Kliničke praktične smjernice za perioperacijsku i poslijeoperacijsku skrb o arterijsko-venskim fistulama i umetcima za hemodijalizu u odraslih

Krvožilni pristup omogućuje hemodijalizu koja spašava život. Stoga je nužna dobra funkcija krvožilnog pristupa koja omogućuje prikladan krvni protok radi uklanjanja tvari koje se u uremiji zadržavaju u krvi bolesnika, uz istodobno sniženje rizika od sustavne infekcije na najmanju moguću mjeru. Godine 2007. Europske smjernice najbolje prakse (engl. European Best Practice Guidelines – EBPG), prethodnice trenutačne Europske najbolje bubrežne prakse (engl. European Renal Best Practice – ERBP), donijele su nacrt skupine preporuka – vodiča pri donošenju odluka o upućivanju na pregled radi krvožilnog pristupa, o procjeni i nadzoru izbora pristupa te o postupcima kod komplikacija. (1) Otad su se znatno razvili ne samo dokazi na kojima se temelje ove preporuke nego i procesi nastajanja smjernica. (2) Kao odgovor na to, ERBP je ažurirao prethodno djelo u suradnji s raznim stručnjacima iz tog područja uključujući i predstavnike Društva za krvožilni pristup (engl. Vascular Access Society – VAS), kirurge za krvožilni pristup, radiologe, medicinske sestre za dijalizu, znanstvenike, bolesnike i one koji se za njih brinu. Nastojanje da se pridržavaju sve strože metodike izrade smjernica nalagalo je određena odricanja u pogledu područja obuhvata ovih smjernica. Posljedično, one ne „pokrivaju” baš sve iste teme kao njihova prethodna verzija. Neka su područja zajednička, a neka su arhivirana da bi ustupila mjesto novim pitanjima kojima su prednost dali i pružatelji zdravstvene skrbi i oni za koje se skrbi. Odvojeno su objavljene pojedinosti postupka izbora djelokruga problematike koju su smjernice obuhvatile. (3) Nastajanje ovih smjernica slijedilo je strog proces pregleda i procjene dokaza koji se temeljio na sustavnim pregledima rezultata kliničkih istraživanja te opservacijskih podataka gdje je to bilo potrebno. Strukturirani pristup slijedio je model sustava GRADE (hrv. stupanj), koji svakoj preporuci pripisuje stupanj s obzirom na sigurnost sveukupnih dokaza te snagu. (4) Gdje je to bilo primjereno skupina za izradu smjernica unijela je nestupnjevan savjet za kliničku praksu, a koji nije proistekao iz pregleda sustavnih dokaza. Kliničke praktične smjernice iz 2019. godine specifično pokrivaju peritransplantacijske i poslijetransplantacijske aspekte arterijsko-venskih (AV) fistula i umetaka (graftova). Drugi dio, koji je bio u nastajanju kada su ove smjernice išle u tisak, pokrit će aspekte izbora krvožilnog pristupa, prijeoperacijske procjene krvnih žila i središnje venske katetere. Unatoč nedostatku dokaza velike sigurnosti za većinu područja krvožilnih pristupa, ERBP se posvetio izradi smjernica velike kakvoće, dajući smjernicu gdje god je moguće, a popis preporuka za istraživanje ondje gdje se nije moglo uputiti smjernicom. Nadamo se da će ove smjernice i one planirane pomoći stručnoj zajednici pri donošenju odluka o postupcima, postupnicima i skrbi vezanima s krvožilnim pristupima, pomoći bolesnicima i onima koji se za njih brinu da steknu uvid u problematiku te olakšati zajedničko donošenje odluka u tom području

Diagnòstic precoç de l'estenosi de l'accés vascular per hemodiàlisi mitjançant la determinació no invasiva del flux sanguini

