427 research outputs found

    El finançament dels governs subcentrals en els països federals

    Get PDF
    1. Introducció. – 2. Grau de descentralització fiscal. – 3. Funcions de despesa per nivells de govern. – 4. Estructura d’ingressos per nivells de govern. Característiques generals i grau de dependència financera. – 5. Poder tributari i assignació d’impostos a nivell subcentral. – 6. Les subvencions d’anivellament fiscal. – 7. Mecanismes de coordinació intergovernamental. – 8. Conclusions i comparativa amb el finançament autonòmic espanyol. – Referències bibliogràfiques.The purpose of the article is to describe the main characteristics of the financing of sub-central bodies in federal states. The article focuses chiefly on bodies of an intermediate level, that is, the states that form the federation. The analysis is based on the experience of Germany, Australia, Austria, Canada, Switzerland and the USA. At the same time, the article makes references throughout to the financing of the [Spanish] Autonomous Communities to determine whether this is in line with the sub-central financing of those countries analysed. Finally, it also highlights the manner in which the model of financing in the new Catalan Statute of Autonomy brings us closer to the characteristics of a federal model. The article’s analysis proceeds through the assessment of a series of underlying issues: the degree of decentralization in federal states, both with reference to expenses and income from taxation; expense functions by levels of government; income structure in governments of an intermediate level, highlighting the degree of financial dependence; the tributary power and assignation of taxes at a sub-central level; the subsidies of taxation levelling, and finally the political-institutional mechanisms of coordination between the various levels of government.El objeto del artículo es describir las características principales de la financiación de los entes subcentrales en los estados federales. El artículo se centra primordialmente en los entes de nivel intermedio, es decir, los estados que forman la Federación. El análisis se basa en la experiencia de Alemania, Australia, Austria, Canadá, Suiza y EE.UU. Asimismo, a lo largo del artículo se hace referencia a la financiación de las Comunidades Autónomas para valorar si aquélla está en línea con la financiación subcentral de los países analizados. Finalmente, también se pone de relieve cómo el modelo de financiación del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña nos acerca a las características de un modelo federal. En el artículo, el análisis de los diversos países se realiza sobre de una serie de temas en torno a la cual aquél gira: el grado de descentralización de los estados federales, tanto en lo referido a los gastos como a los ingresos impositivos; las funciones de gasto por niveles de gobierno; la estructura de ingresos de los gobiernos de nivel intermedio, destacando el grado de dependencia financiera; el poder tributario y la asignación de impuestos a nivel subcentral; las subvenciones de nivelación fiscal y, finalmente, los mecanismos de coordinación de carácter político-institucional entre los diferentes niveles de gobierno

    Incidencia del impuesto local sobre la renta

    Full text link
    The purpose of this paper is to analyse the incidence of the income local tax in factor and commodity prices. This analysis is undertaken under two perspectives: first, under the assumption of different marginal propensities to consume of individuals, in the context of a model of general equilibrium; and, second, under the assumption of fiscal differences between the local jurisdictions. Finally, it is argued that the distortion effects of the local income tax on allocative efficiency decrease if the tax is introduced in local jurisdictions with a size that coincide with the size of the work local market (for example, metropolitan are as, counties).El propósito de este artículo es analizar la incidencia del impuesto local sobre la renta sobre los precios de factores y bienes. Este análisis se realiza bajo dos perspectivas: primera, bajo el supuesto de diferentes propensiones marginales al consumo de los individuos, en el marco de un modelo de equilibrio general; y, segunda, bajo el supuesto de diferencias fiscales entre las jurisdicciones locales. Finalmente, se argumenta que los efectos distorsionadores del impuesto local sobre la renta, respecto a la eficiencia asignativa, disminuyen si el impuesto se establece en jurisdicciones locales cuya extensión geográfica coincida con la del mercado de trabajo local (por ejemplo, áreas metropolitanas, comarcas)

    Viabilitat econòmica d'una Catalunya-estat

    Get PDF

    La Financiación autonómica: Presente y futuro

    Full text link
    El articulo analiza los resultados del modelo de financiacion autonomica de 2009 en su primer ano de aplicacion. Los resultados no son del todo satisfactorios, ya que el modelo no corrige totalmente las arbitrariedades que el anterior producia en cuanto al cumplimiento del principio de equidad horizontal. Una futura reforma deberia corregir este aspecto ademas de lograr una mayor simplificacion del modelo, reduciendo el numero de fondos de recursos. Asimismo, se debe considerar la posibilidad de ir hacia un federalismo fiscal mas asimetrico que el actual, con diferentes niveles competenciales sobre los recursos impositivos por parte de las autonomias

