Patient-Reported Outcome Measures of Quality of Life in People Affected by Diabetic Foot: A Psychometric Systematic Review

Peu diabètic; Psicometria; Qualitat de vidaDiabetic foot; Psychometrics; Quality of lifePie diabético; Psicometría; Calidad de vidaObjectives: This psychometric systematic review aimed to identify the most suitable patient-reported outcome measures (PROMs) of quality of life (QoL) in people affected by diabetic foot. Methods: We performed a literature search in MEDLINE (PubMed), CINAHL (EBSCOhost), and PsycINFO (EBSCOhost) databases from inception to February 1, 2022. We also searched gray literature databases. Eligible studies were full-text reports developing a QoL condition-specific PROM or assessing one or more of its measurement properties in people affected by diabetic foot. We assessed the methodological quality of included studies independently using the "Consensus-Based Standards for the Selection of Health Measurement Instruments Risk of Bias" checklist. The measurement properties were evaluated using specific criteria. We graded the quality of the evidence using a "Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation" approach modified by Consensus-Based Standards for the Selection of Health Measurement Instruments. Results: Forty-three reports (46 studies) providing information on the measurement properties of 10 different PROMs were included. We did not identify any instruments that could be recommended for use. We identified 2 PROMs that were not recommended for use and 8 that were potentially recommended but would require further investigation. Of these 8 PROMs, 4 had better evidence for content validity. Conclusions: Available PROMs to measure QoL in people affected by diabetic foot have limited evidence for their measurement properties. There is no fully suitable PROM. Pending further evidence, 4 PROMs could potentially be recommended for use

Research on missed nursing care during the COVID-19 pandemic: A scoping review

COVID-19; Atenció d'infermeria perduda; Atenció al pacientCOVID-19; Atención de enfermería perdida; Atención al pacienteCOVID-19; Missed nursing care; Patient careAbstract Background: Missed nursing care is defined as care that is delayed, partially completed, or not completed at all. The scenario created by the COVID-19 pandemic may have influenced multifactorial determinants related to the care environment, nursing processes, internal processes, and decision-making processes, increasing missed nursing care. Aim: This scoping review aimed to establish the quantity and type of research undertaken on missed nursing care during the COVID-19 pandemic. Methods: This review was conducted following the Joanna Briggs Institute methodology for scoping reviews. We searched CINAHL, MEDLINE, Scopus, two national and regional databases, two dissertations and theses databases, a gray literature database, two study registers, and a search engine from November 1, 2019, to March 23, 2023. We included quantitative, qualitative, and mixed studies carried out in all healthcare settings that examined missed nursing care during the COVID-19 pandemic. Language restrictions were not applied. Two independent reviewers conducted study selection and data extraction. Disagreements between the reviewers were resolved through discussion or with an additional reviewer. Results: We included 25 studies with different designs, the most common being acute care cross-sectional survey designs. Studies focused on determining the frequency and reasons for missed nursing care and its influence on nurses and organizational outcomes. Linking Evidence to Action: Missed nursing care studies during the COVID-19 pandemic were essentially nurses-based prevalence surveys. There is an urgent need to advance the design and development of longitudinal and intervention studies, as well as to broaden the focus of research beyond acute care. Further research is needed to determine the impact of missed nursing care on nursing-sensitive outcomes and from the patient's perspective

Phase angle by electrical bioimpedance is a predictive factor of hospitalisation, falls and mortality in patients with cirrhosis

The phase angle is a versatile measurement to assess body composition, frailty and prognosis in patients with chronic diseases. In cirrhosis, patients often present alterations in body composition that are related to adverse outcomes. The phase angle could be useful to evaluate prognosis in these patients, but data are scarce. The aim was to analyse the prognostic value of the phase angle to predict clinically relevant events such as hospitalisation, falls, and mortality in patients with cirrhosis. Outpatients with cirrhosis were consecutively included and the phase angle was determined by electrical bioimpedance. Patients were prospectively followed to determine the incidence of hospitalisations, falls, and mortality. One hundred patients were included. Patients with phase angle ≤ 4.6° (n = 31) showed a higher probability of hospitalisation (35% vs 11%, p = 0.003), falls (41% vs 11%, p = 0.001) and mortality (26% vs 3%, p = 0.001) at 2-year follow-up than patients with PA > 4.6° (n = 69). In the multivariable analysis, the phase angle and MELD-Na were independent predictive factors of hospitalisation and mortality. Phase angle was the only predictive factor for falls. In conclusion, the phase angle showed to be a predictive marker for hospitalisation, falls, and mortality in outpatients with cirrhosis

