Novel system for measuring the scattering of the cornea and the lens

Pla de Doctorat Industrial de la Generalitat de CatalunyaSpatial vision features play a key role in human vision quality, which in turn depends on the retinal image quality and posterior neural processing. The retinal image is affected by three optical phenomena: diffraction, aberrations and scattering. Traditionally, visual impairment due to scattering has been evaluated using clinical psychophysical tests such as contrast sensitivity charts although specialized instruments to account for this are now commercially available such as the C-Quant (Oculus Optikgeräte GmbH, Germany). There are also methods that deal with the assessment of backscattered light such as the slit lamp and Scheimpflug cameras. However, this light never reaches the retina, and thus, it does not affect vision. Recently, robust techniques to measure the global intraocular scattering by means of forward scattering in an objective way have also been proposed. They are mainly based on the double-pass technique (HD Analyzer, Visiometrics S.L., Spain) and the reconstruction of the wide angle point spread function of the eye (Sigma, University of Murcia, Spain). Nevertheless, there is not yet any objective technique capable of measuring the intraocular scattering and determining from which part of the eye it is coming from, i. e., the cornea, anterior chamber, lens and vitreous. In this thesis we developed a novel technique based on the contrast of the third (P3) and the fourth (P4) Purkinje images for the objective and independent assessment of scattering caused by different parts of the eye. The hypothesis is that the P3 contrast is affected by the corneal scattering while the P4 contrast is additionally influenced by the light scattered in the lens. The technique was firstly validated using an experimental system in artificial eyes with different controlled levels of corneal and lens scattering. Results revealed that P3 and P4 contrasts decreased as the corneal scattering increased, and that the P4 contrast decreased as the lens scattering increased while the P3 contrast remained constant. The system was also used to assess corneal and lens scattering in a small group of subjects (13). A clinical prototype was also developed and a study was conducted to validate the proposed technique in a clinical environment including 46 eyes with cataracts and 11 eyes with corneal disorders. An additional study with healthy eyes wearing scatter-customized CLs was also carried out. P3 and P4 contrasts given by our system were compared with the scattering measured in terms of densitometry obtained with the Pentacam Scheimpflug camera, the OSI (Objective Scatter Index) from the HD Analyzer, and the Log(S) from the C-Quant. The results revealed that the technique was suitable to account for corneal and lens scattering separately but that, unexpectedly, some cataracts influenced the P3 contrast to some extent. In these cases, a Ghost Purkinje Image (GPI) appeared between the P3 and P4 images probably due to hypereflective lens areas with different refractive indexes. To overcome this limitation, a compensation of the P3 contrast was applied based on the maximum intensity of the GPI. It was shown that the new contrast, P3’, provided information about the corneal scattering independently of the lens scattering, while the P4 contrast had information about the lens and corneal scattering altogether. In summary, agreement between parameters demonstrated the ability of our novel method to assess scattering in patients with different levels of corneal and lens scattering.Les