English Is It! (ELT Training Series). Vol. 8

Grup de treball ICE-UB: From English Acquisition to English Learning and Teachin

Glucocorticoid-based pharmacotherapies preventing PTSD

Altres ajuts: Swiss National Science Foundation (SNSF) [NCCR Synapsy grant: 51NF40-158776 and − 185897]Posttraumatic stress disorder (PTSD) is a highly disabling psychiatric condition that may arise after exposure to acute and severe trauma. It is a highly prevalent mental disorder worldwide, and the current treatment options for these patients remain limited due to low effectiveness. The time window right after traumatic events provides clinicians with a unique opportunity for preventive interventions against potential deleterious alterations in brain function that lead to PTSD. Some studies pointed out that PTSD patients present an abnormal function of the hypothalamic-pituitary-adrenal axis that may contribute to a vulnerability toward PTSD. Moreover, glucocorticoids have arisen as a promising option for preventing the disorder's development when administered in the aftermath of trauma. The present work compiles the recent findings of glucocorticoid administration for the prevention of a PTSD phenotype, from human studies to animal models of PTSD. Overall, glucocorticoid-based therapies for preventing PTSD demonstrated moderate evidence in terms of efficacy in both clinical and preclinical studies. Although clinical studies point out that glucocorticoids may not be effective for all patients' subpopulations, those with adequate traits might greatly benefit from them. Preclinical studies provide precise insight into the mechanisms mediating this preventive effect, showing glucocorticoid-based prevention to reduce long-lasting behavioral and neurobiological abnormalities caused by traumatic stress. However, further research is needed to delineate the precise mechanisms and the extent to which these interventions can translate into lower PTSD rates and morbidity

Autophagy exacerbates muscle wasting in cancer cachexia and impairs mitochondrial function

Cancer cachexia is a multifactorial syndrome characterized by anorexia, weight loss and muscle wasting that impairs patients' quality of life and survival. Aim of this work was to evaluate the impact of either autophagy inhibition (knocking down beclin-1) or promotion (overexpressing TP53INP2/DOR) on cancer-induced muscle wasting. In C26 tumor-bearing mice, stress-induced autophagy inhibition was unable to rescue the loss of muscle mass and worsened muscle morphology. Treating C26-bearing mice with formoterol, a selective β2-agonist, muscle sparing was paralleled by reduced static autophagy markers, although the flux was maintained. Conversely, the stimulation of muscle autophagy exacerbated muscle atrophy in tumor-bearing mice. TP53INP2 further promoted atrogene expression and suppressed mitochondrial dynamics-related genes. Excessive autophagy might impair mitochondrial function through mitophagy. Consistently, tumor-induced mitochondrial dysfunction was detected by reduced ex vivo muscle fiber respiration. Overall, the results evoke a central role for muscle autophagy in cancer-induced muscle wasting

Functional protein-based nanomaterial produced in GRAS microorganism : a new platform for biotechnology

Inclusion bodies (IBs) are protein-based nanoparticles formed in Escherichia coli through stereospecific aggregation processes during the overexpression of recombinant proteins. In the last years, it has been shown that IBs can be used as nanostructured biomaterials to stimulate mammalian cell attachment, proliferation, and differentiation. In addition, these nanoparticles have also been explored as natural delivery systems for protein replacement therapies. Although the production of these protein-based nanomaterials in E. coli is economically viable, important safety concerns related to the presence of endotoxins in the products derived from this microorganism need to be addressed. Lactic acid bacteria (LAB) are a group of food-grade microorganisms that have been classified as safe by biologically regulatory agencies. In this context, we have demonstrated herein, for the first time, the production of fully functional, IB-like protein nanoparticles in LAB. These nanoparticles have been fully characterized using a wide range of techniques, including field emission scanning electron microscopy (FESEM), transmission electron microscopy (TEM), dynamic light scattering (DLS), Fourier transform infrared (FTIR) spectroscopy, zymography, cytometry, confocal microscopy, and wettability and cell coverage measurements. Our results allow us to conclude that these materials share the main physico-chemical characteristics with IBs from E. coli and moreover are devoid of any harmful endotoxin contaminant. These findings reveal a new platform for the production of protein-based safe products with high pharmaceutical interest

