinedes dels ports de Morella i Villarroya

Wood samples were taken from Pinus halepensis, Pinus nigra and Pinus sylvestris in a large area, 50 km away from the 1200 MW coal-fired power plant of Andorra (Teruel), presumably affected by SO, emissions since 1982. The standardized dendrochronological series of annual growth rings during 1936-1985 do not support the hypothesis of decreased tree growth during the last four years, perhaps because this period of sulphur dioxid emission is too short to produce detectable effects at these distances from the power plant.Es varen recollir mostres de fusta de tres espircies de pins, Pinus halepensis, Pinus nigra i Pinus sylvestris, d'una ampla zona a uns 50 km de la central ttrmica d'Andorra de Terol, que hom creu afectada per les emissions de SO, des de 1982. La mesura dels anells de creixement i l'estandardització de les stries dendrocronolbgiques del període 1936-1985, no confirmen la hipbtesi d'una reducció del creixement durant els últims quatre anys a causa de la contaminació, possiblement perqut el període d'emissió és massa curt per a produir efectes detectables en aquestes distancies de la central

Design of a swarm of Unmanned Aerial Vehicle for the exploration of Mars

Mars has been a main target for exploration over the last decades, due to its closeness and similarity to Earth. Exploration landers and rovers have laid the foundation for the understanding of the planet, however, they exhibit some limitations that Unmanned Aerial Vehicles (UAVs) would overcome. Thus, this report consists of the design of a swarm of UAVs for the exploration of the red planet, which coordinates with a swarm of rovers and a constellation of orbiters that are briefly described. Firstly, the mission is preliminarily designed to define its location, architecture, objectives, and requirements. Secondly, the single UAV overview is presented, illustrating a preliminary design of all the subsystems involved in order to perform successfully. Thirdly, the swarm of UAVs is defined, introducing pre-flight check procedures. Then, two flight formation algorithms for the swarm of UAVs are suggested, although only one of them is implemented. Fourthly, there is a brief introduction to the multiplatform architecture, focused on communication and connectivity. Finally, conclusions are drawn and and the foundation for future work related to the different chapters of this thesis is included

Effects of age and culling on movements and dispersal rates of yellow-legged gulls (Larus michahellis) from a western mediterranean colony

This study reports the effects of age and culling of breeding adults on movements and dispersal rates of Yellow-legged Gulls (Larus michahellis) from a western Mediterranean colony (the Medes Islands) based on recaptures and resightings of birds banded as chicks. Juveniles (1-year-old birds) were most frequently located in the French coast of Biscay and in the Western North Mediterranean. Older gulls became concentrated near the colony and its surroundings (core area), with 3rd year sub-adults and adults accounting for more than 70% and 90% of resightings in this area, respectively. Culling of breeding adults increased the dispersal rate of juveniles (pre-cull: 62.6% ± 6.0 SD; post-cull: 71.2% ± 6.4 SD) and mean distance of resightings of juveniles (pre-cull: 250.5 km ± 267.6 SD; post-cull: 367.6 km ± 300.1 SD), and favored displacement of juveniles to the French Atlantic coast. Culling also increased the dispersal rate of adults (pre-cull: 31.7% ± 16.6 SD; post-cull: 38.8% ± 16.3 SD) and mean distance of adult resightings (pre-cull: 27.4 km ± 108.7 SD; post-cull: 35.7 km ± 113.0 SD). This could be attributed to an increase in the number of gulls recruited to other colonies near the Medes Islands after culls. Culling performed in the Medes Islands colony seems to have effects at metapopulation level, conditioning the dynamics and management of other coloniesPostprint (author's final draft

