El poblament del final del Plistocè en les comarques del nord del País Valencià a partir de l'estudi tecno-tipològic de la indústria lítica

Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització del poblament del final del Plistocè i els inicis de l'Holocè en la façana mediterrània peninsular a partir de l'estudi de la indústria lítica de diversos jaciments de les comarques del nord del País Valencià, i la seua comparació amb els conjunts coneguts de la vall de l'Ebre i la mediterrània Ibèrica. En els moments immediatament anteriors i posteriors a l'Holocè ens trobem amb uns grups humans que pateixen uns canvis industrials molt ràpids, sobretot si els comparem amb la resta de tecno-complexos del Paleolític superior. Aquests canvis continuaran amb les diverses tradicions regionals que es donen, almenys, des del final del Pleniglacial, però sempre aniran lligades als canvis globals que es produeixen en l'Europa occidental. A partir del 12500 BP, en aquesta àrea del continent es desenvolupen complexos industrials que es caracteritzaran pel creixement dels elements apuntats sobre lamineta (laminetes apuntades i puntes), es reduiran les dimensions d’alguns dels estris domèstics més habituals (gratadors), al mateix temps que s’assistirà a una gran disminució dels burins, paral•lela (i vinculada) al fort descens dels elements industrials sobre os i banya (sobretot aquesta segona). Aquestes característiques es reforçaran a mesura que ens apropem a l’Holocè, moment a partir del qual es desenvoluparan alguns complexos que afegiran a les seues panòplies industrials un cert nombre d’elements geomètrics de petites dimensions. És evident que els complexos industrials emprats en aquest lapse són un producte derivat del mateix Magdalenià, però no estan aïllats dels canvis que s’estan produint al nord dels Pirineus. La influència global es deixa notar en les característiques generals que acabem de veure, i per tant ja no pertanyen a aquell Magdalena superior. Tot i això, tampoc han patit uns canvis el suficientment forts com per a desvincular-los d’aquest complex, del que mantindran una bona part de la seua natura. És per això que preferim anomenar-los Epimagdalenians, per a evidenciar que en aquesta àrea hi ha un manteniment de bona part dels trets industrials magdalenians però amb l’afegit i desenvolupament de nous instruments per a unes noves circumstàncies (ecològiques i econòmiques).The goal of this PhD thesis is the characterization of the late Pleistocene and early Holocene human occupation of the Mediterranean façade of the Iberian peninsula. This study in achieved through the analysis of the lithic industries recovered at several archaeological sites located on the northern part of the Valencian country. The results are then evaluated in the immediate context (the Ebro valley and the Mediterranean side of the Iberian peninsula) through a literature review. Immediately before and after the Holocene the human groups of this area experience very quick industrial changes, especially when compared with other Upper Palaeolithic techno-complexes. These changes persist with the regional traditions emerging, at least, since the end of Pleniglacial. Nevertheless they are always related to the more global changes occurring in Western Europe. From 12500 BP, this area of the continent developed industrial complexes characterized by an increase of the pointed bladelets, a decrease of the dimensions of some common items (end-scrapers), together with a large decrease of burins, parallel (and linked) to the decline of the bone industry. These features are reinforced as we move towards the Holocene. From this period other industrial complexes develop, introducing a small number of geometric elements. Clearly, the industrial complexes used during this period derived from the Magdalenian, but they are not isolated from the changes taking place at the north of the Pyrenees. The overall influence is evident in the general characteristics explained before, and therefore they no longer belong to that upper Magdalenian. However, These changes have not been significant enough to support a break between these two complexes, since some characteristics persist. This is why we prefer to name it Epimagdalenian, to evidence the maintenance of an important part of the Magdalenian features, but with the addition and development of new tools adapted to new ecological and economical circumstances

Last mesolithics or first neolithics? Font d’Horta Rockshelter (Vilafranca, Castelló, Valencian Country)

