The Translators’ Personae: Marketing Translatorial Images as Pursuit of Capital

This paper examines the collective self-images of Israeli literary translators, assuming that their desired idealized personae are no less effective than their actual performances in regulating the “rules of the game” in their field. In view of translators’ popular image of ‘invisibility’ and ‘submissiveness,’ my argument is that translators are compelled to make intensive use of self-promotional discourse in their endeavor to establish their profession as a distinctive source of cultural capital. The present analysis is based on around 250 profile articles and interviews, reviews, surveys of translators and other reports in the printed media from the early 1980s through 2004. Three main self-images emerge from this self-presentational discourse: (1) The translator as a custodian of language culture; (2) The translator as an ambassador of foreign cultures and an innovator, and (3) The translator as an artist in his/her own right.Cet article examine les autoreprésentations que partagent les traducteurs littéraires israéliens, en supposant que leurs personnages idéalisés désirés ne soient pas moins efficaces que leurs performances réelles dans l’établissement des « règles du jeu » dans leur champ. Vu l’image populaire de traducteurs comme « invisibles » et « dociles », mon argument est que les traducteurs sont contraints à tirer le parti intensif de discours promotionnel de soi dans leurs efforts pour établir leur profession comme une source distinctive de capital culturel. La présente analyse se fonde sur environ 250 articles de profils et d’interviews, de critiques, d’enquêtes de traducteurs et d’autres rapports dans les médias imprimés à partir du début des années 1980 jusqu’en 2004. Trois autoreprésentations principales émergent du discours : 1) le traducteur comme gardien de la culture et de la langue ; 2) le traducteur comme ambassadeur de cultures étrangères et innovateur ; et 3) le traducteur comme artiste dans son propre droit

‘Stars’ or ‘professionals’: the imagined vocation and exclusive knowledge of translators in Israel

Inquiring into the suspended professionalization of the translation occupation in Israel, this article examines two types of self-presentational discourses and status strategies – that of top literary translators, on the one hand, and that of technical translators, subtitlers and non-elite literary translators, on the other. Analysis of the former is based on several hundreds of profile articles and other reports in the media, which foreground 23 acclaimed translators, while that of the latter is based on interim findings from open‐ended interviews with 22 non‐elite translation workers (selected from a larger sample accumulated in an ongoing research project; Sela-Sheffy & Shlesinger 2008). Whereas the former show unambiguous use of a vocational rhetoric, which includes denial of economic considerations, artistic‐like occupational competence and a claim for the role of culture custodians, the latter betray an ambivalent use of this elitist discourse, wavering between embracing and rejecting it. This complex discursive dynamics suggests an artization process which, so I hypothesize, serves as a buffer to professionalization in the field.Amb l’examen de la professionalització suspesa de l’ocupació traductora a Israel, aquest article estudia dos tipus de discursos d’autopresentació i estratègies d’estatus: d’una banda, els dels traductors literaris, i de l’altra, els dels traductors tècnics, subtituladors i traductors literaris que no pertanyen a l’elit. L’anàlisi del primer grup es fonamenta en diversos centenars d’articles retrat i altres reportatges en els mitjans de comunicació, que situen en primer pla 23 traductors reconeguts, mentre que la del segon grup es basa en resultats provisionals d’entrevistes obertes amb 22 treballadors de la traducció no pertanyents a l’elit (seleccionats a partir d’una mostra més àmplia reunida en un projecte de recerca en curs; Sela-Sheffy & Shlesinger 2008). Mentre que el primer grup fa palès un ús inequívoc d’una retòrica vocacional, que inclou la negació de consideracions econòmiques, competències laborals amb valors artístics i la reivindicació d’una funció de guardians culturals, el segon revela un ús ambivalent d’aquest discurs elitista, que oscil·la entre l’assimilació i el rebuig. Aquesta complexa dinàmica discursiva és indicativa d’un procés d’artització que, d’acord amb la hipòtesi que plantejo, serveix per amortir la professionalització del camp.The paper reports interim findings of research sponsored by the Israel Science Foundation (ISF 619/06), “Strategies of Image-Making and Status Advancement of a Marginal Occupational Group: Translators and Interpreters in Israel as a Case in Point” by Rakefet Sela-Sheffy and Miriam Shlesinger

The Role of Cultural Saints in European Nation States

Peer reviewe