Com los castells de nostra religió no sien per a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls nostres e de nostra religió. Guerres privades i lluites de bàndols al Maestrat (s. XIV-XV)

Fins fa pocs anys, la historiografia havia analitzat la conflictivitat al món rural des del punt de vista de la lluita de classes. En aquest discurs només s’atenien els enfrontaments entre senyors i camperols, especialment els esclats violents que caracteritzen el segle XIV. Ara bé, els últims estudis han de posat de manifest l’existència de profundes divisions internes en les comunitats rurals i la presència d’una conflictivitat latent no solament entre senyors i llauradors, sinó també entre els mateixos pagesos. A banda dels enfrontaments individuals, com ocorre a les ciutats de la Mediterrània Occidental, a les comunitats rurals del Maestrat s’articulen bàndols encapçalats pels pagesos més rics, que integren a bona part dels veïns del poble i que divideixen les diferents famílies en grups que lluiten per la defensa dels seus interessos. Es tracta, a més, d’uns bàndols amb estreta relació amb els representants senyorials, els comanadors de l’orde de Santa Maria de Montesa, de manera que s’articulen faccions verticals que ritmen les relacions socials, polítiques i econòmiques als pobles del Maestrat al llarg dels segles XIV i XV. Aquest article analitza la formació d’aquests bàndols, la seua incidència en el desenvolupament de la vida quotidiana i, sobretot, els mecanismes adoptats per les autoritats senyorials i pels mateixos camperols per posar fi als enfrontaments.El document ha rebut un incentiu del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València en la seua iniciativa per promoure la utilització del català en la realització i la difusió de treballs científics

Ganadería e integración del espacio regional: la organización y la gestión de las pasturas en las fronteras de la Corona de Aragón, siglos XII-XIV

En este artículo se pretende analizar la gestión de los espacios de pastura en la región fronteriza entre Cataluña, Aragón y Valencia durante los siglos xii-xiv. Desde la conquista cristiana de los siglos xii y xiii, la sociedad rural que se articula en los límites de estas tres entidades políticas se integra en un modelo económico determinado por la ganadería. Primero, la monarquía y los señores favorecen la creación de un gran espacio ganadero y, a medida que se aleja la frontera con los musulmanes, la ganadería se convierte en la actividad económica principal de los habitantes de los concejos. Surgen, entonces, intereses contrapuestos entre los diferentes grupos sociales y emerge una conflictividad generalizada en la región que deriva del establecimiento de distintos usos y derechos sobre los pastos. De hecho, se arbitran diferentes sistemas de gestión comunal y privada de las pasturas y, progresivamente, las villas y las comunidades rurales adquieren una gran autonomía en su administración por delegación de los señores respectivos. Así pues, nuestra intención es analizar la evolución de las diversas formas de gestión de los espacios de pastura y conocer la problemática derivada de su combinación en el seno de una sociedad rural.In this article, we analyse the management of pasturelands in the border areas of Catalonia, Aragón and Valencia during the twelfth to fourteenth centuries. As Muslim territories receded with the Christian conquest of the twelfth and thirteenth centuries, the monarchy and the feudal lords favoured the creation of a large livestock-producing area. Livestock thus became the main economic activity for people living in towns and rural communities along the borders of these three political areas. The establishment of diverse rights and uses related to pasturelands gave rise to confrontations among social groups and conflict throughout the region. As systems for communal and private management of pastures were negotiated, feudal lords increasingly delegated management to towns and rural communities, which gradually obtained greater autonomy. Our aim is to analyse the evolution, amalgamation and issues associated with pasture management systems in a rural society

Construir i ocupar el territori. La gènesi de la frontera septentrional del Xarq al-Àndalus des de la perspectiva cristiana

Aquest article analitza la gènesi de la frontera septentrional del Xarq al-Àndalus entre la meitat del segle XII i la conquesta del segle XIII. Gràcies a l'estudi de la documentació cristiana anterior a la conquesta i les investigacions arqueològiques desenvolupades en les darreres dècades, és possible discernir l'articulació territorial d'aquesta franja de territori, que és a l'origen de les comarques del Maestrat i els Ports.Este artículo analiza la génesis de la frontera septentrional del Sharq al-Ándalus entre mediados del siglo XII y la conquista del siglo XIII. Gracias al estudio de la documentación cristiana anterior a la conquista y las investigaciones arqueológicas desarrolladas en las últimas décadas, es posible discernir la articulación territorial de esta franja de territorio, que está en el origen de las comarcas de El Maestrat y Els Ports.This article analyses the origin of Sharq al-Andalus Northern border from the mid-twelfth century to the conquest that happened during the thirteenth century. Thanks to the study of Christian sources before the conquest and the archaeological research developed during these last decades, it is possible to differentiate the territorial structure of this strip of land, which is in the origins of the El Maestrat and Els Ports regions

Ahora / Ara

La cinquena edició del microrelatari per l’eradicació de la violència contra les dones de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere «Purificación Escribano» de la Universitat Jaume I vol ser una declaració d’esperança. Aquest és el moment en el qual les dones (i els homes) hem de fer un pas endavant i eliminar la violència sistèmica contra les dones. Ara és el moment de denunciar el masclisme i els micromasclismes començant a construir una societat més igualitària. Cadascun dels relats del llibre és una denúncia i una declaració que ens encamina cap a un món millor

Power, monarchy and nobility on the frontiers of the Crown of Aragon. The dispute between James I and Blasco de Alagón for the town of Morella (1231-1239)

This article analyses the conflict that arose between King James I and the noble Blasco de Alagón for the possession of the town of Morella, on the frontier of the Crown of Aragon. Our intention is to analyse this episode to know the discourses, practices and exercise of the power of the monarchy and the nobility in the middle decades of the thirteenth century. To do so, attention is focussed on the chronicle of James I and the documents that were produced during the dispute. However, we also have to consider the silences in the respective sources, as these are highly significant for understanding the actions of the two protagonists and their concept of power