Los carbones y las maderas de contextos arqueológicos y el paleoambiente

La madera, sobre todo carbonizada, se encuentra frecuentemente en los yacimientos arqueológicos. Generalmente estos restos de leñosas se acumulan en los niveles arqueológicos debido a la actividad humana. No obstante, su consumo está condicionado por la oferta de recursos del entorno. Por ello aportan datos sobre la composición de la vegetación y las transformaciones del paisaje a lo largo del tiempo. Para una buena comprensión del significado de los datos obtenidos a partir del estudio de los carbones se revela imprescindible evaluar el proceso de formación de los conjuntos, especialmente los factores relativos a las variables económicas y sociales que han determinado la explotación de los recursos leñosos.Wood, specially carbonized, is common in the archaeological sites. Wood remains are accumulated in the archaeological levels as a result of human activity. Nevertheless, their consumption is conditioned by the offer of resources in the surroundings. For this reason they provide data about the vegetal landscape and their transformation throughout the time. In order to obtain a good understanding of data obtained from the charcoal analysis it is necessary to evaluate the formation processes of charcoal assemblages, between them those related to socia

Troben una pala de fusta de més de 7.000 anys a La Draga

El grup de recerca AGREST (Arqueologia de la Gestió dels Recursos Socials i el Territori), format per professorat i personal investigador dels departaments de Prehistòria de la UAB i d'Arqueologia i Antropologia del CSIC, ha realitzat entre el 15 de maig i l'1 de juliol una campanya d'excavacions i prospeccions en el jaciment lacustre neolític de La Draga i les vores de l'estany de Banyoles, amb resultats excepcionals.El grupo de investigación AGRESTE (Arqueología de la Gestión de los Recursos Sociales y el Territorio), formado por profesorado y personal investigador de los departamentos de Prehistoria de la UAB y de Arqueología y Antropología del CSIC, ha realizado entre el 15 de mayo y el 1 de julio una campaña de excavaciones y prospecciones en el yacimiento lacustre neolítico de La Draga y las orillas del estanque de Banyoles, con resultados excepcionales

Paisatge i explotació forestal durant el I mil·lenni a.n.e. a la plana empordanesa

En el presente trabajo se evalüan /las prácticas de explotación forestal implementadas durante el primer milenio aC en la llanura empordanesa y su relación con las estrategias económicas. Durante este período el Empordá fué objeto de profundas transformaciones sociales y económicas que, sin lugar a dudas, tuvieron consecuencias sobre el entorno y también sobre la relación entre los grupos humanos y este entorno.Les pratiques d'exploitation forestière implantées au cours du premier millénaire avant J. C. dans Ia plaine del'Empordà sont évaluées dans ce travail ainsi que leur relation avec les strategies économiques. Durantcette période l'Empordà fut objet de pro fondes transformations sociales et économiques qui, sans doute,eurent des consequences sur l'environnement et, a Ia fois, sur Ia relation entre les groupes humains et cetenvironnement.This paper evaluates the practices used in the exploitation of the forest during the first millennium BC on the Empordan plain and their relation to the economic strategies. During this period the Empordà underwenta profound social and economic transformation that would doubtless have had consequences for the en vironment and, at the same time, for the relationship between the human population and this environment

Moving rom Histopathology to Molecular Tools in the Diagnosis of Molluscs Diseases of Concern under EU Legislation