    L'atenció dels alumnes amb mesures judicials d'internament des del sistema escolar ordinari

    Get PDF

    Impact of the economic crisis on Catalan government finances

    Get PDF
    The purpose of this article is to analyse the impact that the economic crisis, which began in 2007, and the fiscal consolidation policies subsequently adopted have had on the finances of the Catalan government (Generalitat of Catalonia). The crisis seriously affected the Generalitat's tax revenues, mainly the Property Transfer Tax linked to the real estate sector. The fiscal consolidation policies applied on the revenue side have been determined by the taxing power of the Generalitat, which has no regulatory power over major taxes, except Personal Income Tax (IRPF), and very limited powers with regard to tax administration, which means the Generalitat's finances are subject to the advance payment system. Consequently, there has been a significant reduction in Catalan government expenditure, which has hit the welfare state services (health and education). Financial expenditure, on the other hand, increased considerably by generating deficit and debt. It may therefore be concluded that spending cuts on basic services have not only been caused by the crisis but also by the shortcomings of the regional financing model and the deficit targets set by the central government, lower than what would correspond to the Generalitat's responsibilities

    ¿Hacia la americanización de las campañas electorales? El uso de Facebook y Twitter en España, Estados Unidos y Noruega

    Get PDF
    La primera victòria electoral d’Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals.Molts acadèmics ja parlen d’una americanització de la política i assumeixen que en les campanyes electorals els partits polítics i els candidats dels països més democratitzats copien les estratègies i les eines que s’utilitzen als Estats Units. No obstant això, les característiques intrínseques dels sistemes polítics i les peculiaritats de la cultura política de cada país poden influir en la manera d’utilitzar les xarxes socials en les campanyes electorals. Per mesurar com tots aquests factors poden ser determinants en les campanyes electorals, analitzem com els candidats van utilitzar les xarxes socials més populars, Facebook i Twitter, en tres països diferents, amb un sistema polític, electoral i de partits diferent i també una cultura política diferent: Espanya (2011), EUA (2012) i Noruega (2013).L’anàlisi conclou que, si bé les campanyes electorals dels països més democratitzats cada cop s’assemblen més, el sistema i la cultura política de cada país encara influeixen en la qualitat de les campanyes electorals i en les estratègies que es despleguen durant el període electoral. The first Obama’s victory proved to the world that in order to win a campaign social networks are essential: it is undeniable that in almost all the “developed” countries on line campaigns are (more or less) slowly but inexorably replacing actual campaigns.For this reason, on the one hand many authors talk about the “Americanization of political campaigns”, assuming that somehow all the western countries are going into the direction taken by President Obama, and on the other hand, actually many campaigns throughout the world appear to be clearly Obama-inspired. Nevertheless we assume that both the characteristics of political systems and the peculiarities of different political cultures have an impact on the use of on line tools. In order to measure to which extent these factors influence the importance and the structure of on line campaigning, we will analyze how candidates used the two most important social networks, Facebook and Twitter, in three different countries representing three models of political, electoral and party system, in three different respective campaigns: Spain (2011), USA (2012) and Norway (2013).Through the analysis, we will be able to conclude that actually both political system and political culture still exercise a great influence on the amount of Internet campaigning, on the quality of campaigns themselves and on the strategies applied. La primera victoria electoral de Obama demostró que, para ganar unas elecciones, es necesario tener presencia en las redes sociales: es innegable que en la mayoría de los países desarrollados las campañas en línea están reemplazando a las campañas tradicionales.Muchos académicos ya hablan de una americanización de la política y asumen que en las campañas electorales los partidos políticos y los candidatos de todos los países copian las estrategias y las herramientas que se utilizan en Estados Unidos. No obstante, las características intrínsecas de los sistemas políticos y las peculiaridades de la cultura política de cada país pueden influir en la manera de utilizar las redes sociales en las campañas electorales. Para medir lo determinantes que pueden ser todos estos factores en las campañas electorales, analizamos cómo los candidatos utilizaron las redes sociales más populares, Facebook y Twitter, en tres países diferentes, con un sistema político, electoral y de partidos diferente y también una cultura política diferente: España (2011), EE. UU. (2012) y Noruega (2013).El análisis concluye que, si bien las campañas electorales de los países más democratizados cada vez se parecen más, el sistema y la cultura política de cada país todavía influyen en la calidad de las campañas electorales y en las estrategias que se despliegan durante el período electoral.

