Análisis espacial del nivel IV de la Cova del Bolomor (La Valldigna, Valencia)

El presente trabajo está basado en el análisis micro-espacial del nivel IV de la Cova del Bolomor (La Valldigna, Valencia), turno principal objetivo es la interpretación de las estrategias de ocupación empleadas por los grupos humanas que habitaron la cavidad a inicios del Pleistoceno superior. El planteamiento de investigación propuesto se fundamentar en la identificación de unidades arqueoestratigráficas con un escaso desarrollo diacrónico y su estudio ha permitido la identificación de dos de estas claramente diferenciadas (CB IV-1 y CB IV-2). A partir de la individualización arqueoestratigráfica y mediante la aplicación de una metodología que combina representación tridimensional, sistemas de información geográfica (SIG), análisis por planos de distribución, estadística y remontajes de material arqueológico, se ha podido plantear la reconstrucción de la estrategia de ocupación desarrollada, basada en la organización en torno a estructuras domésticas asociadas a hogares. El estudio de las unidades CB IV-1 y CB 1V-2, ha permitido demostrar la existencia de estrategias de ocupación complejas en el tránsito del Pleistoceno medio al superior, junto a una particular y rica información que sugiere la existencia de un comportamiento social de los grupos neandertales va desarrollado en los momentos tratados, apreciable desde criterios de organización espacial del lugar de hábitat

The Anthropogenic Use of Firewood During the European Middle Pleistocene: Charcoal Evidence from Levels XIII and XI of Bolomor Cave, Eastern Iberia (230- 160 ka)

Human control of fire is a widely debated issue in the field of Palaeolithic archaeology, since it involved significant technological innovations for human subsistence. Although fire evidence has been the subject of intense debate regarding its natural or anthropogenic nature, most authors agree that combustion structures represent the most direct evidence of human control of fire. Wood charcoal fragments from these contexts represent the fuel remains that result from humans' collection of firewood, which means they can reveal significant behavioural and palaeoenvironmental information relevant to our understanding of Middle Palaeolithic societies. In this work, we present anthracological data derived from combustion structure 2 (level XIII, ca. 230 ka, MIS 7) and combustion structure 4 (level XI, ca. 160 ka, MIS 6) from Bolomor Cave, which are chronologically among the earliest combustion structures found in Europe. The present work discusses how the presence of black pine and / or scots pine in both levels sheds light on the characterisation of the local landscape. Additional analyses focussing on the pre- and post-depositional processes affecting charcoal preservation point to biodegradation patterns. The aim of this work is to provide the first discussion concerning the anthracological data derived from Bolomor Cave in order to contribute to the general debate regarding the use of fire during the European Middle Pleistocene

El Paleolítico Medio en el territorio valenciano y la variabilidad tecno-económica de la Cova del Bolomor

En el presente artículo se exponen las principales características de las industrias líticas del Paleolítico Medio en el territorio valenciano. Se hace especial hincapié en la variabilidad tecno-económica observada en la secuencia estratigráfica de la Cova del Bolomor. Con dicho análisis se pretende contribuir al establecimiento de los rasgos evolutivos de las industrias asociadas a los grupos de neandertales. En este sentido, el estudio pone de manifiesto que en estas sociedades se produjo, en los momentos finales, cierto progreso tecnológico, en un contexto arqueológico en el que es difícil precisar si hubo, o no, influencia externa o aculturación por parte de las poblaciones de cromañones en el territorio valenciano.En el present article s'exposen les principals característiques de les indústries lítiques del Paleolític Mitjà en el territori valencià. Es posa especial atenció a la variabilitat tecno-econòmica observada en la seqüència estratigràfica de la Cova del Bolomor. Amb aquesta anàlisi es pretén contribuir a l'establiment dels trets evolutius de les indústries associades als grups de neandertals. En aquest sentit, l'estudi posa de manifest que en aquestes societats es va produir, en els moments finals, un cert progrés tecnològic, en un context arqueològic en el qual és difícil precisar si va haver-hi, o no, influència externa o aculturació per part de les poblacions de cromanyons en el territori valencià.Dans l'article ci-dessous, s'exposent les principales caractéristiques des industries lithiques du Paléolithique Moyen dans le territoire valencien. On veut mettre en relief la variabilité techno-économique observée dans la séquence stratigraphique de la Cova del Bolomor. Avec cette analyse, on cherche à établir les traits évolutifs des industries associées aux groupes néandertaliens. Dans ce sens, l'étude met en relief que ces sociétés ont probablement connu, dans un dernier temps, un certain progrès technologique, dans un contexte archéologique où il est difficile de préciser s'il y a eu ou pas une influence externe ou une acculturation venue des populations cromagnones dans la région de Valence.In this paper main characteristics of the Middle Palaeolithic lithic industries from the territory of Valencia are presented. Particular attention is paid to the techno-economical variability of the archaeological record in Cova del Bolomor. This study aims to discuss the evolutionary features of Neanderthal industries; our analysis shows that there was some technological progress at the end of the Middle Palaeolithic, in an archaeological context in which it is uncertain whether or not there was external influence or acculturation from Cro-Magnon populations in the valencian territory

Les ocupacions prehistòriques de la Cueva de la Diabla (Ayora, València).

