Roca i Iglesias, J.

Roca i Tey, Ll.

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDI DE LES CAUSES DE MORT A L'EDAT MITJANA DE LA VIDA 
(20 A 40 ANYS), DURANT EL PERIODE 1871-1880 A LA VILA DEL 
XASNOU (BARCELONA) . 
Roca i Tey, Lluís ; Roca i Iglesias, Jaume. 
I. INTRODUCCIO. 
L'estudi de les causes de mort durant el període 1871- 
1880 té un interss histdric indubtable, encara que presenta 
una limitació molt precisa. Les dades que fem servir són les 
primeres que consten al Registre Civil, iniciat precisament 
l'any 1871. Desconeixem el grau de compliment de la 
normativa, cosa per la qual és pot pensar que el registre 
sigui incomplet, havent d'acollir els resultats, en 
conseqü&ncia, amb alguna reserva. Tanmateix entenem que 6s 
aquesta la font d'informació més fidedigna respecte al tema 
que ens ocupa. 
La finalitat de l'estudi, fet aquest advertiment, 6s 
coneixer les causes de mortalitat a les edats mitjanes de la 
vida, edats a les que per raons bbvies, la incid&ncia de 
defuncions ha d'ésser menor, almenys en &poques de normalitat 
social. Així doncs, tindrem un reflexe dels coneixements 
msdics de lt&poca o, millor dit, una relació directa dels 
diagnastics més freqüentment efectuats pels metges d'aquell 
temps a una localitat concreta: la vila del Masnou. 
11. METODE 
S'ha recollit dels "Libros de defunciones" dels números 
1 al 10 del Registre Civil de la població del Masnou 
(Barcelona) les dades corresponents al total de defuncions 
succeEdes a persones que es trobaven a l'edat mitjana de la 
vida; és a dir, que les seves edats estaven compreses entre 
els 20 i els 40 anys, fent anotació del número de registre, 
edat, sexe, diagndstic de la causa de mort i, si consta, 1.a 
professió del difunt. 
Els diagndstics es classifiquen en diversos apartats 
agrupats en termes sindnims o manifestacions d'una mateixa 
malaltia als diversos aparells i sistemes. 
S 'ha procedit així mateix, en l'obtenció d'alguns 
percentatges atenent al sexe, relació amb la mortalitat 
global i any-nombre de defuncions per les causes de mort més 
frequents. 
Finalment, s'estableix l'índex general de mortalitat i 
el corresponent a les causes de mort més frequents per tota 
la població registrada. 
111. SEXE. 
El nombre de defuncions durant els anys abastats dins 
del nostre estudi és de 1.033, dels quals 122 corresponen a 
subjectes d'edat compresa entre els 20 i els 40 anys. 
D'aquestes 122 defuncions, que constitueixen 1'11,81% del 
total, 87 corresponen al sexe femení i 34 al masculí; en un 
dels casos no s'especifica. El percentatge d'homes és 28,86% 
i el de dones 72,31%. Com es veu, la relació és, 
aproximadament, d'l a 3 amb clar predomini de decessos del 
sexe femení amb una diferi2ncia del 43,35%. 
La comparació d'aquests percentatges amb els de la 
mortalitat global no fa sinó ressaltar La importhncia 
d'aquestes xifres, donat que pels 1.033 morts del període 
estudiat nomb s'aprecia una difergncia d'un 7,45% entre el 
percentatge d'homes (46,278) i el de dones (53,73%). 
L'anhlisi d'aquestes dades elementals podría portar-nos 
a la conclusió de que les dones de 20 a 40 anys tenien més 
probabilitat de morir que els homes de la mateixa edat. Aixa 
segurament sigui cert, en part, si afegim el major risc 
d'emrnalaltí de les dones de l'8poca per la patologia del part 
i del puerperi que, com veurem més endevant, constitueix 
quasi el 6% de les causes de mort per aquest grup d'edat del 
sexe femení. Altrament, hem d'apuntar la hipbtesi de la 
possible existgncia d'una població femenina estable més 
nombrosa o, el que és igual, que un considerable contingent 
de la població masculina residia, habitualment, fora de la 
vila, sigui per exercí un ofici itinerant (navegants, 
viatjants) o com expressió d'un fenbmen social de 1'3poca: 
l'emigració a les colbnies d'ultramar. 
