Amb el títol "Hec est forma" fou afegit al final de la compilació legal dels Usatges de Barcelona el jurament solemne dels jueus, altrament conegut com a jurament de les malediccions. Utilitzat a l'inici en els processos judicials entre cristians i jueus de la comunitat de Barcelona i de la seva col·lecta, a partir del 1241 va esdevenir obligatori per a tots els
jueus que es trobaven sota el poder dels monarques catalans. Aquest text legal destaca tant per la seva llargada com per la manera repetitiva i monòtona amb què el seu contingut és formulat. Aquestes dues característiques, juntament amb el seu marcat caràcter antijueu, no han passat desapercebudes als historiadors del judaisme medieval. De tota manera, aquest article s'apropa a aquest text legal des d'un punt de vista diferent, atès que adopta l'anàlisi literària per a poder determinar l'estructura interna del text i, a través d'aquesta, comprendre millor la gènesi i la finalitat d'aquest usatge.At the end of the Usatges de Barcelona, the legal compilation of Catalonia, there is the solemn oath of the Jews, titled Hec est forma, the so called oath of the curses: Initially used in court proceedings between Christians and Jews of the community in Barcelona and their collecta, from 1241 it became compulsory for all Jews under the suzerainty of the Catalan monarchs. This legal text stands out for both its length and the repetitive manner in which its contents are formulated, with which it is formulated. Both of these features, along with its distinctly anti-Jewish character, have not gone unnoticed by historians of medieval Judaism. However, unlike previous analyses, in this paper we approach this legal document from a literary point of view to establish its internal structure and to understand better, and across this one, the genesis and purpose of the text.Con el título Hec est forma se añadió al final de la compilación legal de los Usatges de Barcelona el juramento solemne de los judíos, conocido como juramento de las maldiciones. Practicado al inicio en los procesos judiciales entre cristianos y judíos de la comunidad de Barcelona y de su colecta, a partir de 1241 se convirtió en obligatorio para todos los
judíos súbditos de los monarcas catalanes. Este texto legal destaca tanto por su longitud como por la manera repetitiva y monótona con que se formula su contenido. Estas dos características, junto con su marcado carácter antijudío, no han pasado desapercibidas a los historiadores del judaísmo medieval. De todos modos, este artículo se aproxima a este texto legal desde una perspectiva diferente, dado que adopta el criterio del análisis literario para poder determinar su estructura interna y, a través de ésta, comprender mejor la génesis y finalidad de este Usatge