10 páginas, 2 tablas.-- This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY). The use, distribution or reproduction in other forums is permitted, provided the original author(s) or licensor are credited and that the original publication in this journal is cited, in accordance with accepted academic practice. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these termsOne of the main factors limiting molluscs production is the presence of pathogens and diseases. Disease agent transfer via transfers of live molluscs has been a major cause of disease outbreaks and epizootics. Because of that, the European Union has adopted several decisions and directives, the last in 2006 (2006/88/EC) to control movements of marine organisms over the European countries. Once the disease is established in a determined area its eradication is a complicated task because life cycle of pathogens are not completely known and only a good and early diagnosis of the disease could be the most appropriate way to deal with it. Besides, molluscs do not have an adaptive immune response and vaccination strategies are not possible. Molluscs listed diseases under EU legislation are mainly protozoan parasites, that's why histological techniques are recognized for their diagnosis. However, molecular techniques are being increasingly used primarily as confirmatory techniques of the presence of the pathogens but also in disease monitoring programs. Research perspectives are mainly focussed in the optimization, of the already described techniques to gain in sensitivity and sensibility and in the development of new molecular biology techniques (quantitative real time PCRs), that are faster and easier to apply and that allow a positive diagnosis even in early stages of infection. However, molecular tools detect DNA sequences of the pathogen which does not imply that pathogen is viable in the cell host and the infection is established. Consequently, it needs to be validated against other techniques, such as histology or in situ hybridization, so that its reliability can be determinedAuthors want to thanks the Ministerio de Agricultura, Alimentacion y Medio Ambiente, to CSIC (project 201640E024) and to Ministerio de Economía y competitividad (project AGL2015-65705-R) for their financial supportPeer reviewe

Bayesian time-varying autoregressions: Theory, methods and applications

We review the class of time-varying autoregressive (TVAR) models and a range of related recent developments of Bayesian time series modelling

Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític i l’edat mitjana: estat de la qüestió des de l’anàlisi antracològica

En aquest treball es presenta una síntesi de les anàlisis antracològiques realitzades fins avui a la plana occidental catalana. Les dades procedeixen de divuit jaciments arqueològics localitzats a diferents comarques de la plana i pertanyents a diferents períodes, conformant tots junts un marc cronològic que va des del neolític a l’edat mitjana/període islàmic. A partir d’aquestes dades s’evidencia l’evolució del paisatge forestal a la plana occidental catalana i l’ús que en feren les poblacions de cada època. Predominen en el conjunt les espècies de caràcter mediterrani, entre elles Quercus ilex-coccifera (alzina) i Pinus halepensis (pi blanc) són les més freqüentment consumides. No obstant això, destaca la presència de caducifolis, entre ells el Quercus sp. caducifoli (roure), que té especial importància en la fase neolítica i posteriorment en època ibèrica. Els canvis observats per a les fases més recents són conseqüència de l’explotació forestal intensiva, que hauria dut a un possible procés de desforestació, així sembla indicar-ho la presència cada cop més important d’espècies pioneres i heliòfiles.Dans ce travail de recherche on présentera une synthèse des analyses anthracologiques qui ont été réalisées jusqu’à l’heure actuelle dans la plaine occidentale catalane. Les données utilisées pendant l’étude proviennent de dix-huit sites archéologiques situés dans différentes comarques de ce territoire et datant de différentes périodes allant du néolithique jusqu’au moyen âge/époque islamique. Ces données mettent en évidence l’évolution du paysage forestier dans la plaine occidentale catalane et l’usage qu’en firent les populations à chaque époque. La majorité des espèces que l’on y trouve sont d’origines méditerranéennes, comme le Quercus ilex-coccifera (chêne vert) et le Pinus halepensis (pin blanc) qui sont aussi les plus utilisées. Mais on remarque aussi la présence d’arbres caducifoliés, comme le Quercus sp. caducifoli (chêne) que l’on retrouve principalement au néolithique et plus tard en époque ibérique. Les changements que l’on observe durant les phases chronologiques plus récentes (époque romaine, Moyen Age, époque islamique) ont pour principales origines l’intense exploitation forestière qui pourrait avoir provoqué un possible processus de déforestation. C’est en effet ce que semble indiquer la présence de plus en plus importante d’espèces pionnières et héliophiles.El treball ha estat possible gràcies a la beca predoctoral FI-DGR 2010 de la qual gaudeix S. Vila, concedida per la Generalitat de Catalunya (AGAUR), i en el marc del projecte HAR2008-05256 i SGR2009-198

