Substituting Ang-(1-7) to prevent lung damage in SARS-CoV2 infection?

CP is supported by a grant from Plan Nacional de I+D (SAF2017- 84776-R

La universidad: un acercamiento histórico-filosófico

En nuestros días es un hecho que las especializaciones han ocasionado la disgregación del conocimiento humano. La universidad actual es la representación más concreta de esta disgregación, y el carácter de su quehacer se ha convertido en una inquietud relevante en todas las culturas por la multiplicidad de versiones que se tienen acerca de sus funciones sustantivas, dada la complejidad de su dinámica académica. En contraste con esta desarmonía contemporánea, la presente revisión muestra la evolución de la universidad medieval y coloca un especial énfasis en su sistema organizativo, el cual dio origen a las funciones sustantivas de docencia, investigación y servicio a la comunidad, en un ambiente de internacionalización y autonomía universitaria, apuntalándola como la institución de estudios superiores por excelencia

Editorial

Editoria

La internacionalización de la educación superior como elemento intrínseco en los procesos de generación del conocimiento científico, y del desarrollo tecnológico que apuntan a la innovación.

La internacionalización de la educación superior que ha emergido con fuerza inusitada a partir de los procesos de globalización recupera su carácter primigenio y se reintegra a las funciones esenciales de las instituciones educativas. Los ámbitos de lo internacional y lo intercultural imponen desafíos inéditos a la estructura y gestión de la educación, particularmente en las dimensiones de la investigación, la docencia, la autonomía y el servicio a la comunidad. También se convierte en una dinámica que necesariamente impacta el nivel de la calidad educativa. La internacionalización se presenta en el marco de una nueva universidad que precisa el desarrollo humano sustentable, apuntala la solidaridad, la cultura de la paz, la excelencia y el compromiso con el entorno local, regional e internacional

Competencias socio-afectivas: una exigencia para el profesor contemporáneo

La transformación no planificada que protagonizan las sociedades actuales ha impuesto cambios que se han derivado fundamentalmente del uso de las nuevas tecnologías. Este ámbito que privilegia el conocimiento como factor esencial de intercambio que mueve economías exige un replanteamiento sobre la naturaleza de cada actividad productiva. La institución escolar dedicada a la generación y reproducción del conocimiento se ve afectada en sus procesos de enseñanza y aprendizaje por los modelos de sociedad que emergen.Los contenidos del aprendizaje, sus condiciones y referentes deben contextualizarse de acuerdo a las características de los cambios sociales. En este sentido, uno de los retos principales, análogos a los modos de aprender, se centra en entender cómo debe ejercer su tarea quien es el encargado de coordinar el proceso educativo. El profesor adquiere otra manera de asumir su labor si se considera que el alumno se torna más autónomo, tiene más amplitud de fuentes para acceder al conocimiento y vive procesos psicosociales enlos que la figura tradicional del profesor se devalúa.El maestro se encuentra inmerso en una dinámica de producción de conocimientos que demandan innovación y capacidad de emprender que no se detiene. El vertiginoso caudal de nuevo conocimiento propicia que los profesionales actualicen constantemente sus competencias. Así, la formación y el desarrollo profesional se han convertido en actividades fundamentales si se pretendedar viabilidad a cualquier tarea productiva. Bajo esta lógica, un aspecto toral consiste enentender que el profesor necesita concebirse como un profesional en permanente proceso de aprendizaje. Se trata de reestructurar el perfil del profesor contemporáneo para hacerlo afín a los requerimientos de la escuela de hoy

Hacia una internacionalización solidaria de la educación superior (Towards an internationalization of solidarity gesture of the higher education)

