Diseño e implementación de un Programa de Formación en Sedación por Vía Inhalatoria en el Plan de Estudios de Grado en Odontología y propuesta de un Modelo para su Evaluación.

La Sedació Conscient és una competència específica que es va introduir a l'actual pla d'estudis de Grau en Odontologia, implementat per les Facultats espanyoles durant el curs acadèmic 2009-2010. Sembla que aquesta competència no s'ha desenvolupat a un nivell suficient perquè els graduats recents puguin satisfer les necessitats que planteja la complexa societat actual. El propòsit d'aquest estudi, dut a terme a la Facultat d'Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya des del curs 2015-2016 fins a l'actualitat, ha estat dur a terme una intervenció educativa per augmentar el nivell de coneixements a Sedació Conscient a través de la implementació d'un Programa de Formació en Sedació per Via Inhalatòria al pla d'estudis de Grau. Per aconseguir-ho es va projectar un estudi de disseny mixt: d'una banda, s'ha fet servir una metodologia qualitativa a través d'un disseny de recerca-acció. La dimensió “acció” es concreta en el paper actiu que va assumir la població participant en la detecció de la necessitat d'augmentar els coneixements en sedació al grau d'Odontologia i en la implementació dels resultats: el disseny d'un programa de formació i la seva introducció seqüencial als cursos 2n, 3r, 4t i 5è de grau. Però també s'ha utilitzat una metodologia quantitativa per a la qual s'han desenvolupat qüestionaris els resultats dels quals s'han analitzat amb el mètode estadístic. Pel que fa a les dades, podríem definir l'estudi com a longitudinal, perquè les variables es mesuren en diferents moments temporals (abans de la formació/ després de) i prospectiu, perquè s'han recollit a mesura que ha anat succeint la intervenció (1ª edició, 2a edició, 3a edició). A més, s'ha proposat un model avaluatiu com a punt de referència per a propostes de millora.La Sedación Consciente es una competencia específica que se introdujo en el actual plan de estudios de Grado en Odontología, implementado por las Facultades españolas durante el curso académico 2009-2010. Al parecer esta competencia no se ha desarrollado a un nivel suficiente para que los recién graduados puedan satisfacer las necesidades que plantea la compleja sociedad actual. El propósito de este estudio, llevado a cabo en la Facultad de Odontología de la Universidad Internacional de Catalunya desde el curso 2015-2016 hasta la actualidad, ha sido llevar a cabo una intervención educativa para aumentar el nivel de conocimientos en Sedación Consciente a través de la implementación de un Programa de Formación en Sedación por Vía Inhalatoria en el plan de estudios de Grado. Para lograrlo se proyectó un estudio de diseño mixto: por una parte, se ha utilizado una metodología cualitativa a través de un diseño de investigación- acción. La dimensión “acción”, se concreta en el papel activo que asumió la población participante en la detección de la necesidad de aumentar los conocimientos en sedación en el grado de Odontología y en la implementación de los resultados: el diseño de un programa de formación y su introducción secuencial en los cursos 2º, 3º, 4º y 5º de grado. Pero también se ha utilizado una metodología cuantitativa para la que se han desarrollado cuestionarios cuyos resultados se han analizado con el método estadístico. Con respecto a los datos, podríamos definir el estudio como longitudinal, porque las variables se miden en diferentes momentos temporales (antes de la formación/ después de) y prospectivo, porque se han recogido a medida que ha ido sucediendo la intervención (1ª edición, 2ª edición, 3ª edición). Además, se ha propuesto un modelo evaluativo como punto de referencia para propuestas de mejora

Efectes Immediats de la Tecarteràpia als Gastrocnemis i el Quàdriceps en l’Abordatge de la Hipertonia Espàstica i en la Funcionalitat del Membre Inferior en Persones a la Fase Crònica de l'Ictus.

