Anàlisi de l'estructura del jurament de les malediccions dels jueus catalans: usatge 171

Amb el títol "Hec est forma" fou afegit al final de la compilació legal dels Usatges de Barcelona el jurament solemne dels jueus, altrament conegut com a jurament de les malediccions. Utilitzat a l'inici en els processos judicials entre cristians i jueus de la comunitat de Barcelona i de la seva col·lecta, a partir del 1241 va esdevenir obligatori per a tots els jueus que es trobaven sota el poder dels monarques catalans. Aquest text legal destaca tant per la seva llargada com per la manera repetitiva i monòtona amb què el seu contingut és formulat. Aquestes dues característiques, juntament amb el seu marcat caràcter antijueu, no han passat desapercebudes als historiadors del judaisme medieval. De tota manera, aquest article s'apropa a aquest text legal des d'un punt de vista diferent, atès que adopta l'anàlisi literària per a poder determinar l'estructura interna del text i, a través d'aquesta, comprendre millor la gènesi i la finalitat d'aquest usatge.At the end of the Usatges de Barcelona, the legal compilation of Catalonia, there is the solemn oath of the Jews, titled Hec est forma, the so called oath of the curses: Initially used in court proceedings between Christians and Jews of the community in Barcelona and their collecta, from 1241 it became compulsory for all Jews under the suzerainty of the Catalan monarchs. This legal text stands out for both its length and the repetitive manner in which its contents are formulated, with which it is formulated. Both of these features, along with its distinctly anti-Jewish character, have not gone unnoticed by historians of medieval Judaism. However, unlike previous analyses, in this paper we approach this legal document from a literary point of view to establish its internal structure and to understand better, and across this one, the genesis and purpose of the text.Con el título Hec est forma se añadió al final de la compilación legal de los Usatges de Barcelona el juramento solemne de los judíos, conocido como juramento de las maldiciones. Practicado al inicio en los procesos judiciales entre cristianos y judíos de la comunidad de Barcelona y de su colecta, a partir de 1241 se convirtió en obligatorio para todos los judíos súbditos de los monarcas catalanes. Este texto legal destaca tanto por su longitud como por la manera repetitiva y monótona con que se formula su contenido. Estas dos características, junto con su marcado carácter antijudío, no han pasado desapercibidas a los historiadores del judaísmo medieval. De todos modos, este artículo se aproxima a este texto legal desde una perspectiva diferente, dado que adopta el criterio del análisis literario para poder determinar su estructura interna y, a través de ésta, comprender mejor la génesis y finalidad de este Usatge

Aproximació a les causes de l'avalot de Tàrrega de 1348

A través de l'anàlisi de la documentació històrica i literària relativa a l'avalot del call de Tàrrega de 1348 que, d'entrada, posa en relació aquest episodi puntual i extrem de violència amb la difusió de l'epidèmia de pesta per tot Catalunya a partir de la imatge del jueu pecador, l'article vol mostrar les altres forces que, en aquest cas concret, ja feia temps que s'anaven congriant i que, amb les condicions idònies provocades per l'arribada de la pesta a la vila, es desfermaren en l'atac del call jueu. Causes de tipus religiós, econòmic, socio lògic, polític i ideològic que ens permeten d'aproximar-nos més i millor a la societat targarina, cristiana i jueva de la primera meitat del segle xiv, especialment la dels anys trenta i quaranta. Durant aquest període, alguns d'aquests elements apareixen per primera vegada mentre que d'altres es radicalitzen; tots ells, però, acabaran construint una imatge del jueu com a «enemic».Historical and literary documentation related to the riot that took place in Tàrrega’s Jewish quarter in 1348 immediately links that specific episode of extreme violence with the spread of the plague epidemic throughout Catalonia, based on the notion of the sinning Jew. By analysing such documentation, this article aims to highlight the other forces that, in this particular case, had been gathering for some time and which, with the plague’s arrival in the town having created just the right conditions, were unleashed in the attack on the Jewish quarter. The religious, economic, sociological, political and ideological factors involved paint a detailed picture of Tàrrega’s Christian and Jewish society in the first half of the 14th century, especially the 1330s and 1340s. Some of those elements emerged during the period in question, while others, already present, intensified. All of them would come to depict Jews as the “enemy”