La internacionalización de la educación superior se ha convertido en una dinámica novedosa que ha de integrarse a las funciones clásicas de las instituciones educativas, en afinidad a un conocimiento sin fronteras que se desarrolla en el escenario de la globalización. Al incorporar la dimensión internacional e intercultural se promueve un incremento en la calidad educativa, a la vez que impone retos a la estructura y gestión universitaria respecto a sus problemáticas en torno a la investigación, la docencia, el servicio a la comunidad y la autonomía. Al considerar tales desafíos, la clave de una nueva universidad deberá basarse en el desarrollo humano sustentable, la cultura de paz, la solidaridad y una educación permanente, todo ello a partir de una transformación significativa del sistema de educación superior, soporte estratégico del desarrollo. AbstractThe internationalization of higher education has become a new dynamic to be integrated to the traditional functions of educational institutions, together with a borderless knowledge that takes place in the globalization framework. When international and intercultural dimension is incorporated, it promotes an increase in educational quality, while imposing challenges to the structure and management of universities regarding their issues around research, teaching, community service and empowerment. When considering these challenges, the key to a new university should be based on sustainable human development, culture of peace, solidarity and lifelong learning, all of this from a significant transformation of the higher education system, which is a strategic development support

Continguts del treball i incapacitat temporal en la cohort "Casa Gran" de treballadors de l'Ajuntament de Barcelona

Descripció del recurs: 13 novembre 2002Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaIntroducció: L'anàlisi de l'absentisme s'ha abordat des de diverses perspectives teòriques. Des de la d'aquesta tesi, L'absentisme laboral és contemplat com un indicador de funcionament, les causes S'han de cercar en les condicions i organització del treball i en les relacions socials de producció i de gènere. L'objectiu general de la tesi és analitzar la relació entre la freqüència d'episodis d'incapacitat laboral (IT) i els continguts del treball entre els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys 1984 i 1993. Els objectius específics són analitzar les diferències en la freqüència d'episodis d'IT de curta i llarga durada entre homes i dones i identificar les característiques dels continguts del treball que poden influenciar la freqüència d'episodis de IT. Subjectes i Mètodes: El disseny és longitudinal retrospectiu. La població d'estudi inclogué totes les persones que entre l'1 de gener de 1984 i el 31 de desembre de 1993 van treballar un mínim de 6 mesos i un dia a l'Ajuntament de Barcelona. La cohort quedà constituïda per 20.648 persones, que contribuïren a 78.524,81 persones - any de seguiment pels homes i 56.403,89 per a les dones. Tota la informació socio-demogràfica i laboral s'obtingué del Sistema Integrat de Personal de l'Ajuntament de Barcelona. Es classificà la població en categories administratives i en grups de llocs de treball amb continguts homogenis. Es calcularen les taxes crues i específiques per a cada categoria, grup de llocs de treball, i edat, així com les acumulades per a tot el període d'estudi i les raons de taxes per categories i grups de llocs de treball. L' anàlisi fou específica per gènere. Resultats: La incapacitat temporal es relaciona de manera diferenciada amb el gènere, l'edat, la categoria professional i els continguts del treball. Les dones presentaren taxes (crues i ajustades) d'IT més altes que els homes, tant d'episodis de curta com de llarga durada. L'análisi específica per gènere mostrà l'existència d'una doble segregació laboral en base a aquest: la raó dones / homes que ocupaven llocs de treball de major responsabilitat i salari fou molt desfavorable per a aquestes, alhora que es constatà l'existència de grups de llocs de treball i categories administratives específiques de gènere. S'observà una clara relació entre la categoria administrativa i les taxes d'IT de curta i de llarga durada, les categories manuals presentaren majors taxes que les no manuals, patró més evident per a les taxes de llarga durada i pels homes. Entre les dones,els resultats foren menys explicatius que entre els homes. Els mateixos patrons s'observaren en relació als continguts del treball, les raons de taxes foren generalment superiors per a les categories amb menors continguts. Conclusions: Els resultats recolzen la hipòtesi de que l'estat de salut es realciona més amb la incidència d'episodis d'IT de llarga durada que amb els de curta durada. Els factors de risc relacionats amb el treball de reproductiu (familiar i domèstic), i els recursos personals que el treball proporciona (en termes de control sobre el treball i suport social), podrien tenir més importància en la incidència d'episodis de curta durada. La segregació laboral i del treball familiar i domèstic en base al gènere explicarien principalment les majors taxes femenines. També recolzen la hipòtesi de que l'absentisme laboral ha ser analitzat des de la perspectiva d'un indicador de funcionament, i no només de salut, i que està fortament relacionat amb la classe social i amb els continguts del treball.Introduction: Analysis of absenteeism has been done under diverse theoretical theories. In this research, work absenteeism is seen as a functioning indicator. Working conditions, organisation of work and social relations of production and gender have to be analysed when looking for its causes. The general objective is to analyse the relationship of sickness leave (SL) with the job contents among the Barcelona city council civil servants during the 1984 - 1993 period. Specific objectives are to analyse the differences in the frequency of SL episodes of short and long duration and to identify the characteristics of the contents of the job that can influence it. Population and Methods. The study was a retrospective cohort including all people who worked for more than six months for the City Council of Barcelona from 1/1/1984 to 31/12/1993. The cohort was composed of 20,648 people who contribute to 78,524.81 person/years of follow-up for men and 56,403.89 for women. All information was obtained from company records. The study population was classified into administrative categories and occupational groups based on homogeneous job contents. Crude and age, category and occupational group specific rates of SL were computed and cumulative rates for all the period as well in a gender-specific analysis. Results: SL related to gender, age, and administrative category and job contents. Women showed generally higher SL rates than men for both short and long episodes. Gender specific analysis showed the double labour segregation. The women / men ratio among higher categories was very desfavourable for women, and there were gender-specific categories and workplaces. A clear relationship between administrative category and SL rates was found, manual categories had higher rates than non -manual. This trend was more evident for men and for long episodes. Among women, results were less explicative than among men. Similar results were found referring job contents, rate ratios were generally higher for those occupational groups with poorest contents of the job. Conclusions: These results support the hypothesis that the health status is more related to the incidence of long episodes of SL than to short episodes. The incidence of short episodes could be more related to the reproductive work and to the personal resources that the work provides in terms of control over the work and social support. The gender-based segregation of productive and reproductive work could explain the higher rates of women. These results also support the hypothesis that work absenteeism should be analysed under the perspective of a functioning indicator and that is related to health, social class and the contents of the job

