87 research outputs found

    El documento Código fístula: un consenso histórico

    Get PDF
    El documento “Código fistula” ha sido elaborado por el Grupo Español Multidisciplinar del Acceso Vascular (GEMAV) en colaboración con las asociaciones españolas de pacientes renales ALCER y ADER. A imagen y semejanza de “Código infarto” y “Código ictus”, el “Código fístula” pretende ser un protocolo de atención urgente que permite identificar a las personas con enfermedad renal tratadas mediante hemodiálisis que presentan una patología aguda de su acceso vascular arteriovenoso, es decir, fístula nativa y fístula protésica, para trasladarlas, lo más rápidamente posible, a la Unidad Funcional del Acceso Vascular o al Hospital de referencia y efectuar el tratamiento mediante cirugía o procedimiento endovascular. Como la trombosis es la complicación más frecuente de la fístula, este evento será la causa más frecuente de activación del “Código fístula”. Dado que la trombosis incrementa la incidencia de hospitalización, el gasto sanitario y la morbimortalidad de la persona con enfermedad renal, el rescate de toda fístula trombosada debería ser una prioridad absoluta y considerarse una patología de manejo preferente que precisa de una solución lo más rápida posible. El documento “Código fistula”, además de GEMAV, ALCER y ADER, se ha consensuado por los siguientes grupos de trabajo y Sociedades Científicas españolas vinculadas a la atención de las persones con enfermedad renal (por orden alfabético): GEIRAS, SEACV, SEDEN, SEDYT, S.E.N. y SERVEI. Esperemos que pronto pueda aplicarse en todo el territorio español

    Quality assessment of vascular access procedures for hemodialysis: A position paper of the Vascular Access Society based on the analysis of existing guidelines

    Get PDF
    Quality assessment in vascular access procedures for hemodialysis is not clearly defined. The aim of this article is to compare various guidelines regarding recommendation on quality control in angioaccess surgery. The overall population of end-stage renal disease patients and patients in need for hemodialysis treatment is growing every year. Chronic intermittent hemodialysis is still the main therapy. The formation of a functional angioaccess is the cornerstone in the management of those patients. Native (autologous) arteriovenous fistula is the best vascular access available. A relatively high percentage of primary failure and fistula abandonment increases the need for quality control in this field of surgery. There are very few recommendations of quality assessment on creation of a vascular access for hemodialysis in the searched guidelines. Some guidelines recommend the proportion of native arteriovenous fistula in incident and prevalent patients as well as the maximum tolerable percentage of central venous catheters and complications. According to some guidelines, surgeon's experience and expertise have a considerable influence on outcomes. There are no specific recommendations regarding surgeon's specialty, grade, level of skills, and experience. In conclusion, there is a weak recommendation in the guidelines on quality control in vascular access surgery. Quality assessment criteria should be defined in this field of surgery. According to these criteria, patients and nephrologists could choose the best vascular access center or surgeon. Centers with best results should be referral centers, and centers with poorer results should implement quality improvement programs

    Consensus document for ultrasound training in the specialty of Nephrology

    Get PDF
    Grupo de Trabajo en Nefrología Diagnóstica e Intervencionista (GNDI) de la Sociedad Española de Nefrología (SEN).[ES] La ecografía es una herramienta esencial en el manejo del paciente nefrológico que permite el diagnóstico, el seguimiento y la realización de intervencionismo sobre el riñón. La utilidad de los ultrasonidos en Nefrología no se circunscribe exclusivamente al estudio ecográfico del riñón. Mediante ecografía el nefrólogo puede, además, optimizar el manejo de la fístula arteriovenosa para hemodiálisis, medir el riesgo cardiovascular (grosor íntima-media), implantar catéteres centrales para hemodiálisis ecoguiados y ayudar en la colocación de los peritoneales, así como calcular la volemia del paciente mediante ecografía cardiaca básica, ecografía de la vena cava inferior y pulmonar. Desde el Grupo de Trabajo en Nefrología Diagnóstica e Intervencionista (GNDI) de la Sociedad Española de Nefrología (SEN) hemos elaborado este documento de consenso en el que se resumen las principales aplicaciones de la ecografía en Nefrología, incluyendo los requisitos técnicos básicos necesarios, el marco normativo y el nivel de capacitación de los nefrólogos en esta materia. El objetivo de este trabajo es promover la inclusión de la ecografía, tanto diagnóstica como intervencionista, en la práctica clínica habitual del nefrólogo y en la cartera de servicios de Nefrología con la finalidad de ofrecer un manejo diligente, eficiente e integral al paciente nefrológico.[EN] Ultrasound is an essential tool in the management of the nephrological patient allowing the diagnosis, monitoring and performance of kidney intervention. However, the usefulness of ultrasound in the hands of the nephrologist is not limited exclusively to the ultrasound study of the kidney. By ultrasound, the nephrologist can also optimize the management of arteriovenous fistula for hemodialysis, measure cardiovascular risk (mean intimate thickness), implant central catheters for ultrasound-guided HD, as well as the patient's volemia using basic cardiac ultrasound, ultrasound of the cava inferior vein and lungs. From the Working Group on Interventional Nephrology (GNDI) of the Spanish Society of Nephrology (SEN) we have prepared this consensus document that summarizes the main applications of ultrasound to Nephrology, including the necessary basic technical requirements, the framework normative and the level of training of nephrologists in this area. The objective of this work is to promote the inclusion of ultrasound, both diagnostic and interventional, in the usual clinical practice of the nephrologist and in the Nephrology Services portfolio with the final objective of offering diligent, efficient and comprehensive management to the nephrological patient

    Consensus document for ultrasound training in the specialty of Nephrology

    Get PDF
    La ecografía es una herramienta esencial en el manejo del paciente nefrológico que permite el diagnóstico, el seguimiento y la realización de intervencionismo sobre el rinón. ˜ La utilidad de los ultrasonidos en Nefrología no se circunscribe exclusivamente al estudio ecográfico del rinón. ˜ Mediante ecografía el nefrólogo puede, además, optimizar el manejo de la fístula arteriovenosa para hemodiálisis, medir el riesgo cardiovascular (grosor íntima-media), implantar catéteres centrales para hemodiálisis ecoguiados y ayudar en la colocación de los peritoneales, así como calcular la volemia del paciente mediante ecografía cardiaca básica, ecografía de la vena cava inferior y pulmona

    Kliničke praktične smjernice za perioperacijsku i poslijeoperacijsku skrb o arterijsko-venskim fistulama i umetcima za hemodijalizu u odraslih

    Get PDF
    Krvožilni pristup omogućuje hemodijalizu koja spašava život. Stoga je nužna dobra funkcija krvožilnog pristupa koja omogućuje prikladan krvni protok radi uklanjanja tvari koje se u uremiji zadržavaju u krvi bolesnika, uz istodobno sniženje rizika od sustavne infekcije na najmanju moguću mjeru. Godine 2007. Europske smjernice najbolje prakse (engl. European Best Practice Guidelines – EBPG), prethodnice trenutačne Europske najbolje bubrežne prakse (engl. European Renal Best Practice – ERBP), donijele su nacrt skupine preporuka – vodiča pri donošenju odluka o upućivanju na pregled radi krvožilnog pristupa, o procjeni i nadzoru izbora pristupa te o postupcima kod komplikacija. (1) Otad su se znatno razvili ne samo dokazi na kojima se temelje ove preporuke nego i procesi nastajanja smjernica. (2) Kao odgovor na to, ERBP je ažurirao prethodno djelo u suradnji s raznim stručnjacima iz tog područja uključujući i predstavnike Društva za krvožilni pristup (engl. Vascular Access Society – VAS), kirurge za krvožilni pristup, radiologe, medicinske sestre za dijalizu, znanstvenike, bolesnike i one koji se za njih brinu. Nastojanje da se pridržavaju sve strože metodike izrade smjernica nalagalo je određena odricanja u pogledu područja obuhvata ovih smjernica. Posljedično, one ne „pokrivaju” baš sve iste teme kao njihova prethodna verzija. Neka su područja zajednička, a neka su arhivirana da bi ustupila mjesto novim pitanjima kojima su prednost dali i pružatelji zdravstvene skrbi i oni za koje se skrbi. Odvojeno su objavljene pojedinosti postupka izbora djelokruga problematike koju su smjernice obuhvatile. (3) Nastajanje ovih smjernica slijedilo je strog proces pregleda i procjene dokaza koji se temeljio na sustavnim pregledima rezultata kliničkih istraživanja te opservacijskih podataka gdje je to bilo potrebno. Strukturirani pristup slijedio je model sustava GRADE (hrv. stupanj), koji svakoj preporuci pripisuje stupanj s obzirom na sigurnost sveukupnih dokaza te snagu. (4) Gdje je to bilo primjereno skupina za izradu smjernica unijela je nestupnjevan savjet za kliničku praksu, a koji nije proistekao iz pregleda sustavnih dokaza. Kliničke praktične smjernice iz 2019. godine specifično pokrivaju peritransplantacijske i poslijetransplantacijske aspekte arterijsko-venskih (AV) fistula i umetaka (graftova). Drugi dio, koji je bio u nastajanju kada su ove smjernice išle u tisak, pokrit će aspekte izbora krvožilnog pristupa, prijeoperacijske procjene krvnih žila i središnje venske katetere. Unatoč nedostatku dokaza velike sigurnosti za većinu područja krvožilnih pristupa, ERBP se posvetio izradi smjernica velike kakvoće, dajući smjernicu gdje god je moguće, a popis preporuka za istraživanje ondje gdje se nije moglo uputiti smjernicom. Nadamo se da će ove smjernice i one planirane pomoći stručnoj zajednici pri donošenju odluka o postupcima, postupnicima i skrbi vezanima s krvožilnim pristupima, pomoći bolesnicima i onima koji se za njih brinu da steknu uvid u problematiku te olakšati zajedničko donošenje odluka u tom području