IV. PROFESSIO. 
Les actes dels anys 1871, 72, 73 i 74 recollien, en 
cada cas, la professió del difunt. A partir de 1875, es fa 
menció d'aquesta circumstiincia cada vegada més espaiosament 
fins a la desaparició de qualsevol referencia al respecte. 
Durant aquests quatre primers anys es produeixen 50 
defuncions de persones de 20 a 40 anys; 34 dones i 15 homes. 
En un cas no consta el sexe. 
Entre les dones, 31 -representen el 91,17%- figuren en 
l'apartat "profesión" com dedicades a "sus labores" i en dos 
casos es repeteix el terme "mujer" emprat sens dubte com 
sinbnim de la mateixa denominació ocupacional. Un cas figura 
com "sirvienta". 
Entre els homes, troben 6 casos de professions 
relacionades explícitament amb el mar ("piloto", "marino"), 2 
"carreteros", 2 "braceros" o " jornaleros" i, amb 1 anotació, 
apareixen els oficis de "tintorero", "panadero", "portero", 
"carrabinero" i "comerciante" . 
El 40% dels morts masculins desemvolupan professions 
niiutiques, incidgncia que es pot explicar per tractar-se 
d'una població a la qual es donaven activitats marítimes de 
certa consideració. 
V. CLASSIFICACIO DELS GRUPS DE CAUSES DE MORT PER LA SEVA 
Els diagnbstics que, tal com apareixen al Registre, 
podem gsser histolbgics, sindrbmics i en ocasions 
simptomiitics, han estat agrupats tenint en compte les 
denominacions similars d'una mateixa malaltia, síndrome o 
símptoma i abasten en un mateix apartat les localitzacions o 
formes de presentació d'una mateixa entitat patológica. 
Els enumeraren per ordre de frequencia tot indicant, 
en primer lloc, la denominació més assequible a la 
terminologia actual, quan aixb és possible i que considerem 
abasta un grup de diagnbstics originals, tal com surten en el 
Registre, amb els suficients trets comuns per Gsser inclosos 
en un mateix apartat, segons els criteris anteriorment 
exposats. A continuació del terme gen&ric figuren, doncs, els 
diagnbstics textuals, assimilats al mateix. Es fa constar el 
nombre de casos i la significació percentual de cada grup. 
QUADRE 1 
CLASSIFICACIO DE LES CAUSES DE MORT 
DIAGNOSTIC SINONIMIA NOMBRE % 
Tuberculosi "Tuberculosis", "Tuberculosis 46 3 7 , 7 0  
pulmonar", "Tuberculosis 
miliar", "Tisis pulmonar", 
"Meningit is tuberculosa", 
"Escrofulismo general". 
Febre tifoidal "Calentura tifoidea", "Tifoi- 18(1) 14,75 
dea", "Tifus", "Tifus care- 
bral", "Fiebre tífico-atáxica", 
"Fiebre cerebral", "Fiebre 
atáxica", "Calentura atáxica 
maligna", "Tifoides puerperal". 
Accident vascu- "Reblandecimiento cerebral", 8 6,55 
lar cerebral "Derrame cerebral", "Apople- 
jía", "Congestión cerebral". 
Verola "Viruela", "Viruela confluen 7 5,73 
-tew, "Viruela maligna", 
"Viruela de forma pútrida", 
"Viruela hemorrágicaescorbú- 
tica" . 
Part i puerperi "Metritis puerperal", "Fiebre 
puerperal","Eelampsia puerpe- 
ral", "Parto distócico". 
Cardiopatia "Afección orgánica al corazón", 
"Angina de pecho". 
"Pulmonía", "Pleuropulmonía". Neumonia 
Meningitis "Meningitis", "Meningoencefa- 
litis", "Cerebritis". 
Febre 
reumht ica 
"Ataque de reumatismo al cora- 
zón", "Ataque reumático al ce- 
rebro", "Calentura reumática". 
Pericarditis "Hidr~pericarditis"~~'Hidroperi- 
carditis crónica", "Hidroperi- 
carditis e hidrotórax". 
Hemorrhgia 
digest iva 
"Hemorragia intestinal","Ataque 
de melena". 