Phase angle by electrical bioimpedance is a predictive factor of hospitalisation, falls and mortality in patients with cirrhosis

The phase angle is a versatile measurement to assess body composition, frailty and prognosis in patients with chronic diseases. In cirrhosis, patients often present alterations in body composition that are related to adverse outcomes. The phase angle could be useful to evaluate prognosis in these patients, but data are scarce. The aim was to analyse the prognostic value of the phase angle to predict clinically relevant events such as hospitalisation, falls, and mortality in patients with cirrhosis. Outpatients with cirrhosis were consecutively included and the phase angle was determined by electrical bioimpedance. Patients were prospectively followed to determine the incidence of hospitalisations, falls, and mortality. One hundred patients were included. Patients with phase angle¿=¿4.6° (n¿=¿31) showed a higher probability of hospitalisation (35% vs 11%, p¿=¿0.003), falls (41% vs 11%, p¿=¿0.001) and mortality (26% vs 3%, p¿=¿0.001) at 2-year follow-up than patients with PA¿>¿4.6° (n¿=¿69). In the multivariable analysis, the phase angle and MELD-Na were independent predictive factors of hospitalisation and mortality. Phase angle was the only predictive factor for falls. In conclusion, the phase angle showed to be a predictive marker for hospitalisation, falls, and mortality in outpatients with cirrhosis.Postprint (published version

Nivell d’alfabetització en salut i pràctiques d’autocura en pacients amb insuficiència cardíaca atesos a l’atenció primària