    Comparación de distintas estrategias para la predicción de muerte a corto plazo en el paciente anciano infectado

    Get PDF
    Objective. The aim of this study was to determine the utility of a post hoc lactate added to SIRS and qSOFA score to predict 30-day mortality in older non-severely dependent patients attended for infection in the Emergency Department (ED). Methods. We performed an analytical, observational, prospective cohort study including patients of 75 years of age or older, without severe functional dependence, attended for an infectious disease in 69 Spanish ED for 2-day three seasonal periods. Demographic, clinical and analytical data were collected. The primary outcome was 30-day mortality after the index event. Results. We included 739 patients with a mean age of 84.9 (SD 6.0) years; 375 (50.7%) were women. Ninety-one (12.3%) died within 30 days. The AUC was 0.637 (IC 95% 0.587-0.688; p= 2 and 0.698 (IC 95% 0.635- 0.761; p= 2. Comparing receiver operating characteristic (ROC) there was a better accuracy of qSOFA vs SIRS (p=0.041). Both scales improve the prognosis accuracy with lactate inclusion. The AUC was 0.705 (IC95% 0.652-0.758; p<0.001) for SIRS plus lactate and 0.755 (IC95% 0.696-0.814; p<0.001) for qSOFA plus lactate, showing a trend to statistical significance for the second strategy (p=0.0727). Charlson index not added prognosis accuracy to SIRS (p=0.2269) or qSOFA (p=0.2573). Conclusions. Lactate added to SIRS and qSOFA score improve the accuracy of SIRS and qSOFA to predict short-term mortality in older non-severely dependent patients attended for infection. There is not effect in adding Charlson index

    Diagnòstic precoç de l'estenosi de l'accés vascular per hemodiàlisi mitjançant la determinació no invasiva del flux sanguini

    Get PDF
    L’accés vascular (AV) és una condició sine qua non per tractar els pacients amb malaltia renal crònica terminal (MRCT) mitjançant l’hemodiàlisi (HD). La complicació més prevalent d’un AV permanent tipus fístula arteriovenosa interna (FAVI) o empelt sintètic és la trombosi, habitualment secundària al desenvolupament progressiu d’una estenosi significativa (reducció ≥ 50 % del diàmetre de la llum vascular). El mètode d’elecció per a la detecció precoç de l’estenosi de l’AV és el monitoratge periòdic del flux sanguini (QA) del mateix. Durant 5 anys, s’ha monitorat prospectivament el QA de 145 AV (FAVI 84.1 % o empelt 15.9 %) durant l’HD en 131 pacients (edat 62.6 ± 13.5 anys, 19.1 % diabètics) amb MRCT. El QA es va determinar cada 4 mesos com mínim durant la primera hora de la sessió d’HD pel mètode Delta-H. El QA basal es va determinar mitjançant els valors de QA obtinguts en dues sessions consecutives d’HD (ambdós valors es van amitjanar). Tots els AV amb QA basal 20 % respecte del valor basal van ser remesos per efectuar l’angiografia i la intervenció electiva sobre l’AV (angioplàstia o cirurgia) en cas d’estenosi significativa. La pressió arterial es va determinar simultàniament amb el QA. S’han efectuat 950 mesures de QA en 2.624 mesos de seguiment. S’ha objectivat que l’edat del pacient, el tipus d’AV i la presència d’estenosi significativa son variables que s’associen de forma independent amb el QA basal de l’AV. Els diabètics van presentar un menor QA basal en relació amb una major prevalença d’estenosi. El monitoratge de QA permet efectuar el diagnòstic precoç de l’estenosi de l’AV amb un valor predictiu i especificitat d’almenys el 90 % i és eficaç per quantificar el resultat funcional del tractament preventiu efectuat sobre l’estenosi de l’AV. La correcció de l’estenosi de forma electiva permet millorar l’adequació de l’HD. L’aplicació d’un programa de monitoratge consistent en la determinació periòdica de QA associada al tractament electiu de l’estenosi de l’AV permet reduir de forma significativa la incidència de trombosi. La pressió arterial del pacient no ha influït en la reproductibilitat de les determinacions de QA, en el diagnòstic de l’estenosi de l’AV ni en els canvis funcionals secundaris a la intervenció electiva
    corecore