propietats de la visió espacial tenen un paper clau en la qualitat de la visió humana, que alhora depèn de la qualitat de la imatge retinal i del processament neural posterior. La imatge de la retina es veu afectada per tres fenòmens òptics: difracció, aberracions i difusió. Tradicionalment, l`afectació que la difusió te en la visió ha estat avaluada mitjançant proves psicofísiques, com ara test de sensibilitat al contrast, tot i que actualment també existeixen instruments comercials especialitzats, com per exemple el C-Quant (Oculus Optikgeräte GmbH, Alemanya). També hi ha mètodes que avaluen la llum retrodifosa, com el biomicroscopi i les càmeres de Scheimpflug. No obstant, aquesta llum mai arriba a la retina i, per tant, no afecta la visió. Recentment, s'han proposat tècniques més robustes i objectives per mesurar la difusió intraocular cap endavant que arriba a la retina. Es basen principalment en la tècnica de doble pass (HD Analyzer, Visiometrics S.L., Espanya) i variacions de la mateixa que permeten quantificar la llum difosa a angles més grans (Sigma, Universitat de Múrcia, Espanya). Tot i això, encara no hi ha cap tècnica objectiva capaç de mesurar la difusió intraocular i determinar de quina part de l'ull prové, és a dir, la còrnia, humor aquós, cristal·lí o vitri. En aquesta tesi s'ha desenvolupat una tècnica basada en el contrast de la tercera (P3) i la quarta (P4) imatges de Purkinje per a l'avaluació objectiva i independent de la difusió causada en diferents parts de l'ull. La hipòtesi és que el contrast de P3 es veu afectat per la difusió corneal mentre que el contrast de P4 també està influenciat per la llum difosa en el cristal·lí. En primer lloc, la tècnica es va validar mitjançant un sistema experimental en ulls artificials amb diferents nivells controlats de difusió a la còrnia i al cristal·lí. Els resultats van mostrar que els contrastos de P3 i P4 disminueixen a mesura que augmenta la difusió corneal, i que el contrast de P4 disminueix quan la difusió del cristal·lí augmenta mentre que el contrast de P3 es manté constant. El sistema també es va utilitzar per avaluar la difusió de la còrnia i del cristal·lí en 13 voluntaris. Per validar la tècnica proposada, també es va desenvolupar un prototip clínic i es va realitzar un estudi en un entorn clínic amb 46 ulls amb cataractes i 11 ulls amb alteracions a la còrnia. A més, es va dur a terme un altre estudi amb ulls sans amb lents de contacte difusores. Els contrastos de P3 i P4 del nostre sistema es van comparar amb la difusió mesurada en termes de densitometria obtinguda amb la càmera Scheimpflug Pentacam; l'OSI (Objective Scatter Index) del HD Analyzer i el Log(S) del C-Quant. Els resultats han mostrat que la tècnica és útil per determinar la difusió de la còrnia i del cristal·lí per separat però que algunes cataractes poden afectar el contrast de P3. En aquests casos, es va comprovar que apareix una imatge de Purkinje fantasma (GPI) addicional entre les imatges P3 i P4, probablement a causa de zones hiperreflectives del cristal·lí amb diferents índexs de refracció. Per superar aquesta limitació es va aplicar una compensació del contrast de P3 en funció de la intensitat màxima de la GPI. Es va demostrar que el nou contrast, P3', proporciona informació exclusiva de la difusió corneal, independentment de la difusió del cristal·lí, mentre que el contrast de P4 conté informació de la difusió del cristal·lí i de la còrnia. En resum, la concordança entre paràmetres demostra la capacitat del nou mètode per avaluar la difusió en pacients amb diferents nivells de difusió a la còrnia i al cristal·lí.Postprint (published version