Synthesis, in Vitro Profiling, and in Vivo Evaluation of Benzohomoadamantane-Based Ureas for Visceral Pain: A New Indication for Soluble Epoxide Hydrolase Inhibitors

The soluble epoxide hydrolase (sEH) has been suggested as a pharmacological target for the treatment of several diseases, including pain-related disorders. Herein, we report further medicinal chemistry around new benzohomoadamantane-based sEH inhibitors (sEHI) in order to improve the drug metabolism and pharmacokinetics properties of a previous hit. After an extensive in vitro screening cascade, molecular modeling, and in vivo pharmacokinetics studies, two candidates were evaluated in vivo in a murine model of capsaicin-induced allodynia. The two compounds showed an anti-allodynic effect in a dose-dependent manner. Moreover, the most potent compound presented robust analgesic efficacy in the cyclophosphamide-induced murine model of cystitis, a well-established model of visceral pain. Overall, these results suggest painful bladder syndrome as a new possible indication for sEHI, opening a new range of applications for them in the visceral pain field

Bagaza virus in wild birds, Portugal, 2021

Bagaza virus emerged in Spain in 2010 and was not reported in other countries in Europe until 2021, when the virus was detected by molecular methods in a corn bunting and several red-legged partridges in Portugal. Sequencing revealed high similarity between the 2021 strains from Portugal and the 2010 strains from Spain.Peer reviewe

Llibre Blanc de la mediació a Catalunya

Projectes científics associats: IDT SGR2009-688; ONTOMEDIA CSO-2008-05536-SOCI, TSI-20501-2008-131; GCC SGR2009-221; GREL SGR2009-357; SGR2009-1328; AT CSD2007-0022; AT COST IC0801Altres ajuts: TSI-20501-2008-131Altres ajuts: COST-IC0801L'estudi que es presenta ara és fruit de gairebé dos anys de treball. Una cartografia completa de les experiències en mediació en tots els àmbits socials, de les escoles als hospitals, de les empreses als nuclis familiars, de la mediació comunitària als conflictes de consum o laborals, de la mediació penal a la mediambiental. També s'hi ha incorporat una anàlisi dels costos de la mediació i de la seva configuració jurídica. La conjunció de les fotografies en relleu i dels estudis més teòrics han fet possible la reflexió ulterior, les interpretacions crítiques i, en darrer terme, les conclusions i les recomanacions, que ens ajudaran a progressar. La mediació permet detenir l'escalada dels conflictes i sostreure'ls de la resolució judicial, per implicar les parts i fer-les protagonistes actives de les solucions a què arribin. Des del Departament de Justícia, ens interessa superar l'excessiva judicialització dels conflictes -insatisfactòria per a tothom- i promoure instruments que facilitin, de manera àgil però amb totes les garanties, la intel·ligència dels problemes i, a partir d'aquí, la fixació de les millors solucions per a les parts implicades, que elles mateixes hauran construït

Proyecto sobrevivir después de la UCI : Estudio prospectivo multicéntrico nacional