"Cirrosis del hígado" Hepatopatia 
Accident "Asfixia por sumersiÓn", 
"Ahogado". 
Cancer de mama 
Peritonitis 
Hepatitis 
Litiasi biliar 
"Ulcera cancerosa de mama". 
"Peritonitis". 
" Hepatitis". 
"Litiasis calculosa del 
higado" . 
Nefropatia "Absceso por congestien 
región renal". 
"Reblandecimiento del 
estómago". 
Notes: 
(1): S'hi inclou un cas de "meningoencefalitis tifoídea". 
(2): S'hi exclou un cas de "tifoides puerperal" que es fa 
constar en l'apartat 2. 
(3): No s'hi inclou un cas de "tuberculosis y afección al 
corazón" . 
(4): S'hi exclou dos casos de "meningitis tuberculosa" 
abastats a l'apartat 1. 
(5): S'hi exclou un cas de "tuberculosis e hidropericardias" 
que apareix a l'apartat 1. 
VI. CAUSES DE MORT MES FREQUENTS A L'EDAT MITJANA DE LA VIDA. 
6.1. Tuberculosi. 
Dels 122 morts a l'edat mitjana de la vida entre 1871 i 
1890, 46 ho van esser de tuberculosi. Aquestes 46 defuncions 
representen el 37,70% del total comprss entre els 20 i els 40 
anys i el 4,45% de les defuncions succeydes a tots els 
subjectes, de totes les edats. 
Si considerem que, de la població general la 
tuberculosi com a causa de mort representa un 12,10%, 
observem que el nombre de diagnóstics de tuberculosi en 
qualsevol de les seves localitzacions, a les edats estudiades 
és, aproximadament tres vegades superior que els realitzats 
enel conjunt de la població general. 
Referent a la distribució anual dels diagnbstics de 
tuberculosi en persones mortes entre els 20 i els 40 anys, 
observem la mhxima desviació de la mitjana, per damunt, 
durant l'any 1878 en el que el 30,4% de les defuncions ho va 
ésser pe tuberculosi. L'any 1875 no consta cap defunció amb 
aquest diagnbstic. 
Per sota del punt de miixima incidSncia, s'ha 
d'assenyalar el nombre de diagnastics fets als anys 1872 i 
1877, mantenint la resta dels anys - excepte el 1875 en que, 
com hem dit, no se n'anoth cap- un td uniforme encara que 
inferior al dels anteriors. 
La distribució del percentatge del total de tuberculosi 
per any ofereix uns trets semblants als de la població de 20 
a 40 anys, tot i que a la primera no s'hi observen 
oscil.lacions extremes tan ostensibles. 
QUADRE I1 
TBC (20-40) TBC (GRAL) FT (20-40) FT (GRAL) 
ANY N % N % N % N % 
TOTAL: 46 125 
6.2. Febre Tifoxdal. 
--
La febre tifoidal constitueix el 5,5% del total de les 
causes de defunció del període i el 13,9% del total de morts 
entre els 20 i els 40 anys. Els malalts morts per aquesta 
causa, d'aquest interval d'edats, representa el 29L% del 
total de morts per febre tifoxdal entre els 20 i els 40 anys. 
La major incidgncia correspon al any 1876 en el que es 
va produir el 17% de les defuncions per febre tifoxdal. 
A disthncia, els accidents vasculars cerebrals, la 
virola, la patologia del part i el puerperi, las cardiopaties 
i la neumonia són les causes més freqüents, darrera de la 
tuberculosi i el tifus. 
VII. INDEX DE MORTALITAT. 
A partir de les dades estadístiques de que hom disposa, 
podem establir l'índex de mortalitat segons el cens de 1877 
que estableix el nombre d'habitants en 4.250. Així doncs, 
l'índex de mortalitat és situaria als voltants dels 25 morts 
per mil habitants i any. 
L'índex de mortalitat per tuberculosi a la població general 
és de 3,29 per mil habitants i any i el corresponent a la 
febre tifoxdal, 0'23 per mil habitants i any. 


Estudi de les causes se mort a l'edat mitjana de la vida (20 a 40 anys) durant el període 1871-1880 a la vila de Masnou

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert