Los medios ciudadanos ante la digitalización en Francia y España. Una aproximación desde el derecho a comunicar

En este artículo se revisa la normativa y las reivindicaciones de los medios ciudadanos o de la sociedad civil -conocidos también como medios del tercer sector, libres y/o comunitarios- en el proceso de digitalización de la radio y la televisión hertzianas en Francia y España. En ambos países quedaron en entredicho las promesas de diversidad y cabida de nuevos canales que debía conllevar la digitalización, pues transición a la nueva tecnología ha debilitado la actividad de este sector, ya marginado en los repartos de frecuencias analógicas. Los motivos han sido tanto los costes que supone la obligación de adaptarse a los estándares técnicos como unas políticas que no han tenido en cuenta su naturaleza. La situación a junio de 2011 es la de una transición de la radio estancada por problemas técnicos y expectativas comerciales no cumplidas pero que ha puesto en alarma al sector ciudadano ya desde las primeras planificaciones. Y una transición de la televisión que en Francia ha dejado tan sólo a una de las emisoras más antiguas emitiendo en digital, y en España, las frecuencias están por planificar. Estos primeros resultados son tomados como indicadores del respeto al derecho a comunicar en ambos Estados, en un momento en que la tecnología representa una barrera, y sobre todo, tras una resolución del Parlamento Europeo (2008) instando a los Estados de la Unión Europea a regular y a promover la actividad del dicho sector como forma de democratizar los medios.Este artigo revisa os regulamentos e as exigências da mídia cidadã ou da sociedade civil -também conhecidos como mídia do terceiro setor, livre e / ou na comunidade- no processo de digitalização do rádio e da televisão terrestre em França e Espanha. Em ambos os países foram postas em causa as promessas da diversidade e acomodar novos canais que possam levar a digitalização, então a transição para a nova tecnologia enfraqueceu a atividade deste sector, tradicionalmente marginalizado nas distribuições de freqüências analógicas. Os motivos foram tanto os custos necessários para se adaptarem a normas técnicas e políticas que não têm em conta a sua natureza. A situação em junho de 2011 é uma transição do rádio estagnada devido às expectativas técnicas e comerciais não cumpridas, mas alertou o setor cidadão desde o planejamento inicial. A transição da televisão na França deixou apenas uma das mais antigas emissoras em digital, e em Espanha, sem a reserva das freqüências. Estes primeiros resultados são tomados como indicadores de respeito pelo direito de comunicar-se em ambos Estados em um momento em que a tecnologia é uma barreira, especialmente depois de uma Resolução do Parlamento Europeu (2008) instando os Estados-Membros da União Europeia a promover e regular a atividade deste sector para o avanço da democratização da mídi

Els estudis universitaris de comunicació a Catalunya

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La setena edició, corresponent al bienni 2011-2012, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona, l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB), i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).El bienni 2011-2012 es caracteritza per la consolidació de la reforma dels estudis universitaris adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), en un entorn de forta recessió econòmica, que ha comportat l'aplicació d'unes polítiques universitàries urgents de reajustament a escala estatal i catalana. Emmarcat en aquest context, el capítol defineix el mapa de l'oferta dels estudis de grau, màster oficial i doctorat en comunicació impartits durant el curs 2012-2013 a Catalunya i, per primera vegada, aprofundeix sobre la demanda dels estudis de grau, amb una anàlisi comparativa entre l'oferta de places per accedir al primer curs de cada titulació i el nombre d'estudiants que finalment s'hi matriculen

Els estudis de comunicació a Catalunya

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La sisena edició, corresponent al bienni 2009-2010, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB); el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona; i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).Els anys 2009 i 2010 les polítiques universitàries a Catalunya i a Espanya han estat marcades per la culminació de la reforma docent per a l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El capítol analitza l'oferta de graus, màsters oficials i estudis de doctorat en comunicació a Catalunya, durant el curs 2010-2011, just quan les antigues llicenciatures es troben en procés d'extinció. Les autores també valoren, a manera de context, la normativa per la qual s'està implantant l'Espai Europeu d'Educació Superior als 47 països que en formen part, sense oblidar com pot influir la crisi econòmica internacional en la planificació universitària a Catalunya, amb l'anunci, entre altres mesures, de la congelació de les convocatòries previstes de noves places docents

Integración social y consumo mediático y cultural de los migrantes magrebíes en Cataluña

Este artículo aborda el comportamiento de la población magrebí inmigrada en Cataluña ante la oferta mediática y cultural disponible, a partir del análisis de los datos estadísticos del Barómetro de la Comunicación y la Cultura (FUNDACC) y de un trabajo cualitativo propio basado en entrevistas en profundidad. Éste es un estudio financiado por la Generalitat de Cataluña, cuya principal conclusión indica que la participación de este colectivo en el entorno comunicativo, intelectual y artístico es muy escasa; aunque también se observa que, en caso de producirse, el interés por los productos procedentes del nuevo entorno de convivencia es muy significativo

La recerca i els estudis sobre comunicació a Catalunya. Estat de la qüestió (2007 i 2008)

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La quarta edició, corresponent al bienni 2005‒2006, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural SDG; la col·laboració de la Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UNICA-UPF), el Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi (GRISS-UAB), la Diputació de Barcelona, l'Observatori de la Comunicació Lolca (OCL InCom-UAB) i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB); i com a subscriptors institucionals el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i RTVE-TVE Catalunya.En el marc del Grup d'Estudis Internacionals de Televisió (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període (Referència de concessió 2005 SGR 00181).Aquest capítol ofereix una panoràmica sobre la producció de la recerca en comunicació a Catalunya, especialment l'acadèmica, durant els anys 2007 i 2008, en el context de les polítiques de recerca catalanes, espanyoles i europees, i fa referència a la programació dels estudis universitaris, les tesis doctorals i les publicacions d'autors catalans a les principals revistes nacionals, estatals i internacionals especialitzades en comunicació. També es recullen prop de 70 llibres i monografi es seleccionats pel Portal de la Comunicació InCom-UAB. S'analitza tota aquesta producció i se'n valora el creixement quantitatiu, però també se n'assenyalen els punts crítics, les llacunes i els límits des del punt de vista de la competitivitat i l'excel·lència

La recerca i els estudis sobre comunicació a Catalunya. Estat de la qüestió (2005 i 2006)

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La quarta edició, corresponent al bienni 2005‒2006, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural SDG; la col·laboració de la Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UNICA-UPF), el Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi (GRISS-UAB), la Diputació de Barcelona, l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB) i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB); i com a subscriptors institucionals el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i RTVE-TVE Catalunya.En el marc del Grup d'Estudis Internacionals de Televisió (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca per la Generalitat de Catalunya per al període 2005-2008 (Referència de concessió 2005 SGR 00181).La recerca i els estudis sobre comunicació a Catalunya plantegen, durant el bienni 2005-2006, alguns problemes específics, caracteritzats per un creixement quantitatiu accelerat i un dèficit de planificació i coordinació heretats de períodes anteriors. El capítol analitza les activitats dels diferents actors implicats, i fa un repàs a l'oferta dels estudis que ofereixen un total d'11 universitats catalanes, així com les tesis doctorals, els projectes d'I+D i la presència d'autors catalans a revistes de referència en comunicació

Los medios ciudadanos ante la digitalización en Francia y España. Una aproximación desde el derecho a comunicar

En este artículo se revisa la normativa y las reivindicaciones de los medios ciudadanos o de la sociedad civil -conocidos también como medios del tercer sector, libres y/o comunitarios- en el proceso de digitalización de la radio y la televisión hertzianas en Francia y España. En ambos países quedaron en entredicho las promesas de diversidad y cabida de nuevos canales que debía conllevar la digitalización, pues transición a la nueva tecnología ha debilitado la actividad de este sector, ya marginado en los repartos de frecuencias analógicas. Los motivos han sido tanto los costes que supone la obligación de adaptarse a los estándares técnicos como unas políticas que no han tenido en cuenta su naturaleza. La situación a junio de 2011 es la de una transición de la radio estancada por problemas técnicos y expectativas comerciales no cumplidas pero que ha puesto en alarma al sector ciudadano ya desde las primeras planificaciones. Y una transición de la televisión que en Francia ha dejado tan sólo a una de las emisoras más antiguas emitiendo en digital, y en España, las frecuencias están por planificar. Estos primeros resultados son tomados como indicadores del respeto al derecho a comunicar en ambos Estados, en un momento en que la tecnología representa una barrera, y sobre todo, tras una resolución del Parlamento Europeo (2008) instando a los Estados de la Unión Europea a regular y a promover la actividad del dicho sector como forma de democratizar los medios.Este artigo revisa os regulamentos e as exigências da mídia cidadã ou da sociedade civil -também conhecidos como mídia do terceiro setor, livre e / ou na comunidade- no processo de digitalização do rádio e da televisão terrestre em França e Espanha. Em ambos os países foram postas em causa as promessas da diversidade e acomodar novos canais que possam levar a digitalização, então a transição para a nova tecnologia enfraqueceu a atividade deste sector, tradicionalmente marginalizado nas distribuições de freqüências analógicas. Os motivos foram tanto os custos necessários para se adaptarem a normas técnicas e políticas que não têm em conta a sua natureza. A situação em junho de 2011 é uma transição do rádio estagnada devido às expectativas técnicas e comerciais não cumpridas, mas alertou o setor cidadão desde o planejamento inicial. A transição da televisão na França deixou apenas uma das mais antigas emissoras em digital, e em Espanha, sem a reserva das freqüências. Estes primeiros resultados são tomados como indicadores de respeito pelo direito de comunicar-se em ambos Estados em um momento em que a tecnologia é uma barreira, especialmente depois de uma Resolução do Parlamento Europeu (2008) instando os Estados-Membros da União Europeia a promover e regular a atividade deste sector para o avanço da democratização da mídi

Polítiques públiques i sostenibilitat dels mitjans lliures a Amèrica Llatina i la Unió Europea. De les ràdios lliures als comuns digitals

En aquesta tesi hem comprovat que la naturalesa dels mitjans lliures, basada en l’autogestió i la crítica social, els perjudica en l’establiment i els continguts de la seva regulació com a part del sector audiovisual (ràdio i televisió). Reconstruint els processos polítics a sis països d’Europa i Amèrica Llatina, regions on presenten més arrelament aquests mitjans, hem tret a la llum les diferents estratègies amb què l’estat, sovint pressionat pels interessos lucratius, els obstaculitza l’activitat i l’assoliment d’un status jurídic. Els governs nacionals, i les empreses, acaparen les freqüències de l’espectre radioelèctric mentre retarden el reconeixement legal dels nous actors, els imposen limitacions tecnològiques i econòmiques arbitràries i compleixen la llei parcialment. Una altra estratègia és la implantació de mitjans locals participatius, també anomenats d’accés obert (ex. les ràdios indigenistes mexicanes i algunes municipals espanyoles). Els mitjans lliures es diferencien dels d’implantació per ser oberts també en la governança, pel que són considerats els autèntics comunitaris, per això poden ser concebuts com a nous comuns. La coexistència d’ambdós tipus d’iniciatives crea confusió en les definicions legals. Aquestes empren el terme mitjans comunitaris, per bé que la noció acaba sent més propera a la de tercer sector: les llicències són concedides a esglésies, sindicats, patronals, petites empreses, etc., i les iniciatives lliures normalment queden excloses. A banda, part de les freqüències destinades als comunitaris es concedeixen a empresaris. La raó d’aquests obstacles amb què es troben els mitjans lliures és política. Els seus continguts i aspiracions democràtiques els fan incòmodes per a l’statu quo. En exposar temes i punts de vista crítics i alternatius als dels mitjans hegemònics, posen en qüestió els principis de neutralitat i diversitat que els legitimen; i reclamant participar en les polítiques públiques qüestionen també el caràcter democràtic de les institucions polítiques. El rol transformador d’aquestes iniciatives rau també en la seva organització (autogestió, assemblearisme), en la producció (cooperació, horitzontalitat, desprofessionalització) i en l’economia. La cerca de la màxima autonomia és el que uneix experiències aparentment diferents com les ràdios lliures de París i les comunitàries indígenes de Oaxaca. I aquesta s’aconsegueix amb la independència financera respecte l’estat i les grans corporacions. La fluctuació dels membres i els recursos econòmics així com la reconciliació del treball i l’oci són altres característiques dels mitjans lliures. També destaca la varietat d’ideologies polítiques dels participants d’aquests mitjans (llibertaris, comunistes, ecologistes, feministes, punks, defensors de l’economia solidària, dels comuns i de la cultura lliure, etc.). Això provoca discrepàncies entre els partidaris de reclamar a l’estat els drets que els pertoquen (millors normatives, subvencions públiques) i els partidaris de mantenir-se al marge per preservar l’autonomia. Alguns col·lectius no reconeixen l’estat com a actor legítim i en general hi ha desconfiança en les institucions polítiques. A banda, la pròpia regulació dels mitjans lliures resulta contradictòria en el marc de l’estat capitalista, basat en l’autoritarisme, l’heteronomia i la suplantació de les relacions espontànies de solidaritat pròpies de la societat civil. Per això, l’establiment d’una llei que s’ajusti a la naturalesa dels mitjans lliures, per exemple, assegurant l’accés a l’espectre en igualtat de condicions, requereix un canvi radical en la configuració de l’estat. Els paradigmes dels comuns i l’economia solidària ofereixen nous angles per reflexionar des d’una perspectiva més amplia sobre el lloc de l’autogovernança a les societats actuals. Combinem mètodes quantitatius (un qüestionari respost per 60 mitjans) i qualitatius. Els països seleccionats presenten elements comuns i de contrast (cultures llatines vs anglòfones, democràcies velles vs joves, economies centrals vs perifèriques, presència de pobles originaris). Això ens ha permès comprovar que l’exclusió dels mitjans lliures no s’explica per les diferències regionals sinó pels marcs ideològics dels governs.This PhD thesis argues that the nature of free media, based on self-government and social critic, affects them negatively in their legal recognition and obligations as a part of the audiovisual sector (radio and TV). Through a process-tracing in six countries of Latin America and Europe, regions where these media are more developed, we shed light on the state’s strategies to hinder their activity and the achievement of their legal status, usually under pressure of lucrative interests. National governments and corporations hoard the radio spectrum while the legal recognition of the new actors comes late and imposing arbitrary barriers (technical and economical); the law is partially implemented in several cases. Another strategy is the implantation of local participatory media, also known as open access model (ex. indigenistas in Mexico and municipal radios in Spain). Free media differ from them they are open also to governance. For this reason they are considered the authentic community media, and they can be conceived too as a new commons. Coexistence of both kinds of initiatives creates confusion in legal definitions. National frameworks select the term community media but it is used in a wider sense, close to third sector concept: licenses are granted to religious institutions, Unions, employers’ foundations, small businesses, etc., free initiatives are often excluded. Also, some, some frequencies reserved for community media are granted to businessmen. The reason for these obstacles is political. Free media’s contents and democratic aspirations make them unwelcome by the statu quo. By broadcasting alternative visions to hegemonic media, they question the principles of neutrality and diversity that legitimate them; and claiming to participate in the policymaking they question the democratic nature of public institutions. The transformative role of free media also concerns to their organisation (self-government, assembly), production (cooperation, horizontality, des-professionalization) and economy. Seeking maximum autonomy is what unites apparently different projects such as Parisian free radios and Oaxaca’s indigenous community stations. Autonomy can be achieved through finance independency from state and big corporations. Other characteristics of free media are the reunification of work and leisure and the fluctuation of participants and economic sources. Free media members present a variety of ideologies (some of them are anarchists, communists, ecologists, feminists, punks, commoners, advocate for free culture and solidarity economy, etc.). This diversity ends in discrepancies between the supporters to claim for their rights to the state (better regulations, public founding) and the supporters to stay out in order to preserve their autonomy. Some collectives do not recognize the state as a legitimate actor. Mistrust of political institutions is commonplace. On the other hand, regulation of free media appears to be a contradiction in the context of the capitalist state, based on authoritarianism, heteronomy and the substitution of spontaneous solidarity proper to civil society. For this reason, a law which adjusts to free media’s nature –ex., ensuring access to the spectrum under equal conditions- requires a radical change of the state. The paradigms of commons and solidarity economy offer new approaches to reflect from a broader perspective on the place self-government has in current society. We combine qualitative and quantitative (a survey answered by 60 media collectives) methods. Selected countries have common and contrast elements (Latin vs. Anglo-Saxon cultures; old vs. young democracies; central vs. peripheral economies; presence of indigenous peoples). This allowed us to show that free media exclusion is not related to regional differences but to government’s ideologies

Integración social y consumo mediático y cultural de los migrantes magrebíes en Cataluña

Este artículo aborda el comportamiento de la población magrebí inmigrada en Cataluña ante la oferta mediática y cultural disponible, a partir del análisis de los datos estadísticos del Barómetro de la Comunicación y la Cultura (FUNDACC) y de un trabajo cualitativo propio basado en entrevistas en profundidad. Éste es un estudio financiado por la Generalitat de Cataluña, cuya principal conclusión indica que la participación de este colectivo en el entorno comunicativo, intelectual y artístico es muy escasa; aunque también se observa que, en caso de producirse, el interés por los productos procedentes del nuevo entorno de convivencia es muy significativo