System based on the contrast of Purkinje images to measure corneal and lens scattering

Current methods to measure intraocular scattering provide information on the total scattered light, which consists of the combined contributions originating from different ocular structures. In this work, we propose a technique for the objective and independent assessment of scattering caused by the cornea and the lens based on the analysis of the contrast of the third and fourth Purkinje images. The technique is preliminarily validated first by using artificial eyes with different levels of corneal and lens scattering; second, it is validated in eyes wearing customized contact lenses to simulate corneal scattering and eyes with nuclear cataracts. Finally, it is tested on a larger population of eyes with cataracts and corneal disorders to prove its clinical usefulness.Postprint (published version

Falls predict acute hospitalization in Parkinson's disease

Background: There is a need for identifying risk factors for hospitalization in Parkinson's disease (PD) and also interventions to reduce acute hospital admission. Objective: To analyze the frequency, causes, and predictors of acute hospitalization (AH) in PD patients from a Spanish cohort. Methods: PD patients recruited from 35 centers of Spain from the COPPADIS-2015 (COhort of Patients with PArkinson's DIsease in Spain, 2015) cohort from January 2016 to November 2017, were included in the study. In order to identify predictors of AH, Kaplan-Meier estimates of factors considered as potential predictors were obtained and Cox regression performed on time to hospital encounter 1-year after the baseline visit. Results: Thirty-five out of 605 (5.8%) PD patients (62.5±8.9 years old; 59.8% males) presented an AH during the 1-year follow-up after the baseline visit. Traumatic falls represented the most frequent cause of admission, being 23.7% of all acute hospitalizations. To suffer from motor fluctuations (HR [hazard ratio] 2.461; 95% CI, 1.065-5.678; p = 0.035), a very severe non-motor symptoms burden (HR [hazard ratio] 2.828; 95% CI, 1.319-6.063; p = 0.008), falls (HR 3.966; 95% CI 1.757-8.470; p = 0.001), and dysphagia (HR 2.356; 95% CI 1.124-4.941; p = 0.023) was associated with AH after adjustment to age, gender, disease duration, levodopa equivalent daily dose, total number of non-antiparkinsonian drugs, and UPDRS-IIIOFF. Of the previous variables, only falls (HR 2.998; 95% CI 1.080-8.322; p = 0.035) was an independent predictor of AH. Conclusion: Falls is an independent predictor of AH in PD patients

High incidence of clinical fragility fractures in postmenopausal women with rheumatoid arthritis. A case-control study.

Objectives: To estimate the incidence of clinical fragility fractures in postmenopausal women with rheumatoid arthritis (RA) and analyze risk factors for fracture. Methods: Incidence of clinical fragility fractures in 330 postmenopausal women with RA was compared to that of a control population of 660 age-matched postmenopausal Spanish women. Clinical fractures during the previous five years were recorded. We analyzed associations with risk factors for fracture in both populations and with disease-related variables in RA patients. Results: Median age of RA patients was 64 years; median RA duration was eight years. Sixty-nine percent were in remission or on low activity. Eighty-five percent had received glucocorticoids (GCs); 85 %, methotrexate; and 40 %, ≥1 biologic DMARD. Fifty-four patients and 47 controls had ≥1 major osteoporotic fracture (MOF). Incidence of MOFs was 3.55 per 100 patient-year in patients and 0.72 in controls (HR: 2.6). Risk factors for MOFs in RA patients were age, previous fracture, parental hip fracture, years since menopause, BMD, erosions, disease activity and disability, and cumulative dose of GCs. Previous fracture in RA patients was a strong risk for MOFs (HR: 10.37). Conclusion: Of every 100 postmenopausal Spanish women with RA, 3-4 have a MOF per year. This is more than double that of the general population. A previous fracture poses a high risk for a new fracture. Other classic risk factors for fracture, RA disease activity and disability, and the cumulative dose of GCs are associated with fracture development

Falls Predict Acute Hospitalization in Parkinson's Disease

[Background] There is a need for identifying risk factors for hospitalization in Parkinson’s disease (PD) and also interventions to reduce acute hospital admission.[Objective] To analyze the frequency, causes, and predictors of acute hospitalization (AH) in PD patients from a Spanish cohort.[Methods] PD patients recruited from 35 centers of Spain from the COPPADIS-2015 (COhort of Patients with PArkinson’s DIsease in Spain, 2015) cohort from January 2016 to November 2017, were included in the study. In order to identify predictors of AH, Kaplan-Meier estimates of factors considered as potential predictors were obtained and Cox regression performed on time to hospital encounter 1-year after the baseline visit.[Results] Thirty-five out of 605 (5.8%) PD patients (62.5±8.9 years old; 59.8% males) presented an AH during the 1-year follow-up after the baseline visit. Traumatic falls represented the most frequent cause of admission, being 23.7% of all acute hospitalizations. To suffer from motor fluctuations (HR [hazard ratio] 2.461; 95% CI, 1.065–5.678; p = 0.035), a very severe non-motor symptoms burden (HR [hazard ratio] 2.828; 95% CI, 1.319–6.063; p = 0.008), falls (HR 3.966; 95% CI 1.757–8.470; p = 0.001), and dysphagia (HR 2.356; 95% CI 1.124–4.941; p = 0.023) was associated with AH after adjustment to age, gender, disease duration, levodopa equivalent daily dose, total number of non-antiparkinsonian drugs, and UPDRS-IIIOFF. Of the previous variables, only falls (HR 2.998; 95% CI 1.080–8.322; p = 0.035) was an independent predictor of AH.[Conclusion] Falls is an independent predictor of AH in PD patients.Peer reviewe