Introducció: L'alfabetització en salut es defineix com les competències que té la persona per accedir, entendre, avaluar i aplicar la informació sobre salut, amb la finalitat de prendre decisions respecte a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut. En els pacients amb Insuficiència Cardíaca aguda i / o crònica un baix nivell d’alfabetització en salut és un predictor de morbiditat i mortalitat, i s'associa a un una pitjor comprensió i realització de les pràctiques d’autocura. La major part dels estudis que han examinat aquesta associació han inclòs pacients amb insuficiència cardíaca inestable, que es visitaven en hospitals, o en consulta externa. Aquests estudis no reportaven l'adhesió a cada una de les pràctiques d’autocura en insuficiència cardíaca per part dels pacients. En els països amb sistema d'atenció primària de salut, els pacients amb insuficiència cardíaca estable reben seguiment i atenció en centres d'atenció primària per infermeres i metges de família. Algunes guies clíniques sobre Insuficiència Cardíaca han introduït la recomanació d'explorar el nivell d'alfabetització en salut dels pacients. Objectius: Examinar la relació entre el nivell d'alfabetització en salut i les pràctiques d'autocura de les persones amb insuficiència cardíaca crònica que es visiten en centres d'atenció primària de salut, ajustant per variables sociodemogràfiques, i determinar quina és l’adhesió a cada una de les pràctiques d’autocura, per part dels pacients. Mètodes: Estudi transversal multicèntric i aleatoritzat amb pacients diagnosticats d'insuficiència cardíaca que es visiten en centres d’atenció primària de l’àrea metropolitana de Barcelona (Hospitalet de Llobregat). El nivell d’alfabetització en salut es va mesurar amb la versió espanyola del Health Literacy Survey European Union Q-47. Es va analitzar la relació entre alfabetització en salut, les pràctiques d'autocura, variables sociodemogràfiques i clíniques mitjançant test d'ANOVA. Es va dur a terme un model de regressió lineal múltiple i es va calcular la contribució relativa de cada factor al model amb un procediment de Bootstrap de remostreig. El nivell d'autocura es va mesurar utilitzant l'Escala Europea de Autocuidado en Insuficiencia Cardíaca (EHFScBS), es va dur a terme l’anàlisi factorial confirmatori i el model de Rasch. La recol·lecció de dades es va realitzar entre el de gener a maig de 2015. Resultats: Es van incloure 318 pacients (51,25% dones), mitjana d'edat de 77,96 ± 8,67 anys. L'índex d'alfabetització en salut del 79,60% (n = 253) dels participants va ser de competència insuficient per comprendre la informació de salut. Els factors que van explicar l'alfabetització en salut van ser el nivell acadèmic (p <0,001), la classificació funcional d'insuficiència cardíaca (p = 0,032), les pràctiques d’autocura i l'edat (p <0,04); el nivell acadèmic explicava el 61,62% del nivell d'alfabetització (IC95% Bootstrap: 44,58%; 46,75%). Les pràctiques d’autocura de la insuficiència cardíaca que van presentar menys adhesió per part dels pacients estaven relacionades amb el control de pes diari, contactar amb els metges o infermeres si hi havia un augment de pes corporal i realitzar exercici físic de forma regular. Es van trobar diferències significatives en les mitjanes d'autocura dels grups de pacients, segons el nivell d'estudis i l'índex d'alfabetització de la salut. Conclusions: L'alfabetització en salut dels pacients amb insuficiència cardíaca que es visiten en l'atenció primària indica que els pacients tenen dificultats per interpretar i aplicar els missatges dels professionals sanitaris. L'edat, les pràctiques d’autocura, el nivell acadèmic finalitzat, i la gravetat de la malaltia són els factors que més s’associen al nivell d'alfabetització en salut. L’adhesió a les pràctiques d’autocura d’aquests pacients no és òptima. En aquests pacients és prioritari tenir en compte els factors que faciliten al pacient la comprensió de la informació de salut. L’alfabetització en salut permet explicar l'actitud dels pacients cap al règim terapèutic que requereix la insuficiència cardíaca. Utilitat dels resultats. Implicacions clíniques: Les infermeres o metges d'atenció primària podrien identificar els pacients amb baix nivell d'alfabetització de la salut per adaptar els missatges educatius per millorar la comprensió. Davant l'absència d'instruments específics de mesurament de l'alfabetització en salut preguntar als pacients pel nivell acadèmic pot ajudar a mesurar el nivell d'alfabetització en salut. El seguiment de les pràctiques d’autocura en aquest grup de pacients hauria d’incloure intervencions per millorar l’autocontrol del pes, augmentar l’exercici físic regular i la detecció dels signes de descompensació. Una atenció de seguiment apropiat a llarg termini de les pràctiques d’autocura d'aquests pacients és una mesura que augmenta l'equitat i la justícia de la prestació d'atenció sanitària.Health literacy is the degree to which individuals have the capacity to obtain, process, and understand basic health information and services needed to make appropriate health decisions. The health literacy in patients with acute and/or chronic heart failure explains higher levels of morbidity and mortality and lower the endorsement to self-care conducts this has been studied in critically ill hospitalized patients. In countries with Primary Health Care system patients with a stable heart failure receive lifelong follow up in primary health care centers. The most of the studies about self-care have been conducted in patients with unstable HF visited in hospitals and reported average of self-care, and not the adherence to each of self-care conduct. Some clinical guidelines on heart failure have introduced the recommendation to explore the level of health literacy of patients. Aim: We examined the level of health literacy, and its conditioning factors, and determined the endorsement to self-care conducts of patients with chronic heart failure in patients with heart failure who are visited routinely in the primary healthcare area. Methods: A multicenter cross-sectional study with patients diagnosed with heart failure who were visited in primary health care centers from the metropolitan area of Barcelona (Hospitalet de Llobregat). We analyzed association between health literacy (Health Literacy Survey European Union Q- 47), self-care practices, sociodemographic, and clinical variables using ANOVA tests. We examined with a multiple linear regression model, the relative contribution of each significant factor to the model with a bootstrap resampling method. Level of self-care was measured in patients visited in health primary centers using the European Heart Failure Self-care Behavior Scale. Scale was measured undertaken using confirmatory factor analyzes and Rasch modeling. Data collection took place between from January to May 2015

Alfabetización en salud en pacientes con insuficiencia cardiaca atendidos en atención primaria

Objetivos: Examinar el nivel de alfabetización en salud y los factores que la condicionan en pacientes con insuficiencia cardiaca visitados en atención primaria. Diseño: Estudio transversal multicéntrico. Emplazamiento: Diez centros de atención primaria del área metropolitana de Barcelona. Participantes: Pacientes con diagnóstico de insuficiencia cardiaca. Criterios de inclusión: visita al centro de salud en el último año, desplazarse al centro de manera autónoma y acceder a participar voluntariamente. Mediciones principales: Cuestionarios Health Literacy Survey — European Union (HLS-EU-Q) y versión española de la Escala Europea de Autocuidado en Insuficiencia Cardiaca (EHFScBS). Se analizó la relación entre ambas escalas y variables sociodemográficas y clínicas mediante el test de ANOVA y un modelo de regresión lineal múltiple. Resultados: Se incluyeron 318 pacientes (51,2% mujeres), con una media de edad de 77,9 ± 8,7 años. El índice de alfabetización en salud del 79,6% (n = 253) de los participantes fue de competencia insuficiente para comprender la información de salud. Los factores que explicaron la alfabetización en salud fueron el nivel académico (p < 0,001), la clasificación funcional de insuficiencia cardiaca (p = 0,032), los autocuidados y la edad (p < 0,04). El nivel académico explicaba el 61,6% del nivel de alfabetización (IC 95% bootstrap: 44,58%; 46,75%). Conclusiones: La alfabetización en salud permite explicar la actitud de los pacientes hacia el régimen terapéutico que requiere la insuficiencia cardiaca. En los pacientes con insuficiencia cardiaca, los médicos y enfermeras de atención primaria han de tener en cuenta los factores que facilitan la comprensión de la información de salud

El sentido de un final de estudios: el proceso de aprendizaje durante el grado de enfermería a partir del cuaderno de progresión transversal

Introducción: el objetivo de este estudio es comprender la percepción de los estudiantes sobre su proceso de aprendizaje durante el grado de Enfermería, al final de la promoción 2011-15, mediante la utilización del Cuaderno de Progresión Transversal (CPT) como herramienta metodológica. Metodología: estudio cualitativo interpretativo desde un enfoque biográfico-narrativo del CPT de la promoción 2011-15. Sesenta y un narrativas se codificaron y se analizaron a partir de un análisis de contenido interpretativo. Resultados: el análisis interpretativo permitió identificar cinco temas del proceso reductivo de las narrativas que ayudaron a comprender la percepción del estudiante sobre su proceso de aprendizaje; estos fueron: estudios de enfermería, Escola Universitària d'Infermeria de Sant Pau, profesorado, proceso de aprendizaje y balance personal. Conclusión: los estudiantes, al terminar sus estudios, percibieron haber adquirido un aprendizaje complejo basado en competencias y dieron sentido al trayecto realizado y a nuevos horizontes a través de la reflexión; encontraron coherencia entre sus estudios, la visión humanista y la práctica; consolidaron su identidad y valores profesionales, así como su pericia reflexiva crítica. Finalmente, percibieron nuevas transiciones hacia los ámbitos laboral y formativo con sentimientos ambivalentes

Prevalence and characteristics of older people with pressure ulcers and legs ulcers, in nursing homes in Barcelona

Background: Nursing home residents are vulnerable to chronic wounds. However, the prevalence data are scarce. Aim: The purpose of this study was to determine the prevalence of pressure ulcers and/or leg ulcers in nursing home residents, and describe the characteristics of the nursing homes, the residents and the wounds, as well as possible associations between these characteristics. Methods: This was a cross-sectional survey of nursing home residents over the age of 65 in 168 facilities in Barcelona. Those presenting category II-IV pressure ulcers and/or leg ulcers were included. The data were collected by observation/examination. Descriptive, bivariate, and multivariate analyses were performed. Results: The overall prevalence of pressure ulcers and leg ulcers combined was 4.4% (3.5% were pressure ulcers and 0.9% were leg ulcers). In small nursing homes with less nursing staff, the overall prevalence was greater than in large nursing homes (5.6% vs 3.8% [p = 0.01]). As expected, residents with pressure ulcers had higher pressure ulcer risk, worse dependence and cognitive status, urinary and faecal incontinence, and most were underweight. However, residents with leg ulcers had worse venous and arterial impairment and also were overweight. A multivariate analysis showed that pressure ulcers were statistically significantly associated with faecal incontinence (OR = 0.28, 95% CI = 0.09–0.81) and dyslipidaemia (OR = 0.21, 95% CI = 0.06–0.66), and leg ulcers were statistically significantly associated with venous insufficiency (OR = 4.93, 95% CI = 1.65–15.34). The characteristics of gluteal and ischial pressure ulcers, a high prevalence of infection, and a low reference to biofilm by nurses, in both types of wounds, suggest that these aspects are not adequately taken into account. Conclusions: Pressure ulcers and leg ulcers, mainly pressure ulcers, remain a public health problem in nursing homes. Further studies are required to confirm the associations found in this study.This work was supported by the College of Nursing of Barcelona (Spain) through a Research Projects Grant (PR-2040/2015)