L’ictus constitueix una de les principals causes de discapacitat crònica a nivell mundial. El fenomen que més afecta el desenvolupament funcional després d’un ictus és la hipertonia espàstica, la qual provoca un augment de la rigidesa dels flexors plantars de turmell i dels extensors de genoll en l’ictus crònic. La Tecarteràpia (TT) és una tècnica de diatèrmia que podria disminuir la hipertonia espàstica post-ictus, doncs s’ha demostrat que pot reduir l’excés de to muscular en diverses patologies múscul-esquelètiques. D’altra banda, el test de caminada de 4 metres, 4-Meter Walk Test (4MWT) s’utilitza àmpliament en pacients geriàtrics, però no ha estat validada en ictus

La medición de la vitalidad urbana desde una perspectiva morfológica de la ciudad y su relación con la seguridad en el espacio público: un acercamiento a los postulados de Jane Jacobs en el barrio de La Mariscal en Quito, Ecuador.

L’auge progressiu dels delictes als carrers de Quito ha originat la necessitat de trobar formes innovadores de mesurament associades a la seguretat. En aquest sentit, la vitalitat urbana, generadora d’una major seguretat en múltiples contextos, s’erigeix com a possible part de la solució. El conegut “ulls al carrer” encunyat per la teòrica urbana Jane Jacobs a la dècada dels anys 60 del segle XX, resumeix la idea de que una presència més elevada de persones a l’espai públic dissuadeix als lladres de cometre actes delictius per la por a ser vistos. En base a l’esmentat anteriorment, es procedeix a estudiar aquest tipus de fenomen al barri de La Mariscal, situat al Districte Metropolità de Quito, Equador. Per portar-ho a terme es realitza una aplicació de tres índexs de mesurament de vitalitat associats a indicadors morfològics urbans que promouen la presència de persones. Posteriorment, es procedeix a vincular aquests indicadors morfològics urbans amb els delictes portats a terme a l’espai públic del barri durant l’any 2022, posant especial èmfasi als robatoris, tant a persones com a vehicles. Els resultats demostren que un major balanç entre comerços i equipaments bàsics i no bàsics, un major percentatge d’àrea de carrer, una menor distància a places i petits parcs, una menor distància a parades de transport públic i una major distància a buits fronterers es correlaciona de forma directa amb la disminució de robatoris amb violència a l’espai públic de La Mariscal. D’aquesta manera s’evidencia la veracitat de que més “ulls al carrer” poden ajudar a millorar la seguretat a l’espai públic, oferint noves opcions de planejament urbà associades a la creació de parcs de proximitat i a la promoció de la mixticitat d’usos de sòl, entre d’altres.El auge progresivo de los delitos en las calles de Quito ha originado la necesidad de encontrar innovadoras formas de medición asociadas a la seguridad. En este sentido, la vitalidad urbana, generadora de una mayor seguridad en múltiples contextos, se erige como posible parte de la solución. El conocido “ojos en la calle” acuñado por la teórica urbana Jane Jacobs en la década de los 60 del siglo XX, resume la idea de que una mayor presencia de personas en el espacio público disuade a los ladrones de cometer actos delictivos por el miedo de ser vistos. En base lo expuesto anteriormente, se procede a estudiar este tipo de fenómeno en el barrio de La Mariscal, situado en el Distrito Metropolitano de Quito, Ecuador. Para ello se realiza una aplicación de tres índices de medición de la vitalidad asociados a indicadores morfológicos urbanos que promueven la presencia de personas. Posteriormente, se procede a asociar esos indicadores morfológicos urbanos con los delitos llevados a cabo en el espacio público del barrio durante el año 2022, haciendo hincapié en los robos, tanto a personas como a vehículos. Los resultados demuestran que un mayor balance entre comercios y equipamientos básicos y no básicos, un mayor porcentaje de área de calle, una menor distancia a plazas y pequeños parques, una menor distancia a paradas de transporte público y una mayor distancia a vacíos fronterizos se correlacionan de forma directa con la disminución de robos con violencia en el espacio público de la Mariscal. De este modo, se evidencia la veracidad de que más “ojos en la calle” puede ayudar a mejorar la seguridad en el espacio público, arrojando nuevas opciones de planeamiento urbano asociadas a la creación de parques de proximidad y a la promoción de la mixticidad de usos de suelo, entre otras