Novel system for measuring the scattering of the cornea and the lens

Spatial vision features play a key role in human vision quality, which in turn depends on the retinal image quality and posterior neural processing. The retinal image is affected by three optical phenomena: diffraction, aberrations and scattering. Traditionally, visual impairment due to scattering has been evaluated using clinical psychophysical tests such as contrast sensitivity charts although specialized instruments to account for this are now commercially available such as the C-Quant (Oculus Optikgeräte GmbH, Germany). There are also methods that deal with the assessment of backscattered light such as the slit lamp and Scheimpflug cameras. However, this light never reaches the retina, and thus, it does not affect vision. Recently, robust techniques to measure the global intraocular scattering by means of forward scattering in an objective way have also been proposed. They are mainly based on the double-pass technique (HD Analyzer, Visiometrics S.L., Spain) and the reconstruction of the wide angle point spread function of the eye (Sigma, University of Murcia, Spain). Nevertheless, there is not yet any objective technique capable of measuring the intraocular scattering and determining from which part of the eye it is coming from, i. e., the cornea, anterior chamber, lens and vitreous. In this thesis we developed a novel technique based on the contrast of the third (P3) and the fourth (P4) Purkinje images for the objective and independent assessment of scattering caused by different parts of the eye. The hypothesis is that the P3 contrast is affected by the corneal scattering while the P4 contrast is additionally influenced by the light scattered in the lens. The technique was firstly validated using an experimental system in artificial eyes with different controlled levels of corneal and lens scattering. Results revealed that P3 and P4 contrasts decreased as the corneal scattering increased, and that the P4 contrast decreased as the lens scattering increased while the P3 contrast remained constant. The system was also used to assess corneal and lens scattering in a small group of subjects (13). A clinical prototype was also developed and a study was conducted to validate the proposed technique in a clinical environment including 46 eyes with cataracts and 11 eyes with corneal disorders. An additional study with healthy eyes wearing scatter-customized CLs was also carried out. P3 and P4 contrasts given by our system were compared with the scattering measured in terms of densitometry obtained with the Pentacam Scheimpflug camera, the OSI (Objective Scatter Index) from the HD Analyzer, and the Log(S) from the C-Quant. The results revealed that the technique was suitable to account for corneal and lens scattering separately but that, unexpectedly, some cataracts influenced the P3 contrast to some extent. In these cases, a Ghost Purkinje Image (GPI) appeared between the P3 and P4 images probably due to hypereflective lens areas with different refractive indexes. To overcome this limitation, a compensation of the P3 contrast was applied based on the maximum intensity of the GPI. It was shown that the new contrast, P3’, provided information about the corneal scattering independently of the lens scattering, while the P4 contrast had information about the lens and corneal scattering altogether. In summary, agreement between parameters demonstrated the ability of our novel method to assess scattering in patients with different levels of corneal and lens scattering.Les propietats de