Estudi de viabilitat de la rehabilitació de l'antiga Granja del Ritz

El concepte principal en el que es basa aquest projecte és la reforma i canvi d’ús d’un edifici destinat a la criança de bestiar (una granja) a equipament cultural i social al barri de Vallbona de Barcelona. Aquest edifici es va construir durant la dècada del anys 20-30, amb un plantejament i necessitats determinades per aquella època, sense criteris d’habitabilitat, il·luminació i ventilació, degut principalment, a l’absència de normativa específica . L’objectiu doncs, d’aquest projecte, es canviar l’ús de l’edifici, tenint en compte les necessitats plantejades pels veïns del barri, plantejar una nova distribució adequada al nou ús que tindrà aquest i rehabilitar els elements malmesos degut al pas del temps i a l’abandonament, aplicant criteris esmentats. Per realitzar la rehabilitació s’establiran paràmetres i solucions per tal d’esmenar les patologies que presenta l’edifici i les condicions d’ús públic. A l’hora de realitzar aquest projecte es té en compte les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de Barcelona, el Pla d’Equipaments Culturals de Cataluña (2010-2020) i el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). En quan a la intervenció tècnica, a grans trets, es pretenen eliminar tots els envans no estructurals, per crear una nova distribució; també s’ha replantejat la comunicació vertical i adequat a persones amb mobilitat reduïda; i com a conseqüència de les patologies existents, es canvia la coberta d’un dels dos edificis per complert La proposta final, pretén se centra en aconseguir el màxim d’espais oberts, ja que l’estructura dels dos edificis ho permeten, i així tenir un equipament destinat a diferents usos culturals

La Pràctica del lloguer de bèsties entre els jueus targarins a la fi del segle XV

Allowing for obvious changes with regard to form, although perhaps less significant changes with regard to content, one of the usual items of expenditure in medieval towns and villages which has survived to our own day was the hiring of beasts of burden that either the local officials or private individuals appointed by them used in order to travel on business outside the municipal boundaries. In the medieval town of Tàrrega, regular comings and goings between the town itself and various parts of Catalonia on the authority of the municipal council was common practice. Among the delivery notes from the period that have survived to this day, under the heading “lloguer de besties” (animal hire) several entries contain specific details of the sums of money paid by the council to the owners of animals thus used. In some documents dating from the end of the 15th century, members of the Jewish community are listed alongside Christians suppliers of animals. In the country, on those occasions when more than one animal was needed for work in the fields, it was customary for the poorer peasant farmers to lend each other their animals. Ownership of several animals was restricted to the financially better off. So, who were the Tàrrega Jews who, in the years immediately before their expulsion, were able to earn enough money to be in a position to hire out their animals to the local council as a means of transport? One of the columns in the table contained in the Appendix lists the names of Jewish animal owners from whom the town council hired animals. Although it is almost impossible on the basis of the data available today to restore the missing name and identify with absolute certainty the six individuals in question, the author attempts to provide the maximum biographical detail concerning each of the animal owners. The sums of money paid varied from year to year and even, occasionally, within a given year, the minimum amount being one solidus and three denarii per day and the maximum being two solidi per day, as shown in the table corresponding to the years 1480-1489. A comparison of these figures with the amounts paid to Christians in Tàrrega for the same service reveals that there was no appreciable difference between payments to Christian and Jewish for the hire of animals, as demonstrated by the above-mentioned documents. With one or two exceptions, there was no difference in the sum paid, irrespective of the type of animal hired, whether mule, ass or nag. Most of the documents also give the name of the person to whom the town council had entrusted the out-of-town business. On two occasions, it is stated that the emissary is a Tàrrega Jew. One of these official errands on behalf of the town council was in connection with an affair involving a local Jew: at the beginning of November, 1484, one Bellsom was assaulted and robbed as he was going along the road; soon afterwards, it came to the attention of the Tàrrega town council that the thief responsible was being held prisoner in Sant Cugat. Since the Tàrrega authorities wished to try the thief in the municipality, it took steps to ensure that the prisoner be transferred «swiftly and without delay» to Tàrrega