Factors affecting the outcomes of root coverage therapy and periodontal plastic surgery

L'objectiu principal d'aquest treball era avaluar la influència de diferents característiques quirúrgiques i anatòmiques en els resultats de la cobertura radicular i l'augment de teixit tou al voltant de dents i implants mitjançant mesures digitals i lineals. Dels protocols avaluats, es pot extreure que la profunditat vestibular és un predictor significatiu pels resultats de la teràpia de cobertura radicular mitjançant el penjoll d’avançament coronal més l'empelt de teixit connectiu. Altres factors anatòmics com la localització de l'arc mandibular i l'amplada reduïda de teixit queratinizat també van afectar negativament els resultats del tractament. Igualment, el guany d'espessor gingival marginal a 1,5 i 3 mm aconseguit en el període postoperatori immediat és un predictor significatiu de cobertura radicular completa als 6 mesos quan es tracta múltiples recessions gingivals mitjançant la tècnica de túnel modificada més la matriu dèrmica acel·lular. A més, el marge gingival posicionat ≥0,5 mm coronalment a la línea amelo-cementària immediatament després de la cirurgia va ser un fort predictor de cobertura radicular completa. A més, els empelts epitelials lliures estan exposats a canvis dimensionals que resulten en una reducció d'aproximadament el 40% de la dimensió original de l'empelt, essent els canvis aproximadament un 10% majors en els llocs dels implants que en els de les dents. Finalment, es pot concloure que l'espessor del teixit tou és un predictor de la cobertura radicular quan es realitza un procediment de cobertura radicular sense empelt i que l'efecte de l'espessor del teixit tou pot ser minimitzat en certa mesura quan s'opta per un empelt de teixit connectiu subepitelial. En canvi, quan s'afegeix material d'empelt no autògen (matriu de col·lagen xenogènic/matriu dèrmica acel·lular), la seva influència disminueix

Secret Diplomacy and Information Rights: interdisciplinary analyses through strategic intelligence, public relations and international security

La seguretat internacional és un component integral de la pau mundial i l'harmonia global a l'edat moderna. Tots els països existents al món i tots els governs estan tractant els problemes de seguretat a través de les seves estratègies. Durant segles, les qüestions de seguretat dels països s'han portat a terme en relacions amb el secret a través de molts aspectes ocults. La diplomàcia secreta és un element important d'aquesta situació. La Guerra Freda (1947-1991) havia intensificat el secret tenint en compte la rivalitat entre dos blocs, països occidentals i països del Teló de Ferro, tot i que també hi havia casos de diplomàcia secreta entre ells. Tanmateix, la creixent importància i influència de la democràcia, l'augment del poder dels mitjans globals i les tecnologies de la comunicació, la millora del regnat de la governança global han creat un entorn sociopolític i sociocultural internacional en el qual la responsabilitat, el control i la transparència són conceptes en augment. Les organitzacions supranacionals i internacionals han assumit papers més importants en termes de pau, seguretat internacional, gestió de conflictes i diplomàcia. A principis del segle XXI, el "secret" total no és possible en les estratègies de seguretat internacional i mesures relacionades. La intel·ligència estratègica és una altra disciplina per a qui prenen decisions i investigadors en termes de seguretat global i relacions internacionals. En aquesta recerca s'analitzarà el fenomen de la “diplomàcia secreta” (diplomàcia clandestina) i els drets a la informació a partir de mesures de transparència, a través de tècniques i conceptes provinents dels estudis de seguretat, intel·ligència estratègica, sociologia avançada i estudis de comunicació. Les característiques de les relacions públiques i les estratègies de comunicació sobre la diplomàcia secreta s'han d'analitzar metodològicament en el disseny d'investigació que es construeix a partir d'estudis internacionals, estudis de mitjans i sociologia. També s'estudiaran aspectes visuals dels discursos de seguretat internacional d'acord amb els estudis visuals.International security is an integral component of having world peace and global harmony in the modern age. All countries existing in the world and all governments are dealing with security issues through their strategies. For centuries countries’ security issues have been conducted in relations with secrecy through many hidden aspects. Secret diplomacy is an important element of this situation. The Cold War (1947-1991) had intensified the secrecy considering the rivalry between two blocs, Western and Iron Curtain countries, although there were secret diplomacy cases between them as well. However, growing importance and influence of democracy, increasing power of global media and communication technologies, improving reign of global governance have created an international socio-political and socio-cultural environment in which accountability, control and transparency are rising concepts. Supranational and international organizations have taken more important roles in terms of peace, international security, conflict management and diplomacy. In the beginning of 21st Century full “secrecy” is not possible in strategies of international security and related measures. Strategic intelligence is another discipline for decision-makers and researchers in terms of global security and international relations. In this research the phenomenon of “secret diplomacy” (clandestine diplomacy) and information rights will be analyzed based on transparency measures, through techniques and concepts coming from security studies, strategic intelligence, advanced sociology and communication studies. The characteristics of public relations and communication strategies on secret diplomacy are to be analyzed methodologically in the research design which is constructed based on international studies, media studies and sociology. Visual aspects of international security discourses will be studied in accordance with visual studies as well