La realització del parc eòlic de la Solana (Ayora) propicià una sèrie de sondejos arqueològics a la Cueva de la Diabla que permeteren identificar un nivell arqueològic prehistòric del Calcolític campaniforme-Bronze antic. L’estudi de la totalitat de les restes ens ha permès interpretar-les com a conseqüència d’ocupacions estacionals de la cova, no documentant cap evidencia d’enterraments humans. La casera d’animals salvatges que viuen en un medi escassament antropitzat també ha quedat constatada

El Paleolítico Medio en el territorio valenciano y la variabilidad tecno-económica de la Cova del Bolomor

En el presente artículo se exponen las principales características de las industrias líticas del Paleolítico Medio en el territorio valenciano. Se hace especial hincapié en la variabilidad tecno-económica observada en la secuencia estratigráfica de la Cova del Bolomor. Con dicho análisis se pretende contribuir al establecimiento de los rasgos evolutivos de las industrias asociadas a los grupos de neandertales. En este sentido, el estudio pone de manifiesto que en estas sociedades se produjo, en los momentos finales, cierto progreso tecnológico, en un contexto arqueológico en el que es difícil precisar si hubo, o no, influencia externa o aculturación por parte de las poblaciones de cromañones en el territorio valenciano.En el present article s'exposen les principals característiques de les indústries lítiques del Paleolític Mitjà en el territori valencià. Es posa especial atenció a la variabilitat tecno-econòmica observada en la seqüència estratigràfica de la Cova del Bolomor. Amb aquesta anàlisi es pretén contribuir a l'establiment dels trets evolutius de les indústries associades als grups de neandertals. En aquest sentit, l'estudi posa de manifest que en aquestes societats es va produir, en els moments finals, un cert progrés tecnològic, en un context arqueològic en el qual és difícil precisar si va haver-hi, o no, influència externa o aculturació per part de les poblacions de cromanyons en el territori valencià.Dans l'article ci-dessous, s'exposent les principales caractéristiques des industries lithiques du Paléolithique Moyen dans le territoire valencien. On veut mettre en relief la variabilité techno-économique observée dans la séquence stratigraphique de la Cova del Bolomor. Avec cette analyse, on cherche à établir les traits évolutifs des industries associées aux groupes néandertaliens. Dans ce sens, l'étude met en relief que ces sociétés ont probablement connu, dans un dernier temps, un certain progrès technologique, dans un contexte archéologique où il est difficile de préciser s'il y a eu ou pas une influence externe ou une acculturation venue des populations cromagnones dans la région de Valence.In this paper main characteristics of the Middle Palaeolithic lithic industries from the territory of Valencia are presented. Particular attention is paid to the techno-economical variability of the archaeological record in Cova del Bolomor. This study aims to discuss the evolutionary features of Neanderthal industries; our analysis shows that there was some technological progress at the end of the Middle Palaeolithic, in an archaeological context in which it is uncertain whether or not there was external influence or acculturation from Cro-Magnon populations in the valencian territory

Les ocupacions prehistòriques de Cueva de la Diabla (Ayora, València)

La realització del parc eòlic de la Solana (Ayora) propicià una sèrie de sondejos arqueològics a la Cueva de la Diabla que permeteren identificar un nivell arqueològic prehistòric del Calcolític campaniforme-Bronze antic. L'estudi de la totalitat de les restes ens ha permès interpretar-les com a conseqüència d'ocupacions estacionals de la cova, no documentant cap evidencia d'enterraments humans. La casera d'animals salvatges que viuen en un medi escassament antropitzat també ha quedat constatadaThe construction of the wind park La Solana (Ayora) led to a series of archaeological sondages at Cueva de la Diabla. These works uncovered a prehistoric occupation layer dated to the Bell Beaker-Early Bronze Age periods. The study of the recovered materials suggests that the occupation of the cave was seasonal. No evidence of human burials has been documented. Wild animal hunting was taking place in an environment with hardly any signs of anthropizatio