Introducció: La mortalitat després de l'alta d'UCI és un paràmetre de qualitat assistencial i eficàcia del tractament a la unitat de cures intensives. La fragilitat que presenten els pacients a l'alta condiciona un nombre més gran de complicacions i per tant un nombre més gran de reingressos. Està ben definit que l'intensivista és capaç d'identificar de manera subjectiva mitjançant l'escala Sabadell Score aquells pacients que poden complicar-se a la planta d'hospitalització convencional, per la qual cosa la seva valoració durant els primers dies de l'alta a la planta podria millorar el seu pronòstic. El nostre objectiu és demostrar que el seguiment a planta d'hospitalització dels pacients de risc (Sabadell Score 1 i 2) pel metge intensivista pot disminuir la mortalitat hospitalària, així com el nombre de consultes i reingressos a UCI. Mètodes: Es va realitzar un estudi prospectiu a UCIs nacionals que no tenien implantat el seguiment de pacients a l'alta d'UCI. Es va comparar la mortalitat hospitalària, el nombre de consultes a UCI i la taxa de reingressos entre un període basal i un període intervenció posterior a la implantació del seguiment a planta pel metge intensivista. A més, es van analitzar factors pronòstics dels pacients i la repercussió a l'estada hospitalària. Resultats: Van participar 16 UCIs en el període basal d'estudi de les quals només 10 van poder completar el període intervenció. Paral·lelament una UCI que ja tenia implantat un programa de seguiment a planta va participar com a control. Els centres que no van poder completar l'estudi comptaven amb pacients de més edat, amb més deliri, més greus i amb més mortalitat hospitalària sobretot als pacients Sabadell Score 1 (8,8% vs. 3,8%, p=0,009). Es van analitzar finalment 962 pacients Sabadell Score 1 i 2 a la cohort basal i 434 a la cohort de seguiment. En analitzar les característiques dels pacients de les dues cohorts no hi havia diferències en factors de risc ni en score de gravetat. Majoritàriament eren donats d'alta a plantes d'hospitalització mèdiques (64,8% i 65%, p=0,087). No es va observar un descens significatiu de la mortalitat hospitalària global després d'iniciar el seguiment a planta (7,4 vs 7,8, p=0,788) ni una reducció de l'estada hospitalària que va ser de 9 dies (p=0,077). Amb el seguiment conjunt a planta, es van reduir les consultes globals al servei de Medicina Intensiva (10,2% vs 8,8%, p=0,404) sobretot durant la nit (2,2% vs 0,7%, p=0,04) i van augmentar els reingressos a UCI (6,2 % vs 9,0%, p=0,058). Observem un descens quasi-significatiu de la mortalitat amb el seguiment dels pacients amb pitjor pronòstic (SS 2 17,9% vs 11%, p=0,072), així com una disminució de les consultes durant el període de guàrdia dels pacients (6,8% vs 2,2%, p=0,050) desapareixent les consultes nocturnes. Conclusions: A hospitals amb baixa mortalitat hospitalària post-UCI, el seguiment clínic de pacients de risc (Sabadell Score 1 i 2) per un metge intensivista disminueix les consultes durant la guàrdia, però no millora la mortalitat hospitalària global. El subgrup més fràgil (Sabadell Score 2) podria beneficiar-se, encara que necessitaria un estudi amb més mostra.Introducción: La mortalidad tras el alta de UCI es un parámetro de calidad asistencial y eficacia del tratamiento en la unidad de cuidados intensivos. La fragilidad que presentan los pacientes al alta condiciona un mayor número de complicaciones y por lo tanto un mayor número de reingresos. Está bien definido que el intensivista es capaz de identificar de forma subjetiva mediante la escala Sabadell Score aquellos pacientes que pueden complicarse en planta de hospitalización convencional, por lo que su valoración durante los primeros días del alta en planta podría mejorar su pronóstico. Nuestro objetivo es demostrar que el seguimiento en planta de hospitalización de los pacientes de riesgo (Sabadell Score 1 y 2) por el médico intensivista puede disminuir la mortalidad hospitalaria, así como el número de consultas y reingresos en UCI. Métodos: Se realizó un estudio prospectivo en UCIs nacionales que no tenían implantado el seguimiento de pacientes al alta de UCI. Se comparó la mortalidad hospitalaria, el número de consultas a UCI y la tasa de reingresos entre un periodo basal y un periodo intervención posterior a la implantación del seguimiento en planta por el médico intensivista. Además, se analizaron factores pronósticos de los pacientes y la repercusión en la estancia hospitalaria. Resultados: Participaron 16 UCIs en el periodo basal de estudio de las que sólo 10 pudieron completar el periodo intervención. Paralelamente una UCI que ya tenía implantado un programa de seguimiento en planta participó como