Prevalence, associated factors and reasons for sickness presenteeism : a cross-sectional nationally representative study of salaried workers in Spain, 2016

The aim of this study was to estimate the prevalence of sickness presenteeism (SP), its associated factors and the reasons given for SP episodes, among the overall salaried population and excluding the 'healthy' workers. Population-based cross-sectional study. Salaried population in Spain. Data were obtained from the third Spanish Psychosocial Risks Survey (2016), carried out between October and December 2016, n=1615. Self-reported episodes of SP and their reasons. 23.0% (95% CI 19.2 to 26.8) of the workers exhibit SP, whereas among those manifesting having had some health problem in the preceding year, the figure was 53.0% (95% CI 46.9 to 59.1). The factors associated with SP when we study all workers are age, seniority, salary structure, working more than 48 hours, the contribution of worker's wage to the total household income and downsizing; factors among the 'unhealthy' workers are working more than 48 hours and not having a contract. The most common reason for SP is 'did not want to burden my colleagues', 45.7% (95% CI 37.3 to 54.4), whereas 'I could not afford it for economic reasons' ranked third, 35.9% (29.4% to 42.9%), and 27.5% (21.3% to 34.6%) of the workers report 'worried about being laid off' as a reason for going to work despite being ill. The estimated frequency of SP in Spain is lower than certain other countries, such as the Scandinavian countries. The factors associated vary depending on the population analysed (all workers or excluding 'healthy' workers). The reason 'I was worried about being laid off' was much more common than the estimates for Sweden or Norway