La caça amb arc durant el Neolític podria haver ajudat a la cohesió social

S'han recuperat tres arcs de fusta de teix de fa més de 7.000 anys al jaciment de la Draga (Banyoles, Girona), que constitueixen l'evidència més antiga de caça amb arc neolítica europea i representen els primers exemples de la tradició tecnològica de manufactura d'arcs amb fusta de teix, que ha perviscut durant mil·lennis. L'escassa aportació de la caça al conjunt de la dieta permet suposar que la seva funció transcendia l'estrictament subsistencial, sent la caça un element que permetria reforçar el sentit de col·lectivitat i la cohesió social.Se han recuperado tres arcos de madera de tejo de hace más de 7.000 años en el yacimiento de La Draga (Banyoles, Girona), que constituyen la evidencia más antigua de arquería neolítica europea y representan los primeros ejemplos de la tradición tecnológica de manufactura de arcos con madera de tejo, que ha pervivido durante milenios. El escaso aporte de la caza al conjunto de la dieta permite suponer que su función trascendía la estrictamente subsistencial, siendo la caza un elemento que permitiría reforzar el sentido de colectividad y la cohesión social

Aplicación móvil para el telecontrol de explotaciones cunícolas

[ES] A partir de una explotación cunícola la cual está automatizada, se pretende desarrollar una aplicación que facilitará el control de la actividad de la explotación a través del teléfono móvil. Este proyecto se centra en el desarrollo de una versión prototipo de la aplicación, en la que la explotación cunícola se simulará en base a las especificaciones de una explotación real. En una posible ampliación, la aplicación podría modificarse para conectarse en tiempo real a la explotación cunícola. La aplicación informática servirá para recoger los datos de la granja diariamente con el fin de administrar y controlar tanto los parámetros ambientales de la explotación (temperatura, ventilación ) como los datos productivos de los animales existentes (alimentación ). A su vez, también permitirá controlar la trazabilidad del producto final a través del programa de gestión integral de datos. Además, será posible crear gráficos e informes útiles para mejorar el rendimiento y monitorizar el proceso de gestión de la granja y el funcionamiento de la climatización, para ayudar en el diagnóstico y control de temas productivos y sanitarios.[EN] From a rabbit farm which is automated, it is intended to develop an application that will facilitate the control of the activity of the farm through the mobile phone. This project focuses on the development of a prototype version of the application, in which the rabbit farm will be simulated based on the specifications of a real farm. In a possible extension, the application could be modified to connect in real time to the rabbit farm. The computer application will be used to collect data from the farm on a daily basis in order to manage and control the environmental parameters of the farm (temperature, ventilation...) and the production data of the existing animals (feeding...). In addition, it will allow to control the traceability of the final product through the integrated data management program. Moreover, it will be possible to create useful graphs and reports to improve performance and monitor the farm management process and the operation of the climate control, to assist in the diagnosis and the control of production and health issues.[CA] A partir d'una explotació cunícola la qual està automatitzada, es pretén desenrotllar una aplicació que facilitarà el control de l'activitat de l'explotació a través del telèfon mòbil. D'esta manera es permet al cuniculicultor intercanviar informació en temps real de manera fàcil i senzilla, així com conéixer l'estat de l'explotació de forma remota. L'aplicació informàtica servirà per a arreplegar les dades de la granja diàriament a fi d'administrar i controlar tant els paràmetres ambientals de l'explotació (temperatura, ventilación...) com les dades productives dels animals existents (alimentació, rendiment, fertilidad...). I controlar la traçabilitat del producte final a través del programa de gestió integral de dades. A més, serà possible crear gràfics i informes útils per a organitzar i millorar el rendiment, monitoritzar el procés de gestió de la granja i el funcionament de la climatització, per a ajudar en el diagnòstic i control de temes productius i sanitaris.Picazo Huerta, R. (2020). Aplicación móvil para el telecontrol de explotaciones cunícolas. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/151905TFG