control. Los centros que no pudieron completar el estudio contaban con pacientes de más edad, con más delirio, más graves y con mayor mortalidad hospitalaria sobre todo en los pacientes Sabadell Score 1 (8,8 % vs. 3,8%, p=0,009). Se analizaron finalmente 962 pacientes Sabadell Score 1 y 2 en la cohorte basal y 434 en la cohorte de seguimiento. Al analizar las características de los pacientes de las dos cohortes no había diferencias en factores de riesgo ni en score de gravedad. Mayoritariamente eran dados de alta a plantas de hospitalización médicas (64,8 % y 65 %, p=0,087). No se observó un descenso significativo de la mortalidad hospitalaria global después de iniciar el seguimiento en planta (7,4 vs 7,8, p=0,788) ni una reducción de la estancia hospitalaria que fue de 9 días (p=0,077). Con el seguimiento conjunto en planta, se redujeron las consultas globales al servicio de Medicina Intensiva (10,2% vs 8,8%, p=0,404) sobre todo durante la noche (2,2% vs 0,7%, p=0,04) y aumentaron los reingresos en UCI (6,2 % vs 9,0%, p=0,058). Observamos un descenso cuasi-significativo de la mortalidad con el seguimiento de los pacientes con peor pronóstico (SS 2 17,9% vs 11%, p=0,072), así como una disminución de las consultas durante el periodo de guardia de los pacientes (6,8% vs 2,2%, p=0,050) desapareciendo las consultas nocturnas. Conclusiones: En hospitales con baja mortalidad hospitalaria post-UCI, el seguimiento clínico de pacientes de riesgo (Sabadell Score 1 y 2) por un médico intensivista disminuye las consultas durante la guardia, pero no mejora la mortalidad hospitalaria global. El subgrupo más frágil (Sabadell Score 2) podría beneficiarse, aunque precisaría un estudio con mayor muestra.Introduction: Mortality after ICU discharge is a parameter of quality of care and efficacy of treatment in the intensive care unit. The frailty that patients present at discharge determines a greater number of complications and therefore a greater number of readmissions. Intensivist are capable of subjectively identifying by using the Sabadell Score those patients who may become complicated in the hospital ward, so their assessment during the first days after discharge to the ward could improve their prognosis. Our objective is to demonstrate that the follow-up in the hospital ward of patients at risk (Sabadell Score 1 and 2) by the intensivist can reduce hospital mortality, as well as the number of consultations and readmissions to the ICU. Methods: A prospective study was carried out in Spanish ICUs that did not have implanted follow-up of patients at ICU discharge. Hospital mortality, the number of ICU consultations and the readmission rate were compared between a baseline period and an intervention period after the implantation of ward follow-up by the intensivist. In addition, prognostic factors of the patients and the impact on hospital stay were analyzed. Results: 16 ICUs participated in the baseline study period, of which only 10 were able to complete the intervention period. At the same time, an ICU that had already implemented a follow-up program in the ward participated as a control. The centers that could not complete the study had older patients, with more delirium, more severe disease and with higher hospital mortality, especially in Sabadell Score 1 patients (8.8% vs. 3.8%, p = 0.009). Finally, 962 Sabadell Score 1 and 2 patients were analyzed in the baseline cohort and 434 in the follow-up cohort. When analyzing the characteristics of the patients in the two cohorts, there were no differences in risk factors or severity score. They were mostly discharged to medical hospitalization wards (64.8% and 65%, p = 0.087). There was no significant decrease in overall hospital mortality after starting ward follow-up (7.4 vs 7.8, p = 0.788) or a reduction in hospital stay that was 9 days (p =0.077). With the joint follow-up on the ward, overall consultations to the ICU were not reduced (10.2% vs 8.8%, p = 0.404), except at night (2.2% vs 0.7%, p = 0.04), whereas ICU readmissions tended to increase (6.2% vs 9.0%, p = 0.058). We observed a quasi-significant decrease in mortality with the follow-up of patients with a worse prognosis (SS 2 17.9% vs 11%, p = 0.072), as well as a decrease in consultations during the on-call period (6.8% vs 2.2%, p = 0.050) disappearing night consultations. Conclusions: In hospitals with low post-ICU in-hospital mortality, clinical follow-up of patients at risk (Sabadell Score 1 and 2) by an intensivist physician reduces consultations during on-call, but does not improve overall hospital mortality. The most fragile subgroup (Sabadell Score 2) could benefit, although it would require a study with a larger sample