Relació entre la prehipertensió arterial i la malaltia periodontal.

La hipertensió arterial i la periodontitis són dues de les malalties més freqüents a nivell mundial, i recentment s’està posant de manifest la relació que tenen entre elles i el gran nombre de pacients que pateixen ambdues malalties. Malgrat totes les mesures anti-hipertensives que existeixen, un gran nombre de pacients amb pressió arterial alta estan sense diagnosticar i molts dels diagnosticats no aconsegueixen arribar als valors de pressió arterial recomanats. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és aprofundir en el coneixement de la relació entre la pressió arterial alta i la periodontitis, i més concretament si el tractament periodontal no-invasiu pot ajudar en el control de la pressió arterial en individus prehipertensos amb periodontitis

Persuasión musical en spots electorales: Análisis multimodal de musicología, lingüística, comunicación audiovisual y marketing político aplicado a dos campañas presidenciales estadounidenses (2016/2020).

Quines composicions musicals fan servir els espots electorals? Quin ús se'n fa en relació amb el discurs polític? Com assenyala la música determinades paraules i frases d'un anunci? Quins recursos musicals serveixen per emocionar-nos i interpel·lar-nos com a potencials votants? Aquesta tesi connecta la musicologia amb la lingüística per emplaçar ambdues disciplines al servei de la comunicació i el màrqueting polític. Els estudis més recents de cognició musical completen un marc teòric a partir del qual desenvolupar metodologies d'anàlisi del discurs útils per a investigadors, creatius, professors i divulgadors que vulguin aprofundir com la música es conjuga amb els altres modes semiòtics presents en la narrativa audiovisual per aportar significats al missatge publicitari i electoral. Amb l'objectiu de descobrir nous usos en videopolítica, s'observen 160 anuncis aprovats i finançats pels candidats del Partit Demòcrata i Republicà a les campanyes presidencials de 2016 i 2020 dels Estats Units d’Amèrica. S'analitzen 25 espots de contrast amb recursos de juxtaposició musical. Es discuteixen les relacions entre la sintaxi musical i el contingut verbal dels espots, l’autoria dels anuncis i la seva tipologia. Els resultats mostren que els candidats intenten definir un valor afegit en l'ús d'alguns recursos musicals, però no en la selecció del tipus de composicions emprades. Destaca un ús hàbil dels silencis expressius per part de l'equip de Donald Trump (2016/2020) per assenyalar idees estratègiques del text; l'atenció de Hillary Clinton (2016) pels matisos a la publicitat comparativa per contraposar les polítiques de cada candidat a partir de variacions exclusivament harmòniques; i l'aposta de Joe Biden (2020) per allunyar-se d'una tàcita dramatització del candidat republicà, evitant emprar tècniques de juxtaposició musical.¿Qué composiciones musicales emplean los spots electorales? ¿Qué uso se hace de ellas en relación con el discurso político? ¿Cómo señala la música determinadas palabras y frases de un spot? ¿Qué recursos musicales sirven para emocionarnos e interpelarnos como potenciales votantes? Esta tesis conecta la musicología con la lingüística para emplazar ambas disciplinas al servicio de la comunicación y el marketing político. Los estudios más recientes de cognición musical completan un marco teórico a partir del cual desarrollar metodologías de análisis del discurso útiles para investigadores, creativos, profesores y divulgadores que quieran profundizar en cómo la música se conjuga con los demás modos semióticos presentes en la narrativa audiovisual para aportar significados al mensaje publicitario y electoral. Con el objetivo de descubrir nuevos usos en videopolítica, se observan 160 anuncios aprobados y financiados por los candidatos del Partido Demócrata y Republicano en las campañas presidenciales estadounidenses de 2016 y 2020. Se analizan 25 spots de contraste con recursos de yuxtaposición musical. Se discuten las relaciones entre la sintaxis musical y el contenido verbal de los spots, la autoría de los anuncios y su tipología. Los resultados muestran que los candidatos tratan de definir un valor añadido en el uso de algunos recursos musicales, pero no en la selección del tipo de composiciones empleadas. Destaca un hábil uso de los silencios expresivos por parte del equipo de Donald Trump (2016/2020) para señalar ideas estratégicas del texto; la atención de Hillary Clinton (2016) por los matices en la publicidad comparativa para contraponer las políticas de cada candidato a partir de variaciones exclusivamente armónicas; y la apuesta de Joe Biden (2020) por alejarse de una tácita dramatización del candidato republicano, evitando emplear técnicas de yuxtaposición musical

Estudi de l’eficàcia dels antibiòtics tòpics en la profilaxi de la infecció de localització quirúrgica incisional en cirurgia colorectal

La infecció de localització quirúrgica (ILQ) és la infecció que sorgeix durant els primers 30 dies després d'una cirurgia, afectant la zona des de la incisió cutània fins al teixit profund. Segons l'estudi EPINE-EPPS, representen aproximadament el 21,6% de totes les infeccions nosocomials. La cirurgia colorectal presenta la incidència més gran d'ILQ després dels procediments abdominals electius, que oscil·la entre el 9% i el 20%. Les ILQ s'associen a un augment de l'estada hospitalària, la morbiditat i la mortalitat i suposen una càrrega econòmica considerable per als sistemes sanitaris. Es creu que aproximadament la meitat de les ILQ es poden prevenir amb diverses intervencions, com ara la profilaxi antibiòtica endovenosa. Però malgrat l’aplicació de totes les mesures preventives que ja han demostrat la seva eficàcia, la persistent i elevada taxa d’ILQ en cirurgia colorectal obliga a explorar altres mesures potencialment útils, que no han demostrat encara la seva eficàcia. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar l’efecte de la profilaxi tòpica mitjançant la irrigació de la ferida quirúrgica amb una solució antibiòtica abans del tancament de pell

La innovación organizacional y su impacto en la eficiencia de los procesos de innovación: Un estudio en Pymes de servicio en España.