la visió espacial tenen un paper clau en la qualitat de la visió humana, que alhora depèn de la qualitat de la imatge retinal i del processament neural posterior. La imatge de la retina es veu afectada per tres fenòmens òptics: difracció, aberracions i difusió. Tradicionalment, l`afectació que la difusió te en la visió ha estat avaluada mitjançant proves psicofísiques, com ara test de sensibilitat al contrast, tot i que actualment també existeixen instruments comercials especialitzats, com per exemple el C-Quant (Oculus Optikgeräte GmbH, Alemanya). També hi ha mètodes que avaluen la llum retrodifosa, com el biomicroscopi i les càmeres de Scheimpflug. No obstant, aquesta llum mai arriba a la retina i, per tant, no afecta la visió. Recentment, s'han proposat tècniques més robustes i objectives per mesurar la difusió intraocular cap endavant que arriba a la retina. Es basen principalment en la tècnica de doble pass (HD Analyzer, Visiometrics S.L., Espanya) i variacions de la mateixa que permeten quantificar la llum difosa a angles més grans (Sigma, Universitat de Múrcia, Espanya). Tot i això, encara no hi ha cap tècnica objectiva capaç de mesurar la difusió intraocular i determinar de quina part de l'ull prové, és a dir, la còrnia, humor aquós, cristal·lí o vitri. En aquesta tesi s'ha desenvolupat una tècnica basada en el contrast de la tercera (P3) i la quarta (P4) imatges de Purkinje per a l'avaluació objectiva i independent de la difusió causada en diferents parts de l'ull. La hipòtesi és que el contrast de P3 es veu afectat per la difusió corneal mentre que el contrast de P4 també està influenciat per la llum difosa en el cristal·lí. En primer lloc, la tècnica es va validar mitjançant un sistema experimental en ulls artificials amb diferents nivells controlats de difusió a la còrnia i al cristal·lí. Els resultats van mostrar que els contrastos de P3 i P4 disminueixen a mesura que augmenta la difusió corneal, i que el contrast de P4 disminueix quan la difusió del cristal·lí augmenta mentre que el contrast de P3 es manté constant. El sistema també es va utilitzar per avaluar la difusió de la còrnia i del cristal·lí en 13 voluntaris. Per validar la tècnica proposada, també es va desenvolupar un prototip clínic i es va realitzar un estudi en un entorn clínic amb 46 ulls amb cataractes i 11 ulls amb alteracions a la còrnia. A més, es va dur a terme un altre estudi amb ulls sans amb lents de contacte difusores. Els contrastos de P3 i P4 del nostre sistema es van comparar amb la difusió mesurada en termes de densitometria obtinguda amb la càmera Scheimpflug Pentacam; l'OSI (Objective Scatter Index) del HD Analyzer i el Log(S) del C-Quant. Els resultats han mostrat que la tècnica és útil per determinar la difusió de la còrnia i del cristal·lí per separat però que algunes cataractes poden afectar el contrast de P3. En aquests casos, es va comprovar que apareix una imatge de Purkinje fantasma (GPI) addicional entre les imatges P3 i P4, probablement a causa de zones hiperreflectives del cristal·lí amb diferents índexs de refracció. Per superar aquesta limitació es va aplicar una compensació del contrast de P3 en funció de la intensitat màxima de la GPI. Es va demostrar que el nou contrast, P3', proporciona informació exclusiva de la difusió corneal, independentment de la difusió del cristal·lí, mentre que el contrast de P4 conté informació de la difusió del cristal·lí i de la còrnia. En resum, la concordança entre paràmetres demostra la capacitat del nou mètode per avaluar la difusió en pacients amb diferents nivells de difusió a la còrnia i al cristal·lí