Anàlisi de les vivències i el grau de satisfacció dels pares de nadons hospitalitzats a la UCIN de l‟Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Criteris per a una atenció neonatal centrada en el desenvolupament i la família

El naixement d'un infant és un temps de grans canvis per als pares i la família. L'impacte emocional que es produeix és gran i les reaccions emocionals dels nous pares són diverses. Neix un fill i, a la vegada, neixen uns pares. Però… els pares estan realment preparats per a començar a exercir com a tals? I què succeeix quan el nen que neix no és com esperàvem? Què passa si presenta un alteració en el desenvolupament o té risc de patir-la? Tot allò construït es trenca davant una situació inesperada i desconeguda. És per això que és fa necessària una atenció a aquests pares amb la finalitat de poder-los ajudar a iniciar-se en aquest nou rol i, conseqüentment, afavorir el desenvolupament del nen. Un nou rol que porta implícit una amalgama de sentiments, de vegades contradictoris, que cal aprendre a identificar i gestionar. En el cas de nounats que presenten algun tipus d'alteració en el seu desenvolupament o tenen risc de patir-la, sovint els pares es troben davant un abisme (per un costat hi ha el nen somiat i per l'altra, el nen real), se senten sols, desorientats, plens d'angoixa i culpabilitzant-se de la situació del seu fill. Considerem imprescindible conèixer els sentiments i emocions d‟aquests pares per tal de comprendre les seves vivències dins la unitat. D‟altra banda, esbrinar el seu grau de satisfacció permet poder introduir canvis en el funcionament i organització de la unitat per tal d‟oferir una atenció de qualitat. Creiem en la important tasca preventiva de l‟atenció neonatal i és per aquest motiu que el nostre estudi s'ubica al servei de neonatologia de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.El nacimiento de un niño es un tiempo de grandes cambios para los padres y la familia. El impacto emocional que se produce es grande y las reacciones emocionales de los nuevos padres son varias. Nace un hijo y, a su vez, nacen unos padres. Pero… ¿los padres están realmente preparados para empezar a ejercer como tales? Y ¿qué sucede cuando el niño que nace no es como esperábamos? ¿Qué pasa si presenta una alteración en el desarrollo o tiene el riesgo de padecerla? Todo aquello construido se rompe ante una situación inesperada y desconocida. Por ello es tan necesaria una atención a estos padres con la finalidad de poderlos ayudar a iniciarse en este nuevo rol y, en consecuencia, favorecer el desarrollo del niño. Un nuevo rol que lleva implícito una mezcla de sentimientos, a veces contradictorios, que hay que aprender a identificar y gestionar. En el caso de neonatos que presentan algún tipo de alteración en su desarrollo o tienen riesgo de padecerla, a menudo los padres se encuentran ante un abismo (por un lado está el niño soñado y por el otro, el niño real), se sienten solos, desorientados, llenos de angustia y culpabilizándose de la situación de su hijo. Consideramos imprescindible conocer los sentimientos y emociones de estos padres para poder comprender sus vivencias dentro de la unidad. Por otro lado, saber su grado de satisfacción permite poder introducir cambios en el funcionamiento y la organización de la unidad con el fin de ofrecer una atención de calidad. Creemos en la importante tasca preventiva de la atención neonatal y es peor ello que nuestro estudio se ubica en el servicio de neonatología del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.The birth of a child is a moment of big changes for parents and family. The emotional impact that is produced is big and the emotional reactions of new parents are diverse. A son is born and, at the same time, parents are born. But... are parents enough prepared to start exercising as such? And what does happen when the born baby is not such as we expected? What does happen if he/she presents an alteration in his/her development or he/she has a risk of suffering it? All that was built breaks in front of an unexpected and unknown situation. That‟s why an attention to these parents is needed in order to help them to start in this new role and, consequently, favour the child development. A new role that involves an amalgam of feelings, sometimes mixed, that need to learn to identify and manage. In the case of newborn babies that present some type of alteration in their development or have a risk of suffering it, usually parents face an abyss (on the one hand there is the dreamt child and, on the other hand, the real child), usually they feel lonely, disorientated and anxious and they blame on themselves for the situation of their child. We consider necessary to know these parents‟ feeling and their emotions in order to understand their experience in the unit. Otherwise, knowing their grade of satisfaction allows to introduce changes in the operation and organisation of the unit to offer a quality care. We believe in the important preventive task of neonatal attention and that is why our study is placed in the neonatal unit of Arnau de Vilanova Hospital from Lleida