En el mundo empresarial de las PYMEs de servicio en España se presenta, con mucha frecuencia, para los propietarios de las mismas, una pregunta crítica: ante la imperiosa y acuciante necesidad de innovar para garantizar la supervivencia de sus empresas en el mercado, y teniendo en cuenta que estas PYMEs no tienen acceso a inversiones significativas en tecnología y solo disponen de recursos limitados para dedicar a la innovación organizacional ¿por cuál de los tres principales campos de innovación optarían para conseguir la máxima eficacia en resultados?: a) En actividades relacionadas con la interrelación entre los departamentos en la empresa (rompiendo los silos); b) En actividades dirigidas a mejorar la calidad de los procesos existentes; y c) En actividades que faciliten la incorporación de conocimiento externo a la empresaAl món empresarial de les PIMEs de servei a Espanya es presenta, amb molta freqüència, per als propietaris de les mateixes, una pregunta crítica: davant la imperiosa i urgent necessitat d'innovar per garantir la supervivència de les seves empreses al mercat, i tenint en compte que aquestes PIMEs no tenen accés a inversions significatives en tecnologia i només disposen de recursos limitats per dedicar a la innovació organitzacional, per quin dels tres principals camps d'innovació optarien per aconseguir la màxima eficàcia en resultats?: a) En activitats relacionades amb la interrelació entre els departaments a l'empresa (trencant les sitges); b) En activitats adreçades a millorar la qualitat dels processos existents; i c) En activitats que facilitin la incorporació de coneixement extern a l'empres

Eficacia de la Optimización Hemodinámica guiada por monitorización no invasiva en las complicaciones perioperatorias de los pacientes con Fractura de Cadera.

Objectiu: Avaluar l'efecte de la teràpia dirigida per objectius guiada per monitoratge hemodinàmica no invasiva sobre les complicacions peroperatòries en pacients someti-dues a cirurgia de fractura de maluc, dins d'un model assistencial basat en un abordatge multidisciplinari. Mètodes: Estudi unicéntric, no aleatoritzat, d'intervenció amb un grup de control històric i 12 mesos de seguiment. Es van incloure pacients intervinguts de fractura de maluc amb edat igual o superior a 65 anys. Els criteris d'exclusió van ser pacients amb fractures patològiques, fractures relacionades amb el trànsit i refractures. Els pacients del grup de control van rebre tractament estàndard, en el qual el maneig hemodinámico durant la cirurgia va ser realitzat segons el criteri del anestesiólogo responsable del pacien-et. Els pacients del grup d'intervenció van rebre un protocol de teràpia dirigida per objectius basat a aconseguir un volum sistòlic òptim, a més d'una pressió arterial sistòlica > 90 mmHg i un índex cardíac individualitzat. No es van fer altres canvis entre els grups en la trajectòria clínica durant el període d'estudi. El resultat prima-va riure va ser el nombre de pacients que sofreixen episodis d'inestabilitat hemodinàmica intra-operatòria i el nombre d'episodis d'inestabilitat hemodinàmica per pacient. Els re-sultados secundaris van ser arrítmies intraoperatòries, complicacions postoperatòries (cardiovasculars, respiratòries, infeccioses i renals), fluids administrats, necessitat de vasopressors, transfusió peroperatòria, durada de l'estada hospitalària, reingrés i supervivència a l'any. Resultats: Es van incloure 551 pacients entre tots dos grups, 272 pacients en el grup control i 279 en el grup intervenció. La inestabilitat hemodinàmica intraoperatòria va ser menor en el grup intervenció (37,5% enfront de 28,0%; p=0,017). Els pacients que reci-*bieronteràpia dirigida per objectius, van tenir menys complicacions postoperatòries car-diovasculares (18,8% enfront de 7,2%; p < 0,001), respiratòries (15,1% enfront de 3,6%; p < 0,001) i infeccioses (21% enfront de 3,9%; p < 0,001), però no renals (12,1% enfront de 33,7%; p < 0,001). Els pacients del grup intervenció van necessitar menys vasopressors (25,5% enfront de 39,7%; p<0,001) i van rebre menys líquids [2.600 ml (RIC 1700 a 2700) enfront de 850 ml (RIC 750 a 1050); p=0,001] que el grup control. Menys pacients van requerir transfusió en el grup intervenció (73,5% vs 44,4%; p<0,001). Per als pacients del grup intervenció, la mitjana de l'estada hospitalària va ser més curta [11 dies (RIC 8 a 16) vs 8 dies; (RIC 6 a 11) p < 0,001] i la supervivència a un any més alta [73,4% (95%IC: 67,7 a 78,3 vs 83,8% (95%IC: 78,8 a 87,7) p<0,003]. Conclusions: L'ús d'un protocol de teràpia dirigida per objectius, disminueix les complicacions intraoperatòries i les complicacions postoperatòries cardiovasculars, respiratòries i infeccioses, però no les renals. Aquesta estratègia es va associar a una estada hospitalària més curta i a una major supervivència un any després de la intervenció quirúrgica.Objetivo: Evaluar