    El pla d'acció tutorial dels estudis de grau en infermeria a l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu

    Get PDF

    Cap a l'americanització de les campanyes electorals? : L'ús de Facebook i Twitter a Espanya, Estats Units i Noruega

    Get PDF
    La primera victòria electoral d'Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals.Molts acadèmics ja parlen d'una americanització de la política i assumeixen que en les campanyes electorals els partits polítics i els candidats dels països més democratitzats copien les estratègies i les eines que s'utilitzen als Estats Units. No obstant això, les característiques intrínseques dels sistemes polítics i les peculiaritats de la cultura política de cada país poden influir en la manera d'utilitzar les xarxes socials en les campanyes electorals. Per mesurar com tots aquests factors poden ser determinants en les campanyes electorals, analitzem com els candidats van utilitzar les xarxes socials més populars, Facebook i Twitter, en tres països diferents, amb un sistema polític, electoral i de partits diferent i també una cultura política diferent: Espanya (2011), EUA (2012) i Noruega (2013).L'anàlisi conclou que, si bé les campanyes electorals dels països més democratitzats cada cop s'assemblen més, el sistema i la cultura política de cada país encara influeixen en la qualitat de les campanyes electorals i en les estratègies que es despleguen durant el període electoral.La primera victoria electoral de Obama demostró que, para ganar unas elecciones, es necesario tener presencia en las redes sociales: es innegable que en la mayoría de los países desarrollados las campañas en línea están reemplazando a las campañas tradicionales.Muchos académicos ya hablan de una americanización de la política y asumen que en las campañas electorales los partidos políticos y los candidatos de todos los países copian las estrategias y las herramientas que se utilizan en Estados Unidos. No obstante, las características intrínsecas de los sistemas políticos y las peculiaridades de la cultura política de cada país pueden influir en la manera de utilizar las redes sociales en las campañas electorales. Para medir lo determinantes que pueden ser todos estos factores en las campañas electorales, analizamos cómo los candidatos utilizaron las redes sociales más populares, Facebook y Twitter, en tres países diferentes, con un sistema político, electoral y de partidos diferente y también una cultura política diferente: España (2011), EE. UU. (2012) y Noruega (2013).El análisis concluye que, si bien las campañas electorales de los países más democratizados cada vez se parecen más, el sistema y la cultura política de cada país todavía influyen en la calidad de las campañas electorales y en las estrategias que se despliegan durante el período electoral.The first Obama's victory proved to the world that in order to win a campaign social networks are essential: it is undeniable that in almost all the "developed" countries on line campaigns are (more or less) slowly but inexorably replacing actual campaigns.For this reason, on the one hand many authors talk about the "Americanization of political campaigns", assuming that somehow all the western countries are going into the direction taken by President Obama, and on the other hand, actually many campaigns throughout the world appear to be clearly Obama-inspired. Nevertheless we assume that both the characteristics of political systems and the peculiarities of different political cultures have an impact on the use of on line tools. In order to measure to which extent these factors influence the importance and the structure of on line campaigning, we will analyze how candidates used the two most important social networks, Facebook and Twitter, in three different countries representing three models of political, electoral and party system, in three different respective campaigns: Spain (2011), USA (2012) and Norway (2013).Through the analysis, we will be able to conclude that actually both political system and political culture still exercise a great influence on the amount of Internet campaigning, on the quality of campaigns themselves and on the strategies applied

    Finançament metropolità: el cas de Barcelona

    Get PDF
    L'expansió urbana que s'ha produït en les darreres dècades tant a Catalunya com, en general, arreu del món ha generat un procés de metropolització a causa del fet que les activitats que duen a terme els ciutadans no acostumen a coincidir geogràficament en un sol municipi, sinó que les seves activitats es localitzen dins d'una realitat metropolitana. Aquestes realitats metropolitanes es desenvolupen entorn d'una gran ciutat. Aquesta interrelació econòmica i social que hi ha entre els municipis que configuren una àrea metropolitana fa necessària una planificació conjunta, una coordinació de determinats serveis i obres com ara el transport, l'abastament d'aigua i el tractament de residus, entre d'altres. També cal dir que aquestes noves realitats plantegen importants reptes territorials (la gestió de l'explosió urbana, de la mobilitat, dels residus), econòmics (competitivitat, eficiència, innovació, creixement) socials (segregació, marginalitat) polítics i institucionals (finançament, governança)
    corecore