[spa] En este trabajo presentamos los materiales recuperados en la excavación del abrigo de la Font d'Horta (Vilafranca, Castelló). Las características de estos materiales, entre las que destacan las armaduras geométricas (entre ellas un segmento de doble bisel) y la datación obtenida sobre hueso, nos remiten a los momentos de transición entre las últimas poblaciones cazadoras y recolectoras y la llegada de las primeras comunidades neolíticas. La valoración de los datos en el contexto de la zona del Maestrat/Maestrazgo y sus vínculos con el litoral mediterráneo y el valle del Ebro nos permiten discutir su posible vinculación con unas u otras poblaciones, concluyendo que nos encontramos ante una ocupación de las últimas poblaciones mesolíticas de este territorio.[eus] Lan honetan, Font d'Hortako (Vilafranca, Castelló) babeslekuko indusketatik berreskuratutako materialak azaltzen dira. Material horien ezaugarriak ikusita, ehiztarien eta biltzaileen azken populazioen eta lehen komunitate neolitikoen arteko trantsizio-unekoak direla ondoriozta dezakegu. Material horien artean, armadura geometrikoak (haien artean, alaka bikoitzeko segmentu bat) eta hezurretik lortutako datazioa nabarmendu behar ditugu. Datuak Maestrat/Maestrazgo eskualdeko testuinguruaren eta Mediterraneoko itsasertzarekin eta Ebro haranarekin dituen loturen arabera baloratzeak beste populazio batzuekin izan zezaketen harremana aztertzea ahalbidetu digu eta, ateratako ondorioen arabera, horixe litzateke eskualde hartako Mesolitoko azken populazioetako baten okupazio bat

Excavació en la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira): Campanya del 2008

Resultats de la campanya d'excavació del 2008

Antiguas excavaciones, nuevas respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l'Hospital (Roquetes, Baix Ebre)

El objetivo de este trabajo ha sido estudiar los materiales obtenidos con las excavaciones de Francesc Esteve Gálvez en la Cova del Clot de l’Hospital (Bajo Ebro), yacimiento de finales del Pleistoceno-inicios del Holoceno, descubierto por él mismo el año 1945. La representación de raspadores, truncaduras, buriles y laminitas de dorso, entre otros tipos, permite atribuirlo al Epimagdaleniense, atribución corroborada por dos fechas radiocarbónicas sobre huesos de fauna: 11.115 y 10.045 BP. De esta forma, este yacimiento se suma a un numeroso conjunto de yacimientos del período citado, conocidos en las provincias de Tarragona y de Castellón de la Plana. Así mismo, el estudio de los restos faunísticos ha determinado que fue ocupado por un grupo de cazadores que explotaron sus alrededores, abruptos y montañosos, como territorio estacional de caza de la cabra montés

Excavació en la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira): Campanya del 2007

La excavación de los niveles paleolíticos de la coca de les Cendres se realiza de forma anual desde el año 1995. En este texto realizamos un breve repaso a los resultados preliminares de la campaña del alto 2007

The Balma del Barranc de la Fontanella site (Vilafranca, Castelló) and its implications for understanding the Geometric Mesolithic of Mediterranean Iberia and the Ebro Valley.

En este artículo damos a conocer por primera vez las ocupaciones humanas del Mesolítico reciente del yacimiento de la Balma del Barranc de la Fontanella (Vilafranca, Castelló). A partir del estudio de la industria lítica, la fauna, el adorno y la sedimentología se realiza un análisis de las características de este yacimiento y se contextualiza tanto a nivel local (comarca del Maestrat/Maestrazgo) como del Mediterráneo Ibérico. Además, la comparación de las dataciones de este conjunto con el resto de los yacimientos mediterráneos permite profundizar en los debates sobre la duración de cada una de las fases y sus relaciones tanto con el Mesolítico antiguo como con la llegada del Neolítico a esta zona montañosa. Los datos obtenidos permiten concluir que La Fontanella estuvo ocupada en las dos fases del Mesolítico reciente, que posiblemente funcionó como un asentamiento secundario orientado a la caza y que una parte de la misma (los ciervos) seria transportada a otro lugar.[eng] In this article we report for the first time the human occupations of the Late Mesolithic period at the Balma del Barranc de la Fontanella site (Vilafranca, Castelló). Based on the analysis of the lithic industry, the fauna, the ornament and the sedimentology, the characteristics of this site are analyzed and contextualized both locally (Maestrat/Maestrazgo region) and within Mediterranean Iberia. In addition, comparing dates of this site with those from other Mediterranean sites we deepen in the debates over the time span of each of the phases and their relationship with both the Early Mesolithic and the arrival of the Neolithic in this high mountain area. From the data obtained, it can be concluded that La Fontanella was occupied in both phases of the Late Mesolithic and that it possibly functioned as a sec

Les ocupacions prehistòriques de la Cueva de la Diabla (Ayora, València).

La realització del parc eòlic de la Solana (Ayora) propicià una sèrie de sondejos arqueològics a la Cueva de la Diabla que permeteren identificar un nivell arqueològic prehistòric del Calcolític campaniforme-Bronze antic. L’estudi de la totalitat de les restes ens ha permès interpretar-les com a conseqüència d’ocupacions estacionals de la cova, no documentant cap evidencia d’enterraments humans. La casera d’animals salvatges que viuen en un medi escassament antropitzat també ha quedat constatada