Fluorescence correlation spectroscopy en antenes òptiques 2D per estudis de molècules individuals en cèl·lules vives

Treball final de màster oficial fet en col·laboració amb Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB) i Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)[ANGLÈS] The intricate molecular events that contribute for the non-homogenous and dynamic nature of the cell membrane occur at spatial and time scales which are not readily accessible by conventional microscopy techniques. This thesis explores the combination of photonic antenna devices and fluorescence correlation spectroscopy (FCS) to achieve simultaneously a high spatial (~10 nm) and temporal (~1 ms) resolution that allow the study of the molecular dynamics of a living cell membrane in a non-invasive way. In the first part of this work, confocal microscopy and optical antenna experiments of single fluorescent dyes diffusing in water were performed to characterize and validate the experimental approach. In the second part, preliminary results on the diffusion of lipids in living cell membranes using an antenna-in-box are reported. Due to its geometry and nanophotonic properties, the antenna-in-box provides simultaneous background suppression, volume reduction and fluorescence enhancement, which in combination with FCS seems to be an ideal tool to unravel the molecular processes that govern cell membrane organization and function.[CASTELLÀ] Los eventos moleculares complejos que contribuyen a la naturaleza no homogénea y dinámica de la membrana celular se producen en escalas espaciales y temporales que no son fácilmente accesibles mediante técnicas de microscopía convencional. Esta tesis explora la combinación de dispositivos de antena fotónicos y espectroscopia de correlación de fluorescencia (FCS) para lograr simultáneamente una alta resolución espacial (~ 10 nm) y la resolución temporal (~ 1 ms) que permiten el estudio de la dinámica molecular de la membrana de una célula viva de una manera no invasiva. En la primera parte de este trabajo, se realizaron experimentos de microscopía confocal y de antenas ópticas de moléculas fluorescentes individuales difundendio en agua para caracterizar y validar el enfoque experimental. En la segunda parte, se presentan los resultados preliminares sobre la difusión de los lípidos en las membranas celulares usando una antenna-in-box. Debido a sus propiedades nanofotónicas y geométricas, la antena-in-box ofrece supresión de ruido, reducción de volumen y mejora de fluorescencia, que en combinación con FCS parece ser una herramienta ideal para desentrañar los procesos moleculares que regulan la organización de la membrana celular y la función.[CATALÀ Els esdeveniments moleculars complexos que contribueixen a la naturalesa no homogènia i dinàmica de la membrana cel·lular es produeixen en escales espacials i temporals que no són fàcilment accessibles mitjançant tècniques de microscòpia convencional. Aquesta tesi explora la combinació de dispositius d'antena fotònics i espectroscòpia de correlació de fluorescència (FCS) per aconseguir simultàniament una alta resolució espacial (~ 10 nm) i la resolució temporal (~ 1 ms) que permeten l'estudi de la dinàmica molecular de la membrana d'una cèl·lula viva d'una manera no invasiva. A la primera part d'aquest treball, es van realitzar experiments de microscòpia confocal i d'antenes òptiques de molècules fluorescents individuals difonent en aigua per caracteritzar i validar l'enfocament experimental. A la segona part, es presenten els resultats preliminars sobre la difusió dels lípids en les membranes cel·lulars usant una antenna-in-box. Causa de les seves propietats nanofotòniques i geomètriques, l'antena-in-box ofereix supressió de soroll, reducció de volum i millora de fluorescència, que en combinació amb FCS sembla ser una eina ideal per desentranyar els processos moleculars que regulen l'organització de la membrana cel·lular i la funció

Fluorescence correlation spectroscopy en antenes òptiques 2D per estudis de molècules individuals en cèl·lules vives

