Com los castells de nostra religió no sien per a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls nostres e de nostra religió. Guerres privades i lluites de bàndols al Maestrat (s. XIV-XV)

Abstract

Fins fa pocs anys, la historiografia havia analitzat la conflictivitat al món rural des del punt de vista de la lluita de classes. En aquest discurs només s’atenien els enfrontaments entre senyors i camperols, especialment els esclats violents que caracteritzen el segle XIV. Ara bé, els últims estudis han de posat de manifest l’existència de profundes divisions internes en les comunitats rurals i la presència d’una conflictivitat latent no solament entre senyors i llauradors, sinó també entre els mateixos pagesos. A banda dels enfrontaments individuals, com ocorre a les ciutats de la Mediterrània Occidental, a les comunitats rurals del Maestrat s’articulen bàndols encapçalats pels pagesos més rics, que integren a bona part dels veïns del poble i que divideixen les diferents famílies en grups que lluiten per la defensa dels seus interessos. Es tracta, a més, d’uns bàndols amb estreta relació amb els representants senyorials, els comanadors de l’orde de Santa Maria de Montesa, de manera que s’articulen faccions verticals que ritmen les relacions socials, polítiques i econòmiques als pobles del Maestrat al llarg dels segles XIV i XV. Aquest article analitza la formació d’aquests bàndols, la seua incidència en el desenvolupament de la vida quotidiana i, sobretot, els mecanismes adoptats per les autoritats senyorials i pels mateixos camperols per posar fi als enfrontaments.El document ha rebut un incentiu del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València en la seua iniciativa per promoure la utilització del català en la realització i la difusió de treballs científics