el efecto de la terapia dirigida por objetivos guiada por monitorización hemodinámica no invasiva sobre las complicaciones perioperatorias en pacientes sometidos a cirugía de fractura de cadera, dentro de un modelo asistencial basado en un abordaje multidisciplinar. Métodos: Estudio unicéntrico, no aleatorizado, de intervención con un grupo de control histórico y 12 meses de seguimiento. Se incluyeron pacientes intervenidos de fractura de cadera con edad igual o superior a 65 años. Los criterios de exclusión fueron pacientes con fracturas patológicas, fracturas relacionadas con el tráfico y refracturas. Los pacientes del grupo de control recibieron tratamiento estándar, en el que el manejo hemodinámico durante la cirugía fue realizado según el criterio del anestesiólogo responsable del paciente. Los pacientes del grupo de intervención recibieron un protocolo de terapia dirigida por objetivos basado en alcanzar un volumen sistólico óptimo, además de una presión arterial sistólica > 90 mmHg y un índice cardiaco individualizado. No se realizaron otros cambios entre los grupos en la trayectoria clínica durante el periodo de estudio. El resultado primario fue el número de pacientes que sufren episodios de inestabilidad hemodinámica intraoperatoria y el número de episodios de inestabilidad hemodinámica por paciente. Los resultados secundarios fueron arritmias intraoperatorias, complicaciones postoperatorias (cardiovasculares, respiratorias, infecciosas y renales), fluidos administrados, necesidad de vasopresores, transfusión perioperatoria, duración de la estancia hospitalaria, reingreso y supervivencia al año. Resultados: Se incluyeron 551 pacientes entre ambos grupos, 272 pacientes en el grupo control y 279 en el grupo intervención. La inestabilidad hemodinámica intraoperatoria fue menor en el grupo intervención (37,5% frente a 28,0%; p=0,017). Los pacientes que recibieron terapia dirigida por objetivos, tuvieron menos complicaciones postoperatorias cardiovasculares (18,8% frente a 7,2%; p < 0,001), respiratorias (15,1% frente a 3,6%; p < 0,001) e infecciosas (21% frente a 3,9%; p < 0,001), pero no renales (12,1% frente a 33,7%; p < 0,001). Los pacientes del grupo intervención necesitaron menos vasopresores (25,5% frente a 39,7%; p<0,001) y recibieron menos líquidos [2.600 ml (RIC 1700 a 2700) frente a 850 ml (RIC 750 a 1050); p=0,001] que el grupo control. Menos pacientes requirieron transfusión en el grupo intervención (73,5% vs 44,4%; p<0,001). Para los pacientes del grupo intervención, la mediana de la estancia hospitalaria fue más corta [11 días (RIC 8 a 16) vs 8 días; (RIC 6 a 11) p < 0,001] y la supervivencia a un año más alta [73,4% (95%IC: 67,7 a 78,3 vs 83,8% (95%IC: 78,8 a 87,7) p<0,003]. Conclusiones: El uso de un protocolo de terapia dirigida por objetivos, disminuye las complicaciones intraoperatorias y las complicaciones postoperatorias cardiovasculares, respiratorias e infecciosas, pero no las renales. Esta estrategia se asoció a una estancia hospitalaria más corta y a una mayor supervivencia un año tras la intervención quirúrgica