L’accés vascular (AV) és una condició sine qua non per tractar els pacients amb malaltia renal crònica terminal (MRCT) mitjançant l’hemodiàlisi (HD). La complicació més prevalent d’un AV permanent tipus fístula arteriovenosa interna (FAVI) o empelt sintètic és la trombosi, habitualment secundària al desenvolupament progressiu d’una estenosi significativa (reducció ≥ 50 % del diàmetre de la llum vascular). El mètode d’elecció per a la detecció precoç de l’estenosi de l’AV és el monitoratge periòdic del flux sanguini (QA) del mateix. Durant 5 anys, s’ha monitorat prospectivament el QA de 145 AV (FAVI 84.1 % o empelt 15.9 %) durant l’HD en 131 pacients (edat 62.6 ± 13.5 anys, 19.1 % diabètics) amb MRCT. El QA es va determinar cada 4 mesos com mínim durant la primera hora de la sessió d’HD pel mètode Delta-H. El QA basal es va determinar mitjançant els valors de QA obtinguts en dues sessions consecutives d’HD (ambdós valors es van amitjanar). Tots els AV amb QA basal 20 % respecte del valor basal van ser remesos per efectuar l’angiografia i la intervenció electiva sobre l’AV (angioplàstia o cirurgia) en cas d’estenosi significativa. La pressió arterial es va determinar simultàniament amb el QA. S’han efectuat 950 mesures de QA en 2.624 mesos de seguiment. S’ha objectivat que l’edat del pacient, el tipus d’AV i la presència d’estenosi significativa son variables que s’associen de forma independent amb el QA basal de l’AV. Els diabètics van presentar un menor QA basal en relació amb una major prevalença d’estenosi. El monitoratge de QA permet efectuar el diagnòstic precoç de l’estenosi de l’AV amb un valor predictiu i especificitat d’almenys el 90 % i és eficaç per quantificar el resultat funcional del tractament preventiu efectuat sobre l’estenosi de l’AV. La correcció de l’estenosi de forma electiva permet millorar l’adequació de l’HD. L’aplicació d’un programa de monitoratge consistent en la determinació periòdica de QA associada al tractament electiu de l’estenosi de l’AV permet reduir de forma significativa la incidència de trombosi. La pressió arterial del pacient no ha influït en la reproductibilitat de les determinacions de QA, en el diagnòstic de l’estenosi de l’AV ni en els canvis funcionals secundaris a la intervenció electiva

Diagnòstic precoç de l'estenosi de l'accés vascular per hemodiàlisi mitjançant la determinació no invasiva del flux sanguini

Descripció del recurs: 14 juliol 2011L'accés vascular (AV) és una condició sine qua non per tractar els pacients amb malaltia renal crònica terminal (MRCT) mitjançant l'hemodiàlisi (HD). La complicació més prevalent d'un AV permanent tipus fístula arteriovenosa interna (FAVI) o empelt sintètic és la trombosi, habitualment secundària al desenvolupament progressiu d'una estenosi significativa (reducció ≥ 50 % del diàmetre de la llum vascular). El mètode d'elecció per a la detecció precoç de l'estenosi de l'AV és el monitoratge periòdic del flux sanguini (QA) del mateix. Durant 5 anys, s'ha monitorat prospectivament el QA de 145 AV (FAVI 84.1 % o empelt 15.9 %) durant l'HD en 131 pacients (edat 62.6 ± 13.5 anys, 19.1 % diabètics) amb MRCT. El QA es va determinar cada 4 mesos com mínim durant la primera hora de la sessió d'HD pel mètode Delta-H. El QA basal es va determinar mitjançant els valors de QA obtinguts en dues sessions consecutives d'HD (ambdós valors es van amitjanar). Tots els AV amb QA basal 20 % respecte del valor basal van ser remesos per efectuar l'angiografia i la intervenció electiva sobre l'AV (angioplàstia o cirurgia) en cas d'estenosi significativa. La pressió arterial es va determinar simultàniament amb el QA. S'han efectuat 950 mesures de QA en 2.624 mesos de seguiment. S'ha objectivat que l'edat del pacient, el tipus d'AV i la presència d'estenosi significativa son variables que s'associen de forma independent amb el QA basal de l'AV. Els diabètics van presentar un menor QA basal en relació amb una major prevalença d'estenosi. El monitoratge de QA permet efectuar el diagnòstic precoç de l'estenosi de l'AV amb un valor predictiu i especificitat d'almenys el 90 % i és eficaç per quantificar el resultat funcional del tractament preventiu efectuat sobre l'estenosi de l'AV. La correcció de l'estenosi de forma electiva permet millorar l'adequació de l'HD. L'aplicació d'un programa de monitoratge consistent en la determinació periòdica de QA associada al tractament electiu de l'estenosi de l'AV permet reduir de forma significativa la incidència de trombosi. La pressió arterial del pacient no ha influït en la reproductibilitat de les determinacions de QA, en el diagnòstic de l'estenosi de l'AV ni en els canvis funcionals secundaris a la intervenció electiva