El retrat: una proposta per treballar l'art al Museu d'Art Modern de Tarragona

Estimular els alumnes des de l’aula realitzant una activitat prèvia a la visita al museu els ajuda a connectar o a crear un vincle invisible, que servirà per a apropar-los a les obres i a sentir el museu com un indret accessible i familiar. El Museu d’Art Modern de Tarragona compta amb diverses activitats relacionades amb les seves obres i adaptades a cada nivell educatiu, com és el cas de l’activitat del retrat. Es tracta d’una de les activitats més sol·licitades al museu per la seva explicació, els conceptes que s’hi imparteixen, l’exercici que acaben realitzant els alumnes i la satisfacció que provoca observar els resultats del seu treball. En aquest article exposarem com es desenvolupa l’activitat entorn del retrat descrivint com la vam dur a terme al museu amb els alumnes d’educació infantil del CEIP Pràctiques

Pere Torné Esquius (1879-1936). Una obra il·lustrada

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2022-2023, Tutor: Irene Gras VeleroEl presente Trabajo Final de Grado pretende aproximarse a una de las etapas de la producción artística de la célebre escultora Luisa Roldán (1652 - 1706), conocida popularmente como “la Roldana”: el periodo en su ciudad natal, Sevilla. Hija y discípula del máximo exponente de la imaginería1 sevillana de la segunda mitad del siglo XVII, Pedro Roldán, Luisa Roldán es considerada una figura esencial de la escultura barroca de temática religiosa gracias a la destreza y maestría que demostró tener en su elaboración de tallas y de terracotas de pequeño formato que realizó a lo largo de su trayectoria. Sin embargo, el acontecimiento clave de su vida profesional fue su llegada a Madrid tras unos años trabajando en Cádiz y la consecución del título de Escultora de Cámara en 1692. Este periodo madrileño, trabajando para la corte de Carlos II y Felipe V hasta los últimos días de su vida, ha sido el más estudiado por parte de la historiografía

Propyleus

Treballs Finals de Grau de Belles Arts de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Any: 2014, Tutor: Alberto Carroggio de Molina[cat] La idea principal del projecte Treball Final de Grau seria la creació d’espais i elements associats a antics mites de la cultura mediterrània, que parteix d’una reinterpretació d’entorns presents als textos dels poetes clàssics, a través d’una obra gràfica que, tot aprofitant com a inspiració el corpus cultural antic, extregui d’aquest material els elements d’una obra nova. Una de les particularitats del projecte té a veure amb l’ús de materials culturals que perviuen de manera precària en la societat actual, tot i estar a la base dels nostres comportaments i la nostra manera de veure el món, perquè la modernitat ha bandejat les fonts de la pròpia cultura com a continguts de culturització de la gent. Partint de la meva experiència de descoberta d’aquests textos, sovint poc coneguts i prescindibles pel que fa a l’interès de la gent jove, m’adono de la capacitat d’evocació d’imatges que aporta el corpus literari del passat, de la quantitat de reinterpretacions que se’n poden fer, i penso que són elements rics des del punt de vista plàstic. La idea del projecte (el què) aniria indestriablement associada a la manera d’abordar el treball (el com), ja que la einterpretació de la narració clàssica es vol fer a través de la combinació de l’ús de noves tecnologies amb eines de caire més tradicional de producció gràfica.[eng] The main purpose of the project is the creation of elements and places related to ancient myths of Mediterranean culture, that begins with the reinterpretation of present environments in works of different poets, making graphical work using the ancient cultural corpus as inspiration for it. And then, extracting from this material the elements of a new work. The use of cultural materials that prevails in a precarious state nowadays is one of the distinctive features of the project. In spite of being in our behaviour base and way to see the world, modernity has marginalized the sources of our own culture as people’s education sources. Going from my own experience of discovering this literary works, often rarely known and dispensable for young people’s interests, I realize the past literary corpus contribution of its evocation capacity of images, the amount of reinterpretations that people can do, and I think these elements are rich from the plastic point of view. The idea of the project goes inseparably related to the way to deal with this work, considering that I want to do the classic story reinterpretation through using and combining the new technologies with graphic production tools that are more traditional