Treball final de màster oficial fet en col·laboració amb Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB) i Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)[ANGLÈS] The intricate molecular events that contribute for the non-homogenous and dynamic nature of the cell membrane occur at spatial and time scales which are not readily accessible by conventional microscopy techniques. This thesis explores the combination of photonic antenna devices and fluorescence correlation spectroscopy (FCS) to achieve simultaneously a high spatial (~10 nm) and temporal (~1 ms) resolution that allow the study of the molecular dynamics of a living cell membrane in a non-invasive way. In the first part of this work, confocal microscopy and optical antenna experiments of single fluorescent dyes diffusing in water were performed to characterize and validate the experimental approach. In the second part, preliminary results on the diffusion of lipids in living cell membranes using an antenna-in-box are reported. Due to its geometry and nanophotonic properties, the antenna-in-box provides simultaneous background suppression, volume reduction and fluorescence enhancement, which in combination with FCS seems to be an ideal tool to unravel the molecular processes that govern cell membrane organization and function.[CASTELLÀ] Los eventos moleculares complejos que contribuyen a la naturaleza no homogénea y dinámica de la membrana celular se producen en escalas espaciales y temporales que no son fácilmente accesibles mediante técnicas de microscopía convencional. Esta tesis explora la combinación de dispositivos de antena fotónicos y espectroscopia de correlación de fluorescencia (FCS) para lograr simultáneamente una alta resolución espacial (~ 10 nm) y la resolución temporal (~ 1 ms) que permiten el estudio de la dinámica molecular de la membrana de una célula viva de una manera no invasiva. En la primera parte de este trabajo, se realizaron experimentos de microscopía confocal y de antenas ópticas de moléculas fluorescentes individuales difundendio en agua para caracterizar y validar el enfoque experimental. En la segunda parte, se presentan los resultados preliminares sobre la difusión de los lípidos en las membranas celulares usando una antenna-in-box. Debido a sus propiedades nanofotónicas y geométricas, la antena-in-box ofrece supresión de ruido, reducción de volumen y mejora de fluorescencia, que en combinación con FCS parece ser una herramienta ideal para desentrañar los procesos moleculares que regulan la organización de la membrana celular y la función.[CATALÀ Els esdeveniments moleculars complexos que contribueixen a la naturalesa no homogènia i dinàmica de la membrana cel·lular es produeixen en escales espacials i temporals que no són fàcilment accessibles mitjançant tècniques de microscòpia convencional. Aquesta tesi explora la combinació de dispositius d'antena fotònics i espectroscòpia de correlació de fluorescència (FCS) per aconseguir simultàniament una alta resolució espacial (~ 10 nm) i la resolució temporal (~ 1 ms) que permeten l'estudi de la dinàmica molecular de la membrana d'una cèl·lula viva d'una manera no invasiva. A la primera part d'aquest treball, es van realitzar experiments de microscòpia confocal i d'antenes òptiques de molècules fluorescents individuals difonent en aigua per caracteritzar i validar l'enfocament experimental. A la segona part, es presenten els resultats preliminars sobre la difusió dels lípids en les membranes cel·lulars usant una antenna-in-box. Causa de les seves propietats nanofotòniques i geomètriques, l'antena-in-box ofereix supressió de soroll, reducció de volum i millora de fluorescència, que en combinació amb FCS sembla ser una eina ideal per desentranyar els processos moleculars que regulen l'organització de la membrana cel·lular i la funció

System based on the contrast of Purkinje images to measure corneal and lens scattering

Current methods to measure intraocular scattering provide information on the total scattered light, which consists of the combined contributions originating from different ocular structures. In this work, we propose a technique for the objective and independent assessment of scattering caused by the cornea and the lens based on the analysis of the contrast of the third and fourth Purkinje images. The technique is preliminarily validated first by using artificial eyes with different levels of corneal and lens scattering; second, it is validated in eyes wearing customized contact lenses to simulate corneal scattering and eyes with nuclear cataracts. Finally, it is tested on a larger population of eyes with cataracts and corneal disorders to prove its clinical usefulness

The Extremely Large Telescope (ELT) M1 Local Coherencer to phase mirror segments

The ELT M1 Local Coherencer is a non-contact metrology system aimed to simultaneously measure the relative pistons on the six sides of a target M1 segment with respect to neighboring ones (reference segments) with an accuracy below 300nm in a range of ±250µm. This measurement shall be performed while the Local Coherencer is supported by the M1 Segment Manipulator hanging from the M1 Segment Crane. IDOM has developed for the M1 Local Coherencer a lean, compact and robust solution featuring: - Six lightweight and compact Sensing Modules whose main system is a partially coherent light interferometer for the piston measurements that hugely simplifies image processing and avoids any ambiguity in the measurements. - Comprehensive and robust alignment detection and alignment compensation systems that ensure proper positioning and prevent apparent (bias) piston measurement errors. - A lean embodiment in which all the subsystems, including control and safety elements, are mounted on a single support structure and enclosed in the specified design volume, with no need to use the space reserved in the M1 Segment Manipulator - A solution largely based on small COTS and simple electronics, which account for ease of use, high reliability, easy replaceability and high durability of the system.Peer ReviewedPostprint (author's final draft