Alfabetización en salud en pacientes con insuficiencia cardiaca atendidos en atención primaria

Examinar el nivel de alfabetización en salud y los factores que la condicionan en pacientes con insuficiencia cardiaca visitados en atención primaria. Estudio transversal multicéntrico. Diez centros de atención primaria del área metropolitana de Barcelona. Pacientes con diagnóstico de insuficiencia cardiaca. Criterios de inclusión: visita al centro de salud en el último año, desplazarse al centro de manera autónoma y acceder a participar voluntariamente. Cuestionarios Health Literacy Survey - European Union (HLS-EU-Q) y versión española de la Escala Europea de Autocuidado en Insuficiencia Cardiaca (EHFScBS). Se analizó la relación entre ambas escalas y variables sociodemográficas y clínicas mediante el test de ANOVA y un modelo de regresión lineal múltiple. Se incluyeron 318 pacientes (51,2% mujeres), con una media de edad de 77,9 ± 8,7 años. El índice de alfabetización en salud del 79,6% (n = 253) de los participantes fue de competencia insuficiente para comprender la información de salud. Los factores que explicaron la alfabetización en salud fueron el nivel académico (p < 0,001), la clasificación funcional de insuficiencia cardiaca (p = 0,032), los autocuidados y la edad (p < 0,04). El nivel académico explicaba el 61,6% del nivel de alfabetización (IC 95% bootstrap: 44,58%; 46,75%). La alfabetización en salud permite explicar la actitud de los pacientes hacia el régimen terapéutico que requiere la insuficiencia cardiaca. En los pacientes con insuficiencia cardiaca, los médicos y enfermeras de atención primaria han de tener en cuenta los factores que facilitan la comprensión de la información de salud

Estudio longitudinal de la inserción laboral de los estudiantes de máster en Enfermería

Introducción: El nivel de formación incide positivamente en la tasa de ocupación. No existen datos a nivel español de las tasas de ocupación en los estudiantes de máster de enfermería. El objetivo del estudio fue determinar la situación laboral y grado de satisfacción con su formación en esta población. Metodología: Estudio longitudinal prospectivo de los estudiantes de máster de enfermería (EUI-Sant Pau, cursos 2010/2011-2013/2014). La recogida de información se realizó mediante un cuestionario ad-hoc administrado el primer y último día de clase, y 12 meses tras finalizar los estudios. Resultados: La muestra total fue de 587 estudiantes al inicio del máster, 519 al final de curso y de 291 un año después de finalizarlo. El 86,2% de los estudiantes trabajaba al inicio del máster. Un 43,8% de los estudiantes desempleados al inicio del máster, trabajaba a los 12 meses de completar la formación. La proporción de estudiantes que trabajaban en un área relacionada con el máster aumentó progresivamente en los tres momentos de evaluación (59,2%, 61,6%, 70, 2%, p=.020). El nivel de satisfacción y la utilidad percibida de los estudios de máster a final de curso, fue valorado con puntuaciones de 4/5 o 5/5 en un 92% y 78,9% de los titulados, respectivamente. Conclusiones: Los estudiantes de enfermería presentan una alta tasa de ocupación. La proporción de alumnos que trabajan en un área relacionada con el máster aumenta desde el inicio del curso hasta un año tras finalizar el máster. La mayoría expresa un elevado grado de satisfacción y utilidad de la formación recibida