Online_Appendix – Supplemental material for Diagnostic and Interventional Nephrology in Spain: A snapshot of current situation

<p>Supplemental material, Online_Appendix for Diagnostic and Interventional Nephrology in Spain: A snapshot of current situation by R Haridian Sosa Barrios, Jose Ibeas, Ramon Roca Tey, Manuel Ceballos Guerrero, Angels Betriu Bars, Ignacio Cornago Delgado, Manuel Lanuza Luengo, Vicente Paraíso Cuevas, Pedro L Quirós Ganga and Maite E Rivera Gorrín in The Journal of Vascular Access</p

Editor's Choice - Vascular Access: 2018 Clinical Practice Guidelines of the European Society for Vascular Surgery (ESVS).

The European Society for Vascular Surgery (ESVS), in line with its mission, appointed the Vascular Access (VA) Writing Committee (WC) to write the current clinical practice guidelines document for surgeons and physicians who are involved in the care of patients with haemodialysis (HD) and VA. The goal of these Guidelines is to summarise and evaluate all the currently available evidence to assist physicians in selecting the best management strategies for all patients needing VA or for pathologies derived from a VA

Guía Clínica Española del Acceso Vascular para Hemodiálisis

RESUMEN: El acceso vascular para hemodiálisis es esencial para el enfermo renal tanto por su morbimortalidad asociada como por su repercusión en la calidad de vida. El proceso que va desde la creación y mantenimiento del acceso vascular hasta el tratamiento de sus complicaciones constituye un reto para la toma de decisiones debido a la complejidad de la patología existente y a la diversidad de especialidades involucradas. Con el fin de conseguir un abordaje consensuado, el Grupo Español Multidisciplinar del Acceso Vascular (GEMAV), que incluye expertos de las cinco sociedades científicas implicadas (nefrología [S.E.N.], cirugía vascular [SEACV], radiología vascular e intervencionista [SERAM-SERVEI], enfermedades infecciosas [SEIMC] y enfermería nefrológica [SEDEN]), con el soporte metodológico del Centro Cochrane Iberoamericano, ha realizado una actualización de la Guía del Acceso Vascular para Hemodiálisis publicada en 2005. Esta guía mantiene una estructura similar, revisando la evidencia sin renunciar a la vertiente docente, pero se aportan como novedades, por un lado, la metodología en su elaboración, siguiendo las directrices del sistema GRADE con el objetivo de traducir esta revisión sistemática de la evidencia en recomendaciones que faciliten la toma de decisiones en la práctica clínica habitual y, por otro, el establecimiento de indicadores de calidad que permitan monitorizar la calidad asistencial. ABSTRACT: Vascular access for haemodialysis is key in renal patients both due to its associated morbidity and mortality and due to its impact on quality of life. The process, from the creation and maintenance of vascular access to the treatment of its complications, represents a challenge when it comes to decision-making, due to the complexity of the existing disease and the diversity of the specialities involved. With a view to finding a common approach, the Spanish Multidisciplinary Group on Vascular Access (GEMAV), which includes experts from the five scientific societies involved (nephrology [S.E.N.], vascular surgery [SEACV], vascular and interventional radiology [SERAM-SERVEI], infectious diseases [SEIMC] and nephrology nursing [SEDEN]), along with the methodological support of the Cochrane Center, has updated the Guidelines on Vascular Access for Haemodialysis, published in 2005. These guidelines maintain a similar structure, in that they review the evidence without compromising the educational aspects. However, on one hand, they provide an update to methodology development following the guidelines of the GRADE system in order to translate this systematic review of evidence into recommendations that facilitate decision-making in routine clinical practice, and, on the other hand, the guidelines establish quality indicators which make it possible to monitor the quality of healthcare. Palabras clave: Guía de práctica clínica, Acceso vascular, Hemodiálisis, GRADE, GEMAV, Fístula arteriovenosa, Catéter venoso central, Indicadores de calidad, Monitorización, Tratamiento, Complicaciones, Angioplastia, Keywords: Clinical Practice Guidelines, Vascular access, Haemodialysis, GRADE, GEMAV, Arteriovenous fistula, Central venous catheter, Quality indicators, Monitoring, Treatment, Complications, Angioplast